Alton Ellis, The Rocksteady Man (I)

Alton Ellis era un més d'un grapat de pioners que varen fer de l'ska i el reggae la música que ara coneixem. També se'l coneix com un dels inventors del RockSteady.

Nascut a Kingston el 1939, Alton fou criat just al cor de Trenchtown. Va estudiar a l'Ebenezer School i a Boy's Town School successivament, on va practicar disciplines tan diverses com el cricket, la boxa, cant, ball i ping-pong. ¨Solia entrar a l'Escola a la nit¨, recorda Alton, "a ensenyar-me a mi mateix a tocar el piano, de vegades durant set hores seguides" .

Era company de classe de Bunny Grant, el campió més gran de boxa de Jamaica. Si Alton no va proseguir la seva carrera de boxejador va ser degut al seu cos esquifit, prim i dèbil.

Igual que moltes promeses que acabarien esdevenint estrelles, Alton disposà d'una oportunitat al programa de ràdio "Vere Johns Opportunity Hour". Tot i començar com a solista, ben aviat es juntà amb un altre jove anomenat Eddie Perkins, amb qui formaria el duo Alton & Eddie.

L'éxit arribà a Ellis amb el seu senzill debut per a Sir Coxsone Dodd, "Muriel" el 1959. En aquells temps, Alton carregava bosses de ciment per guanyar quatre rals. "Muriel" esdevinguè un hit instantàniament i tres setmanes més tard llançà "My Heaven" que continuà amb l'èxit del primer. La seva esposa Pearl, el gran amor d'Alton Ellis, fou la inspiració per aquesta cançó. Segons Ellis "ella fou responsable del 90% de totes les meves cançons exitoses, perquè va saber reconèixer el meu talent de seguida". Temes com "I´m still in love", "Girl, I got a date", "I'm just a guy" y "I´ll never love again", varen ser inspirats per Pearl.

Poc temps després, el seu company Eddie guanyà el concurs "A Star is born" i marxà rumb USA, amb una aparició al cèlebre programa d'Ed Sullivan. Durant els següents 18 mesos, Alton treballà en una imprempta fins que el feren fora, empenyent-lo a cantar de nou.

Amb John Holt va fer un parell de cançons Randy´s, incloent "Rum Bumper". Fou en aquest moment quan Duke Reid, propietari/productor de Treasure Island, s'hi va interessar. Alton formà un trio anomenat The Flames per que l'acompanyés en un dels enregistraments més grans dels anys 60. "The Flames eren originalment el meu germà Leslie Ellis, David ("Baby G") Gordon, i un noi anomenat Ronnie. Més tard aniria passant gent com Lloyd Charmers, i Winston Jarrett". "El primer cop que Duke Reid superà a les llistes el seu rival Coxsone fou quan vaig fer "Girl, I got a date" diu Alton tot orgullós. En aquells temps es va començar a parlar de la dura vida als ghettos, on s'estava gestant el reggae constient dels anys 70: temes com "Dance Crasher" y "Cry tough". "El tema "Dance Crasher"", segons el mateix Alton, "parlava sobre un individu anomenat Busby que solia irrompre als balls contínuament. Era un mal tipus, gran com Cassius Clay. Odiava la policia, violava dones. Però una nit el maten en un ball"

L'irrupció de la cultura Rude Boy als poblats carres de Kingston endurí considerablement els temps. Alton recorda: "soliem anar a Skipper Lawn els divendres a la nit, a la cantonada de Septimus i Price Streets, per escoltar el treball de la setmana anterior de Coxsone. Recordo a Marley i a cert DJ Jamaicà convertint-se en males persones aquells dies. Quan posaven cançons que parlen del preu de la maldat, se'ls podia veure contents i motivats. Així que vaig anar a veure a Duke Reid i li vaig dir que ja bastava de cançons anti Rude Boy, només cançons d'amor, perquè pensava que la gent al Kingston Occidental ja n'estava farta d'aquest missatge".

Els ritmes també canviaven a mitjans dels 60. L'uptempo ska, que havia dominat durant 7 anys, va patir la "institucionalització" de Don Drummond per perdre el cap i matar la seva esposa. Així la música de doble temps deixà pas al RockSteady, un so diferent, més lent, més suau que permetia la gent a sostenir les seves energies a les llargues sessions dels Sound Systems.

Amplament considerat com el rey del RockStedy, Alton Ellis va més enllà en afirmar que ell n'és realment l'inventor: "estava de gira amb Byron Lee per Jamaica. Jo Jo Bennett començava cada actuació amb la frase "People, get ready, for this is rocksteady" (Ei, Gent, Prepareu-vos, que això és Rock Steady). Aquesta frase em donà la idea per a la cançó "Get ready Rock Steady". Tot i això, anys enrera ell havia dit al periodista Al Crosdale que una nit, estant a l'estudi, el baixista Lloyd Brevett no es va presentar. Aleshores Jackie Mittoo va haver de tocar la part del baix amb la mà esquerra al piano. Però ell no podia mantenir-ho dret malgrat que tots pensàssim que la linea era molt fresca i agradable. Encara que Jackie encara anava a l'escola, ell ja era arreglador i quan aparegué Brevett, va insistir que tocàs al baix el mateix que ell feia amb la mà esquerra al piano. Així nasqué el RockSteady i així l'anomenaren aquella nit."

El 1967 Coxsone allunyà Alton de Reid per a portar-lo de gira pel Regne Unit amb Ken Boothe & The Soul Vendors. "En aquell moment es donà a Ken Boothe el títol de "Sr. Rock Steady", però jo vaig obtenir les millors crítiques. ". Alton sosté que Coxsone era el millor productor de la illa. "Coxsone obtenia un millor so, a l'estudi i als Sound Systems. Era més jove, més musical. I li encantava socialitzar. Per a Reid era estrictament negoci. Coxsone ballava; mai vaig veure al Duke fent-ho. Coxsone escollia els millors temes, els millors artistes de tots".

Després de la gira anglesa, Alton es va recloure als EUA uns mesos. Un any després es mudà a Canadà on restà tres anys i mig. "Allà hi vaig tocar Soul, estrictament, sovint durant cinc o sis hores en una nit. Em vaig prendre totes aquelles nits cantant en aquell lloc com una pràctica i instrucció per al que "realment m'agrada cantar". Després d'uns pocs mesos a Jamaica, Alton es va mudar a Anglaterra, lloc on resideix avui en dia. Corria l'any 1973.

Un dels grans moments a la carrera d'Alton Ellis vingué de la ma del massiu Sunsplash Festival al Bob Marley Centre de Montigo Bay, el 1983, quan va realitzar un retorn triomfal cantant novament a la seva terra natal. L'any següent es complien 25 anys de dedicació d'Alton al món de la música, i en un parell d'àlbums que celebren les seves noces de plata amb la música, expliquen perquè moltes de les cançons considerades fonamentals al repertori de l'Illa són d'Alton.

Desde 1989 en endavant, es dedica a editar complicacions en el seu propi segell anomenat "Alltone", fins i tot engegistrant "Man from Studio One" un nou 12" per a Coxsone el 1991.

És un dels grans caballers de l'ska i del reggae.
Alton Ellis és un cantant increible, un dels grans regals de Jamaica per al món.