Skatalà (4a part)

Uns anys després de Borinot, Borinot!, aquesta gent es va tornar a ficar a dins d'un estudi per a treure'n Un de Nou, 1d9. És un disc ple d'altibaixos: temes genials i temes no tan bons. Sempre segons el meu punt de vista humit d'aficionat a l'ska.
El primer tema del disc és senzillament genial. Sense cap dubte dels Alts i no pas dels Baixos. Un temàs rocksteady: "posa't a ballar rocksteady suaument. Tots els teus amics porten moviment..." Pi-Iaio Bugia.
El segon tema és un curiós tema instrumental, Blind Man. En cap cas no es troba entre les meves preferides.
Al tercer tema Skatalà fa el Dibuix d'una Nova Era, en la que subtilment barreja Negres i Blancs, Reggae i Punk. A més no us recorda el nom del tema a Dawning of a new era d'Specials? Aquesta m'agrada però s'allunya una mica del só tan característic del Borinot, Borinot!
El Pistoletes de l'Escala, fa volar una guitarra acte seguit. Un delicat tema que m'agrada considerablement. Amb un toc de flauta travessera que és de delicatessen.
I si a Fent d'Aquí remarcavem considerablement un Himne, aquí el grup el va tornar a gravar. Embolingats.
A Guarrindong (war in dung) denuncien amb el seu so característic el típic gorrero buitre cabrón borratxo fins al cul i que tant empipa. Una guerra en el fang.
I una mítica mítica mítica instrumental, dedicada a un grupet de gent que es dedicà considerablement a la difusió de la música. Els de Capità Swing.
Definitivament la cançó que menys m'agrada d'aquest disc és El Secret del Bicorn. No sé si és que no l'entenc.... O que el ritme no és del meu rollo...
Monigot és un tema antic, d'abans de la maqueta que apareix en algun recopilatori (Latin Ska Fiesta) que varen regravar en una nova versió. Personalment m'agrada més l'antiga, però aquesta tanmateix és prou bona.
Ara no és temps per celebrar no res , ara no és temps de viure cap més drama, sinó que ara és temps de prometre i mentir i de portar les calces per sota els turmells. Així de clar deixen que ara la política hipòcrita marca el ritme de la vida actual.
I per acabar torna l'Oi amb Hied a pest, una altra crítica a la classe política.
Pròximament: EL DIRECTE. In concerto.