Skatalà (2a part)

El debut en forma de maqueta de Skatalà portava per nom Fent D'aquí, com una clara declaració de principis, els principis de "think globally, act locally": música universal feta local. En particular jo faré referència a la recent reedició de la maqueta que inclou quatre temes en directe gravats el 1987.
Lo que té un gran grup és que se sol notar quelcom especial des del primer minut, des del primer segon. I es que la mateixa Intro de la maqueta té, a més d'un ritme enganxós, una "Xispa, Xispoing" fantàstica.
Però l'Intro només és un auguri de l'explosió sonora, potser també una mica de potència sense control, però potència al cap i a la fi, que esclatarà als diferents tracks d'aquesta eclosió skatalanítica. Just després de l'Intro un addictiu "Borinot, borinot, borinot" de fons (que serviria de títol al primer CD de la banda) apareix un dels Himnes. Llunàtics , llunàtic climbers: i es monten la festa a ca la Montse (no recomanada als Kumbayàs).
Aquest treball destaca per la predominància de l'Oi. I la primera mostra d'Oi demostra que no es pot esperar Suant la Panxa i esperant que "un baile de bastones nos lleve todos a pastar".
Un altre Himne skatalític recorda que la palla va molt cara, que millor fer-se una birra i no trencar-se el cap, si no què? Creuràs en Jordis Pujols, Pascuals Maragalls i Generalitat? Si et vens fàcilment és que Ets Un Barato.
L'Oi retorna al fil del disc amb Bolingas, un homenatge a la vida cervesera. Una versió de Shit S.A. I és que quan faci falta "Nos vemos en el bar".
Una altra cosa que destaca és que moltes de les cançons són en castellà. No és que sigui un problema si la música és bona, però per un grup que es diu Skatalà... Sorprèn?
El següent tema és una altra mostra d'Oi, en català en aquest cas. Una denúncia de la violencia d'estat, que per molt Per lo legal que sigui, segueix essent violència.
He de reconèixer que tot i que jo no sóc especialment amant de l'Oi (m'agrada això sí, peró lo meu és l'ska) totes les cançons Oi d'aquest disc m'agraden en molt alta mesura.
Però més enllà de l'Oi, més enllà inclòs que l'Ska i més enllà de tots els Himnes nascuts en aquestes contrades, tot i el clar influx jamaicà, hi ha Embolingats, una versió de la ja de per sí mítica Israelites de Desmond Dekker. "I el diumenge amb la ressaca... ja no em puc ni aixecar! Ouh, Ouh, Embolingats". Un clàssic de clàssics.
Bé, si sou seguidors del Reial Madrid, no llegiu aquest paràgraf i passeu al següent. De fet el següent tema és apte només per a culés. En el fons tothom pot disfrutar amb la música però la lletra... Diguèssim que conté elements que podrien ferir moltes sensibilitats. Però ells ja ho diuen, "només Fem d'aquí" i "als del Madrid que els donin pel ..., quan el Barça perd quan ens foten un gol". (Aquest any no estem fins malhauradament).
Aquí ja pot tornar a llegir tothom, i és que a ritme d'Oi ens deixen clar que Sin cerveza no hay revolución , sin priva todo se acaba. Que una bona birra arregla moltes coses i cura moltes penes.
Per acabar un altre OI, Killer, un tema obscur que s'endinsa en les profunditats d'una ment assassina. I Boski, que a ratos recorda el Monky Man de Toots and the Maytals, a ratos el de Specials i a ratos a cap dels dos.
La resta ja està dita. Quatre temes gravats en directe, Suant la Panxa, Fem d'aquí, Killer i Borstal Breakout, una versió dels Sham 69. I uns grans consells dels cantants: "sabeis que sereis de mayores, pues niños mayores!".
Pròxima entrega: Borinot, Borinot!.