DISC: En moviment, Obrint Pas II

Bé ara vaig per feina. Ressenya del disc En moviement d'Obrint Pas.
Enganyen els 25 tracks del disc ja que és una petita trampa comercial... Sembla que hi ha 25 cançons però hi ha 4 tracks que no són precisament cançons sinó curiositats extres... Ja ho veureu. Com deia Jack 'el Destripador' anem per parts.

1. Fuster 82/02. Sampler que ja apareixia al disc Terra, suposo que en homenatge a Joan Fuster, escriptor valencià en llengua catalana i responsable, per exemple, de la popularització del terme Països Catalans al seu assaig Nosaltres els Valencians (1962).
   
2. Ara. Tema potent també del disc Terra, bona manera de començar. Ple d'energia... I ja es veu la qualitat de la gravació del concert... En els directes no sempre sol ser òptima... En aquest cas ho és... Gran combinació de rock combatiu amb reeixides tonades de la dolçaina.
3. El foc i la paraula. En aquest cas del La flama, començen a aparèixer els ritmes jamaicans... Tambors.... Vents. I la melodia que tan s'enganxa de la dolçaina. Tan caracteística... Canvis de ritme ben trobats i bona combinació de rock-ska.
4. La flama. També del disc homónim. Ska característic Obrint Pas. Gralla, vents i raspejat estil Two Tone. I una lletra que s'enganxa molt. Bon tema.
5. Esperant. De la Flama, un reggae accelerat en ocasió del directe on hi col·laboren les components de Soul Atac, donant-li un toc femení que afavoreix molt aquest altre bon tema.
6. No hem oblidat. De Terra. També ska característic d'OP. Bó.
7. 1939. De Terra. Avís: només és un fragment dels vents. Interessant... Però d'un minutet.
8. Avui com ahir. De Terra. També ska característic... Bó, també.
9. Quatre vents. De La Flama. Reggae pausat tirant a cúmbia... No sé si per la lletra o la música.... No és un dels meus temes preferits... Potser n'hi ha d'altres que no apareixen al concert que m'agraden més... Però ja se sap. Amb la col·laboració de Joan Garriga (Dusminguet) a l'acordió i veu i de diferents components de La Gossa Sorda en les percussions i dolçaines.
10. Des de la nit. De Terra. Interessant ska, en particular els ritmes que van canviant de forma magistral. Peculiar però amb el segell OP. Bona lletra.
11. Novembre. De La Flama. Tan fosca com bona és aquesta cançó. Retornant a l'estil més guitarrer... Punk-Rock.
12. No hi ha demà. De La Flama. Reggae ràpid? És d'aquestes que no acabes de saber... Però no per això és pitjor...
13. La Revolta de l'Ánima. De la maqueta homònima. Reversionat reggae, amb un afortunat acompanyament d'scratch i samplers que la millora... Si és que això és possible. Una demostració més de que cal reinventar-se de tant en tant a un mateix. Per a mi un dels temes estrelles del disc.
14. Caça de Bruixes. De La Flama. Acompanyats per Carles Belda a l'acordió, i per un public entregat als cors... Una altra cançó particular que recorda més ritmes tradicionals que no pas l'ska... Us pot agradar o no el grup. Però si d'una cosa no se'ls pot acusar és de poc originals en quant a plantejaments... Aixó si... De vegades es repeteixen. Potser els caldria fer un o dos temes més experimentals...
    
15. Sant Antoni. De Propiedad Privada. És la melodia de la dolçaina que hi ha abans de...
16. Cada Cop. De Propiedad Privada. Una de les cançons guitarreres que més m'agrada d'OP.
    
17. Telefeixisme. De Propiedad Privada. Amb la col·laboració d'Alex d'Inadaptats, recuperen aquest gran tema que precisament recorda tant als Inadaptats. Essencial. Hardcorish.
18. Trencar el silenci. De Propiedad Privada. Ska característic... Un més. Què se'n pot dir que no s'hagi dit ja. Gran diàleg entre la dolçaina i els vents.
19. Els crits de la terra/Bella Ciao. De la maqueta. Ska típic. El més conegut i popular i de fet diria que és el que els va popularitzar. Magnífica cançó, essència dels Obrint Pas més festius. Culminada amb Bella Ciao. Brillant dolçaina.
20. A Guillem. Parlament en record de Guillem Agulló, assassinat per neo-nazis espanyolistes al País Valencià a càrrec de Betlem Agulló, la seva germana (a qui vaig conèixer, per cert, al 1994).
21. No tingues Por. De Propiedad Privada. També un excel·lent tema guitarrero, amb bocins reggae... Gran tema també. Dels meus preferits.
22. Del Sud. De Terra. Si aquesta cançó és bona ja de per sí, uns Miquel Gil i Borja Penalba la introdueixen increiblement, amb l'estil cantautor que els caracteritza. Cada dia em sorprenen més... Però això és un altre tema.
23. A València. D'una de les maquetes autoeditades. Diuen que és la primera cançó d'OP. Per què em recorda tant a Kortatu? Em fa il·lusió haver-la aconseguida. Ara, si els nois d'OP llegeixen aixó els voldria dir una cosa: per quan un disc de rareses, que inclogui les cançons de les tres primeres maquetes autoeditades, i altres colaboracions i temes que no estiguin als discos 'oficials'?
24. Som. De La Flama. Excel·lent cançó punkilla, distorsionada però positiva. També de les meves preferides... Vaja...
25. I per acabar no podia ser d'altra manera... No seria real... El cant dels maulets, que ja apareixia a Terra, amb la col·laboració dels d'Al Tall i del Titot de Brams.
    

Si esteu pensant en comprar-lo... Espero que això us pugui servir de guia. Jo no m'en penedeixo... Ara la gira. A veure quan venen per BCN o per les Illes!