¡Nunca más! de Canallas

Del grup canallas poc us en puc dir... Poc els conec. Però un dia va caure a les meves mans un disc del grup que portava per títol ¡Nunca más!. Ara només us puc dir que es va disoldre el grup. Els altres discs són totalment desconeguts per a mi... Bé menys el directe, que per curiositat el vaig escoltar a l'FNAC i, a pesar meu, no tenia cap -o gairebé cap- tema del rollo ska, així que no el vaig adquirir.

Us vull recomanar ¡Nunca más!, si us agrada l'ska guitarrer i el punk-rock castís perquè és d'aquells discs amb valor afegit. Es tracta d'una recopilació de temes de lluita ja de la guerra civil, de la post-guerra o d'altres lluites (pro-esquerranes/socialistes/comunistes/anarquistes, es clar) d'arreu. Totes les versions, aixó si amb un toc punk-rock-ska molt alegre i sovint força encertat, que fan de ¡Nunca más! un disc molt bo per ensenyar als amics del rollo. I veureu per què:

1. Si Me Quieres Escribir: potent versió ska -m'encanta- d'aquesta cançó que, va ser cantada a la guerra civil pels dos bandos amb diferent lletra, es clar, i que sembla ser que té el seu origen en una cançó que es va cantar a la guerra d'Africa de 1920. Obviament la versió de Canalles és la que cantaven els rojos. Destaca la combinació de la melodia d'una de les guitarres i els cors sobre l'insistent i ràpida guitarra rítmica.
2. Pase del Ebro: tirant més a rock, apareix aquesta versió d'una cançó popular del segle XIX (¡Ay, Carmela!) que cantaven els guerrilers espanyols que lluitaven contra les trobes de Napoleó el 1808. Durant la guerra civil es va cantar en diferents versions. La que canten Canalles fa referència a la Batalla de l'Ebre.
3. Bella Ciao: a ritme ràpid ska entra Bella Ciao, aquesta coneguda cançó de la guerra feixista italiana de Mussolini.
4. La Tarara: una cançó infantil "de corro". Un punk-rock bastant bastant ok.
   
5. En el Pozo Ma Luisa: El Pozo María Luisa, a Ciaño, és el més emblemàtic de tots els pous miners asturians, tant per la seva història com per aquesta cançó minera, molt popular a tota la conca minera Astur-Lleonesa. Un tema lent, com la tristesa de la seva lletra.
6. Bandiera Rossa: popular cançó proletaria entre les masses de classe treballadora, estendart dels anti-feixistes en moltes guerres, com la civil, la italiana o la de russia. Un rock'n'roll amb un toc ska. Original i reeixit amb molt d'éxit en aquesta Canallada.
7. Himno de Riego: versió amb la lletra popular de l'himne de la segona república. Punk-rock. L'Himne fou declarat himne de l'estat en 7 d'Abril de 1822 pels liberals! i fou cantat per liberals, republicans i fins i tot el propi Fernando VII.
8. L'estaca: versió rock-ska de l'himne anti-franquisme de la postguerra ideat i popularitzat per Lluís Llach. Poques cançons de lluita gaudeixen d'una vigència tan atemporal, i tanta força intergeneracional. Bona versió en la qual col·labora curiosament Loquillo, un cantant que fins fa poc es negava completament a cantar en català. (Val a dir que en l'últim disc que li conec hi tè una cançó que té un tros en català i està molt bé).
9. Hasta siempre: "Aprendimos a quererte, desde la històrica altura, donde el sol de tu bravura, le puso cerco a la muerte..." Hasta Siempre comandante. Cançó de lluita i de reivindicació de la figura del Che Guevara, escrita i interpretada originariament per Carlos Puebla. Aquesta versió em posa els pels de punta. Segurament la millor del disc, almenys per a mi.
10. El pino verde: Federico García Lorca, poeta espanyol i homosexual assassinat pels feixistes durant la Guerra Civil espanyola es dedicava a recopilar, musicar i cantar diferents tonades populars, algunes fins i tot amb lletra pròpia. Es veu que aquesta és una d'elles. Un punk-rock... Ok.
11. En la Plaza de mi Pueblo: Tema rock també pres del repertori de García Lorca.

Un bon disc, d'aquests que contribueix a mantenir la memòria històrica i de pas, fa un parell d'aportacions al món ska.