Discípulos de Otilia (2a part)

Seguint amb la història avui comentaré el seu disc de debut "Otílicos Perdidos", l'únic abans de la separació. El disc difícilment podria començar millor, amb una fantàstica "No hay color", una original cançó plena de vida i de crítica al colonialisme europeu amb uns impressionants canvis de ritme. Crec que encara la toquen de tant en tant.
Acte seguit, tot un himne dels Discípulos: Monstre Bú!!!!!!!!!!!!! Lluita, reinvindicació i denúncia. Sense paraules, cal sentirla. "Qué vas a hacer tu?" Un clàssic dels directes. "Venga despierta ya!".
En tercer lloc, tot i que atribuida als que varen marxar, potser una de les més fresques i destacades: Animal Racional. Sens dubte de les que més m'agraden d'aquest disc. Ja no la toquen.
Sense decaure el genial inici del disc ens trobem amb Verde Hipocresía, una altra denúncia que remarca els ideals ecologistes i d'esquerres d'aquest grup. Un altre tema clàssic dels directes que recrimina la hipocresia de la classe política envers el medi ambient.
"Y tan Panchos" es queden amb aquesta, actualment abandonada, genial crítica del servei militar obligatori, ara ja desaparegut. Peró tot i així, "Si tu me dices ven..." disfruto sense parar.
Brazil és una advertència de la merda que ens volen vendre en la vida quotidiana.
"Jinkly roots to Berkley" és un tema ska-jazz. Imprescindible per als fans de l'estil.
"Me enamoré" és una ràpida però crua cançó d'un home maltractat per una dona cruel i infidel, que encaixa perfectament amb una "Ponme otra más" que sorprén pel seu ritme mariachi i està inspirada en una cançó tradicional.
"Pueblo cubano" és una cançó de resistència i suport per a tots els revolucionaris del món.
"Unión Eurofea" és un crit de rebuig a la Unió Europea capitalista a ultrança.
"Toda la vida" fa referència a la inhumanitat de la televisió que es vènen l'ànima per l'audiència.
"La cabra", "Otílicos Perdidos" i "Gorky Ska!!" són les que jo anomeno "cançó-gamberrada" que tant han caracteritzat el grup.
I així acaba un dísc ple d'energia, reivindicació i ritmes caribenys. Sovint penso què haurien fet si no s'haguessin barallat, ja que aquest disc era realment prometedor. Però bé, tot i el lleuger canvi d'estil els Discípulos han evolucionat molt satisfactòriament i al cap i a la fi el que han fet després ja és prou bó.