Jo en tenia 17 a punt dels 18 i estava descobrint Skatalà. Sabia que ja no tocaven, que els havia conegut just quan s'havien separat... Actualment és un bon moment per l'Ska. Aleshores no ho era...
Ja havia perdut la fe... Un de tants grups de la meva discografia que només podria escoltar de CD. Que no podria gaudir en directe.
Però aquest mite personal es va acabar 6 anys després. Perquè 6 anys després, feia 20 anys que aquests nois havien creat la llegenda Skatalà. I ho volien celebrar. I és una gran forma de celebrar-ho.
Ahir vaig anar a l'últim alé d'aquesta iLóGiCa celebració:
No deixa d'arribar gent. Entrem a les nou. Fins a les 10 la gent va parlant i privant esperant el senyal, l'apagada de llums. A les 22:15 tothom es comença a animar i comencen a aparèixer els himnes del Barça i la melodia d'Speedy Gonzàles, per part d'un públic decidit a passar-ho B. Molt B.
A les 22:30 s'apaguen les llums i comença a sonar una versió de l'Ennio Morricone... És el moment. La gran nit promet:
Com no podia ser d'altra manera, començen amb la Intro lligada a Barato, per acabar la Overtura (com si d'una òpera es tractés) amb un resum del que viurem: Reggae'N'Ska. Del primer segon a l'últim el terra de l'Apolo tremola frenètic a ritme de Xispa-xispooing, la gent es fa birres per no trencar-se el cap, i es preparen pel reggae, l'ska i pinzellades d'Oi en una perfecta mesura.
Skandol Dub continua la festa, el shame and skandal es queda a la family perquè el públic no para. Entregat. Visquent un somni que no vol que s'acabi. I abans que el Monigot balli a osties que van, prefereixen sumir-se en la música.
La primera gran perla de la nit, Ara no és temps. El Pitu diu: aquesta una de les que més agrada a la banda. Al públic li és igual. Es limita a fer els coros: "ara no és temps, ara no és temps ara. Ara no és temps de viure cap més drama. Ara és el temps, ara és el temps, ara. Ara és el temps de prometre i mentir! De prometre i mentir!"
Skatalàhits i el Ranking Roure continuen deleitant l'encés públic. L'Apolo és plena. No hi ha gairebé lloc per a ballar. Em tiren una birra a sobre. M'és igual. Avui només importa una cosa... Però sempre passa que hi ha Guarringdongs a tot arreu. Per sort els Rastablancs ho compensen. Per cert, aquesta última va ser molt celebrada!
Capità Swing la van dedicar als que han fet possible aquesta gira. A ningú li va saber greu.
Tio Manel, el de la llufa amb llepeta, la palometa i la birra amb rebaba.
Després ens porten a fer el també celebrat viatge De Jamaica A Roma (via Budapest), ens presenten la Mathilda, una autèntica Amarcord, i ens parlen tristament del Vell Barrabàs. Però no és tot i la gent en vol més. Més. Molt més.
Boski i Lefa's Song (Pixant lo Blanc) són més. Però Skatalà és molt Skatalà i no podia marxar del tot sense homenatges, els homenatges que per als músics consisteixen en tocar la música que tocaven els mestres, els guies, els mentors... Guns Of Navarone (que em podem dir que no s'hagi dit ja), Embolingats Dekkerians, Night Train i Specials! Concrete Jungle.
La gent embogida de principi a fi. A mi alguns moments em posen els pels de punta. I més d'un segur que és pregunta: per què ha d'acabar avui una història com aquesta?
Llunàtics, amb el rítmic borinot!, borinot! és la última. La última? El public reclama més i Skatalà en dóna més:
Fent d'aquí.
I Bolingas, de la maqueta i Oi! I ens confessen que no és seva. Que era de la banda del primer guitarra d'Skatalà.
S'apaguen els instruments. Desapareixen després de saludar els músics. S'encenen les llums. Un skin es baralla amb un kumbayà. Un kumbayà diferent m'havia donat la murga... És que... Bueno! La gent desfila poc a poc, incrèdula cap a la sortida. La pitjor notícia, el Madrid ha guanyat (I als del Madrid...)
La vida és iLòGiCa, tant com pot. Per què ha d'acabar avui una història com aquesta?
La resposta surt del Quique, cantant d'Skatalà: "Tan de bó haguéssim tingut abans el suport que hem tingut aquesta gira."
Una cosa quedarà clara. Ells varen marcar el camí... Ells varen crear un estil... Ells varen crear un moviment... Tot plegat va conduir al que ara tenim. Gràcies Skatalà. Gràcies per tot. Seguirém escoltant els CD que ens heu deixat i cantarem les vostres cançons en botellons i festes majors. Els grups joves tocaran les vostres cançons per retre-us homenatge. Perquè heu creat una llegenda. La llegenda Skatalà. Que Bob Marley i Laurel Aitken us tinguin a la glòria.
Ska!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ja havia perdut la fe... Un de tants grups de la meva discografia que només podria escoltar de CD. Que no podria gaudir en directe.
Però aquest mite personal es va acabar 6 anys després. Perquè 6 anys després, feia 20 anys que aquests nois havien creat la llegenda Skatalà. I ho volien celebrar. I és una gran forma de celebrar-ho.
Ahir vaig anar a l'últim alé d'aquesta iLóGiCa celebració:
- iLóGiCa perquè no és lògic que 9 éssers capaços de fer tremolar el terra de la Sala Apolo o d'incendiar el públic del Reggus no s'animin a seguir fent-ho
- iLóGiCa perquè no és racional que 9 éssers que, com aquells anuncis tan graciosos, salven la música pengin els instruments
- iLóGiCa perquè si
No deixa d'arribar gent. Entrem a les nou. Fins a les 10 la gent va parlant i privant esperant el senyal, l'apagada de llums. A les 22:15 tothom es comença a animar i comencen a aparèixer els himnes del Barça i la melodia d'Speedy Gonzàles, per part d'un públic decidit a passar-ho B. Molt B.
A les 22:30 s'apaguen les llums i comença a sonar una versió de l'Ennio Morricone... És el moment. La gran nit promet:
Com no podia ser d'altra manera, començen amb la Intro lligada a Barato, per acabar la Overtura (com si d'una òpera es tractés) amb un resum del que viurem: Reggae'N'Ska. Del primer segon a l'últim el terra de l'Apolo tremola frenètic a ritme de Xispa-xispooing, la gent es fa birres per no trencar-se el cap, i es preparen pel reggae, l'ska i pinzellades d'Oi en una perfecta mesura.
Skandol Dub continua la festa, el shame and skandal es queda a la family perquè el públic no para. Entregat. Visquent un somni que no vol que s'acabi. I abans que el Monigot balli a osties que van, prefereixen sumir-se en la música.
La primera gran perla de la nit, Ara no és temps. El Pitu diu: aquesta una de les que més agrada a la banda. Al públic li és igual. Es limita a fer els coros: "ara no és temps, ara no és temps ara. Ara no és temps de viure cap més drama. Ara és el temps, ara és el temps, ara. Ara és el temps de prometre i mentir! De prometre i mentir!"
Skatalàhits i el Ranking Roure continuen deleitant l'encés públic. L'Apolo és plena. No hi ha gairebé lloc per a ballar. Em tiren una birra a sobre. M'és igual. Avui només importa una cosa... Però sempre passa que hi ha Guarringdongs a tot arreu. Per sort els Rastablancs ho compensen. Per cert, aquesta última va ser molt celebrada!
Capità Swing la van dedicar als que han fet possible aquesta gira. A ningú li va saber greu.
Tio Manel, el de la llufa amb llepeta, la palometa i la birra amb rebaba.
Després ens porten a fer el també celebrat viatge De Jamaica A Roma (via Budapest), ens presenten la Mathilda, una autèntica Amarcord, i ens parlen tristament del Vell Barrabàs. Però no és tot i la gent en vol més. Més. Molt més.
Boski i Lefa's Song (Pixant lo Blanc) són més. Però Skatalà és molt Skatalà i no podia marxar del tot sense homenatges, els homenatges que per als músics consisteixen en tocar la música que tocaven els mestres, els guies, els mentors... Guns Of Navarone (que em podem dir que no s'hagi dit ja), Embolingats Dekkerians, Night Train i Specials! Concrete Jungle.
La gent embogida de principi a fi. A mi alguns moments em posen els pels de punta. I més d'un segur que és pregunta: per què ha d'acabar avui una història com aquesta?
Llunàtics, amb el rítmic borinot!, borinot! és la última. La última? El public reclama més i Skatalà en dóna més:
Fent d'aquí.
I Bolingas, de la maqueta i Oi! I ens confessen que no és seva. Que era de la banda del primer guitarra d'Skatalà.
S'apaguen els instruments. Desapareixen després de saludar els músics. S'encenen les llums. Un skin es baralla amb un kumbayà. Un kumbayà diferent m'havia donat la murga... És que... Bueno! La gent desfila poc a poc, incrèdula cap a la sortida. La pitjor notícia, el Madrid ha guanyat (I als del Madrid...)
La vida és iLòGiCa, tant com pot. Per què ha d'acabar avui una història com aquesta?
La resposta surt del Quique, cantant d'Skatalà: "Tan de bó haguéssim tingut abans el suport que hem tingut aquesta gira."
Una cosa quedarà clara. Ells varen marcar el camí... Ells varen crear un estil... Ells varen crear un moviment... Tot plegat va conduir al que ara tenim. Gràcies Skatalà. Gràcies per tot. Seguirém escoltant els CD que ens heu deixat i cantarem les vostres cançons en botellons i festes majors. Els grups joves tocaran les vostres cançons per retre-us homenatge. Perquè heu creat una llegenda. La llegenda Skatalà. Que Bob Marley i Laurel Aitken us tinguin a la glòria.
Ska!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
5 comentaris:
Aquesta vegada, no per Atzar, la LòGiCa t'acompanyava ;-)
Per mi tres grans moments:
El primer:"Sense feina dona i casa..." sonava la Redemtion song de Bob Marley a ritme frenètic, malgrat això ningú pot oblidar el seu origen reggae, jajaja. Apolo vibra, penso que la fusta del terra es nudreix amb l'emoció de milers de persones (recordo skatalites, desmond dekker, bad manners, betagarri, discípulos, specials, i fins i tot les marxes dels dijous...).
El segon: de la ma d'Specials.
El tercer:"LLunatics".
bones, jo també vaig tenir la sort d'assistir-hi i no tinc paraules suficients per descriure tot lo viscut. ens vam axecar a les 5 30 del divendres per agafar el tren i venir a Bcn, no podiem deixar aquesta ocasió de poder veure als skatala.
P.D: estic segur de que tornaran.
Hola! M'ha agradat el teu, jo també vaig anar a l'últim koncert dels Skatalà a l'Apolo, estava a primera fila kom a bona friki ke sók! xD I evidenttment, penso el mateix ke tu del koncert!
uix, em referia a q m'ha agrdat el teu blog xDDD
hOLA, jo també vaig esser-hi a l'últim, bueno i al penultim i a tots els que han fet durant aquesta gira, que han estat un total de 12, i que en tots aquests 12 concerts han estat magnífics, i han demostrat, que són el millor grups de ska del nostre país. Espero que han facin més, per que ens poguin tornar a fer vibrar. Com va dir en kike en una oasió: SOM UNA NACIÓ I TENIM MÉS QUE UN CLUB. visca skatalà
Publica un comentari a l'entrada