Crònica Concert Potato + Skarface a la Sala Apolo

Ara farà 10 dies vaig anar a un concertillo que no va estar pas malament...

Uns Skarface en hores baixes, però prou competents a l'hora de fer trontollar el terra de la mítica Sala Apolo (com t'enyoro, Apolo, no n'hi ha cap com tu aquí a Madrid... Suposo que t'hauré de venir a veure més sovint). I després uns Potato llegendaris, lluny de la seva millor hora, però oferint-nos qui sap si la última oportunitat de gaudir de grans himnes....

El concert va ser força puntual. Dj Xeriff, vocalista d'uns Dr.Calypso cada dia més difícils de veure en directe, va ser l'encarregat d'amenitzar la vetllada...

Skarface varen començar a escalfar l'ambient... Clar que pels més puristes de l'ska l'escena era decebedora (com diuen alguns, quina decepció, amb el que havien arribat a significar...). Però clar... Mantenir grans formacions estables és car i difícil... I suposo que en aquest cas el que més ha patit son els vents... La imatge d'un grup com Skarface amb un únic instrument de vent, un saxo, és certament trista... Però si el que cal fer és divertir-se, és un fet que es pot "perdonar".

Els francesos varen oferir un variat repertori de tota la seva trajectòria discogràfica (amb un disc per any entre el 1992 i el 2003) que ha viscut uns anys de sequera. Alguns dels temes, autoversionats, realment hi perdien molt... Però bé... A mi em va ser suficient: Kung Fu, Catalunya (un clar gest a l'audiència), la genial Politiquement Correct, Skarface, Jamaica Ska (va ser decebedora perquè en varen tocar la versió anglesa i a mi m'encanta la francesa que varen fer ells mateixos), I hate you so, It's time to go, Dr. Martens Boots, El Dorado, Leave Me Alone, Always Look on the Bright Side of Life (molt gran versió de la més gran encara cançó final de La vida de Brian dels Monty Python) i alguns temes més que no recordo...

Els Potato varen començar i varen acabar... No recordo massa bé l'ordre de les cançons... El que si sé és que vaig volar tan amunt que aquest divendres hi torno, a Madrid a la Gruta'77. (Havia de triar entre veure Betagarri i veure Potato i he preferit repetir els segons). Com que és la gira de comiat, s'ha d'aprofitar.

Tornem ara peró a BCN. A la Sala Apolo, amb els Potato a punt de començar el concert... I per obrir boca varen fer un Buen Tiro. Una gran versió del "Guns Fever" de la Baba Brooks Band (aka Skatalites) que forma part del repertori de la banda desde molt temps ençà... I després d'aquesta intro, varen començar a succeïr-se els temes mítics de la banda... Al llarg del concert varen fer 3 poupurris per poder tocar més temes en el reduït temps de què disposaven...

Entre versions dels Skatalites, els grans temes de Potato: la gente dura, Rula, rula, rula rula... Jamaica Ska... (Sí, un altre cop Jamaika Ska, però aquest cop ens varen oferir la versió espanyola que ells mateixos varen popularitzar). Varen dir al públic "Sube, sube". I el públic va respondre al 100%. I tant que va pujar... I el goig de veure una Apolo amb gent de 3 generacions diferents.... Com a mínim... Jo estava nerviós... Però amb l'ska i el reggae tranquil de Potato és fàcil mantenir la tranquilitat (encara que et tractin com un subnormal): Kuiti! (Alguns en coneixereu més la versio que Betagarri va fer-ne al disc 80/00). Un altre tema mític que va sonar va ser Txop-Txuey... Molt gran...

Amb la Klase Obrera em vaig auto-abduïr. (Se entera o no se entera?) El Aguila encara domina en el món sencer. (Això si n'hi ha). I encara predomina l'Elástica Consciència. Del seu disc més recent van tocar Robotic i la instrumental Blueska (em fa fallar El Rey del Lio) (bé de fet em varen fallar molts components mítics de la banda que podrien haver jugat a participar a aquesta última gira, o colaboradores històriques com Begoña Bang Matú).

I el regitzell de himnes no es va aturar en la hora i mitja de reggae i ska tradicional que ens varen regalar (en certa manera) els Potato... Miguelín el Cashero (Sammy Dead'Oh). Monkey Man. Pegamento. Derroche. És que només pensar-hi se m'estan posant els pèls de punta... El Reggae Popular Riojano (Ke beban, ke beban, que hay más en la bodega).

En poques paraules... Divendres repeteixo.
I dissabte intentaré explicar-ne més coses... Si l'ska i la cervesa no m'ennuvolen la memòria...