Un diluvi d'éxits clàssics continuaren al llarg del següent any 1967, incrementant la popularitat de Delroy Wilson. “Riding for a Fall”, “Once Upon a Time”, “Never Conquer”, “Won't You Come Home”, “Feel Good All Over” , “Conquer Me”, “True Believer”, “I'm Not a King”, i “Rain from the Sky”, tots brollant dels Studio One i mullant de dalt a baix les llistes jamaicanes, tot establint Wilson com un dels més éxitosos intèrprets dels Studio One. Moltes d'aquestes seminals peces rocksteady foren compilades per Dodd a The Best of Delroy Wilson (1969) també conegut com Original Twelve.Igualment fabulosos foren els temes menys exitosos de Wilson: “Run Run”, la versio dels Temptations “Get Ready” , “Ungrateful Baby”, “It's Impossible” i “Mr. DJ” (aka “Feel the Spirit”) són clàssics del gènere.
Al final dels seus anys d'adolescent, el cantant ja començà a aconseguir el tipus d'interpretacions amb matissos emocionals i plens d'ànima soul que tant caracteritzaria la seva obra a partir de llavors. Fou arribat aquest punt, l'any 1967, que Wilson deixà Dodd per unir forces amb el productor Bunny Lee en el que resultà un breu flirteig que donà un grapat de talls notables. Entre aquests destaca "This Old Heart of Mine" (1967), una versió d'un tema dels Isley Brothers. Després d'aquesta breu aventura el cantant retornà als Studio One.
Però pel que sembla els temps eren moguts. Amb Dodd als Studio One Wilson només s'hi està un any. Marxà un altre cop, ara per llançar, amb el seu company i també cantant Wilburn “Stranger” Cole, el segell W&C. El segell fou inaugurat amb el tall de Wilson “Once Upon A Time” i el duo “I Want To Love You”. Peró tot i ser fabulosos, aquests temes no pogueren canviar la fortuna del segell W&C, que, així com la major part dels segells fundats per artistes, fracassà.El segell Links tingué el mateix destí. Aquesta aventura, més extravagant inclús que l'anterior, fou duta a terme aquell mateix any per Wilson, Ken Boothe, The Gaylads i The Melodians. També llançà només un petit nombre de singles, incluint el fabulós "Give Love a Try" de Wilson just abans de tancar.
Tot i així, abans de final d'any tot l'equip de Links passà en massa a formar part de l'equip de Tip Top Records de la productora Sonia Pottinger, amb qui Wilson elaborà un altre grapat de singles clàssics, entre els quals "Put Yourself in My Place" (versió de The Elgins) i “It Hurts”. Fins i tot amb aquest éxit, el cantant, cul de mal seient, s'uní breument amb el productor novell Keith Hudson per enregistrar una fenomenal nova versió de “Run Run” retitulada "I'm Gonna Get You".
Acte seguit, es reuní amb els seus antics companys a Links al segell Beverley del productor Leslie Kong. Entre les cançons superbes que Wilson llançà allà hi havia "Show Me the Way" i l'efervescent "Gave You My Love".
Demà més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada