Skatalà (3a part)

I pas a pas arribem a un gran CD, el disc que va definir el só de Skatalà. L'essencia i l'esperit de Skatalà. Perdonau si cada dos per tres dic que un tema és molt bó... Però en aquest cas és com ho sento. Sempre des de la meva òptica.
I la meva òptica opina que començar amb un increible viatge De Jamaica a Roma (via Budapest) és una gran manera de fer-ho. "Estava molt clar que un dia arribaria fins a Motego Bay, el que ningú es pensava és que..."
Un reggae amb un bon ragga-muffin seria entraria tan. Perquè estic segur que us ha passat, perquè "sempre balla la mateixa, sempre balla la més lletja!" Walthzing Mathilda: "Skatala skanking in a rub a dub style, 'cause no té cap importància if you are black or white". Always against fascim, rage against racism.
La llepeta, la rebaba, la palometa... Cervesero, skatalític, genial. El que sentireu no és el bufar vent, ni el so de les fulles caient, el que sentireu és la llufa amb llepeta del Tio Manel.
I el sumum, el màxim és reunir amb fantàstics i genials canvis de ritme, un ritme per cert irresistible (només de pensar en la cançó m'entren ganes de ballar), vaja reunir Reggae'N'Ska en un altre fantàstic tema.
Un tema també a tenir en compte és un recull d'anècdotes de diversos tours de la banda. D'aquí els hits d'skatalà: Skatalàhits. "Mira aquests mira com van, ballant bolinges s'han agenciat." Un altre bon rollo.
I el reggae dels reggaes de la banda. La creme de la creme. Com diuen els Skunk a un concert en directe: "Yo no soy rasta, pero respeto ese movimiento". Rastablanc. Steve Waiter! Marcus Garvey!! Bob Marley!!! Tot un manifest. Per a tots els que respecten el Rastafari movement.
L'Oi havia d'aparèixer en aquest disc i aparèix en un sorprenent homenatge a Bob Marley. La impressionant versió de Redemption Song, crítica de la marginació social anomenada Oh! Vell Barrabàs. Tu que vols cremar la ciutat sencera emulant el boig Neró, amb un misto a la boca i apestant-li l'alé a alchool.
Aquest dub és un Skandol Dub, inspirat en un acudit però realment genialment musicat. "Però què dius!!!!!!!!! Shame and Skandal in the familia". El cor de la ciutat en 3 minuts. :-)
En penùltim lloc, en aquell moment en el qual te n'adones que el disc està acabant i comences a tornar a la realitat desitjant que no s'acabi... Que en vols més! I un clàssic com Pixant lo blanc, també coneguda com Lefa's Song. I penses que s'està acabant "Quina mala sort, quina quina quina, quina mala sort".
I per acabar l'èxtasi. Una altra mítica cançó, que parla de Ranking Roure, un home que es va arribar un segle tard. Cap al final hi ha un moment que em fa posar els pels de punta. Sabeu quin moment és?
Bé! Aquest és el final del disc estrella d'Skatalà. Però no és tot, encara hi ha perles del grup. Encara hi ha màgia skatalítica... Per desgràcia després de l'últim concert no la podrem disfrutar en directe, però els discos sempre ens quedaran. Aviat... 1d9.