02 de febrer 2006

Kortatu (I) - Kortatu

El 1985, com a conseqüència inevitable del moviment pro-basc, i amb la notable influència de l'escena punk-ska britànica dels anys 78-84 va aparèixer el primer disc de la mítica banda Kortatu, creada per Fermín & Iñigo Muguruza: Kortatu. Després vindrien El estado de las cosas (1986), Kopez Kolpe (1988) i el directe Azken Guda Dantza (1988), i la recopilació de grans èxits per al mercat internacional "postuma" A Frontline Compilation (1995). Sempre polèmics, creient en tot moment en el dret de la llibertat d'expressió. Jo personalment no estic d'acord amb algunes de les coses que diuen, peró crec que tenen el dret d'expresar-les.

Kortatu:
  1. Don Vito y la revuelta en el frenopàtico: ska-gamberrada. Una cançó divertida i absurda que mostra el caràcter festiu de la banda.
  2. Jimmy Jazz: versió en clau d'ska d'una de les bandes mítiques de l'esmentada escena britànica punk-ska -The Clash- que en la seva versió original porta el mateix títol.
  3. La cultura: un altre ska, amb una curiosa melodia de trompeta. Segurament parla d'alguna reforma educativa del govern espanyol d'un tal revilla o algo així...
  4. Nicaragua Sandinista: aquest ska sí... Un dels Himnes de Kortatu. Una invitació dels Kortatu als Nicaraguencs a la revolució promoguda per Sandín...
  5. Zu Atrapatu Arte: Un altre Himne, en aquest cas en contra de la burgesia. Tirant a punk.
  6. Tolosa, Iñauteriak: Una altra cançó ska gamberrada... De Carnavals, polis i la óstia.
  7. Hernani 15/6/84: Polémica cançó sobre el problema basc. Dura però interessant. De ritme profund i lent.
  8. Sospechosos: Un tema dedicat al llavors ministre Barrionueva i el seu pla Zona Especial. Segur que no li fa cap il·lusió. Punk.
  9. Sarri, Sarri: Més que un Himne, una versió d'un tema dels Toots & The Maytals (Chatty, Chatty) que relata la fuga real de dos presidiaris d'una presó basca. Hi col·labora el Ruper Ordorika.
  10. La familia Iskariote: No acabo de saber qué era la familia Iskariote, però segur que no té res a veure amb un grup d'Ska fundat el 2001 a Palència... Mes aviat és una banda de la època. Un punk gamberro, també.
  11. Tatuado: Estranya cançó reggeosa-lenta, sobre un tatuatge amb la única dona que ha estimat. La seva mare. Una metàfora potser?
  12. Mr. Snoid entre sus amigos los humanos: un punk-gamberrada breu... Sense comentaris.
  13. Desmond Tutu: una de les grans d'aquest disc. Un tema que no va dedicat al Desmond Tutu, premi nobel de la pau mentre el Mandela estava tancat en una cel·la. Aquest tema va dedicat al Mandela! Reggae.
  14. Mierda de Ciudad: versió d'un tema de The Bussiness que també és tot un Himne. Una queixa sobre la monotonia de la vida quotidiana.
  15. El Ultimo Ska de Manolo Rastaman: i per acabar el disc, l'últim ska del disc és l'últim ska de Manolo Rastaman, que es matarà de bé que s'ho està passant. Un ska-gamberrada.
En definitiva un disc que alterna la cançó gamberrada amb cançons d'un compromís molt alt amb la causa basca i d'altres causes mundials significatives. Un còctel.... Un còctel... Un còctel molotov per a la Correcció Política.