Bon Nadal i Bon Any

Bon Nadalypso!
I que tingueu un Reggae Any Nou!
Que el rocksteady ompli les vostres vides...
I que no falti mai un ska somriure!

Xavi Sarrià publicarà el llibre ‘Històries del Paradís’

Propaganda pel Fet! informa

Després de temps treballant entre casa i la furgoneta del grup, el cantant d’Obrint Pas ja té a punt el llibre ‘Històries del Paradís’. Són 24 històries curtes de ficció que ens parlen, com si fossin lletres de cançons, sobre situacions personals i polítiques, espais, conflictes i vivències de gent d’arreu del món. Històries actuals que es viuen dia a dia (i en alguns casos des de fa massa anys) des de Finlàndia a la jungla sud-americana. Reflexions des de la joventut a la vellesa i fins i tot des dels animals a les màquines. El 10 de novembre ja el podreu trobar publicat per Edicions Bromera.

New York Ska-Jazz Ensemble en la Gruta'77

Després de 2 anys torno a tenir la oportunitat de veure una de les bandes més grans d'Ska Jazz després de Skatalites.

Si Skatalites mostraren el camí des de Jamaica.

Si Rico Rodrigues amplià el camí cap a Europa entre els Jazz Jamaica i els Specials.

Si Tokio Ska Paradise Orchestra representen l'ska asiàtic.

Si a Europa grups com Jazzbo, com Amusic Skazz Band, i com molts d'altres continuaren el camí...

Als EEUU els màxims representants del Ska Jazz són sense cap dubte els New York Ska-Jazz Ensemble.

I l'anunci del seu doble concert a Madrid només va servir perquè jo i la meva amiga Skanskin n'agafessim unes entrades per gaudir del concert.

El concert fou a l'altura de les circumstancies. I fins i tot ens permeterem el luxe de fer-nos unes fotos amb el líder i saxofonista del grup 'Rocksteady' Fred.

El grup va oferir tot el seu repertori de cançons mítiques, de les que a mi m'agrada especialment Buttah...

Tocaren temes de tots els seus discos, i en concret del seu últim, que aprofitaven per presentar en societat.

Reggae, rocksteady, ska... Pràcticament instrumental al 100%.
(Alguna de cantada si que tenen).

La música dels NYSE es d'aquelles perfectes per acompanyar d'herbes i fums.

Però malgrat no fumis, és d'aquesta músic que et sumeix en una espècie de nirvana, sobre la que naveges... El ritme jamaicà com pures ones colpint les roques.

Com podeu veure visc a Madrid i enyoro la mar.

I enyoro la Sala Apolo, tot i que la Gruta'77 és ben digna.

Per sort em queden moments com els concerts de NYSE.

Kortatu precursor...

Kortatu fue sin lugar a dudas el precursor de los rapados vascos, lo suyo era la sencillez y la honestidad musical. En 1985 sale su primer disco con influencia de The Clash y un sonido cercano al ska. El euskera fue ganando terreno al igual que el compromiso político, siempre tuvieron problemas con la censura. Fue una banda comprometida hasta su disolución en 1989. Esta línea política y comprometida fue la que siguieron muchos de los primeros skinheads en E.H que vibraban al grito del:

“Redskinsen kantua txeki txeki txeki txek txek…”

(Canción Etxerat del álbum Kolpez Kolpe de Kortatu)

Extret del Dossier del Movimiento SkinHead en Euskalherria

...las raíces del movimiento antifascista y de izquierdas...

...las raíces, las causas del nacimiento del movimiento antifascista y de izquierdas dentro de la escena skinhead son bastante particulares, fruto de una unión que va más allá de fronteras y que une a jóvenes de distintos lugares y procedencia, en un mismo ambiente y bajo un referente tan particular como es la clase trabajadora.

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

El Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

Aquests dies estic publicant alguns fragments interessants d'un document que ha arribat a les meves mans últimament. El document en qüestió es un dossier anomenat MOVIMIENTO SKINHEAD EN EUSKAL HERRIA. Que en citi alguns fragments no implica que jo estigui d'acord totalment amb tot el que s'hi diu. Una altra cosa és que jo opini que els comentaris són interessants i dignes de reflexió i que tenen una notable relació amb el món de l'ska i la seva història a Europa.

Esper que aquests apunts serveixin per animar comentaris i opinions i que ningú no es senti ofés. També esper que tot comentari al respecte es tracti amb respecte i tolerància. Ja que al cap i a la fi l'anti-feixisme que tots compartim i l'anti-racisme es resumeixen en la tolerància.

Com diuen alguns,

L'ÚNIC QUE NO TOLER ÉS LA INTOLERÀNCIA

PS: Una de les tesis que defensa és que no es pot acceptar l'apoliticitat com una opció. Però a mi això em sembla intolerant. Jo personalment l'únic que em sembla nociu per a la humanitat és el feixisme reaccionari, i el racisme.

RASH

RASH nace con una clara voluntad de implicar políticamente a todos los skins que se sienten más identificados con una visión militante del movimiento y responde a los skins apolíticos que la política forma parte de nuestras vidas. Los apolíticos son skins que rechazan tomar parte de la lucha, pero que quieren formar parte del movimiento, aún sin importarles que esa unidad se cree a expensas de la existencia de fascistas que usurpan nuestra identidad.

Frente a la latente politización del movimiento, aparece a mediados de los 90 una tendencia iniciada en Europa, que preconiza un retorno a los orígenes, entendiendo como orígenes el culto a la estética y la música. La aparición en el año 1991 del libro Spirit of 69. A Skinhead Bible (Espíritu del 69, una biblia skinhead), escrito por un skin escocés llamado George Marshall, supuso sin ninguna duda el punto de partida para una visión despolitizada de la escena skinhead original, viviéndose un retorno, más bien retroceso, al pasado que tuvo como fuente referencial único el libro de Marshall. En todo momento la idea principal sobre la que se fundamenta el libro, es que la política no ha hecho más que crear problemas y divisiones dentro de esta cultura, lo cual les sirve a los apolíticos/as para tomar como ejes tres vertientes: la música, la vestimenta y el “way of live”. Así que bajo una idea básica del apoliticismo, se adscriben skins que rechazan la presencia de la conciencia política y la militancia antifascista dentro del movimiento, agarrándose a unos ejes tan banales como los mencionados.

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

De SHARP a RASH

...en 1986, se crea en New York el primer núcleo de lo que se conocería como SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice), como respuesta al alcance mediático que tuvieron las apariciones de miembros de WAR (White Aryan Resistance), popularizando el estereotipo que vinculaba a los skins con el fascismo. El encargado de importar esta idea a Europa en 1988 fue Roddy Moreno, cantante del grupo The Oppressed. Los postulados base del SHARP eran la oposición frontal a cualquier forma de expresión racista o fascista, la reivindicación del auténtico origen del movimiento y la no violencia. Rápidamente la idea se extiende por gran parte países europeos. Allí donde la presencia fascista era más fuerte fue precisamente donde SHARP apareció con más fuerza.

Cabe subrayar un elemento que no podemos obviar a la hora de explicar la irrupción del SHARP en Europa: a diferencia de las secciones existentes en los EEUU, únicamente valedoras de un apoliticismo antirracista, las secciones SHARP europeas se difundieron mediante núcleos de skins implicados políticamente con la izquierda, sobre todo en Italia y el Estado español, factor inexistente en EEUU, lo cual explica el desmembramiento posterior de SHARP, debido a que muchas de sus secciones comenzaron a desempeñar actitudes difusas que ayudaron a romper el consenso que existía en la organización.

Esta crisis de identidad surgió alrededor del año 1999, a raíz de la politización a la cual se vio sometida la SHARP por parte de muchas secciones de skinheads (hay que tener en cuenta que SHARP en los Països Catalans, contaba entre 10 y 15 secciones, la mayoría de ellas ligadas a la izquierda independentista, así como en Euskal Herria) confrontados con aquellas/os que se autodenominaban SHARP y rechazaban toda vinculación con el comunismo. El hecho detonante fue la aparición en un fanzine de una fotografía de dos miembros de SHARP Noruega, donde uno de ellos lucía una camiseta que ponía: “Smash communism” (Destruye el comunismo). Este hecho hizo recapacitar a muchos redskins que se agrupaban entorno a las siglas del antiracismo, de continuar en una formación que más que nunca hizo suyo el lema de: “Neither red, nor racist” (Ni rojo, ni racista). Esta fue la ruptura final en SHARP, que desde entonces dejó de ser un referente válido para muchos redskins a causa de su extremado y descarado apoliticismo.

Frente a esta situación, a inicios de 1993, miembros de la desaparecida May Day Crew (Grupo del uno de mayo, desaparecida crew de redskins de New York) junto con el apoyo de otros grupos de skins de Ottawa, Minneapolis, Chicago, Cincinnati y Montreal, hacen una llamada a la creación de una red internacional de skinheads de izquierdas. Así fue como nació la RASH, Red and Anarchist Skin Heads. Precisamente uno de los detonantes fue un ataque homófobo por parte de un grupo de miembros de SHARP New York.

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

Fascismo

"Fascismo. El fascismo ha sido una lacra continua en el movimiento skinhead. Conocemos la historia, los orígenes, así que no nos reiteraremos en ello. Y con ello estamos concienciados/as. Concienciados de la lucha que implica el pertenecer a este movimiento y la importancia que se le otorga en él a nuestra música: al ska, al skinhead reggae o al Oi!
Sabemos que es el altavoz del movimiento y debemos procurar que se mantenga con buena salud. Firme. Que no deje un ápice de terreno en sus letras ni melodías al fascismo, al racismo, el sexismo o la homofobia. Aquí en Euskal Herria y fuera de ella."

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

Jesus is My Friend (Genial)

Desorden Publico a la Gruta 77

Doncs molta il·lusió em feia després de viure intensament Venezuela durant dos o tres mesos era escoltar en directe un dels grups més populars del país.

Perquè si hi ha una cosa que envejo a Venezuela és que un grup d'ska sigui un dels grups més populars del país. Clar que els amants de l'ska clàssic no ho veuran com un grup d'ska. Però pel que a mi respecta ja està bé.

Jo vaig descobrir Desorden Público gràcies a un dels millors recopilatòris històrics d'ska. L'United Colors of Ska de la entranyable discogràfica alemanya Pork Pie. (Per cert acab de veure que fa un any en va aparèixer el quart volum i jo sense saber-ho!!!!).

En els últims mesos també per motius laborals havia establert intenses amistats amb alguns venessolans, fet que donava més interés a l'esdeveniment. Per llàstima la persona amb qui vaig anar al concert va resultar no valer la pena com a persona. Però això és una altra història.

El concert va començar amb els tel·loners Oferta Especial. Un grup punk local bastant dolentet pel meu gust.

Però va ser un preu just per a poder presenciar el fantàstic recital dels Desorden Público, davant un públic venessolà en un 90% i totalment entregat.

Així varen revisitar la major part dels temes mítics de la banda més alguns temes dels últims discs. Res fora de l'habitual. El concert em va agradar força. Varen sonar (entre altres) temes clàssics i boníssims de la mesura de Combate, Latex, Truena Truena, Hay Cosquillas Que No Dan Risa, Cachos de Vaca...
Desorden Público ofereixen un interessant mestissatge molt pop de música llatina, rock on predomina clarament la influència jamaicana de l'ska i del reggae. És una banda que porta més de 20 anys a sobre els escenaris i que hom la vincula a Chávez... Peró això no els impedeix enamorar a un públic de 400 persones "exiliades" del seu país. (La majoria d'ells no afins a l'esmentat polític).

I així continuaren sonant temes com Vaivén, Skápate Conmigo, Gorilón, Tiembla, Canto Popular de la Vida y Muerte, DP, Simón Guacamayo, La Danza de los Esqueletos, El Racismo Es Una Enfermedad, Mal Aliento, Valle de Balas, Allá Cayó o la muy buena Políticos Paralíticos.

Va ser un concert molt interessant! Segur que em costa d'oblidar.
Als que us agradi l'ska mestissatge, vos recoman que escolteu coses d'aquest grup. En especial, el disc "En Vivo En El Teatro Teresa Carreño".

WONDERBRASS - MySpace i Web

ELS WONDERBRASS informen que JA TENEN MySpace i Web.

www.wonderbrass.info

www.myspace.com/wonderbrass4

Els ex-components de la Gran Orquesta Republicana, (Nacho-saxo, Nestor-trompeta i PepLluís-percusió) continuen amb la seva banda de Dixieland i humor.

No vos perdeu els vídeos al MySpace...

Webclip de la Gira japonesa de The Pepper Pots

Pepper Pots a Enderrock

Mor Alton Ellis

Des de NBC Producciones, com agencia oficial de l'artista a l'Estat Espanyol, ens informen lamentablement de que Alton "Mr.Rocksteady" Ellis va morir a la matinada de Dissabte 11 d'Octubre a les 4 a.m. a la ciutat de Londres. Un càncer irreversible, que ja va generar els primers rumors falsos sobre la seva mort el passat dijous 9 d'Octubre, ha pogut definitivament amb el veterà artista jamaicà.

Rest in Peace Alton.
Alton Ellis, Mr. Soul of Jamaica

Considerat com l'incontestable rei del rocksteady, Alton Ellis va nàixer a Kingston, Jamaica l'any 1940 o 1939. Present a la història del reggae durant més de 40 anys, aquesta veterana estrella va començar la seva carrera artística com a ballarí quan tenia només 16 anys. No fou fins a finals dels anys 50 quan va començar a interessar-se pel cant, i aviat va formar el duo "Alton y Eddy" amb el cantant Eddy Perkins. Amb ell, el seu major éxit va ser "Muriel" per als llegendaris Studio 1 de Sir Coxsone Dodd.
Quan Eddy es traslladà als EEUU, Alton va formar el grup "Alton & The Flames", amb els que va treballar durant una temporada per a Coxsone, tot i que aviat començaria a treballar per al segell Treasure Isle del també mític Duke Reid, on va produïr els seus millors temes i provocà que molts artistes deixassin l'Studio 1 per intentar emular l'éxit d'Alton amb Duke Reid.

Entre 1965 y 1966, el rocksteady va explotar a Jamaica, moment que fou aprofitat per Alton per a crear ritmes i melodies inmortals que el feren apoderar-se del títol de "Rei del Rocksteady", que ostentará per a l'eternitat, a la vegada que guanyava nombrosos premis. Quan la música reggee va començar a extendre's per tot el món, Alton Ellis es va convertir en un dels artistes més populars poguent encantar a tot tipus de públic amb els seus temes més coneguts, el seu estil inequívoc i la seva elegancia natural a l'escenari. Alton Ellis era, de fet, un dels artistes més solicitats a festivals i sales de tot el món. Gràcies a la seva massiva contribució a la música reggae, el govern de jamaica li va concedir l' “Order of Distinction”, una de les condecoracions més prestigioses i importants de l'illa.

Alton Ellis es indubtablement reconegut com un dels artistes pioners de la història de la música reggae, estil nascut directament de la música rocksteady de la qual en fou un dels màxims estandards. Avui en dia, els ritmes i melodies d'aquella época resisteixen encara amb la seva producció en múltiples estudis jamaicans. De fet, Alton Ellis no és només conegut com “Mr. Rock Steady” i “Mr. Soul of Jamaica”, sinó que també ha estat apodat “The Godfather of Reggae”. Alton també ha produït, escrit i inspirat moltes composicions per a importants artistes jamaicans durant la seva llarga carrera, essent un dels músics més respectats a Jamaica. Seria humanament impossible narrar la història de la música reggae sense mencionar Alton Ellis.

Enllaços relacionats:

Alton Ellis, The Rocksteady Man (I)
Alton Ellis, The Rocksteady Man (II)

Un altre video de The Shake It Up's (aka Ki Sap)

Video de The Shake It Up's (aka Ki Sap)

The Pepper Pots a la Gruta 77

Ja fa uns mesos que varen passar per Madrid "The Pepper Pots", una fantàstica banda catalana d'ska.
Ara mateix es podria dir sense molts problemes que hi ha dues bandes joves d'ska catalanes que sobresurten per sobre les demés... Una és, indiscutiblement The Cabrians.

L'altra és The Pepper Pots.
The Pepper Pots es presenten amb una formació de 3 vents, teclat, baix, bateria, guitarra i 3 veus femenines extraordinàries, amb un estil d'ska jamaicà dels 60 amb una fortíssima influència soulera Motown. Sense anar més lluny, a mode de declaració d'intencions, no solen faltar mai als seus concerts els medleys de Skatalites i de The Supremes.

Veure un concert d'aquest formidable grup és tot un luxe, per això quan vaig assabentar-me de que actuaven a Madrid, no vaig dubtar ni un segon en anar-hi.
En principi una amiga de Madrid m'havia d'acompanyar, però l'avió amb que havia d'arribar a Madrid de Vigo es va cancel·lar. Tot i aquest entrebanc i cert sentiment de tristesa per la recent mort d'un conegut vaig resoldre a anar-hi encara que fos sol. I no vaig fer malament perquè el concert va valer moltíssim la pena i a més vaig aprofitar per conèixer gent.

El concert era la presentació del seu segon disc, Shake it! (2007), un disc que té una versió que em torna boig de "Be My Baby", cançó popularitzada per les Ronnettes l'any 1963. La veritat és que la versió de The Pepper Pots a mi m'embogeix. Però en definitiva la resta del disc també és formidable.

I així trancorregué el concert, entre versions, i temes dels dos discos de la banda, l'abans esmentat Shake it! (2007) i el primer disc de la banda Swingin’ Sixties (2004), el qual encara no tinc el plaer de tenir.

Ara només em falta aconseguir el primer disc i aconseguir unes fotos que em varen fer en aquell concert... Si les aconsegueixo les afegiré a aquest apunt!!!!

La idea però és ben clara: The Pepper Pots és un grup molt gran!! I les seves cantants són molt simpàtiques.

The Pepper Pots al BAM Festival

The Pepper Pots info:

THE PEPPER POTS AL BAM FESTIVAL

The Pepper Pots després de més de 25 actuacions realitzades durant aquest estiu, finalitza la temporada de concerts abans de tancar-se a gravar el seu tercer L.P, que es publicarà a principis del 2009. Abans però, resten 3 últimes actuacions d'entre les quals destaquen la del proper divendres 19 de Setembre al Festival BAM de Barcelona, que tindrà lloc a l'antiga fàbrica Fabra i Coats a partir de les 22:30h juntament amb la Kinky Beat i el 20 de Setembre a les Festes de Santa Tecla de Tarragona.

THE PEPPER POTS AL BAM FESTIVAL

The Pepper Pots después de más de 25 actuaciones realizadas durante este verano, finalizará la temporada de conciertos antes de encerrarse a grabar su tercer L.P, que publicarán a principios del 2009. Antes pero, quedan 3 últimas actuaciones entre las cuales destacan la del próximo viernes 19 de Septiembre en el Festival BAM de Barcelona, que tendrá lugar en la antigua fábrica Fabra i Coats a partir de las 22:30h junto a la Kinky Beat, y el 20 de Septiembre en las Festes de Santa Tecla en Tarragona.

THE PEPPER POTS AT BAM FESTIVAL

After more than 25 shows given this summer, The Pepper Pots finishes the concerts season before shut themselves away for recording what will be their third album which will be published at the beginning of 2009. Before this, they'll still play on three last shows among which it stands out next friday 19th September in the BAM Festival of Barcelona that will take place in the old factory Fabra i Coats at 22:30h together with The Kinky Beat, and the next day, 20th September they are playing in Tarragona on Festes de Santa Tecla.

Próximes/Próximas/Next Shows:

19 de Setembre: Bam Festival (Barcelona) – 22:30h Fabrica Fabra i Coats

20 de Setembre: Festes de Santa Tecla (Tarragona)

27 de Setembre: Festes del Prat de Llobregat

**********************************************************************************************

THE PEPPER POTS GUANYA EL PREMI A LA MILLOR

BANDA D'SKA 2008 ALS PREMIS POP-EYE

The Pepper Pots guanya el premi a la millor banda d'Ska del 2008, als premis de la música i la creació independent POP- EYE, que es cel·lebren a Càceres entre el 18 i el 27 de setembre durant el Festival Pop Art.

THE PEPPER POTS GANA EL PREMIO A LA MEJOR

BANDA DE SKA DEL 2008 EN LOS PREMIOS POP-EYE

The Pepper Pots gana el premio a la mejor banda de Ska del 2008, en los premios de la música y la creación independiente POP-EYE, que es celebran en Cáceres entre el 18 y el 27 de septiembre durante el Festival Pop Art.

THE PEPPER POTS WINS THE PRIZE OF THE

BEST SKA BAND OF 2008 ON POP-EYE AWARDS

The Pepper Pots has been awarded for the Best Ska Band of 2008 on Music and Independent creation POP-EYE awards that will take place in Caceres between 18th and 27th of September during the Pop Art Festival.

Els Premiats a les diferents Categories són:

--Premio Especial a una trayectoria: MASSIEL
--Grupo nacional: LA CASA AZUL
--Album nacional: LOS PLANETAS
--Album de debut: RUSSIAN RED
--Grupo extremeño: CAJÓN DE SASTRE
--Grupo portugués: THE PROFILERS
--Grupo europeo: MY LITTLE PONY (Noruega)
--Grupo internacional: SEAN RILEY & THE SLOWRIDERS (Portugal)
--Maqueta: SUPERNOVA
--Revelación nacional: THE BLOWS
--Mejor voz: CAROL (CAJÓN DE SASTRE)
--Programa de TV: MIRADAS 2 (TVE)
--Programa de radio: DISCOGRANDE (RADIO 3)
--Festival: NAVALPOP
--Publicación: EP3 (EL PAÍS)
--Web: MAGIC POP
--Videoclip: LA REVOLUCIÓN SEXUAL
--Canción: MUNDO MARAVILLOSO (JUAN RIVAS)
--Novelista: KIKO AMAT por LAS COSAS QUE HACEN BUM
--Fotógrafo: MIGUEL TRILLO
--Psicodelia: STAY
--Ska: THE PEPPER POTS
--Soul: THE FABULOUS OTOMANS
--R&B: THE CANARY SECT
--Mod: LOS CHICOS DEL SÁBADO
--Powerpop: PETER COLOURS
--Punk: THE HILDEGARDS
--Grupo femenino: THE SATELLITES OF LOVE
--Surf: BORN LOSERS
--Indie pop: INDIGO
--Electrónica: SCUD HERO
--Folk: OLIVIA DE HAPPYLAND
--Tecnopop: AUSTRIA
--Indie rock: HOMELESS
--Garage: THE PHANTOM KEYS
--Jazz: NO REPLY
--Lounge: JUAN RIVAS

Sally Brown a la Gruta'77

Un dia em decideixo anar a veure a Sally Brown a la Gruta'77.
Sally Brown es un jove grup madrileny d'ska estil 2-Tone que tot just comença amb un disc a l'esquena.
L'escolto al seu MySpace (http://www.myspace.com/sallybrownskaband) i em sembla interessant. Així que truco i reservo dues entrades.

Hi vaig amb algú molt especial. Això em posa nerviós.
L'aposta és interessant, però he de reconèixer que no m'agrada gens el seu cantant.
Musicalment està bé... Vaig gaudir del concert i dels nervis de tenir aquella noia al costat.
Ella, mig profana i venessolana, també s'ho va passar bé.

A nivell de composició crec que són més que respectables. Els falta rodatge. Camino de Viena és un tema que m'agrada molt, però la interpretació d'aquell dia no fou especialment lluïda.

Me n'assabento uns mesos després que justament el cantant abandona el grup... Espero que el seu substitut tingui una mica més de qualitat.... I no parlo de pijeria, que consti que cantants cutres-patxangueros com els d'Skatalà són dels meus preferits. Però aquest tio no m'agradava... Almenys Skatalà dins de la seva cutreria tenien un control total d'alló que feien, del registre en el que es trobaven i dels matissos i les tonalitats...

Amb Si te vas passa el mateix. Musicalment impecable. Si s'escolta al MySpace ho veureu. Es un tema molt fresc, ballable i agradable. Però la interpretació en directe em va decebre... Que voleu que us digui. Si sou avesats a aquest bloc, sabreu que les crítiques negatives són molt poc freqüents.

Escúter, que també es pot escoltar al MySpace es tres quarts del mateix. Musicalment i compositivament és més que acceptable (aquesta en concret té una retirada a Skarface). Però al concert no em va acabar de convèncer.

Però el que més em va ofendre del concert, potser per una certa cutrería o potser per una falta de qualitat o seriedat, fou que totes les versions de temes clássics del 2-Tone i de l'ska, com Sally Brown, estaven traduïts al castellà. Això en temps de Potato tenia un sentit... Era una època on molta menys gent coneixia l'anglés, i menys gent encara coneixia la música jamaicana. Per tant era raonable fer aquestes adaptacions per acostar l'estil a les masses (a més Potato tenien gràcia i estil per a les adaptacions...). Però actualment no és necessari... I per fer una adaptació cutre millor deixar-ho com està.

I el que em va acabar d'ofendre va ser la forma com varen matar, acribillar i destrossar un tema mític d'un grup mític. El Dispáralo dels Malarians. Siusplau! Que no ho tornin a fer (si no ho han de fer bé).

És dur fer una crítica dura d'un grup que comença, sobretot quan jo estic tan poc acostumat a critiques negatives. Potser estic mal acostumat a grans concerts... I desitjava tant quedar bé amb la meva acompanyant que potser vaig exigir més del normal...

De totes formes sempre dic que aquest blog és un blog personal i només transmeto les meves sensacions. I estic convençut que amb una mica d'esforç i amb un cantant diferent, aquest grup pot donar un salt qualitatiu important. Sense anar més lluny, si volen que jo canti! M'ofereixo!
jajajaja
;)

Avui, concert de Malatesta

AVUI DISSABTE 9 D'AGOST
A LES 23.30 H

CONCERT GRATUÏT

AL PASSEIG JAUME III, (DAVANT LA CERVESERIA JAUME III)

CONCERT AL CAP DE CANTÓ

LA ABEJA MAYA SU HIJO BASTARDO Y LA DENOSTADA IMAGEN DE SU AMIGO WILLY
i

MALATESTA

JA FA 17 ANYS QUE ES CELEBRA EL CONCERT AL CAP DE CANTÓ COM A PROTESTA A LES DEPRIMENTS FESTES DE LLUCMAJOR, I AQUEST ANY EL GRUP CONVIDAT A TOCAR AL CAP DE CANTÓ ES MALATESTA.

DESPRÉS SI QUEDEN FORCES SEMPRE ES POT ANAR FINS ALARÓ ON PUNXA DR. MAGNETO

Bad Manners a la Gruta'77

I el dia arriba.
El dia de tornar a veure un dels grups més grans - per història, per tradició, per qualitat, per llegenda - de la història de la música ska.

Bad Manners

Molts no hi estarán d'acord. Però el que és innegable és que són molt grans. Encara a tope després de gairebé 30 anys a sobre els escenaris.

Però el mite Bad Manners té un nom propi. Buster Bloodvessel, aka Doug Trendle. L'únic supervivent de la formació inicial. I aquell dia vaig tenir la sort d'intercanviar unes paraules amb ell, doncs es trobava a la barra escrivint la llista de les cançons que es tocarien al concert. Vaig donar-li les gràcies per tants bons moments, per tants somriures que m'havia provocat la seva música en bons i mals moments. Li vaig dir que només gent com ells o com Desmond Dekker aconseguien treure un somriure de la meva cara fins i tot en els dies més dolents.

Al concert m'hi acompanyà Xantito, un profà que es va veure en un camí sense sortida degut al meu ensarronament. Però s'ho va passar bé. Ho sé. Malgrat que dies després descrivís l'esdeveniment com un grup de punkis suats pegant-se empemptes.

Jo sabia que ja no hi havia volta enrera quan va començar a sonar Echo 4+2. Jo vaig embogir. Tothom va embogir. La petita Gruta 77 era un clam. Bad Manners! De fet no recordo exactament tots els temes que tocarn, ni l'ordre en el qual ho feren. Però recordo moltes coses tanmateix, com la passió amb la qual vaig viure aquell concert.

Walking in the Sunshine ens transportà a la platja enmig de la capital madrilenya.
Lip Up Fatty, no podia faltar l'homenatge als grassos.
Les mítiques, com Wooly Bully o King Skarfa, també tengueren el seu espai.
Les fosques com Inner London Violence o l'homenatge als Specials amb Do Nothing.
I els grans clàssics jamaicans, com My Girl Lollypop o Feel Like Jumping, varen ser rebuts amb massa eufória per part del públic.
No varen deixar clàssics instrumentals i temes de la mida de Sally Brown, Skinhead Girl, Skinhead Love Affair, This is Ska, Skaville UK (que gran) o la més que mítica Lorraine!
Tampoc s'oblidaren de Ne Ne Na Na Na Na Na Nu Nu, ni de El Pussycat, homenatge als Skatalites.

I la que més em va emocionar, aquesta versió que tant em fa pensar en ELLA: Can't Take My Eyes Off of You, la versió més gran que mai no s'ha fet d'aquest gran tema!

Per acabar l'home dels bongos es va posar les esportives a les mans per donar entrada a un dels temes més populars i mítics que la banda versiona. El Can Can, que fou el punt i final a una nit inoblidable.

Només desitjo tornar-los a veure...

Dr. Calypso escalfa motors

Dr. Calypso torna a la palestra, la veterana banda jamaicana aviat entraran a l´estudi, per preparar el que ben segur serà un dels plats forts de la pròxima temporada, nou disc i una gira especial, per a celebrar els 20 anys que porten a la carretera, de moment per que anem fent boca ens presenten dos temes nous, que els podeu sentir a la pàgina web de Propaganda pel fet.

http://www.drcalypso.com

http://www.myspace.com/doctorcalypso

The Cabrians a la Sala Wurlitzer, Madrid (Abril)

Déu meu! No pot ser cert.
M'assabento que la banda The Cabrians visita Madrid per presentar el seu segon treball.
El meu amic Merodeador, que resulta que també ha vingut desde Barcelona per passar uns dies per aquí, i que resulta a més que és una mica profà en tot això de l'ska i la música jamaicana, s'anima a venir amb mi al concert. Crec que endevina per la meva cara que és quelcom important per a mi, i tanmateix, com que és d'hora podrem després acoplar-nos a d'altres motivacions.

Estic nerviós. Fa massa temps que no vaig a un concert d'ska com Déu mana. I recordo l'últim cop que els vaig veure, que era el primer, als The Cabrians, telonejant The Toasters a la Sala KGB de Barcelona. Em varen encantar però no varen tenir massa éxit en la meva acompanyant Galàctica aleshores.

Esperava passar-ho molt bé. La banda, amb groupies inclosos estava punt de sortir a presentar "For a few pussies more", un disc de temàtica western que completa el pack de dos discos de la banda.

Per començar surten a l'escenari els músics caracteritzats, disfressats, de personatges típics de western. De Sheriff, De Mexicà, de Germà Dalton, el teclat amb el típic pijama-interior de cos sencer... Primera riallada. I veig que al meu amic Merodeador, el frikisme el convenç.

I comença a sonar la música. I el meu amic també s'ho passa bé, com tots els seguidors de la banda i algún curiós que passava per allà.

Toquen tot el disc nou i grans temes del primer disc...

Per qui no els conegui, es podria dir que són el gran homenatge català a Prince Buster. A qui no conegui Prince Buster, que se'l baixi d'Internet, que ja és hora!

Peces mítiques del seu primer disc, Black Momerota, fan embogir els més adeptes. Mango Tango, Ten Policemen, Babazooka, Wise Wise Woman, Mataronian Fever (q gran!), i potser alguna més... Potser el que em va faltar més va ser la Dance Cleopatra (com m'agrada i que bé que la versionaren a Barcelona a la KGB... i al disc...)

I del disc nou les varen tocar totes... Absolutament totes... Jo vaig sortir d'allà més feliç que un nen amb sabates noves. Content d'haver viscut una experiència fantàstica. I content de que el meu amic, un profà de la música jamaicana em reconegués que s'ho havia passat massa bé!

Les versions no varen faltar, en concret una del mític príncep, Prince Buster... "It's Burke's Law" va ser el tema escollit per a la ocasió. Un tema genial en el qual el cantant amb la veu imita la melodia que faria un western. Molt adequat per acompanyar la temàtica western d'aquest segon disc d'aquesta jove però gegant banda mataronina.

Ha passat tant de temps fins que he pogut fer aquesta crònica que gairebé no recordo res, i no està massa ben feta. Prego que em disculpeu, la vida professional deixa molt poc temps per aquest tipus d'aficions. I aquest tipus d'aficions porten molt de temps.

Moltes gràcies pel fantàstic concert de 2h!
Espero poder tornar-los a veure aviat!

En qualsevol cas, aviat em tocará fer una crítica dels dos discos d'aquesta banda...
Ja veurem si trobo el moment!

Myspace d'Skatalà

Tot just avui he descobert que skatalà té un MySpace oficial.

http://www.myspace.com/skatala

I que tenen un enllaç a aquest blog, en concret a l'apunt - crónica del seu últim concert a la Sala Apolo (moltes gràcies per l'enllaç!)

http://racojg.blogspot.com/2005/10/skatal-al-ms-enll.html

Com es troba a faltar!
Com recordo els dos concerts de la gira de 20è aniversari!
Com m'agraden els homenatges que reten a Skatalà bandes com Deskarats!

Skatalà, més que un mite, una llegenda!

Ki Sap meets València All Stars

Aparegut l'any 2005, Ki Sap meets València All Stars és un disc fantàstic, enregistrat en directe amb la colaboració de figures molt importants de l'escena jamaicana al País Valencià. D'aquí el nom d'All Stars.

El disc arranca amb 33 a mà. Declaració de principis i ska! Un tema ska-jazz perfecte per a animar la introducció del disc i el principi d'un concert. Aquest tema dóna pas a

Palestina: un tema reggae-ragga molt bonic.

El tercer track és La Poli té Gana, un altre reggae molt tranquil. Aquest disc és tan agradable i bo que em falten paraules per descriure'l. És la culminació perfecta de l'evolució de Ki Sap, arrelant la música jamaicana amb gran qualitat sonora i compositiva, amb lletres depurades i on la música ha guanyat protagonisme al davant de la lletra.

Katy Dadà és la convidada al Where You Go Riddim, un ska ràpid i divertit i alegre que versiona la cançó del disc 10 Tone. Una versió excel·lent de l'esmentat tema.

El següent tema és Combination, un reggae-ragga-muffin, en la línea del disc, molt interessant.

Després toca Dr. Darlyng Riddim, amb una base molt curiosa ja que molts la coneixeràn per ser la base emprada pels Pirat's Sound Sistema a El Registre, però amb una lletra i melodia diferents. És un altre reggae en plan sound system, en el qual, dins la línea del disc, els Ki Sap fan la base i artistes convidats posen la veu. Fantàstica.

Power, es un track amb reminiscències funk. Almenys al principi. I una mica de hip-hop, una mescla revitalitzant.

Babylon System retorna al reggae. Sense paraules. Potser la única pega que es podria fer a aquest disc és que recorre massa al reggae-ragga... Ja sé que és l'objectiu, que Ki Sap sigui una mera backing-band i el reggae fa això més senzill per a convidar artistes. De totes formes es troba a faltar una mica la varietat estilística. Això no treu que els temes que han inclós al disc no siguin de factura gairebé perfecta.

Després, recorren al disc 10 Tone per canviar una mica la dinàmica (que tot just hem comentat que en alguns moments esdevé lleugerament monótona) i es treuen de la màniga l'ska instrumental anomenat igual que el disc. Per cert és un tema genial. Amb un solo de guitarra eléctrica esfereïdor!

I tornen al reggae amb Fuego van a tener, en aquest cas el cantant l'afronta amb una versió més melódica, menys ragga. Un bon tema.

Acte seguit, un gran Stepping out of Babylon, un tema que personalment m'agrada molt. Un ska molt clàssic tot i que bastant ràpid, que recorda molt la sonoritat jamaicana dels anys 60... Amb el segell personal de Ki Sap. Un tema amb majúscules. Nights of València!

També coneguda com Més Fort Cauran, sóna Palabras Sonido y Poder. Un reggae més afegit al compte d'aquest disc, amb la bella factura que ens tenen acostumats aquests nois. Una mostra més de la magnitud artística assolida per Ki Sap amb els anys i els discos!

I de mica en mica, de reggae en reggae amb alguna pinzellada exòtica de ska o funk o altres coses rares ens acostem al final del disc. En concret el penúltim tall, L'Horta Free Style, com bé descriu el títol, és un ragga Free Style. Alguns dels intérprets que participen al disc demostren la seva habilitat en el Free Style.

I finalment, tancant aquest disc, hi ha Wakkambon.
Un tall de més de vuit minuts. Amb un fort component instrumental a la intro de 2 minuts, comença un homenatge a la ganja. Amb un recordatori a Sugar Minott inclós. Poc a poc van passant tots els que participen al disc...

I s'acaba així, de cop. Com un coitus interruptus.
Deixant enrera un disc gegant, potser una mica massa abusat de reggae-ragga però fantàstic tanmateix. Un disc que suposa la re-culminació musical d'una banda amb una trajectòria tan fantàstica com peculiar, des del power-ska-punk guarro al reggae-ragga-ska de qualitat!

10 Tone, Ki Sap

10 Tone és el quart disc de Ki Sap, publicat l'any 2003.
Com diu la declaració d'intencions del disc, 10 Tone vol ser un reflex de les influències musicals dels 10 components de la banda, que composen el conjunt musical que Ki Sap representa. En aquest disc el català pràcticament desapareix de les lletres del grup, la qual cosa és molt trista. En canvi a nivell de qualitat musical segueix la trajectòria positiva. Sincerament no crec que hi hagi cap relació entre una cosa i l'altra! :D

El primer tema es titula igual que el disc, 10 Tone. Un tema instrumental que no sé per què em recorda moltíssim l'Echo 4+2 amb què Bad Manners sempre obre els seus concerts. En qualsevol cas em sembla un tema fantàstic. Sobretot tenint en compte la meva predilecció per Bad Manners. Per cert, d'aquí a uns dies em tocará parlar de l'esplèndid concert de Bad Manners a la Gruta 77!

El següent tó (tone) es titula Where you go, amb el qual es fa la primera aparició de l'anglés en els idiomes musicals de Ki Sap. Un ska clàssic però rapidet que enllaça perfectament en un tema molt animat i alegre. Molt descarat, i amb gran qualitat! On s'aprofiten perfectament els matissos dels timbres de veu femenins i masculins.

Acte seguit, Respeto conforma el tercer color del disc. Un reggae amb molta personalitat, amb molta presència de la guitarra. I un recitat molt en pla ragga...

El quart track del disc és molt guitarrer. Niños soldados, un tema punk-hardcore... Una sonoritat clarament inusitada en el grup, que tot i així interpreta molt bé, emprant els vents per donar cos a les guitarres. La temàtica del tema és prou evident.

Stop repression (parte 1) es el que jo anomeno un divertimento, en el que en poc més d'un minut, una base musical que no sé definir acompanya un recitat en plan hip hop.

I La dolce vita és el sisé tall. Un tema que comença a un ritme que em recorda el foxtrot o algo així, però que després, a mitja cançó canvia radicalment cap a un ska ràpid sobre el que naveguen els vents amb seguretat i decisió. Un tema, aixó si, instrumental.

El seté és Hazme Caso, un reggae-ragga-muffin. Més notes de color a la sonoritat Ki Sap. Una passa endavant més en el repertori. Amb un bon solo de teclat (i això que el teclat no és el sant de la meva devoció). Un tema més que interessant!

Muerte en el paraíso és la següent. Un tema de ritme llatí (com salsero) amb guitarres distorsionades. Una altra tonalitat diferent, que dóna color al conjunt del disc.

El nové és Una nit a Kingston, un ska-jazz instrumental amb un saxo tremendo. Un tema formidable. D'aquests que no poden faltar a un bon disc d'ska.

I per tancar el disc, Rub a Dub Soldiers, un tema ragga molt ben trobat. Un Dance Hall que tanca un disc amb moltes sonoritats i matissos, que mostra l'amplitud de mires d'un grup que poc a poc ha anat creixent fins a la gran culminació que es plasma en el disc que comentaré en el próxim comentari:

Ki Sap meets Valencia All Stars

Un disc enregistrat en directe amb la colaboració de figures molt importants en l'escena ska-reggae-ragga (jamaicana de fet) de València.

Rural Style, Ki Sap

El tercer disc de Ki Sap porta per nom Rural Style, i és l'inici de la renovació musical que han portat el grup a ser considerat per mi com un dels que millor música jamaicana fan actualment a la península ibérica.

El disc, publicat l'any 2001, s'obre amb El ritme de ningú. En realitat és una breu intro on de forma recitada una veu masculina explicita el manifest musical del grup. La música de fons, ska, mostra ja una evolució musical notable amb una major influéncia dels vents. Els vents ja es senten més que les veus. Es perceb la major cultura musical de la banda, recordant en alguns moments sonoritats NYSJE o TSPO, o fins i tot dels pares, Skatalites, actualitzats convenientment.

El següent tema és En la vida, i s'inicia amb una batucada molt refrescant (la qual cosa té gràcia si es té en compte que estic a Madrid en ple juliol, en bañador intentant sobreviure a un calor infernal). La batucada dóna pas al tema després de més d'un minut, i l'alegria principal es sentir a la cantant dir "Calypso!!!" i comprovar que efectivament estan afegint colors a la paleta musical del grup. Potser la veu de la cantant no és formidable, però el conjunt guanya minut a minut. I de cop ska! Power ska... "En la vida en la vida... sempre has dit que fera alló que jo volguera..." Canvis de ritme fantàstics. Ep nois! Això ja és una altra cosa! :D I les lletres progressivament van sent menys trivials...

Acte seguit, un sampler dóna pas a Ruedan las cabezas. Els vents transicionen amb el ritme reggae com una explosió i així comença la primera cançó en castellá del grup fins ara. Un tema prou interessant, amb temàtica anti-sistema també. Amb incursions en el ragga-muffin. I alguns samplers més a mitja cançó.

Jamaica Sun és la següent cançó. Aquesta personalment m'encanta. Pels canvis de ritme entre el reggae tranquil, l'ska mig-temps i la explosió final ska. La temàtica és evident mirant el títol. Aquesta cançó al meu entendre és fantástica. Contagia bon humor i bon rollo. I els vents són realment rítmicament contagiosos. Una cançó, al meu entendre, gegant, que unifica el power ska del grup amb matissos diversos que l'enriqueixen considerablement.

La següent és Le petit poisson. El petit verí. Un power ska punk amb control, com a justa evolució de l'estil dels dos discos posteriors peró amb el control adquirit per l'evolució i l'experiència de la banda. Amb canvis de ritme, matissos melódics interessants i els vents. I fragments purament punk perfectament recolzats per la secció de vents donant més força musical. I fragments en francés...

¿Qué es lo que apesta? és el que intenta contestar el següent tema. Un tema que fa una incursió en el món del funky, amb tocs punk. Un altre tema en castellà que per desgràcia va substituïnt el català en les lletres del grup. La temàtica anti-sistem: la mentida... Això és el que fa pudor.

Un altre sampler inicia Vigila tus pasos. Els primers compassos a ritme reggae, amb uns vents que fan valer la seva llei. "Vigila tus pasos, llaman a tu puerta, buscan carne fresca". Un tema reflexiu... Anti-sistema... "La libertat no se mendiga, se coge"

Enllaçant perfectament amb el tema anterior, una intro reggae ens porta a un ska ràpid que porta per nom Hi ha qui menja. Els vents porten la veu cantant fins que entra la veu femenina... Una altra mostra de power-ska ben fet (en contrast amb els dos primers discos). Predominància dels vents, lletres curtes i clares, i de temàtica anti-sistema: "Hi ha qui menja, hi ha qui no, hi ha que fa la revolució". I tocs més calmats que permeten canvis de ritmes apropiats, i algún solo de saxo més que necessari...

I després entra com una moto Ki está ci tio?. En un ritme Calypso molt agradable el cantant va gairebé rapejant les estrofes de la lletra... Surcant el ritme calypso governat pels vents. Un bon tema, si senyor.

Hasta que todas estemos libres. Cant feminista (Ki Sap in da house) a ritme reggae... en un principi! Perquè amb els canvis de ritme que per sort incorporà la banda res no és previsible. El toc punk no falta en aquest tema fortament reivindicatiu (sobretot en una societat tan malalta on cada setmana moren dones en mans dels seus marits, en un món on encara hi ha societats en les que les dones són tractades com esclaves). I el gran homenatge a la mítica "Get up, stand up" del gran Marley per iniciar el final de la cançó.

I per tancar el disc, el tema Ska Friends. Un altre regal instrumental d'aquesta banda que poc a poc, com estem veient ha anat trobant el seu só dins de la qualitat sense deixar de banda en cap moment el component social i reivindicatiu de les seves lletres. Només una nota final en la crítica d'aquest disc: Ska Friends es un tema massa genial!

Próxima Entrega: 10 Tone

KI SAP, segon disc auto-titulat

Aquest disc el vaig escoltar quan tot just acababa de sortir del forn a l'FNAC de l'illa i no em va convèncer gens, ni com a disc, ni Ki Sap com a grup. El disc va ser editat el 1999, primer any de la meva estada universitària a Barcelona.

Ara, gairebé 10 anys després aquí em teniu, comentant-lo al meu blog i considerant el grup com un dels millors de l'escena ska actual.

El disc comença amb Ki Sap, una cançó titulada com el grup i com el disc. Tema instrumental introductori. Com sempre dic és imprescindible per a tot disc d'ska que s'aprecïi fa falta un tema instrumental. El motiu és simple, només com a simple homenatge a l'ska jazz dels orígens jamaicans. Aquest tema és prou bo!

El següent tema és Mr. President, en aquest tema Ki Sap abandona una mica les sonoritats més ska-punk del primer disc per oferir un ska més tranquil i reflexiu, amb una lletra reivindicativa igualment. Aquest tema si que demostra una major maduresa musical quan se'l compara amb el primer disc de Ki Sap. Els canvis de ritme i el power-ska-punk no falten, i encara es poden percebre les importants influències de Skaparàpid.

Acte seguit sóna Al dia següent no em vaig poder alçar, amb una intro ragga que dóna pas, mitjançant canvis de ritme interessants, a un power-ska que si que recorda molt al primer disc. Temática marihuana i festa. Recordo clarament que temes com aquest varen fer que no m'emocionés aquell disc, aquella tarda de 1999. Ara té la seva gràcia històrica, però insisteixo, Ki Sap ha fet coses molt més interessants!

Mira quina trola, es un power-ska anti-sistema que també segueix molt en la línea del primer disc. Potser el més destacable d'aquest disc és la formidable millora en la producció del disc. I a nivell compositiu un augment dels canvis de ritmes en les cançons que els aporten uns matissos més interessants en la seva evolució musical. També destaca una major importància de la secció de vents, que demostra que el grup avança en el camí correcte.

El que és evident és que el grup, en l'estel·la de Skaparápid encara s'havia de trobar a si mateix.

I arriba Saler Beach al disc. Un tema que només sentir-lo començar ja denota un caire molt diferent. Un interessant puntejat de guitarra que dialoga amb els vents, canvis de ritme insolents... Un ritme ska més tranquil... Aquesta cançó aporta una mica de llum al disc. Sense ser extraordinària.

El següent tema és un re-enregistrament d'un tema del primer disc, Marihuana on estàs. Recuperant el power-ska-punk més guarro del primer disc. No aporta res.

En canvi, L'horta instrumental és l'altra cara de la moneda. Un bon tema instrumental, que això sempre és símptoma de bons músics. Moltes vegades els cantants són el principal problema de l'ska. En aquest tema la guitarra és la protagonista, amb la melodia principal, secundada pel teclat i amb el recolzament dels vents. Una demostració del potencial del grup en aquest disc. De fet, LA demostració.

Però Respira et torna a la dura realitat del power-ska. Però en aquest cas he de reconèixer que si que el tracten amb una certa originalitat. Una rapidesa acompanyada d'una lletra repetitiva que si que crea una sensació d'asfixia interessant. Amb els canvis de ritme ben trobats. El tema power-ska més interessant del disc. Potser també destaca el creixent protagonisme dels vents en el tema.

I el disc acaba. I ho fa amb power-ska-punk. Avora Barranc. En la línea dels temes power-ska-punk d'aquest disc. Notablement més interessants que els del primer disc. Aprofitant canvis de ritme i solos instrumentals. Afegint matissos de sonoritat. La lletra continua sent fluixa: els perills de la vida d'excessos et porten a la vora del barranc.

I així acaba el disc que em va decepcionar. Mirant enrere ho entenc.
I mirant endavant entenc la fantástica evolució del grup.

Próximament: Rural Style.

L'Horta Ska, KI SAP

L'Horta Ska va ser el primer treball de Ki Sap. Va ser publicat el 1998 pel segell independent 45 REVOLUCIONS i consta de 10 temes d'estil ska-punk, un estil molt proper a els desapareguts Skaparapid, fins i tot en la semblança de la veu de les cantants d'ambdós grups.

El disc s'inicia amb una Intro instrumental, molt alegre i divertiva. Festiva. Però ja deixa entreveure que la qualitat d'enregistrament d'aquest disc no és la més desitjable.

Acte seguit continúa amb Gal-tada, un tema ska-punk amb molta presència de la veu cantant i en la que els vents queden per desgràcia a un segon pla. Un tema relativament poc interesant, amb temàtica anti-sistema.

El tercer tema del disc és Jo Preferesc una Cervesa, també un ska-punk ràpid... Un d'aquests temes que totes les bandes d'ska sempre fan: un homenatge a la cervesa en contra de totes les cabòries de la societat. Aquests temes son temes curts i molt ràpids.

Després ve R que R, en un disc que es massa evident que es tracta d'un primer disc / maqueta. Per sort aquest grup va patir molts canvis en la formació i el seu so va anar evolucionant, com ja veurem, cap a sonoritats més enriquidores i de més qualitat. R que R es un reggae ecologista. També una temàtica molt típica. Potser fins ara és el tema més interessant del disc. Pel canvi de ritme sobtat i per l'aire tropical que li dòna el teclat.

Dintre del nivell de lletres típiques, (i per tant poc originals en certa mesura) arriba el tema El Verd No És El Color de L'Esperança un altre ska-punk en aquest cas dedicat a la guàrdia civil. En aquest tema fins i tot es permeten recitar-ne un tros. Escoltant de nou aquests temes més a poc a poc es pot percebre la notable trajectória i mutació musical d'aquest grup... No hi ha color entre el primer i l'últim disc. Si segueixen millorant a aquest ritme no tenen sostre...

Dum Drurum Dum Dum és una altra cançó ska-punk amb contingut social. En aquest cas tracta la manipulació i la contaminació mental que provoca la publicitat.

El Món D'uns Quants, comença amb una intro de guitarra molt interessant i amb un ritme proper al rocksteady interessant... Amb algún canvi de ritme interessant Denúncia social de les desigualtats, la falta de llibertats i la falta de solucions. (Que no ixquen, que es podrixquen!).

El següent tema és més del mateix power ska-punk... Un tema més anti-sistema: contra l'estat Acció Directa. A aquest nivell no hi ha molt més a dir sobre els temes, ja que sense deixar de ser interesants, ni la qualitat de so destaca, ni la qualitat musical, ni la originalitat de les lletres ni la originalitat de la temàtica de què tracten.

El resum és que es tracta d'un interessant disc de debut però molt llunyà d'allò que ha convertit Ki Sap en un grup mític, a aquestes altures.

El penúltim tema del disc, era un tema que no podia faltar en un grup d'aquest tipus: l'homenatge a la Marihuana. No m'extranya que posteriorment hagin tingut tendència a renegar d'aquests primers temes, guanyant en qualitat en tots els àmbits. Mentrestant, com a penúltim tema del disc trobem Marihuana, On estàs?. Amb frases increibles com "La Marihuana és fonamental per a l'equilibri intelectual".

I per acabar el disc, amb dos "mexicans" a la intro trucant a la casa blanca, comença Ja ho deia ma tia. Un tema punk-ska pro-anarquia.

En resum, un disc interessant com a curiositat històrica dels orígens d'una banda que actualment fa una música radicalment diferent, sense oblidar les arrels jamaicanes que mai no han abandonat a Ki Sap.

Próximament: Ki Sap (auto-titulat)

KI SAP, el reducte jamaicà de València

Amb permís dels Obrint Pas, que evidentment estan a una altra òrbita, puc dir sense cap pudor (sobretot després de la trista dissolució de Skaparrapid l'any passat) que KI SAP és el gran referent actual de la música jamaicana a València.

Per començar he de reconèixer que KI SAP ha estat un dels meus fracassos més sonats com a crític de música jamaicana. Un dia vaig tenir entre mans el seu segon disc, auto-titulat i vaig escoltar-lo (a la FNAC de l'Illa Diagonal a Barcelona) i no em va fer el pes. Potser perquè en aquell moment no estava preparat. O simplement perquè aquell treball dista molt del que han fet després.

Ara, gairebé 10 anys més tard tinc a l'ordinador tota la seva discografia fins al moment, i els considero un dels grups més interessants de l'escena actual. Per desgràcia encara no els he vist en directe i espero amb fruïció que en algun moment toquin a un lloc proper a la meva ubicació per tal de poder gaudir d'una nit de bona música jamaicana.

Mentrestant, em limitaré a "copiar" de forma adaptada la biografia de la banda que està disponible a la seva pàgina web

KI SAP

KI SAP naix l’any 1996 a l’Horta (València). El 1998, després de desenes d’actuacions (quasi sempre solidàries), graven el seu primer treball entre juny i juliol en format K7 amb 10 temes originals i el títol de L'HORTA SKA, enregistrat a l’estudi CAMBRA (Real de Montroi), produït per KI SAP i editat pel segell alternatiu 45 REVOLUCIONS. Aquest treball ja duu 2000 còpies editades.
Durant un temps la banda experimenta canvis en la seua formació, però açò no la impedeix d’anar a festivals a Barcelona, Tarragona, Múrcia, Albacete, Alacant, Castelló i València i les seues rodalies.

L’abril de 1999 graven el seu segon treball amb el nom de KI SAP, amb 9 temes originals, als estudis DSP (Quart de Poblet). Aquest treball és produït per JOSVI
MUÑOZ i KI SAP en format de CD, remasteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA (València) per J. SHIPLEY. Editat pel segell alternatiu PROPAGANDA PEL FET (Manresa).
En aquest disc destaquen cançons com "A vora barranc" amb la col.laboració de JIPI, cantant d’SKAPARAPID, "Al matí següent no em vaig poder alçar" amb la col.laboració d’ELENA, cantant d’SKALOPENDRA. D’aquest CD es duen editades 3000 còpies. En aquest temps KI SAP és cridat a molts festivals destacant la col.laboració en la presentació del 3r treball d’SKAPARAPID a València i Barcelona. A partir d’aquest moment diríem que el canvi és més radical, explorant nous camps com el calipso, Reggae, Funky, Hip- hop … conjuntament amb l’ska més clàssic, sense perdre mai els seus orígens d’ska adrenalínic, ska punk. A banda del canvi musical hi ha canvis a la formació, creix la banda i açò enriqueix el nivell
musical i el nivell del directe.

El grup continua sent cridat per participar en festivals a Euskal Herria, Madrid, Mallorca i les ciutats anteriorment esmentades, sense abandonar el seu compromís amb els col.lectius locals de lluita social.

L’abril del 2001 es grava el 3r treball de KI SAP titulat RURAL STYLE, amb 12 temes originals enregistrats a EXPERIENCE STUDIO i masteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA per J.SHIPLEY. També ha sigut autoproduït, editat per PROPAGANDA PEL FET i KKO RECORDS (nou projecte per l’autogestió de la música a València).
Aquest nou treball inclou temes de problemàtica social com les presons, la pobresa, la globalització... amb ritmes fusionats del del Ragga al Hard-core, passant pel Funky i l’Ska. D’aquest disc, RURAL STYLE, destaquem una completa secció de vents i dues veus més, reforçades pràcticament per la resta del grup. Fem menció de la col.laboració de membres d’SKAPARAPID com els cantants (JIPI i CARME), els vents (CHONI I MIGUE) i el guitarra (DANI). Amb més de 200 concerts a les esquenes, KI SAP, continua present a l’escena musico-social combativa, amb noves espectatives cap a un futur, cada cop més sòlid.

10 TONE és el següent disc de la banda. En ell es va voler plasmar els 8 anys d’existència de la banda. 10 TONE, 10 temes, 10 components, 10 maneres diferents d’entendre la música. Gravat el febrer de 2003 a “STUDIO 54” ( València) per ENRIQUE SORIANO i masteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA per J.SHIPLEY,
produït per ENRIQUE SORIANO i KI SAP. Pots descarregar-te’l de bades a la nostra web, , també s’ha editat a València (SOROLL), Castelló (COMÚ), Madrid (SKP) i Portugal (ANTICORPOS), i es ven a un preu reduït de 5 euros. En aquest disc pots trobar una gran varietat d’estils amb un resultat més perfeccionat i net, amb la introducció de temes amb bases electròniques i profunditzant en el New Reggae i
Dance hall Jamaicà. També tinguerem la col.laboració de PEDRO DESAKATO i KATY DADA (DESAKATO DADA); Jr. BASSIE, QUEEN SMILEY i SENTO (LLANÇA DE FOC); BURGUER (INSANIA); DANI “ el Cap” (SKAPARAPID); AZIZ EL KANOUN.

Amb Ki Sap meets València All Stars (gravat al Loco Club el 05/02/2005) volem contribuir a la creixent escena reggae/dance-hall que existeix a Valencia, preten promocionar als/les artistes de València i els voltants. Hem intentat apropar-nos al màxim al so jamaicà i per tal d’acondeguir-ho la banda havia de fer de “backing band” al més pur estil jamaicà, però amb la peculiaritat de que la major part dels ritmes que sonen al disc són originals de KI SAP. Per realitzar aquest projecte amb 14 temes hem comptat amb els millors singjeys/cantants de l’escena actual valenciana i amb la col·laboració especial desde Madrid del teclista i la cantant de la banda de reggae Desakato Dada. La producció del disc ha estat a càrrec de Enrique Soriano, Dani Rayos, Rafa Villalba i Ki sap. Tot açò amb l’afegit d’enregistrar-ho en un disc gravat en directe.

Actualment la banda també te un projecte paral·lel totalment instrumental anomenat Shake It Up's SkaBand (Ki Sap Instrumental Project).

En futurs posts analitzarem les cançons dels discs, un a un.

The Pepper Pots

The Pepper Pots: una vintena de concerts programats per aquest estiu

Actualment, The Pepper Pots està treballant en els temes del que serà el seu nou disc, després de presentar els seus treballs “Swingin’ Sixties” (Brixton Records, 2005) i “Shake it!” (Brixton Records, 2007), en diverses gires europees, al Japó o a Rússia.

Pròxims concerts:

11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. Amb Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.

*******************************************************

The Pepper Pots: veinte conciertos programados para este verano

Actualmente, The Pepper Pots está trabajando en los temas de lo que será su nuevo álbum, después de presentar sus trabajos “Swingin’ Sixties” (Brixton Records, 2005) y “Shake it!” (Brixton Records, 2007), en distintas giras europeas, al Japón o a Rusia.

Próximos conciertos:

11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. con Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.

******************************************************

The Pepper Pots: more than 20 gigs programmed by this summer.

At present, The Pepper Pots is working on new themes for what will be their new album, after launch their albums "Swingin' Sixties" (Brixton Records 2005) & "Shake it!" (Brixton Records 2007) in several European tours, a Japan tour or Russia.

Next shows:

11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. with Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.

For more info:

http://www.thepepperpots.com

http://www.myspace.com/thepepperpots

Les 20 Cançons més buscades al blog

1. Si el rei vol corona (5)
2. Esperant (Obrint Pas) (2)
   
3. Monkey Man (Toots) (2)
   
4. Bella Ciao (2)
   
5. Si me quieres escribir (Canallas) (1)
   
6. Edan Nuen Gau Guztian (Skunk) (1)
7. A Message to you, Rudy (1)
8. Ramírez (Potato) (1)
9. Maria Txutxena (Skunk) (1)
10. De jamaica a Roma (Skatalà) (1)
11. Llunàtics (Skatalà) (1)
12. Oh Carolina (Fokes Brothers) (1)
13. Telefeixisme (Obrint Pas) (1)
14. The street where I'm Living (MrR) (1)
15. Beer Friends (DdO) (1)
16. Israelites (Dekker) (1)
17. O Neure Herri (Skalariak) (1)
18. Te quiero (LGOR) (1)
19. Vientos de libertad (DdO) (1)
20. Ah it Mek (Dekker) (1)

Els 15 grups més buscats a aquest blog

1. Belda i el Conjunt Badabadoc (17,3%)
   
2. Desmond Dekker (12%)
3. Canallas (12%)
   
4. Obrint Pas (10,34%)
5. Skunk (8,62%)
6. Skatalà (8,62%)
   
7. Discípulos de Otilia (8,62%)
   
8. Dr Calypso (5,17%)
   
9. Toots And The Maytals (3,45%)
   
10. The cabrians (3,45%)
    
11. Pato Banton (3,45%)
    
12. Potato (1,73%)
    
13. Syphossis (1,73%)
    
14. Folkes Brothers (1,73%)
    
15. Delroy Wilson (1,73)
    

Impressionant: Guns of Navarone amb Ukelele i Melòdica!!!!!

Disc de Tribut a Madness

MADNESS serán l'objecte d'un album de tribut que ja està planificat, que està essent recopilat per la discogràfica francesa Big 8 Records amb la col·laboració del club de fans francés no-oficial. Tots els artistes que estiguin interessants en enregistrar una pista de Madness per al disc, que està previst per a ser publicat a la Primavera de 2009, estan convidats a posar-se en contacte amb la discogràfica Big 8 Records. ( big8records @ wanadoo . fr)

Esperant, Obrint Pas

ESPERANT (OBRINT PAS)

Esperant verue la mare,
esperant q arribe el pare,
esperant que algú t'escolte,
esperant que no es barallen,
Esperant anar a classe,
esperant passar l'examen,
esperant els primers crits,
esperant dormir les nits.

Esperant...

Esperant a que el cos cresca,
esperant ser una tempesta
esperant que ell et mire,
esperant que ella et cride
esperant a fer-te dona,
esperant ser una persona
esperant a viure plena,
esperant véncer la pena

esperant...

I quan arribe l'hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia
Ennuaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa d'un nou dia

I quan arribe l'hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia
Em faré fort en l'àrea de la mentida
i encendré dins la pupil·la
el somriure d'un nou dia

Esperant a ser la mare,
esperant que arribe el pare
esperant el primer fill,
esperant a ser l'espill
esperant a l'enyorança,
esperant tenir esperança
esperant amor i plena,
esperant véncer la pena

Esperant...

TRADUCCIÓN:

ESPERANDO

Esperando ver la madre, esperando que llegue el padre
esperando que alguien te escuche, esperando que no se peleen,
Esperando ir a clase, esperando pasar el examen,
esperando los primeros gritos, esperando dormir por las noches.


Esperando...

Esperando que el cuerpo crezca, esperando ser una tempestad
esperando que él te mire, esperando que ella te chille
esperando a hacerte mujer, esperando ser una persona
esperando vivir llena, esperando vencer la pena.


Esperando...

Y cuando llegue la hora de la huida
romperé con esta vida y con su hipocresia
Curaré la herida de la vida
y bailaré la melodia de la danza de un nuevo dia.

Y cuando llegue la hora de la huida

romperé con esta vida y con su hipocresía
Me haré fuerte en el área de la mentira
y encenderé dentro de la pupila
la sonrisa de un nuevo dia.

Esperando a ser la madre, esperando que llegue el padre
esperando el primer hijo, esperando ser el espejo,

esperando la añoranza, esperando tener esperanza
esperando amor i llena, esperando merecer la pena.
Esperando...