De nom real Dennis Emmanuel Brown, va nèixer a Kingston, Jamaica, el 1957, on la seva llar d'infantesa el va destinar virtualment a un futur a la indústria de la música. Es crià a Orange Street, el cor de la escena musical de la illa, amb la major part dels estudis de grabació a tansols unes passes. Així com les estrelles i les promeses passaven per allà per treure'n els temes que sonaven poc després no podia fer més que encisar el pobre noi. Fou realment l'atzar que el propi Brown tingués una veu que conquerís la gent dels estudis.
No costà molt de temps als productors descobrir el seu talent i quan el noi feia 11 anys ja tenia un hit a les espatlles, amb la versió dels Impressions "No Man Is An Island". Fou el principi d'una exitosa, però no exclusiva, col·laboració (Brown també triomfà amb "If I Had the World" pel productor Prince Buster). Tanmateix, Dodd fou el responsable del disc de debut de Dennis Brown, No Man Is An Island, el 1970 i de If I Follow My Heart, l'any següent.
Entrant ja en la seva adolescència, el cantant ja estava preparat per a les jornades d'enregistrament de forma regular, tallant temes amb els segell de diferents productors. L'àlbum Super Reggae & Soul Hits reuneix bona part dels seus treballs en aquesta época i presenta una selecció de versions superbes tot i ser lleugeres, així com de clàssics de pròpia factura, tots amb la producció de Derrick Harriott. El Best Of de 1975 reunia una selecció similar de material enregistrada en aquest cas per Joe Gibbs més prest en la dècada.
El 1972, el noi de 16 anys s'incorporà l'estudi Duhaney Park de Gibbs i enregistrà la cançó que més tard establí la seva reputació internacional, "Money in My Pocket". Però no fou el propi Gibbs qui supervisà la sessió, sinó un jove enginyer/productor que havia substituit Lee Perry que tot just havia abandonat el segell. Niney "the Observer" Holness, de 22 anys, havia deixat atònita la illa amb la visceral "Blood & Fire" un single clàssic del roots. Ara, però, tenia al davant un adolescent més ben conegut per les seves dolces balades i els seus talls de vessant amorosa i suau. Tot i aquesta diferència aparent, els dos joves de seguida s'entengueren i pels volts de 1973, Brown, gairebé només treballava amb Niney. La seva feina junts desafia la fe, virtualment, ja que els hits caigueren del cel mentre els dos joves redefinien el gènere roots a la seva pròpia imatge.
Potser tansols era una qüestió de temps ja que el jove desitjava deixar de banda la seva imatge de balada, i Holness oferia l'oportunitat perfecta de presentar-se en un to més madur. El jove productor, al seu torn, buscava un cantant que li permetés realitzar la seva pròpia visió musical i Brown era suficientment malejable com per a permetre-ho. O potser fou el destí.
A qualsevol esdeveniment, durant els dos anys següents Jamaica era exposada a un continu degoteig de temes viscerals, editats en la seva totalitat per Observer, el segell propi de Holness. L'encantadora "Westbound Train," la potentment emotiva "Cassandra," l'evocativa "Africa" , etc. etc. Molts d'aquests temes foren empaqutats juntament amb algunes cançons inèdites a l'àlbum Just Dennis de 1975. Brown tallà el seu últim tema ("Tribulation") amb Holness aquest mateix any.
Continuarà...
No costà molt de temps als productors descobrir el seu talent i quan el noi feia 11 anys ja tenia un hit a les espatlles, amb la versió dels Impressions "No Man Is An Island". Fou el principi d'una exitosa, però no exclusiva, col·laboració (Brown també triomfà amb "If I Had the World" pel productor Prince Buster). Tanmateix, Dodd fou el responsable del disc de debut de Dennis Brown, No Man Is An Island, el 1970 i de If I Follow My Heart, l'any següent.
Entrant ja en la seva adolescència, el cantant ja estava preparat per a les jornades d'enregistrament de forma regular, tallant temes amb els segell de diferents productors. L'àlbum Super Reggae & Soul Hits reuneix bona part dels seus treballs en aquesta época i presenta una selecció de versions superbes tot i ser lleugeres, així com de clàssics de pròpia factura, tots amb la producció de Derrick Harriott. El Best Of de 1975 reunia una selecció similar de material enregistrada en aquest cas per Joe Gibbs més prest en la dècada.
El 1972, el noi de 16 anys s'incorporà l'estudi Duhaney Park de Gibbs i enregistrà la cançó que més tard establí la seva reputació internacional, "Money in My Pocket". Però no fou el propi Gibbs qui supervisà la sessió, sinó un jove enginyer/productor que havia substituit Lee Perry que tot just havia abandonat el segell. Niney "the Observer" Holness, de 22 anys, havia deixat atònita la illa amb la visceral "Blood & Fire" un single clàssic del roots. Ara, però, tenia al davant un adolescent més ben conegut per les seves dolces balades i els seus talls de vessant amorosa i suau. Tot i aquesta diferència aparent, els dos joves de seguida s'entengueren i pels volts de 1973, Brown, gairebé només treballava amb Niney. La seva feina junts desafia la fe, virtualment, ja que els hits caigueren del cel mentre els dos joves redefinien el gènere roots a la seva pròpia imatge.
Potser tansols era una qüestió de temps ja que el jove desitjava deixar de banda la seva imatge de balada, i Holness oferia l'oportunitat perfecta de presentar-se en un to més madur. El jove productor, al seu torn, buscava un cantant que li permetés realitzar la seva pròpia visió musical i Brown era suficientment malejable com per a permetre-ho. O potser fou el destí.
A qualsevol esdeveniment, durant els dos anys següents Jamaica era exposada a un continu degoteig de temes viscerals, editats en la seva totalitat per Observer, el segell propi de Holness. L'encantadora "Westbound Train," la potentment emotiva "Cassandra," l'evocativa "Africa" , etc. etc. Molts d'aquests temes foren empaqutats juntament amb algunes cançons inèdites a l'àlbum Just Dennis de 1975. Brown tallà el seu últim tema ("Tribulation") amb Holness aquest mateix any.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada