Crònica Concert Ska Cubano (130 anys Damm)

Diumenge passat, en el marc de les festes de la Mercè i el BAM, va tenir lloc un concert al davant de l'Antiga Fàbrica Damm per commemorar el 130 aniversari de la coneguda cervesa...

El concert començava a les 18:30 amb un grup el nom del qual no recordo. A les 19:30 començava Antònia Font... Antònia Font és un grup que, com és de la meva terra, conec gairebé des del seu naixement. D'Antònia Font podria dir-ne moltes coses, però em limitaré a dir que hi havia moltíssima gent (alguns mallorquins amics meus i jo ens feiem creus de la popularitat que té a BCN i al Principat, quan a Mallorca als seus concerts hi va relativament poca gent)... També diré que tenen molta acceptació per part de la crítica, i com més acceptació tenen més soporífers són els seus concerts... I no ho dic perquè musicalment siguin dolents, ho dic perquè d'un concert d'hora i mitja, tenen una hora de cançons lentes, que poden ser molt bones però que gairebé adormen el públic... Per sort, la última mitja hora la dediquen als temes més ballables que són els que realment animen a la multitud... Per això els promotors podrien contractar-los només per aquesta última mitja hora... (Abans quan començaven podies perdre un kilo a cada un dels seus concerts ja que te'ls passaves ballant sense parar).

Bé, va arribar el torn d'Ska Cubano, el que pel meu gust va ser el millor de la nit. I tant millor, perquè jo estava una mica trist i va ser començar i oblidar-me de tots els meus problemes... Em vaig sentir transportat a una balsa entremig de Jamaica i Cuba...

Un grup amb guitarra acústica, teclats, dos cantants (un jamaicà i un cubà), bateria, congos i baix, i 4 vents: saxos tenor i baríton (una xineta molt sexy i que va copsar la major part de l'atenció del públic masculí), trompeta (n'he vist de millors) i trombó (no va destacar ni positivament ni negativament, simplement no recordo ni un sol solo seu).

Musicalment Ska Cubano oferiren una interessant barreja de temes instrumentals jamaicans (propis i versions) i alguns temes cantants en anglés pel cantant jamaicà del grup. Altres temes, en canvi, eren cantats per un cantant cubà amb molt bona veu que interpretava de forma molt lírica i recordant la música cubana del segle passat, i que justificava amb escreix el nom del grup. Els temes, molt alegres i ballables, i força respectuosos amb l'ska tradicional jamaicà (fet important per als incondicionals de l'estil)...

Els últims a pujar a l'escenari i a abordar el públic foren Asian Dub Foundation, amb una espècie de Drum'n'bass amb veus hip-hoperes i un cantant negre que aportava el toc líric... Ara i adés una pinzellada de reggae... Bé, però jo al cap de 5 cançons vaig optar per marxar a casa, que feia vuit hores que no menjava res i em moria de gana... A més els excessos de gent m'atabalen... Per sort a Ska Cubano hi havia poca gent.