14 d’octubre 2005

Discípulos de Otilia (5a part (i última) )

Per acabar amb Discípulos (fins al proper disc) toca parlar del seu treball més recent: Wateke. Un disc completíssim.
A mode d'Intro, Tormentós Ska fa les delícies dels amants dels temes instrumentals... I no sols al disc, ja que conforma l'inici habitual dels seus directes.
En aquest disc han decidit incloure-hi versions en estudi d'alguns dels temes nous del seu disc anterior, gravat en directe. Una d'aquestes és Jackpot, que com ja hem esmentat és un dels seus Himnes actuals. "Ludopatia, noche y dia!!!!".
Al següent tema "Sin dinero no hay amigo" compten amb la col·laboració dels de Costo Rico. Particularment és un tema que m'agrada força... Una crítica a la realitat dels immigrants.
He de reconèixer que H.I.G. és una cançó que em desconcerta. No és dolenta. Fins i tot és bona. Però la veritat és que no se com agafar-la. La toquen en directe i personalment hi ha altres cançons que em farien més il·lusió i en canvi no toquen... Però... Cadascú és un món.
Cilinder Man també havia aparegut per primera vegada al disc en directe "Ska Zone".
Un altre tema característic dels ritmes skamaicans és el cannabis i altres "Frutos Prohibidos". Una fantàstica colaboració del de Yarumba Yam i és que "...al llegar tus frutos són... Un pastisset de xocolata em menjaria!!!!!!!!!!!!! ".
Desafortunadament, no és habitual que un grup com els Discípulos actuin a una gala de MTV, el que si que no em sorprén és que per a poder-ho fer se'n hagin d'anar a Edimborough. Això sí, de la mà d'un gran Neville Staple, que ja tindrà les seves línies en aquest bloc. Aquesta cançó, diuen ells, que és autobiogràfica. Què fàcil és perdre els papers per una dona. M'encanta aquesta cançó!
El primer single d'aquest disc, amb videoclip polèmic inclòs, correspón a una funkoide Sex Online... Reminiscències discotequeres dels 70-80 per a tractar els temes més moderns i actuals!!!!
I dels instints a la meditació profunda: Nueve. Una cançó que, poc abans de les eleccions que guanyà ZP, tenia un dens rerafons. "Un mundo construido para unos pocos. Un sistema controlado por un puñado de locos. La gente ya està harta de vosotros. Es que no os dais cuenta que esto va a estallar". Nou instants per a un món millor.
I un tema que sens dubte és i serà històric de la banda, amb la colaboració en la lletra i en la veu d'un mític Titot (ex-cantant de Brams i cantant de Mesclat). El segon single de la banda. Com a mallorquí aquest tema em conmou ja que alguns estan destruint una illa que en algun instant arribà a ser un paradís a cops de ciment. A cops de Pantone 428. Gris Cornellà. Prou Ciment!!!!
Si heu llegit apunts anteriors sobre Discípulos veureu que de tant en tant parlo de temes gamberros, o de gamberrades. Sex Online ja té una important component gamberra, però sens dubre la gamberrada més gran d'aquest disc és Everybody's Rolling Down the Street. Un petit tema. I tan petit: 8 segons.
L'estil més clàssic, a la manera de Cilinder Man, un bon tema per estar de tranquis.
I del més clàssic a un altre tema-gamberrillu, el tema que inspira el nom del disc: El guateque. Una gran cançó! "Vaya wateke!" es monta quan la toquen.
Una altra cançó que m'encanta, m'encanta, m'encanta és Viento de Libertad. A més tenint en compte la lleugera però clavada colaboració del Rude Boy Neville Staple.
Punky's Flight també apareix al directe. I per acabar The Satelites, per recolzar a un equip de futbol que prova partit a partit que les dones també poden fer bon futbol.

Els Discípulos han arribat a un moment molt bó de forma... Com a seguidor espero que continuin a aquest nivell de directes... I que arribin nous discs...