Kortatu - Kolpez Kolpe

L'any de la dissolució de Kortatu per acabar formant Negu Gorriak, 1988, apareixen dos discos, en estudi Kolpez Kolpe i en directe Azken Guda Dantza. Kolpez Kolpe suposa el treball de maduresa real del grup i potser fou una sàvia decisió donar l'etapa per acabada i iniciar un nou projecte. En el disc destaca l'abandó definitiu de l'ska (només una reminiscència reggae al tema que dona nom al disc) i la consolidació del so rock-punk. Ah! I per cert, l'únic disc de Kortatu íntegrament en euskera.

Kolpez Kolpe

1. After-Boltxevique: tema roquero amb una lletra que fa una comparació irònica de la història - real o fictícia - del País Basc, amb la de Rússia, amb uns divertits noms pseudo-russos que amagen - malament- els noms reals a que es refereixen. Un tema relativament mític.
2. Etxerat!: Una crítica clara a la classe política amb un original ritme: txeki txeki txeki txek. Interessant incorporació d'una secció de vents.
   
3. Gernika 37-87: Suggerent cançó al voltant del record del bombardeig de Gernika. Altament reflexiva. I és que sovint penso que no fa tant de temps de la guerra civil... Encara que no l'haguem viscut. Rock-power.
   
4. Denboraren Menpe: Una cançó-reflexió sobre la subordinació de les persones al temps. Una cançó profunda i també, com tot el disc, suggerent. Com suggerent és el ritme rock que la conté.
   
5. A.E.K.'Ko Veteranoak: Una cançó-reivindicativa... Un pel estranya la lletra... Fregant l'anada d'olla. De ritme dur i enganxós. Rock d'aquells que intuïen el futur estil NeguGorriakà.
   
6. Kolpez Kolpe: sens dubte la meva preferida del disc, i potser de Kortatu. M'encanta el ritme que s'acosta al reggae, sense arribar-ho a ser. I la Intro, els cops de pilota basca que es senten. I el tio que diu amb veu molt greu: Kolpez Kolpe. M'agrada molt. Cop a cop, cal lluitar.
   
7. Oker Nago: tema al voltant de la confusió. Però amb un ritme directe i un so furiós. Fonamental. Més rock en el disc més roquer de Kortatu. En aquest cas alterna lleugermanet amb un mig-reggae ràpid en la intro.
   
8. Ehun Ginen: trista cançó sobre el pròxim orient. Tan proxim i tan calent. Eren cent, ara son dos. Un tema de profunda sonoritat. Interessantíssim.
   
9. Platinozko Sudurrak: crítica de la situació política basca al 87. Tripartits i ostres. Ens sòna? Massa coca. Ritme alegre roquillo... Recorda els temes més gamberros dels dos primers discs...
   
10. Makurtu Gabe: rock directe que s'ha convertit en la meva segona cançó preferida d'aquest disc després de Kolpez Kolpe. Descriu, recompta l'inventari de queviures necessaris per a guanyar aquesta guerra... La guerra quotidiana. Encara que ens tallin les cames... Ja en sortiran de noves.