Que grans!
Només aquestes dues paraules haurien de ser suficients per descriure l'experiència dels japonesos Tokio Ska Paradise Orchestra. És cert que per a mi aquell dia va tenir un regust especial i més positiu encara que era el retrobament amb la K2, una persona que aprecio molt i que feia mooooolt temps que no veia... Però això és una història que no ve al cas.El cas que ens ocupa es Tokio Ska Paradise Orchestra. M'ho esperava bo, peró no tant bo.
M'esperava passar-ho molt bé, peró no m'esperava estar ballant fins a l'exhaustció, l'extenuació, l'asfixia durant gairebé dues hores. M'esperava un bon espectacle, no 9 0 10 japonesos amb una caña de película. M'esperava un bon ambient a una sala més gran que la Gruta'77 com és la Heineken. No m'esperava una maleïda llauna de sardines, on jo i la meva amiga era una sardina més.
Va ser un d'aquests concerts on un grup, EL grup, et roba el cor i et fa sentir com en un altre món... Gairebé dues hores de ballar sense parar, amb molt bona companyia això sí...
I el moment que més em va emocionar va ser quan vaig sentir les primeres notes del temàs de la BSO de El Padrino... Quina versió més enorme...
El concert va ser tan impresionant que tot i que em vaig fotre un cop al genoll impresionant (vaig tenirlo blau durant gairebé un més) no vaig poder parar de ballar.
Suposo que el de BCN degué ser tan genial o semblant si més no.
En resum: què grans!
(I per cert, la festa Aftershow al Beer Station va estar molt bé!!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada