Crònica Concert Potato (Gira de comiat) a la Gruta'77

Quina nit més gran...
Una nit així no pot ser més gran encara...
Ja fa molts mesos dies... Però ho recordo com si fos ahir... Quina nit més gran...

Potato va oferir un concert de comiat de veritat a la sala Gruta'77 de Madrid... Crec que per fer justícia hauran de fer algun altre bolo per BCN amb el repertori llarg i no amb la versió reduïda de l'altre dia...

Es varen lluïr 100% a Madrid. La Gruta'77 estava estibada. No hi cabia ni una ànima. Sube, Sube... Sube que se escapa. I varen portar-se d'alló més bé... L'ordre evidentment no el recordo... Peró si recordo el que varen tocar...

Per començar, del seu primer disc (1986), que varen editar de forma compartida amb els desapareguts Tijuana In Blue, les varen tocar totes (les seves). Estan Locos, la instrumental que serveix d'intro i outtro del disc... I així una a una, o bé senceres o bé dins de poupourris... Jamaika Ska no podia faltar. I tampoc el Reggae Popular Riojano... "Ke beban Ke beban! Que hay mas en las bodegas!"

"Andando por la calle con el alma en vilo, buscando entre los bares sólo y sin dinero, pidiendo por el morro paso quieto en vilo, no sirve para nada pegarse un tiro..." Será Si hay. "Porque el Águila domina en el mundo entero... Vigila desde arriba quien le tiene miedo". Sense cap dubte per a mi una de les grans cançons de la banda... Varen reivindicar els Miguelin el Cashero del món. (gran versió de Sammy Dead) "Te acuerdas de Miguel el Cashero?". Varen denunciar la Babilonia... ("Está en todas partes!!!!")

Del seu segon disc, Punki Reggae Party (1987) si bé en varen tocar moltes no les varen tocar totes. Aixó si, en varen tocar les imprescindibles, sempre de forma sencera o enmig de potpourris. Per exemple, Buen Tiro (versió de la instrumental Guns Fever de la Baba Brooks Band) va ser l'escollida per donar el tret de sortida a una nit de reggae, ska, suor i bon rollo. Txop-Zuei també va sonar... ("La respuesta sólo lleva tiempo y dedicación") Kuiti tampoc podia faltar... "Lo importante es que mantengas la tranquilidad". I qui no sap qui és Johnny Brusko? Si no saps qui és Johnny Brusko no saps res de Potato... Aquest disc tot i que és curt té uns temazos de l'óstia... Peró a part de Buen Tiro i Kuiti, aquest disc té un dels temes que més m'emociona: La Klase Obrera. I es que "se entera o no s'entera???" . Si no la toquen m'haurien ofés molt... I finalment d'aquest disc també varen tocar Kiki (gran tema per acabar un concert: "vista a la derecha, vista a la izquierda, visto el panorama, decidimos irnos ya").

El següent disc que varen treure va ser Crónicas de Puerto Sinmás (1988). D'aquest disc també hi ha temes i temazos. I varen tocar temes com l'anti-militar Cuento Claro ("claro lo tengo claro, que no quiero ser soldado, para matar hombres entrenado", "claro lo tengo claro, que no quiero ser su esclavo, delirios de enajenados")... I varen esbossar temes com Reggae Sobre Una Pata (també una versió ara no record de quina cançó ni de qui). I varen tocar temazos com el Puro Derroche ("Y cuando llega del dia la noche, te vas de casa y no sabes volver, yo ya no te puedo mantener, eres para mi puro derroche", que gran!!!!!!!). I si a BCN no la varen tocar, provocant-me una inmensa decepció, a Madrid si... Si... No Mezclar ("No mezclar el hambre con las ganas de comer, no tener cadenas para trabajar, no pisar al otro para crecer, no cambiar de imagen para no cambiar"). Ens varen tornar a explicar les aventures de Ramírez, el primermundista, que no sabia que era sólo un puto turista. Em va faltar que toquessin l'Ska 008 que m'encanta però no es pot tenir tot. El que em va sorprendre és que en un dels poupourris toquessin No me enteré de nada ("sois gilipollas dijimos yes", "y yo que estudié 5 años de inglés pa vivir en Málaga"). I realment no recordo si varen tocar Blue Ska o no... Perquè varen tocar moltes instrumentals, entre elles dues dels Skatalites...

L'any 1990 va ser el torn de Erre Que Erre i uns anys més tard el maxi-single Rula. D'aquests també varen tocar temes i temassos. Una que es va trobar a faltar a BCN i que a Madrid si que varen tocar va ser El Sultan. Un dels temes amb més sentit de l'humor de la banda... ("Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. Que se me está enfriando. Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. No me vengas vacilando..."). I ens varen explicar a la perfecció i en rima i reggae com es lia un bon porro: s'enxufa per la banda que porta Pegamento. I del maxi-single no podien deixar de tocar la que li va donar nom, una de les millors rude-songs de la banda... Una de les millors rude-songs mai composada a l'estat espanyol: "la gente ruda, rula, rula, rula rula Rula!!!". Ara que hi penso també varen tocar Inde Kuestion (punky-reggae-party).

Potato la va plantar l'any 1995 (Plántala). I d'aquest disc varen tocar la genial Sube, Sube (quina cançó tan gran!!!: "sube, sube, sube que se escapa!"). Ens varen avisar de l'Elástica Consciencia dels polítics... I ens varen aconsellar que la plantéssim per donar-li legaliltat: Plántala. La genial instrumental Ardo Ona Ska és de les que no podia faltar baix cap concepte. I no ho va fer. Tampoc varen deixar de tocar Parnaso una altra instrumental molt bona.

L'any 1997 després de diversos canvis a la formació de la banda es varen muntar el PKO Original, del qual varen tocar la gran Aldea Global, varen avisar del tostón que suposen alguns dogmes que són Pura Ilusión, i varen fer un mix de diversos temes, entre els quals va sonar un tros de Magnifik, Kiérete i de Zer Esatek (crec). Ain'Eso es un fantàstic tema instrumental que també va sonar... M'haureu de perdonar perquè he tardat molt en fer aquesta crònica... La veritat és que diversos problemes personals i la gran quantitat de feina m'ho han posat difícil. A més millor tard que mai, no? També d'aquest disc fou l'escollida per acabar el concert: Monkey Man, la tan fantàstica com particular versió del enorme tema de Toots & The Maytals.

Ja l'any 2000 varen enregistrar i editar el Directo, directo..., un doble CD en directe, que no incloia cap tema nou. Només fou una mostra de com sona aquesta banda en directe, i amb convidats de luxe com tots els que havien passat per la banda, o colaborat amb ella.

I a l'any 2003 aparegué el que serà, pel que sembla, el seu últim disc en estudi, Como en sueños... D'aquest disc en varen tocar poques al concert... Robotik, la instrumental Blueska, i alguna altra que segurament ja no recordo. (Es que aquest concert va ser al Març!).
Però definitivament va ser un concertàs... Un digne comiat de la Gruta'77.

Segurament ja no els podré tornar a veure abans de la seva definitiva separació.
És una llàstima però així és la vida!!!!