Arribats a aquest punt, la reputació de Brown ja estava establerta: fins i tot un impressionat Bob Marley s'hi referia, en ple èxtasi, com el millor cantant reggae al món. Fins i tot el seu propi estil de composició era ara punyet, esmolat, i tractés temes culturals o tractés problemes d'amor, les seves lletres i la música vessaven potència emocional.
Ara ja estava a punt de llançar-se en solitari - o això pensava. Durant el segúent any, la jove sensació saltà d'estudi en estudi, enregistrant un grapat de temes per gent com Phil Pratt i Sydney Crooks. Però era evident que hi havia quelcom que mancava i a final d'aquell any, Brown ja havia tornat al costat de Holness. La parella començà a gravar de nou a les primeries del 1977 i la seva química era més forta que mai. El disc Wolf & Leopard, titulat igual que un dels seus hits, recopila bona part dels singles que editaren tots dos junts, incloguent obres mestres com la punyent "Here I Come" i la pròpia "Wold & Leopard".
El segell Heartbeat ha editat tots els fruits de la col·laboració de Brown i Holness en dos pràctics discs -- Some Like It Hot i Open the Gate -- mentre que el disc doble de Cleopatra The Golden Years: 1974-1976 fa un esbòs maldestre d'aquesta col·laboració fins a 1977 malgrat el que diu el titol.
Ja en 1978, el cantant, que ja havia fet els 21, estava determinat a seguir sol i crear el seu propi segell, DEB. En aquesta època, Brown edità un bon grapat de singles propis, així com d'altres artistes i uns quants àlbums, entre els quals el seus excel·lents So Long Jah Rastafari i Joseph's Coat of Many Colours. Tot i que aquests últims foren produïts per Gibbs i Errol Thompson, el propi Brown feia els seus passos cap a la producció, i la seva feina rera la taula es pot apreciar a moltes edicions de DEB. Aquell any fou realment estelar, en el que participà al the One Love Peace Concert com a cap de cartell, i al primer Reggae Sunsplash de la història.
El tancament de DEB portà a Brown de nou a saltar d'estudi en estudi, tallant singles per a una gran varietat de productors, com per exemple Bunny Lee, Ted Dawkins, and Ossie Hibbert. I, es clar, Joe Gibbs, amb el qual no va deixar mai de produir des de la seva col·laboració en els temps del segell DEB. El 1978 el Visions de Dennis Brown contenia alguns dels fruits de la seva tasca junts, i inusualment, molts dels temes més interessants del disc eren inèdits, ajudant a que les vendes d'aquest impressionant disc volessin més i més alt
L'any següent, la ressurrecció de "Money in My Pocket" donà als dos un mega-hit que impulsà fortament el disc Words of Wisdom, que també contenia el clàssic tema "Ain't That Loving You" Al 1979, Brown ja havia passat de rey a llegenda, tot i que tot just entrava al regne dels adults. A més de la seva col·laboració amb Holness, tenia un cistell envejable d'exitoses singles a nom seu: "Man Next Door," "Cup of Tea," "Equal Rights," "How Can I Leave," "Funny Feeling" (duet amb DJ Trinity), i moltes més. I dementre els èxits no paraven de venir.
Increiblement, no fou fins al 1981 juntament amb l'interés creat pel disc Spellbound produït per Gibbs que una discogràfica de les grans s'interessà seriosament per Brown, el qual, finalment signà amb A&M i emigrà a Londres, on enregistrà els seus dos discos següents: Foul Play i Love Has Found a Way. Però pot ser que fos un moviment poc intel·ligent, perquè encara que Foul Play, en particular, contingués alguns temes roots clàssics, Brown semblava estar perdent contacte amb la seva audiència. El disc The Prophet Rides Again no canvià gaire aquesta situació, amb la cara A del vinil submergint-se, o ofegant-se en patètic i light R&B. Inevitablement això suposà el final del contracte de Brown amb A&M i de la seva relació amb Gibbs.
Continuará...
Ara ja estava a punt de llançar-se en solitari - o això pensava. Durant el segúent any, la jove sensació saltà d'estudi en estudi, enregistrant un grapat de temes per gent com Phil Pratt i Sydney Crooks. Però era evident que hi havia quelcom que mancava i a final d'aquell any, Brown ja havia tornat al costat de Holness. La parella començà a gravar de nou a les primeries del 1977 i la seva química era més forta que mai. El disc Wolf & Leopard, titulat igual que un dels seus hits, recopila bona part dels singles que editaren tots dos junts, incloguent obres mestres com la punyent "Here I Come" i la pròpia "Wold & Leopard".
El segell Heartbeat ha editat tots els fruits de la col·laboració de Brown i Holness en dos pràctics discs -- Some Like It Hot i Open the Gate -- mentre que el disc doble de Cleopatra The Golden Years: 1974-1976 fa un esbòs maldestre d'aquesta col·laboració fins a 1977 malgrat el que diu el titol.
Ja en 1978, el cantant, que ja havia fet els 21, estava determinat a seguir sol i crear el seu propi segell, DEB. En aquesta època, Brown edità un bon grapat de singles propis, així com d'altres artistes i uns quants àlbums, entre els quals el seus excel·lents So Long Jah Rastafari i Joseph's Coat of Many Colours. Tot i que aquests últims foren produïts per Gibbs i Errol Thompson, el propi Brown feia els seus passos cap a la producció, i la seva feina rera la taula es pot apreciar a moltes edicions de DEB. Aquell any fou realment estelar, en el que participà al the One Love Peace Concert com a cap de cartell, i al primer Reggae Sunsplash de la història.
El tancament de DEB portà a Brown de nou a saltar d'estudi en estudi, tallant singles per a una gran varietat de productors, com per exemple Bunny Lee, Ted Dawkins, and Ossie Hibbert. I, es clar, Joe Gibbs, amb el qual no va deixar mai de produir des de la seva col·laboració en els temps del segell DEB. El 1978 el Visions de Dennis Brown contenia alguns dels fruits de la seva tasca junts, i inusualment, molts dels temes més interessants del disc eren inèdits, ajudant a que les vendes d'aquest impressionant disc volessin més i més alt
L'any següent, la ressurrecció de "Money in My Pocket" donà als dos un mega-hit que impulsà fortament el disc Words of Wisdom, que també contenia el clàssic tema "Ain't That Loving You" Al 1979, Brown ja havia passat de rey a llegenda, tot i que tot just entrava al regne dels adults. A més de la seva col·laboració amb Holness, tenia un cistell envejable d'exitoses singles a nom seu: "Man Next Door," "Cup of Tea," "Equal Rights," "How Can I Leave," "Funny Feeling" (duet amb DJ Trinity), i moltes més. I dementre els èxits no paraven de venir.
Increiblement, no fou fins al 1981 juntament amb l'interés creat pel disc Spellbound produït per Gibbs que una discogràfica de les grans s'interessà seriosament per Brown, el qual, finalment signà amb A&M i emigrà a Londres, on enregistrà els seus dos discos següents: Foul Play i Love Has Found a Way. Però pot ser que fos un moviment poc intel·ligent, perquè encara que Foul Play, en particular, contingués alguns temes roots clàssics, Brown semblava estar perdent contacte amb la seva audiència. El disc The Prophet Rides Again no canvià gaire aquesta situació, amb la cara A del vinil submergint-se, o ofegant-se en patètic i light R&B. Inevitablement això suposà el final del contracte de Brown amb A&M i de la seva relació amb Gibbs.
Continuará...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada