És qüestió de la cojuntura.
Un govern a l'estat que aboga per la tolerància i el respecte per arribar a la pau. No dic que sigui bó... Però n'hi ha de pitjors, i molt! Que prefereixen el camí de la prohibició la censura i la procreació de l'odi i la confrontació.
Un govern autonòmic a les Illes que recupera l'auto-estima i el gust per la democràcia, la llibertat d'expressió i la tolerància per damunt de tot.
Un ajuntament d'esquerres en la línea de les idees alternatives, dels punts de vista diferents (ni millors ni pitjors).
I un grup de gent amb molt d'amor per la cultura, la llibertat i la lluita per la justícia.
Encara que no sigui fàcil de creure parlo de l'Estat Espanyol, el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Porreres i la gent de l'Obra Cultural Balear i de www.somiseremradio.cat .
Perquè fa uns anys, o bé la delegació del govern espanyol, o bé el govern de les Illes, haurien posat tot de la seva part per censurar l'artista del que vull parlar avui. Sense anar més lluny, aquest artista té prohibit actuar a cap comunitat autònoma, província o terme municipal del PP. I tot per pensar diferent. I per donar un punt de vista allunyat del convencional.
Jo no defenso el seu punt de vista. Però sempre que no atempti contra la llibertat de les altres persones (que no ho fa o fa temps que l'haurien processat judicialment (amb éxit) ) crec que tenen dret a defensar-ho.
Però es que Fermin és un músic enorme. Te una gran qualitat musical, un domini del ritme i de la melodía, i una capacitat inmensa de transmetre sentiments: ràbia, impotència, opressió... Alegria, amor, llibertat, lleialtat, independència...
Aquell dia de fortuna, 10 d'Agost, vaig tenir la sort de trobar-me a Mallorca, al meu poblet felanitxer, veí de Porreres però abonat al feixisme intolerant de la dreta casposa. I no vaig tenir cap dubte en participar en aquest crit a favor de la llibertat d'expressió tan sovint negada. Fermín va tocar després de que els Grollers de sa Factoria animessin el cotarro i abans dels Oprimits... D'aquests dos ja en parlaré en un altre apunt perquè Fermín es mereix un apunt per ell sol.
Fermín Muguruza, acompanyat de la Afro-Basque Fire Brigade, ens va fer ballar com a bojos i tocar el cel a tots en un concert brillant enmarcat a la gira TALKA TOUR 2007, amb la qual posava especial émfasi en la presentació del seu últim (i també brillant disc) "Euskal-Herria Jamaika Clash".
Amb la bandera internacionalista a la mà, va enfilar tema darrera tema... Entre els quals, (si no recordo malament, que ja fa molt de temps) Urrun o 54-46 (del disc Brigadistak Sound System, 1999). D'altres com, FM 99-00 Dub Manifest (que gran que gran!!!) o Big-Benat (del disc FM 99.00 Dub Manifest, 2001). In-komunikazioa o Lingua Navarrorum Museum (del disc In-Komunikazioa, 2002). I la major part de les cançons del ja esmentat "Euskal-Herria Jamaika Clash", amb una sorpresa majúscula...
Perquè per aquells que no ho sabeu, Fermín Muguruza fou co-fundador, guitarrista i cantant dels grups Kortatu i Negu-Gorriak. I del primer varen tocar la cançó més mítica de totes... I la que més han volgut censurar: Sarri, sarri! Una versió (idéntica musicalment però amb lletra nova) de la cançó "Chatty Chatty" de Toots & The Maytals (disc Just Like That).
La veritat és que entre que ha passat molt de temps, i que va ser un concert extasiant per a mi...
La veritat és que no m'esperava una nit tan fantàstica (per la música i per la companyia) en els meus escasos 19 dies de vacances estivals.
Pffff. Que gran!!!!
Aviat, una petita crònica dels teloners, Grollers de sa Factoria i Oprimits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada