De nou a Jamaica, malgrat tot, la illa havia donat ànims als roots davant l'exhuberància dels DJ. Brown ja havia posat una cama en aquest terreny al 1979 en un duet amb DJ Trinity. Ara el cantant tornaria a la primera línia, primer com a contributor del disc de 1983 de DJ Brigadier Jerry, Live at the Controls at Jack Ruby Sound Ocho Rios J.A., i més tard amb un Gregory Isaacs en una situació molt similar per al disc Two Bad Superstars Meet produït per Prince Jammy. L'éxit d'aquest disc demanava una sequela, i al 1985, Judge Not ho solicità. Durant aquest temps, Brown també tallà temes amb gent com Gussie Clarke, Sly & Robbie, i Starlight Productions, tots al marge d'una nova escena.
Mentrestant, l'auge dels DJ havia impulsat a un grup de veterans vocalistes a unir forces i contra-atacar amb camionades de produccions pròpies. Entre ells, Brown, Gregory Isaacs, i John Holt estaven entre els líders dels co-conspiradors. Era un pla llest, basat en la teoria que els DJ triumfaven exclusivaemnt perquè no hi havia suficient material vocal fresc al mercat. Ara el mercar estaria inundat, amb els vocalistes publicant cadascun al voltant de 6 albums l'any i tants singles com els era físicament possible.
En comparació a Isaacs (aprox. 400 álbums i no ha parat encara), Brown era força relaxat publicant sobre 100 LP i 200 recopilacions. Molts provenien del seu nou segell Yvonne's Special (en honor a la seva dona), però el cantant també edità discos per tot segell que li permetés. El corcò d'aquest pla fou que la qualitat desaparegué sota la quantitat, i els seguidors escollien amb molta cura. Malgrat tot, Brown continuà editant molt material notable durant la resta dels anys 80 i amb èxit en les llistes amb una sèria de singles viscerals.
Slow Down (1985, produït per Prince Jammy) i el següent, The Exit, son dos álbums clàssics enregistrats al començament de la era digital i demostren el talent vociferant del cantant a través de temes culturals i dins de la passió dels amants, tots editats sobre un enganxós ritme dance. Co-produint amb Trevor Bow, aquell mateix any, Brown oferí el rootsier Wake Up. L'any següent, Brown Sugar, publicat per Taxi, el segell de Sly & Robbie, recopila hits superbs i tres remixos de 12" d'aquest periode. 1986 també veié l'aparició d'un disc de col·laboració de Brown amb Horace Andy, titulat Reggae Superstars Meet, reunint dues de les millors veus de la història del reggae.
La dècada va ser acomiadada amb el gran èxit "Big All Round," un duet amb Gregory Isaacs que fou produïut per Gussie Clarke, que ajudà al trio a enregistrà l'LP No Contest, presumint de nou amb solos i duets d'amdós cantants. El mateix Clarke ajudà Brown a inaugurar la nova dècada amb l'estel·lar disc Unchallenged, que comtà amb la col·laboració de Mutabaruka i la dolça veu de Beres Hammond.
Al llarg de la dècada, bona part de les seves contibucions més interessants eren en col·laboracions amb altres artistes. One Man One Vote, (1991) una grabació d'un colectiu d'artistes liderat per Mikey Bennett, trobà la veu de Brown cantant amb Cocoa Tea i Bunny Clarke de Third World. Aquell any, també enregistrà l'excel·lent Victory Is Mine, amb el productor Leggo Beast.
Més discos que seguiren mentre Brown seguir proveïnt el dolç complement vocal al toasting dels DJ:
El disc Legit, amb Cocoa Tea i Freddie McGregor, amb solos i trios.
General, (1993), versions MOR en estil MOR.
Cosmic Forces (1993), produït per Holness i potenciat amb ritmes de Sly & Robbie en un profund estil root-like dancehall.
Light My Fire (1994) i amb presencia també de Sly & Robbie, i encara que no és tan innovador com el seu precedent, es essencial com un dels discos de la linea clàssica dels Roots Radics.
Nothing Like This (1994) coproduït per Brown i Junior Reid.
Three Against War (1994), colaboració amb Beenie man i Triston Palma.
Tornant al 1991, el cantant havia arrassat els dancehalls en companyia de Twist, Brian, and Tony Gold. L'any següent, el mediocre disc Blazing veia la llum amb un únic punt de salvació, una versió de "Fever," un duet amb Maxi Priest que també comptava amb les barrabassades de Shabba Ranks. Llavors, el 1994, el cantant també gravà un grapat de DJ importants en aquest periode, entre els quals Bounty Killer, Tiger, i Fabiana, unint forces amb Roger Robin, Peter Hunningale, i Saxon més endavant. Alhora, l'éxit de Brown en solitari continuava indiscutible a base d'un seguit d'èxits. Blood Brothers i Milk an Honey, produits per Flabba Holt aparegueren en aquella època, essent el segon molt millor que no pas el primer.
Dennis (1996), fruit d'un retrobament de Dennis amb Holness.
You Got the Best of Me (1996) del productor Musclehead, recuperava un grapat de grans èxits i rareses.
La dècada donà singles com "Tribulation" (produït per Alvin Ranglin), "Hold Tight", "Bless Me Jah", "Stone Cold World" (supervisat per the Gussie Clarke), i un calaix de discos que pretenien ser l'últim del cantant.
Potser fou per mantenir aquest ritme que Brown entrà en el món de la cocaina. L'addició i les conseqüents seqüeles físiques i mentals eren inevitables, però pocs pensaven que portarien a la seva mort el dia 1 de Juliol de 1999. El col·lapse d'un pulmó juntament amb la feblesa que les drogues havien otorgat al seu cos el mataren.
Però en queda la seva obra. I una lliçó...
Mentrestant, l'auge dels DJ havia impulsat a un grup de veterans vocalistes a unir forces i contra-atacar amb camionades de produccions pròpies. Entre ells, Brown, Gregory Isaacs, i John Holt estaven entre els líders dels co-conspiradors. Era un pla llest, basat en la teoria que els DJ triumfaven exclusivaemnt perquè no hi havia suficient material vocal fresc al mercat. Ara el mercar estaria inundat, amb els vocalistes publicant cadascun al voltant de 6 albums l'any i tants singles com els era físicament possible.
En comparació a Isaacs (aprox. 400 álbums i no ha parat encara), Brown era força relaxat publicant sobre 100 LP i 200 recopilacions. Molts provenien del seu nou segell Yvonne's Special (en honor a la seva dona), però el cantant també edità discos per tot segell que li permetés. El corcò d'aquest pla fou que la qualitat desaparegué sota la quantitat, i els seguidors escollien amb molta cura. Malgrat tot, Brown continuà editant molt material notable durant la resta dels anys 80 i amb èxit en les llistes amb una sèria de singles viscerals.
Slow Down (1985, produït per Prince Jammy) i el següent, The Exit, son dos álbums clàssics enregistrats al començament de la era digital i demostren el talent vociferant del cantant a través de temes culturals i dins de la passió dels amants, tots editats sobre un enganxós ritme dance. Co-produint amb Trevor Bow, aquell mateix any, Brown oferí el rootsier Wake Up. L'any següent, Brown Sugar, publicat per Taxi, el segell de Sly & Robbie, recopila hits superbs i tres remixos de 12" d'aquest periode. 1986 també veié l'aparició d'un disc de col·laboració de Brown amb Horace Andy, titulat Reggae Superstars Meet, reunint dues de les millors veus de la història del reggae.
La dècada va ser acomiadada amb el gran èxit "Big All Round," un duet amb Gregory Isaacs que fou produïut per Gussie Clarke, que ajudà al trio a enregistrà l'LP No Contest, presumint de nou amb solos i duets d'amdós cantants. El mateix Clarke ajudà Brown a inaugurar la nova dècada amb l'estel·lar disc Unchallenged, que comtà amb la col·laboració de Mutabaruka i la dolça veu de Beres Hammond.
Al llarg de la dècada, bona part de les seves contibucions més interessants eren en col·laboracions amb altres artistes. One Man One Vote, (1991) una grabació d'un colectiu d'artistes liderat per Mikey Bennett, trobà la veu de Brown cantant amb Cocoa Tea i Bunny Clarke de Third World. Aquell any, també enregistrà l'excel·lent Victory Is Mine, amb el productor Leggo Beast.
Més discos que seguiren mentre Brown seguir proveïnt el dolç complement vocal al toasting dels DJ:
El disc Legit, amb Cocoa Tea i Freddie McGregor, amb solos i trios.
General, (1993), versions MOR en estil MOR.
Cosmic Forces (1993), produït per Holness i potenciat amb ritmes de Sly & Robbie en un profund estil root-like dancehall.
Light My Fire (1994) i amb presencia també de Sly & Robbie, i encara que no és tan innovador com el seu precedent, es essencial com un dels discos de la linea clàssica dels Roots Radics.
Nothing Like This (1994) coproduït per Brown i Junior Reid.
Three Against War (1994), colaboració amb Beenie man i Triston Palma.
Tornant al 1991, el cantant havia arrassat els dancehalls en companyia de Twist, Brian, and Tony Gold. L'any següent, el mediocre disc Blazing veia la llum amb un únic punt de salvació, una versió de "Fever," un duet amb Maxi Priest que també comptava amb les barrabassades de Shabba Ranks. Llavors, el 1994, el cantant també gravà un grapat de DJ importants en aquest periode, entre els quals Bounty Killer, Tiger, i Fabiana, unint forces amb Roger Robin, Peter Hunningale, i Saxon més endavant. Alhora, l'éxit de Brown en solitari continuava indiscutible a base d'un seguit d'èxits. Blood Brothers i Milk an Honey, produits per Flabba Holt aparegueren en aquella època, essent el segon molt millor que no pas el primer.
Dennis (1996), fruit d'un retrobament de Dennis amb Holness.
You Got the Best of Me (1996) del productor Musclehead, recuperava un grapat de grans èxits i rareses.
La dècada donà singles com "Tribulation" (produït per Alvin Ranglin), "Hold Tight", "Bless Me Jah", "Stone Cold World" (supervisat per the Gussie Clarke), i un calaix de discos que pretenien ser l'últim del cantant.
Potser fou per mantenir aquest ritme que Brown entrà en el món de la cocaina. L'addició i les conseqüents seqüeles físiques i mentals eren inevitables, però pocs pensaven que portarien a la seva mort el dia 1 de Juliol de 1999. El col·lapse d'un pulmó juntament amb la feblesa que les drogues havien otorgat al seu cos el mataren.
Però en queda la seva obra. I una lliçó...
1 comentari:
Holaa! Em dic Eloi i soc del penedès (Barcelona) M'he estat mirant el teu espai i e vist que tens alguns grups musicals semblants als que a mi m'agrada com skalariak, ska jamaicà i ska anglès (bad manners x exemple). Jo he creat un blog fa poc de música rock, punk-rock i d'ska. De moment i ha poca cosa per veure però anire ampliant amb més noticies i podre pujar música. Espero que fagis una visita. Vagi bé
http://parlarxparlar.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada