Syphosis

Syphosis té una notable història. Tan notable i tan notable que no hi entraré.
Bé, que hi entraré molt poc.
Es podria dir que jo estava entre els 5 primers fans de Syphosis quan encara eren molt molt molt poc coneguts al panorama musical. (Ara simplement son poc coneguts, per desgràcia).
Aleshores, un bon amic meu, al que veig poc però a qui de tant en tant telefon per veure com està i qui em crea una enorme alegria quan me'l trob adesiara a algun lloc, tocava el baix a Syphosis. Pel que se, ja no hi toca. Peró aleshores era el baixista.
Els vaig conèixer quan només havien editat una genial maqueta que per desgràcia només tenc en cinta, perduda a algun lloc (com m'agradaria tenir-ne una còpia en CD!!!!). La maqueta en qüestió es deia Terra.
Eren els meus primers anys universitaris a BCN però tot l'estiu aprofitava qualsevol oportunitat per veure'ls. Ballava i disfrutava als seus concerts i després unes birretes amb els músics... Bona gent que també fa temps que no veig.
Feia kilómetres i kilómetres fins als llocs més amagats per veure'ls. I poc després quan van començar a destacar m'ho varen reconèixer molt justament dedicant-me algunes cançons. (L'únic grup que mai m'ha dedicat una cançó...)
L'estil ska que practicaven era poc freqüent en l'época sobretot en català (els Obrint Pas encara eren un projecte, més avançat però un projecte) i per desgràcia a Mallorca la dificultat augmenta.

Tot seguit, amb paciència va arribar el torn d'una maqueta més seriosa

- El geni del bosc (2000)

Aquesta maqueta els va permetre aixecar una miqueta el vol (no molt, i no per falta de mèrits sinó per l'escena musical mallorquina), permetent-los gravar un disc, molt interessant

- De tots els colors (2002)

i molt currat, on varen comptar amb la participació de Juantxo Skalari, d'Skalariak, d'Antoni Nicolau d'Ocults i de Titot de Brams. Peró ja en parlarem més endavant, en la ressenya dels discs.

Fa temps que no els sento ni els veig. Sé que han patit canvis en la formació, i no sé si encara estan junts - almenys ningú m'ha dit el contrari. El que si sé, és que si encara toquen, no us decebran!

Curiositat adicional: el nom de Syphosis, està inspirat(?) en una cançó del primer disc d'Espirals d'Embulls, grup de folk-pop que musiquen de forma genial poemes d'autors consagrats i alguns de Sebastià Sansó, poeta i component del grup. D'Espiral d'Embulls potser en parlo a la secció de Rareses Jamaicanes ja que tenen dos temes, un a cada disc, en els quals hi ha una marcada influència reggae. Ja en parlarem!