07 de setembre 2006

Crònica Festa Major de Gràcia: Dijous Paella

L'últim concert de la Festa Major de Gràcia que vaig anar a veure va ser el de Dijous Paella...
Els tenia ganes a Dijous Paella... Bé, abans de seguir adverteixo que tot i que Dijous Paella és un grup de rumba catalana, té una considerable influència de la música jamaicana... Així doncs, els concedeixo aquesta crònica en aquest blog...

Dijous Paella possiblement triomfarà... S'ho passen molt bé a sobre l'escenari. La proposta musical (per als que els va això de la rumba catalan) és molt interessant i plena de matissos... Aixó si, com a tot projecte que tingui a Titot formant-ne part, la catalanitat de les lletres (gairebé total) està garantida... Així com tot un seguit de lletres notablement divertides...

El directe de Dijous Paella és directe. (Gran frase). Contundent. Divertit. Repassen temes típics i mítics de la rumba catalana intercalats en el seu repertori de grans i genials temes propis (o molt pròpiament versionats)... L'únic que potser cansa una mica és El lloro, el moro el mico i el senyor de Puerto Rico... La resta... Festa i rumba...

Entre els temes tocats, el tema de l'estiu a Tv3 (La teva) Que arribi l'estiu, Vosaltres i nosaltres (gran adaptació del poema de Benedetti), L'any dels lladregots, Dijous Paella, És quan dormo que hi veig clar, la genial Ja n'hi ha prou d'aquest color... Tot un farciment de temes que al públic els entren molt bé... Amb El Desesperat tothom es desespera (el públic demana un bis, i aquesta és la repetida ofrena). I amb 42 el públic s'emociona... És una cançó molt bonica.

El cantó més gamberro del Titot no podia faltar... Coní de boh!!!! I potser una de les més grans cançons... Però de fet és la cançó a la qual més es pot percebre la influència jamaicana.... Pagès de l'amor. Que sóc pagés!!!! (Als bisos aquesta la van tocar en una segona versió... tot i que jo personalment prefereixo la primera).

I parlant del Titot... Apropiat, encertat i merescut homenatge a Brams en la també genial versió de Premsa Lliure. I de les que m'en recordo només queda Lobulus Temptator.

Ah, i de les que recordo que vaig trobar a faltar hi ha la gran cançó Queda't amb mi, que no sé perquè no la van tocar...

En qualsevol cas, un concert de Dijous Paella és una estona molt entretenida i rumbera amb tocs jamaicans (impressionant quan agafen els dos trombons), apta només per als que no tenen manies a l'hora de divertir-se i passar-s'ho bé.

NOTA: La cantant de Dijous Paella no desafina.

1 comentari:

Crazy Chango ha dit...

Ok, te eché el lazo.
Enhorabuena por el blog, que siga igual.