Em costa recordar quan vaig descobrir exactament l'ska.
Sempre he tingut gustos molt variats... Això és tan pràctic com criticat. Però pràctic.
Recordo sense vergonya (potser n'hauria de tenir?) que els meus primers discs (en vinil, es clar) foren, un de l'Emilio Aragón (era molt petit [9 anys?] i m'agradava que Susanita tingués un ratón, encara que fos xiquitín [potser ja intuia les connotacions sexuals]), un de Tennessee (pop recaspós, però m'agradava i què podia fer-hi?) i els mítics Beatles, Rolling i música clàssica que formaven part de la discografia del meu pare.
Vaig crèixer (gràcies a déu? no, gràcies al menjar que els meus pares em subministraven) i els meus gustos també. Hi havia indicis. Ja hi havia indicis!!!!!!!! M'agradava la música de películes (les típiques de John Williams: Indiana Jones, Superman, ET, Rosewood, 1941, Tiburon...). I és que el meu organisme s'estava preparant, ja des dels 12 anys per a mítiques VSO (Versions Sonores Originals en contraposició a BSO) com Guns Of Navarone o James Bond o 7 Magnificent.
També em vaig interessar per los Inhumanos, que m'iniciaven al cantó gamberro de la vida. Potser ja arribava als 13 i em feia gràcia que els fes mal la cara de ser tan makus, que els semblés difícil fer l'amor en un SIMCA 1000, o que descobrissin que les xiquetes no tenen pilia.
Dels Inhumanos ja vaig passar als herois locals de les Illes, un grup gamberro gamberro gamberro gamberro fins a l'infinit. Per desgràcia el seu guitarrista va morir d'un accident de moto. Però a centenars de mallorquins els quedarà marcat una part del seu jo amb els OSSIFAR. Un grup de festa major amb unes cançons pròpies que varen donar 7 cops la volta a les illes. A mode introductiu, OSIFAR (amb 1 sola S) és una empresa que buida els pous negres (amb les aigües brutes) de mallorca... Són d'aquests que feien tot tipus de música: boleros, pasodobles, canción 'espanyola', reggae, punk, rock, pop, disco... Detotunpoc.
I és que eren mortals de necessitat. Varen alçar un crit per demanar la protecció de les someres (muls) balears. Passodobles d'amor, cansiones de amor con los calsones baixos... Varen enviar Tófol Colom a mercadejar des de Felanitx (el meu poble) a un portaavions americà. Varen crear personatges de l'alçada del Sheriff Ripoll i Indiana Pons. Varen perdre quemelos... Res, si n'heu sentit a parlar... ja m'enteneu. Si no, mireu a l'emule si trobau algo... Segur que us fa riure.
Sempre he tingut gustos molt variats... Això és tan pràctic com criticat. Però pràctic.
Recordo sense vergonya (potser n'hauria de tenir?) que els meus primers discs (en vinil, es clar) foren, un de l'Emilio Aragón (era molt petit [9 anys?] i m'agradava que Susanita tingués un ratón, encara que fos xiquitín [potser ja intuia les connotacions sexuals]), un de Tennessee (pop recaspós, però m'agradava i què podia fer-hi?) i els mítics Beatles, Rolling i música clàssica que formaven part de la discografia del meu pare.
Vaig crèixer (gràcies a déu? no, gràcies al menjar que els meus pares em subministraven) i els meus gustos també. Hi havia indicis. Ja hi havia indicis!!!!!!!! M'agradava la música de películes (les típiques de John Williams: Indiana Jones, Superman, ET, Rosewood, 1941, Tiburon...). I és que el meu organisme s'estava preparant, ja des dels 12 anys per a mítiques VSO (Versions Sonores Originals en contraposició a BSO) com Guns Of Navarone o James Bond o 7 Magnificent.
També em vaig interessar per los Inhumanos, que m'iniciaven al cantó gamberro de la vida. Potser ja arribava als 13 i em feia gràcia que els fes mal la cara de ser tan makus, que els semblés difícil fer l'amor en un SIMCA 1000, o que descobrissin que les xiquetes no tenen pilia.
Dels Inhumanos ja vaig passar als herois locals de les Illes, un grup gamberro gamberro gamberro gamberro fins a l'infinit. Per desgràcia el seu guitarrista va morir d'un accident de moto. Però a centenars de mallorquins els quedarà marcat una part del seu jo amb els OSSIFAR. Un grup de festa major amb unes cançons pròpies que varen donar 7 cops la volta a les illes. A mode introductiu, OSIFAR (amb 1 sola S) és una empresa que buida els pous negres (amb les aigües brutes) de mallorca... Són d'aquests que feien tot tipus de música: boleros, pasodobles, canción 'espanyola', reggae, punk, rock, pop, disco... Detotunpoc.
I és que eren mortals de necessitat. Varen alçar un crit per demanar la protecció de les someres (muls) balears. Passodobles d'amor, cansiones de amor con los calsones baixos... Varen enviar Tófol Colom a mercadejar des de Felanitx (el meu poble) a un portaavions americà. Varen crear personatges de l'alçada del Sheriff Ripoll i Indiana Pons. Varen perdre quemelos... Res, si n'heu sentit a parlar... ja m'enteneu. Si no, mireu a l'emule si trobau algo... Segur que us fa riure.
4 comentaris:
Oh!Ja veig que a les illes us encanta l'Osifar. El vaig descobrir fa poc, quan la meua companya de pis me'l va ensenyar (és mallorquina). Per cert, a l'habitació té un article anomenat: El Parlar Felanitxer.
Doncs suposo que la teva companya ja et deu haver dit que el que ara es porta molt a les festes majors és Horris Kamoi, uns 'al.lots' felanitxers (per cert) que, abans que existís El Chaval de la peca ja fotien el mateix rollo i amb més gràcia (com no, son del meu poble). Si no, demana-li que t'aconsegueixi alguna cosa.
Van començar tocant només a Felanitx, i l'éxit els porta a tocar per tota l'illa. A veure si alguns catalans s'atreveixen a portarlos per Barcelona...
Hola!
M'encanten Ossifar!! Són molt divertits!
Disbate varen venir a Consell (el meu poble)Ossifar Revival! No son el mateix pero tambe estan molt be!!
fanelcantodelloco: A mi també m'encanten. Ja ho he vist això dels Ossifar Revival. Ja podrien reformar-se els originals llevat del traspassat i fer-se una gira d'auto-homenatge!!!!
Publica un comentari a l'entrada