El Racó M&A

Ki Sap at new rocker's studio

2009-10-23T21:00:00.001+02:00

I avui sense que serveixi de precedent, toca la crítica de l'últim disc de Ki Sap, que precisament fa només uns mesos que és disponible.

Ki Sap té tots els seus discos penjats gratuïtament a la seva web

http://www.kisap.org

en una demostració de coherència ideológica.

Ki Sap at new rocker's studio (2009) és la següent passa lógica després d'una evolució sense massa precedents que portaren el grup de transformar power-ska reivindicatiu a un excels reggae-ragga amb pinzellades de ska formidable.

El seu últim disc com a Ki Sap, (Ki Sap meets València All Stars) enregistrat en directe i amb importants colaboracions del món de la música jamaicana i el hip-hop del País Valencià, varen decidir consagrar un parell d'anys al seu projecte instrumental (The Shake it Up's) i ara retorenen amb el depurat estil propi (marca de la casa) Ki Sap.

El disc comença recordant que el problema de les societats i relacions competitives es que Todos quieren ganar. Un reggae reflexiu. "El pez grande se come al chiquitín..." Una crítica a la societat actual... "Aquí mucho hablar pero sólo miras por ti".

El segón tema és Con mi spliff, que comença amb un sampler. Aquest és un reggae-ragga més rapidet que l'anterior. De temática marihuana. Un d'aquests temes que no et deixen estar quiet. I amb aquest tema (amb spliff o sense) qualsevol es sent ok.

I amb una intro una mica rockera, Ki Sap ens convida a ballar amb ells. Dance With Me. Un ska de mig temps (com a mi tant m'agrada dir). En un estil molt setentero-soulero que molt bé podria combinar amb The Pepper Pots.

Amb un aire de misticisme entra el reggae. El sents? Siento el reggae. Un reggae mogudet, al més pur estil d'aquesta etapa més recent dels Ki Sap.

Sé el que està passant. Un altre reggae-denúncia de la ambició, la passivitat... Una invitació a seguir lluitant a no perdre l'esperança ni la motivació. Un tall molt delicat.

Amb Police & Thieves de fons, comença la següent intro... I un sampler que demana més valor per a la gent pobre. I l'ska amb un puntejat de guitarra fantàstic comença i si t'has escoltat 3000 vegades el disc de Shake It Up's veus que el tema dels vents és el mateix que Asko Falta Alda, Pau? Però en aquest cas el tema s'enriqueix amb unes veus. I es que Si quieren guerra, Ki Sap els en donarà. Un clar atac a la classe política que són uns falsos. I a tots els elements del sistema. "I si quieren guerra, pues guerra tendrán, metidos en combate no podrán abandonar, con la fuerza de un lion te lo vengo a explicar, si no nos respetas serás el rival"

De Valencia a Trenchtown, Julian Son colabora en aquest reggae. Badman Bizzniz. Con Badman Bizzniz a mi no me vengas. Un reggae més ragga que reggae. "Si no me respetas juegas con fuego". Amb una gran influència hip-hop, un tema molt enganxós. Amb una temàtica molt suburbana.

Porque son Tiempos de Revolución. Samplers. I reggae! "Porque son Tiempos de Revolución. Se acabaron para siempre los tiempos de sumisión." Un reggae revolucionari. El cantant en un registre ragga i uns vents i una secció rítmica de llibre. Académica. Perquè no hi ha més revolució que la bona música.

"Esos fascistas se van a arrepentir. Todo su imperio vamos a combatir". Déjame vivir! Una declaració d'intencions antifaixistes amb un reggae Ki-Sap. "Libre como un pajaro me quiero yo sentir." Que no esgotin la nostra paciència!

I per acabar el disc, TRENCA amb un ska clàssic. Rompe. Bé, clàssic en la línea instrumental, perquè en el plànol de veus, el registre Ki Sap, basat en l'estil més ragga, però perfectament ajustat en aquest track a la musicalitat més ska del grup.

Un disc molt correcte, que segueix la línea iniciada amb Ki Sap meets València All Stars... Que lluny queda aquell power ska cantat per veu femenina. Ara predominen els reggaes amb veus masculines i de tant en tant algun cor femení. Per a mi, Ki Sap, és un dels millors representants de la música jamaicana a la península ibérica del moment, juntament amb The Cabrians, Dinamo...

Un dist molt agradable al que només criticaria per no tenir un tema instrumental, per ser massa curt, i per estar -potser massa- en la línea del València All Stars, necessitant alguna peça una mica més trencadora i innovadora dins de la línea evolutiva del grup. Una línea evolutiva exemplar.

The Shake it up's Skaband - Ki Sap Instrumental

2009-10-21T21:00:00.000+02:00

Per posar-me al dia de la discografia de Ki Sap, que ja vaig començar amb:

I ja vaig comentar que aleshores, quan vaig fer aquests apunts encara no tenía a la meva disposició el seu projecte instrumental, anomenat

The Shake it Up's Skaband

Que té un disc titulat

KI SAP INSTRUMENTAL

I no hi ha un millor moment que ara per a treure un momentet d'on habitualment no el tinc i escriure una ressenya del disc, que està disponible online a la pàgina de Ki Sap (www.kisap.org) també va ser publicat per la discogràfica d'ska basca Brixton Records.

I dic que no hi ha moment millor perquè el porto al cotxe, cada dia anant a la feina i tornant-ne deixo transportar-me al món del bon rollo i navego per les onades reggae-ska d'aquest formidable disc.

Que comença com una moto per la A2. Un ska de mig temps on els vents surfejen a sobre un ritme d'aquests que es molt rápid per ser lent, i massa lent per impedir moure't al ritme del contratemps... El tema principal a essent intepretat pels les diferents veus... Les fanfarries dels vents, la guitarra eléctrica que és l'instument més destacat del disc, i les contínues exhibicions en un magnífic primer tall... A2 (nom de la pista) es una fantástica invitació al viatge (de carretera, si voleu) que proposa el disc.

El viatge, com no podia ser d'altra manera, ens transporta pel món en BLANC I NEGRE. Un altre ska-jazz de mig temps, molt en la línea clássica Skatalites... Tema, solos, tema, solos i tancament del tema. Saxos, trompeta, saxo, ... En tema que no només serveix d'homenatge al Two Tone, sinó als mateixos Skatalites. Un tema de molt bella factura, en el que el sentiment de fusió predomina, copsant l'essencia d'un estil, d'una época.

De cop, el tercer cop ens fa sentir l'enyorança del que deixem enrera. SAUDADE. I a mi em transporta al mar... Uns primers segons de calma de cop es transformen en una inesperada tempesta skatalitica de vents i percusions... Sento la pluja, el mar que bat insistentment contra les roques. I l'enyoro. Malgrat l'inici calmat, un ska ágil es converteix en el teu guía... I tots el grup en una excel·lent comunió aconsegueix que els batecs del teu cor s'accelerin. Un ska-jazz una mica més 3a ona. El canvi de ritme em deixa sense paraules.

I el quart tall es presenta com un dels meus favorits. La guitarra hi juga un paper extraordinari. I s'entenen molt bé per al tema principal conjunt. Ultraman vs. Dr. Jau. Un títol que defineix perfectament el combat musical entre el formidable guitarra que fa vibrar totes les meves terminacions nervioses, i la contundent resposta dels vents que fa que sigui impossible balancejarme a la cadira, ja sigui de la feina, de casa o del cotxe. Un domini impecable dels canvis de ritme. Després el saxo es qui pren la paraula, però els vents tornen a dir la seva.

Corre! Ens hem de posar a cobert! Això a part del títol del cinquè tema (Run for Cover) és el que semblen avisar a l'intro del tema... Sona a perill... I clar, després ve la persecució... En un tema que també es una demostració de poder musical de la banda, que em recorda a la insoléncia del Dixie i a la negror del jazz.... Un auntèntic Ska-Jazz de ritmes rápids i algun toc veritablement jazzístic com el ritme marcat pels plats... I un cop més, una lliçó magistral per a novatos del món de l'ska, i de la música en general, de com es gestionen els canvis de ritme en un bon tall.

Ara que ja hem conseguit escapar-nos, es l'hora de moure l'esquelet. Shake it up! Mou-te nena! Un tema molt gran, que en un ritme ska de mig temps es permet el luxe de barrejar puntejats de guitarra, amb un temàs de vents, els solos que no tenen nom!, i tot condimentat amb un toc molt especial... Un domini impresionant.

Ask him!
Remember your roots!
Think with your brain, and not with your fucking boots!
Feel your heart!
Be yourself!
Go up! To the top, please!

Aquesta és la declaració d'intencions que es sent a la intro del següent tema. Continuant el nostre viatge, arriba el moment de l'autoservei. Autobeat. Preguta-li, recorda les teves arrels! Pensa amb el cervell i no amb les teves putes botes. Sent el teu cor. Sigues tu mateix. Puja, fins al límit! I el ritme s'accelera... Un ska animadet i un tema que s'enganxa com SuperGlue. Bonica superposició del baix i dels vents.

Però de cop deixem l'autopista per entrar en una carretera rural amb el nostre cotxe... Amb ritme més reagge que rocksteady entrem al NUDILLO ESTERNÓN. Un tempo elefántic que ens permet gaudir de la natura que descriuen els diferents solos que ens acompanyen en aquest fragment del nostre viatge... Un amalgama d'instruments ben avinguts.

I com no podia ser d'altra manera, ens parem a fer una visita a uns amics, mentre sona SKA4FRIENDS. Un tema per als amics, també amb un regust dixie-jazz molt ben mestissat amb la música jamaicana. "Hey brothers and sisters! Are you ready to move your feet to the ska beat ! Ska4friends is around!" I brindo amb una cervesa (sense alcohol que hem de seguir conduint en el nostre viatge pel projecte instrumental de Ki Sap).

"Enjoy the ska fever!" Are you ready for the bugaloo? Un ska ràpid que recorda a l'estil Victor Rice, que convida a aquell que l'escolta a un festival de sons i ritmes, jamaicans, i mundials. M'encanta el recolzament dels vents al ritme, impulsant-lo com un huracà que balla al ritme d'un alegre i saltarina melodia... Nens trapelles fan de les seves... El clima caribeny t'empeny a ballar sense parar. Disfruta la febre de l'ska: estàs llest per al bugaloo?

Sense adonar-te entres a un altre dels grans entre els grans temes del disc. Asko Falta Alda, Pau?. Sens el vent contra la cara... El viatge es fantàstic i esperes que no s'acabi. L'ska-jazz et poseeix. I la guitarra es decideix a reaparèixer. Què gran aquests solos de guitarra... Però els vents es posen gelosos i entren de mica en mica... El vent em torna a pentinar els cabells dins del caos. Molt gran!

I ja al final del nostre viatge, ja per descansar una mica de l'esforç i la fatiga... Un Reggae-Dub, Dub 125, amb la colaboració de Linton Kwesi Johnson. Una peça per a meditar. I encara que tinguis por, per descansar, i tornar a empendre el viatge pel món dels sons jamaicans. Un final tranquil per a un disc que no et deixarà indiferent.

Lee 'Scratch' Perry

2009-10-02T14:06:00.000+02:00

Ara fa uns mesos se'm va ocòrrer convencer la meva inskaparable amiga i companya de concerts eSka per anar a veure a Lee 'Scratch' Perry a la sala Joy Eslava. (En concret el 25 d'Abril d'aquest any, ara fa ja 6 mesos ni mes ni menys) Els dos teníem certes reticéncies, básicament perquè els dos som molt més skatalítics que reggae-dubbers, però bé, el senyor Perry es molt de senyor i a mi se'm va girar el cap. Volia veure'l encara que només fos un cop i poder ballar una mica al ritme del seu particular reggae.

De Lee 'Scratch' Perry ja n'he parlat diverses vegades en aquest blog (especialment en aquest apunt).

El fet es que eSka i jo estem molt avesats als minoritaris concerts de música ska, i
la plenísima sala Joy Eslava ens va agobiar una mica. Molta gent... Massa pel nostre gust. I a més un tipus de gent que només coneix una part de la música d'origen jamaicà i que a mi personalment en alguns casos em semblava una mica falsa. Desubicada. Com un parell de nenes de 17 anys o 18 que sembla que es sabíen totes les cançons però que la seva forma de vestir em semblava més apta per al Pachà que per al 'Scratch'.

El concert, sense entusiasmarme, em va agradar. El tio es un figura. Un showman en estat pur. Clar que la banda de belgues que l'acompanyava, amb l'ipod per als samplers semblava bastant cutre per als 25 euros que costava.

Al final va ser una experiència que va valer la pena, tot i que sense entusiasmar-se tampoc. I ara puc dir que he vist en directe a l'Upsetter de la Black Ark.

Skatalites a la Sala Heineken - Madrid -

2009-09-06T17:24:00.000+02:00

Es una mica trist que hagi tardat gairebé un any a parlar de la visita, el passat 2 de Desembre de 2008 dels Skatalites a Madrid...Al concert hi vaig anar ben acompanyat per la meva amiga eSka, unes amigues seves i un company de feina -en JO-. El concert va estar bé, amb un Lester Sterling que assumeix una mica el protagonisme després de la marxa de Lloyd Brevett del grup.

Això sí que és una llàstima... Que estiguin mal avinguts unes figures tan mítiques... Amb la meitat del grup desaparegut (Don Drummond, Tommy McCook, Jackie Mittoo, Johnny 'Dizzy' Moore finat al 2008 però que no tocava amb Skatalites des de feia dècades) és una llàstima que els pocs membres autèntics es portin malament com és el cas de el propi Moore o el genial i carismàtic baixista Lloyd Brevett que va deixar la banda tot just fa dos anys. Actualment no se'n té cap tipus de notícia.
Jo per tota aquesta història m'havia dit que no els tornaría a veure els Skatalites. Però que dimonis... Em feia massa ganes i qui sap quan s'acabarán de barallar i morir els pocs que encara queden perpetuant un llegat tan imprescindible en la meva vida... Ball of Fire. Man on the Streed, Latin Goes Ska, Guns of Navarone, Eastern Standard Time. James Bond...

Tot un seguit de temes que ja m'han marcat, que ja no hi ha volta enrera i que volia seguir disfrutant.
Obviament el grup cada vegada té més cares noves. No em sembla malament. En realitat la banda, més enllà del misticisme i la llegenda darrere de cada un dels noms propis, era un colectiu de virtuosos amb una mateixa idea de la música. I tampoc m'he de posar massa estricte si potser d'aquí a 10 anys, encara es passeja una banda llegendària anomenada Skatalites que navega pel món repartint música i enaltint una ja enorme llegenda encara que sigui amb joves promeses i noms nous... Però clar... Acabarà caiguent en mans del capital i ja sabem que el capital acaba amb moltees coses bones en pro de la imatge i els drets d'autor.

Una vegada més me n'adono de que l'SGAE es un perill per a la humanitat. I sobretot per als creadors... Quan els governants se n'adonin ja serà massa tard i la frescor de la inocència quedarà pervertida per un senyors que volen viure del cuento. Quina diferència amb Skatalites, que a la seva edat i per 15 euros o 20 encara ofereixen concerts de 2 hores demostrant que no treballen per a viure, sinó que la seva feina, la seva vida i la seva passió són la mateixa cosa.

Jo tinc a l'entrada de l ameva habitació un póster de Skatalites.
I malgrat tot, Skatalites és un mite. A veure si tornen a passar per aquí durant l'any 2010!!!!

Valènciaska.net i el nou disc de Ki Sap

2009-07-30T17:47:00.000+02:00

És sempre d'agraïr descobrir llocs extraordinaris relacionats amb el món de l'ska.

Per això em va apassionar rebre una felicitació pel meu blog d'aquet grup de

Valènciaska.net

Un lloc ideal per a estar al día de l'actualitat de l'ska fet a València, que té en Ki Sap el seu màxim exponent actual.

Sense cap dubte l'incorporaré a la llista d'enllaços destacat d'aquest humil blog que es manté en un llindar mínim d'activitat...

Però per compensar podreu llegir a www.valenciaska.net la gran notícia del nou disc de Ki Sap, incluent l'enllaç a la descàrrega gratuïta del disc!

The Slackers a la Gruta'77 - 2008

2009-07-12T18:02:00.006+02:00

Avui us porto algunes fotos i alguns comentaris d'un concert molt vell...
Els Slackers de Dave Hillyard varen tocar a la Gruta '77 a l'Octubre de 2008. Ja fa gairebé un any.
Com sabeu jo últimament he estat de feina fins al cul i no puc actualitzar aquest bloc amb la freqüència que voldria.

Feta la petició de disculpes parlem del grup.

The Slackers, com la majoria dels grups de ska nordamericans més actuals, combina els ritmes jamaicans amb una forta presència instrumental amb les tonalitats soul que pel que es veu tant agraden als nordamericans. Justament per això hi ha tants i tants grups que tenen en el seu repertori una proposta que reflexa aquest fenòmen fidelment.

En aquest sac hi tenim Eastern Standard Time, hi tenim Westbound Train, com a grups joves de la moguda i en menor mesura però major experiència The Toasters, vertaders pioners de la música ska nordamericana. Clar que com ja he dit, the Toasters només adopten el so soul a pinzellades.

L'altra influència enorme de The Slackers suposo que es New York Ska Jazz Ensemble. I si no ho creieu escolteu David Hillyard and the Rocksteady 7.

Si en general els grups tan souleros a mi no em molen gens, val a dir que Slackers tenen un punt de qualitat addicional que els destaca sobre els altres.
Si tinc tantes fotos del teclista és per l'ESka, que es va sentir en tot moment altament interessada pel morbo que li feia el figura! :). Per als que no ho sapigueu l'ESka es una noia que m'acompanya a tots els concerts del rollo que pot.
Es la que surt a la foto amb el trombonista d'Slackers, i està com una cabra (en el bon sentit) i és la meva salvació musical a Madrid. Si la veieu enlloc tracteu-la genial! :)

El concert va ser interessant, força interessant, malgrat com ja he dit la meva falta de gust per al so més soulero. En qualsevol cas, va ser una nit extraordinària i no dubtaré a tornar a veure'ls...

Nou disc! The Pepper Pots: Now!

2009-06-13T12:13:00.000+02:00

************************************Català*************************************

"NOW!", EL NOU DISC DE THE PEPPER POTS JA ESTÀ A LA VENDA

Ja està a la venda el nou disc de The Pepper Pots. Un treball on mostren la seva faceta més Soul, produït per el novayorquès Binky Griptite (Dap-Kings, Sharon Jones, Amy Winehouse…) i gravat a mig camí entre Catalunya i Nova York.

Ja podeu escoltar algun dels nous temes al nou Myspace:

http://www.myspace.com/thepepperpots

D'altra banda, ja podeu veure a la xarxa el primer videoclip oficial:

http://www.youtube.com/watch?v=zwuKwGo82rc

El disc està disponible a través de la pàgina web de la banda:

http://www.thepepperpots.com/merchandising.php

More info:

http://www.thepepperpots.com

http://www.myspace.com/thepepperpots

http://www.fotolog.com/thepepperpots

http://www.facebook.com/pages/The-Pepper-Pots/20309581589
http://www.eventful.com/thepepperpots
http://www.bebo.com/thepepperpots

Foto de THE FENICIANS, cortesia de BAIPPS

2009-06-11T10:04:00.003+02:00

Aquí teniu una fotografia de "The Fenicians" del 09-06-09.

De esquerra a dreta,

Manyà - Arnau - Marc - Jaume - Natxo - Pitu - Xato

Cortesia de BAIPPS

Més informació de THE FENICIANS a:

- Myspace del Grup
- Crítica del disc

BAIPPS

2009-06-07T20:21:00.000+02:00

Un artista que realment admirava per la seva dedicació a la música, acaba d'obrir una galeria de fotografia.

El Pito-Pitu-Paitts-Baipps, membre d'una de les bandes que més ha influit musicalment a la meva vida, Skatalà, i que actualment segueix la seva trajectòria musical amb una gran proposta coneguda com The Fenicians.

Ara ha publicat a la web

www.baipps.com

una galeria fotogràfica fantàstica.

Paisatges, fotos caleidoscòpiques, imatges de la natura, moviments dinamics, imatges colorides, cromàtiques, elegants, sobries però encantadores, i textures surrealistes, suggerents, seductores....

Per als seguidors de The Fenicians també us pot interessar ja que hi han posat les lletres de les cançons del grup, alguns mp3, i les fotos dels components del grup.

Altament recomanat! :)

FELICITATS DR CALYPSO

2009-05-27T00:03:00.003+02:00

Amb retard vull felicitar els Dr. Calypso per la seva trajectoria després de 20 anys.

El 21 de març el grup català per excel·lència d ska, reggae i soul celebrava els seus 20 anys de trajectòria ininterrompuda amb un concert ben especial a la sala Apolo de Barcelona. Per desgràcia, jo no vaig poder ser-hi... Això de treballar a Madrid no dóna massa alegries...

Però vaig poder participar-ne mínimament, la promotora-discogràfica Propaganda-pel-fet, va difondre unes FOTOS DEL CONCERT, així com alguns vídeos:

VÍDEO Aquesta nit
VÍDEO The Power of Latin Soul
VÍDEO Plan 9
VÍDEO Rastablanc* + *Embolingats (amb Skatalà: Què Grans!!!)

(Cortesia de la gran web http://www.boss-sounds.org)

La nota de premsa de la productora-discogràfia deia això:

Amb el cartell de entrades esgotades penjat a l entrada des de 30 minuts abans de l inici, Dr Calypso va oferir un repàs intens al seu repertori plagat de clàssics intergeneracionals. A més, i com requeria una data tan especial, hi van haver força sorpreses a dalt de l escenari. Com a mestre de cerimònies, Quique Skatalà obria la nit presentant el grup al respectable. Poc després, el mateix Quique acompanyat del Pitu, pujava a l'escenari per repassar amb els Dr Calypso dos temes mítics dels Skatalà: Rastablanc i Embolingats . L'Apolo embogia. També participaren de la festa els cantants de la Fundación Tony Manero, que van cantar The Power of Latin Soul. Entre altres convidats, també prengueren part membres de Subversiva 77 i antics membres del grup, que pujaren a l escenari a marcar-se alguns temilles.
Entre amics i amigues, a dalt de l escenari i també a la pista de ball d'un Apolo de gom a gom, Dr Calypso van celebrar 20 anys de recorregut i trajectòria. Vàries generacions de jovent han crescut al ritme d aquesta mítica banda barcelonina, pionera juntament amb Skatalà en la introducció dels ritmes jamaicans a la península ibèrica a finals dels anys 80. El grup no ha parat de treballar des dels seus inicis, editant discos, girant per Catalunya i també a tota Europa i oferint-nos un repertori musical únic i històric. La festassa de l altre dia l Apolo confirma que el grup està en plena forma i que el públic, 20 anys després, continua disfrutant com el primer dia. Què més es pot demanar??

Felicitats als Dr Calypso en el seu vintè aniversari! Per molts anys més de bolos, èxits i festa caribenya!

Felicitats de part meva també. Espero que quan es posin a fer gira no s'oblidin de Madrid!

STOP PIRAT'S

2009-05-25T23:39:00.000+02:00

PIRAT'S SOUND SISTEMA
Després de 5 anys d'activitat frenètica, el grup de Sants farà una aturada temporal del projecte per treballar un nou espectacle, una nova formació i noves cançons. Us mantindrem informades de totes les novetats del grup a través de les nostres webs habituals!
www.myspace.com/piratssoundsistema

MADNESS A MADRID, Sala Riviera

2009-05-23T23:44:00.003+02:00

El passat 18 de Maig va sortir a la venda el darrer treball de Madness, The Liberty of Norton Folgate.

I s'acaba d'anunciar que el proper 11 de Juny, Madness oferirá a Madrid, a la Sala Riviera, el seu únic concert a Espanya. Jo ja tinc les entrades!

Es poden comprar a a www.ticketmaster.es

MALATESTA: NOU DISC I GIRA

2009-04-07T07:44:00.000+02:00

Malatesta informa:

Ja está apunt l'enregistrament del que serà el primer disc de MALATESTA.
Es poden escoltar i descarregar tres de les noves cançons a la web

http://www.malatesta.info/mp3

o al myspace

http://www.myspace.com/lamalatesta

També informen de les dates confirmades de la seva gira primaveral

19 marzo Barcelona

20 marzo Murcia

21 marzo Lleida

22 marzo Barcelona

23 marzo Barcelona

27 marzo Leizpig

28 marzo Berlin

4 abril Dijon

1 mayo Huelva

A veure quan visiten Madrid!!!

The Pepper Pots prepara nou disc

2009-04-05T23:44:00.000+02:00

THE PEPPER POTS ES TROBEN EN PLE PROCÉS DE GRAVACIÓ DEL SEU NOU ALBUM "NOW!"

El disc està produït pel novaiorquès Binky Griptite (Dap-Kings, Sharon Jones, Amy Winehouse)

Nou so, nova imatge i nous horitzons que mostren a una banda en una evolució constant. Com és de costum en els seus treballs, mimen fins l’últim detall i aquest cop cuiden més que mai el seu so “Old School”, inspirat en els antics discs empolsegats del clàssic so Motown, Stax o Studio One.

“NOW!”, inclou una col·lecció de temes soul plens de força i sentiment, enriquits per una producció de luxe a càrrec del novaiorquès Binky Griptite (Dap-Kings, Sharon Jones, Amy Winehouse…). Envoltats dels millors professionals, graven en als estudis Music Lan (Catalunya) y Dubway Studios (Manhattan). El disc serà mesclat analògicament a Brooklyn i finalment masteritzat als estudis Trutone Mastering Labs de Nova York.

El disc estarà disponible a finals del mes d’abril..

També s’està gravant un documental "making off" d’aquest nou treball. Aquí podeu veure un petit tràiler d’aquest documental:

http://www.youtube.com/watch?v=qBwb9QiQb1s

Per altra part, des d’aquí podeu veure el mini-reportatge de The Pepper Pots emès al TN de TV3 del dia 02/03/09:

http://www.tv3.cat/videos/1056189

The Clash Cash

2009-04-03T23:42:00.000+02:00

The Clash Cash Limoges - clàssics del punk i el reggae
www.myspace.com/stefftejtrio
Steff Tej, fundador als anys 80 del grup d'ska, reggae i rap Les Ejectes, ens presenta el seu projecte de versions dels mítics Clash. També disponible en format trio i amb un repertori més ampli que inclou The Ruts, The Boys, Eric Donaldson, The English Beat, The Specials, The Clash...

PLOUEN CATXIMBES

2009-04-01T23:40:00.000+02:00

PLOUEN CATXIMBES
El 2009 el grup bagenc continuarà girant les cançons del seu aclamat segon disc Telescopi (Propaganda pel fet! 2008). Després d'actuacions sonades la passada temporada (Festival PopKomm de Berlín, Mercat de Música Viva de Vic, Razzmatazz 1, L'Auditori, Kursaal de Manresa, Senglar Rock...) els Plouen Catximbes ens tornaran a demostrar que el "l'indie"en català no només té seu a la capital del país. Pop bastard des de Manresa pel món!
www.myspace.com/plouencatximbes
www.plouencatximbes.net

STOP PIRAT'S

2009-03-29T23:39:00.000+02:00

DIJOUS PAELLA

2009-03-27T23:38:00.001+01:00

DIJOUS PAELLA
Allò que començà com un divertimento s'ha convertit en un projecte de referència en l'escena rumbera i festiva del país amb un únic disc però molta marxa underground en els darrers 4 anys. Dijous Paella destaquen per ser l'únic grup de rumba catalana amb frontman femenina, per tenir una potent secció de vents (s'ha acabat la cobla, de moment) i per facturar cançons que esdevenen himnes populars. El 2009 tindrem nou disc i nova gira.
www.myspace.com/dijouspaella
www.dijouspaella.cat

Nou disc de Dijous Paella: “Vol. 2”

Després de recórrer tot Catalunya en els darrers anys amb el seu primer disc autoeditat, ara ens presenten el “Vol. 2” que sortirà a la venda el 21 de març. Amb una base apuntalada fermament amb ventiladors de luxe, guitarres de qualitat i contrabaix, el ritme es dispara amb una secció de percussions colpidora a base de caixons, bongos i campanes. Afegiu-hi secció de vents (trombó i trompeta), les col•laboracions transversals de Rafalito Salazar (Ai Ai Ai) i Yumitus (que tant disparen ventiladors, com corus o percussions) i les melodies i jaleos d'Àgata Casas i ja ho tenim. Ja podeu escoltar noves cançons al seu MySpace.
La primavera d'aquest any serà rumbera!
BEN AVIAT EL TROBAREU A LES BOTIGUES. NO US PERDEU EL CONCERT DE PRESENTACIÓ EL 30 D'ABRIL A LA SALA 2 (Apolo) de Barcelona.

DR CALYPSO ES REACTIVA

2009-03-25T23:36:00.000+01:00

DR. CALYPSO
El 2009 farà 20 anys que l'emblemàtic grup barceloní va començar a tocar empès per la febre dels ritmes jamaicans i la música negra: ska, rocksteady, reggae i soul. Dues dècades després, centenars de concerts realitzats i desenes de discos editats, Dr Calypso continuen marcant la pulsació del nostre cor. De cara al 2009 el grup encetarà la gira d'aniversari i ens oferirà un nou disc d'estudi. Per a tots i totes les que hem crescut amb ells i pel jovent que puja, és una gran notícia a celebrar. Per molts anys més de clàssics, Calypso!
www.myspace.com/doctorcalypso
www.drcalypso.com

Notícies: Obrint Pas es pren 6 mesos de calma

2009-03-23T07:35:00.000+01:00

OBRINT PAS
Després de cloure un 2008 ple d'èxits nacionals i internacionals (amb gires incloses a Cuba i Veneçuela), el grup de l'Horta atura els motors del seu ritme frenètic per produïr un nou espectacle de cara a finals d'any.
www.myspace.com/obrintpas
www.obrintpas.com

Spingere: videoclip de Malatesta

2009-03-12T23:16:00.002+01:00

Nou videoclip de Malatesta.

A més están enregistrant i presenten gira europea.

Per a més informació:
http://www.malatesta.info/conciertos
www.myspace.com/lamalatesta

The Pepper Pots 'Shakes' USA

2009-03-05T22:34:00.002+01:00

Ja està disponible als Estats Units el 2º disc de
The Pepper Pots "Shake It!"

La coneguda discogràfica americana Megalith Records (The Toasters, New York Ska Jazz Ensemble, Mr. T-Bone...) ha editat el segon L.P "Shake It!" de The Pepper Pots als Estats Units.

http://www.megalithrecords.com/store/product_info.php/products_id/396

DECIBELIOS I un passat neo-nazi... Es pot canviar?

2009-02-25T10:11:00.000+01:00

Avui he descobert quelcom que em desconcerta.
La banda Decibelios, un estandard del moviment skinhead (apolític), que té alguns discs que a mi personalment m'agraden molt, tenen una certa relació amb l'espanyolisme neo-nazi.

Veure aquest enllaç: http://www.libreopinion.com/members/decibelios/

Però pel que es veu, aquesta afinitat especialment traduida al seu cantant, era quelcom dels inicis i va anar canviant amb el pas del temps. I es va convertir en un moviment anti-sistema simpatitzant amb el que hom anomena adesiara causa basca i causa catalana. Així i tot, em queden les següents preguntes:

- S'ha de jutjar una banda pels inicis, o s'els ha de permetre redimir-se del passat i viure només l'actualitat?

- Fins a quin punt podem estar segurs que les lletres dels grups de música són una imatge de la seva ideologia real, i no una excusa per fer diners (com és el cas també de la banda Ska-P).

- Fins a quin punt hem de jutjar els grups de música més enllà de les lletres i l'estil musical que ofereixen? Fins a quin punt ens hem de preocupar del que pensen realment, si l'important és el que transmeten?

Algú vol opinar?

Anthony Johnson (II): Una biografia

2009-01-11T20:19:00.000+01:00

Nascut i educat a Trench Town, Jamaica, el cantant i artista internacional de roots reggae Anthony Johnson es va fer conèixer inicialment com a integrant del trio vocal Mystic Eyes, amb els que va aconseguir un gran éxit, “Perilous Times” (produït com a 12” per Greensleeves al Regne Unit). Aquest tema fou un gran éxit al final dels anys setanta.

Com a solilsta, treballà amb productors consagrats com Jah Thomas, Linval Thompson i Prince Jammys, els quals han produït tots els seus grans clàssics, tant Roots Radics com High Times Bands. Fu Jah Thomas produí el també gran éxit internacional, hit parade del Dancehall, ‘Gunshot’ (produit pel segell britànic Greensleeves). Més endavant reaparegué com a Sound System Dubplate titulat ‘Soundclash’, i qualsevol Sound System que es respectès no podia faltar-li una de les seves seleccions.

Altres éxits d'Anthony Johnson són ‘Dancehall Vibes’, el primer produït per Jammys (a més d'un àlbum pre-digital, A Yah We Deh); ‘Life Is not Easy’, ‘Africa’ e ‘Know the Truth’ produïda per Linval Thomson; i molts altres com ‘Woman Woman’, ‘Reggae Feelings’, ‘She Affi Come A Me’, ‘Sitting in the Park’...

Anthony es va instalar a Londres als anys vuitanta i després d'un període de silenci als estudis, va tallar temes amb Jah Warrior, Rootsman i per l'etiqueta del seu vell amic Mike Brooks, ‘Teams’. A més va enregistrar un remake del seu clàssic ‘Africa’ enregistrat per Jah Warrior amb el ritme de ‘Declaration of Rights’, inclós al seu disc ‘Nu Shoots Inna Roots’. Aquest inclou una importantíssima nova versió del seu himne ‘Gunshot’ amb Rootsman i el seu single ‘I’m the One’ va rebre una gran acceptació al món dance.

Per acabar, cal remarcar la importància de la seva reinterpretació de ‘Gunshot’ a l'àlbum ‘Garage Dubs’ (FRS002), un two step-ragga-garage enregistrada amb el productor londinenc ‘Raggage’ ‘Charjan’, que permet Anthony conquestar un nou públic amb el seu missatge d'invitació a deixar les armes. Hom podria dir que aquest tema, quan sona, encén literalment la pista de ball.

Al decurs de la seva carrera ha publicat 5 albums i molts singles que l'han regalat fama i fortuna. Els darrers anys ha vist com Anthony retornava gradualment a enregistrar talls amb segells com el veterà Channel One. En parcitular el Febrer de 2002 veié el primer de diversos concerts per promocionar la publicació del recopilatori 'Nu Shoots Inna Roots', acompanyat pels selectors FRS i editors del recopilatori Smart Monkey i Bimble en un grapat de dates al voltant del Regne Unit. FRS va seleccionar els temes i melodies mentre que Anthony elevava els concerts en balls d'estil J.A. navegant sense esforç a sobre qualsevol ritme, nou o vell que li llancessin a sobre.

Un dels testimones que ens en queda és el disc Togetherness editat pel segell Prestige Records. I d'aquest disc, 3 temes es varen incloure al recopilatori "100 Reggae Hits": Togetherness, Suspicious Minds i Sweet Inspiration, de les que ja en parlarem...

Anthony Johnson (I), un artista infravalorat

2009-01-09T13:21:00.002+01:00

1. Anthony Johnson, un artista infra-valorat

Si ja vàrem dir fa dos anys a aquest blog que Roland Burrell va ser un vocalista menystingut, d'Anthony Johnson podem dir exactament el mateix. Suposo que cal agrair a Prestige Records per exposar al públic general artistes tan infravalorats com Anthony Johnson, Roland Burrell, Devon Russell, i altres. Això ho va dur a terme durant els anys 90 (la segona meitat dels anys 90) mitjançant la reedició de discos gairebé oblidats dels anys 70 i 80 sobretot.
Anthony Johnson ha donat al món una sèrie de tendres cançons d'amor amb els bons ritmes reggae antics i ja passats de moda (per a alguns).

A 'Togetherness' (Prestige Elite, 1994) s'hi pot trobar una bona mostra d'aquestes cançons: "Goodbye" i "If I Follow My Heart" són, possiblement, les millors de les seves cançons d'amor, mentre que "Togetherness" i una versió de "Wildflower" de New Birth (al disc anomenat She's Faced the Hardest Times) són també molt agradables.

Malgrat tot, la millor cançó a Togetherness pot be ser la seva versió de "Suspicious Minds" d'Elvis Presley, una tonada sensacional, un tros de vida amb un cavernós ritme early dancehall. Per norma general, artistes obscurs justament publicats per Prestige valen molt la pena tenint en compte el preu relativament baix de l'àlbum: el disc és barat, però el contingut no té preu. Com molts altres artistes i en general com la tasca de reedició de discos de Prestige Elite, l'he descobert de la forma més curiosa.

Un dia em vaig comprar un recopilatori de 100 grans temes del Reggae a un preu molt assequible (Eren 12 Euros?)... I realment no m'en penedeixo, perquè de la mateixa manera que amb Anthony Johnson, el preu del recopilatori està bé, però els temes que conté no tenen preu.