10 Tone és el quart disc de Ki Sap, publicat l'any 2003.Com diu la declaració d'intencions del disc, 10 Tone vol ser un reflex de les influències musicals dels 10 components de la banda, que composen el conjunt musical que Ki Sap representa. En aquest disc el català pràcticament desapareix de les lletres del grup, la qual cosa és molt trista. En canvi a nivell de qualitat musical segueix la trajectòria positiva. Sincerament no crec que hi hagi cap relació entre una cosa i l'altra! :D
El primer tema es titula igual que el disc, 10 Tone. Un tema instrumental que no sé per què em recorda moltíssim l'Echo 4+2 amb què Bad Manners sempre obre els seus concerts. En qualsevol cas em sembla un tema fantàstic. Sobretot tenint en compte la meva predilecció per Bad Manners. Per cert, d'aquí a uns dies em tocará parlar de l'esplèndid concert de Bad Manners a la Gruta 77!
El següent tó (tone) es titula Where you go, amb el qual es fa la primera aparició de l'anglés en els idiomes musicals de Ki Sap. Un ska clàssic però rapidet que enllaça perfectament en un tema molt animat i alegre. Molt descarat, i amb gran qualitat! On s'aprofiten perfectament els matissos dels timbres de veu femenins i masculins.
Acte seguit, Respeto conforma el tercer color del disc. Un reggae amb molta personalitat, amb molta presència de la guitarra. I un recitat molt en pla ragga...
El quart track del disc és molt guitarrer. Niños soldados, un tema punk-hardcore... Una sonoritat clarament inusitada en el grup, que tot i així interpreta molt bé, emprant els vents per donar cos a les guitarres. La temàtica del tema és prou evident.
Stop repression (parte 1) es el que jo anomeno un divertimento, en el que en poc més d'un minut, una base musical que no sé definir acompanya un recitat en plan hip hop.
I La dolce vita és el sisé tall. Un tema que comença a un ritme que em recorda el foxtrot o algo així, però que després, a mitja cançó canvia radicalment cap a un ska ràpid sobre el que naveguen els vents amb seguretat i decisió. Un tema, aixó si, instrumental.
El seté és Hazme Caso, un reggae-ragga-muffin. Més notes de color a la sonoritat Ki Sap. Una passa endavant més en el repertori. Amb un bon solo de teclat (i això que el teclat no és el sant de la meva devoció). Un tema més que interessant!
Muerte en el paraíso és la següent. Un tema de ritme llatí (com salsero) amb guitarres distorsionades. Una altra tonalitat diferent, que dóna color al conjunt del disc.
El nové és Una nit a Kingston, un ska-jazz instrumental amb un saxo tremendo. Un tema formidable. D'aquests que no poden faltar a un bon disc d'ska.
I per tancar el disc, Rub a Dub Soldiers, un tema ragga molt ben trobat. Un Dance Hall que tanca un disc amb moltes sonoritats i matissos, que mostra l'amplitud de mires d'un grup que poc a poc ha anat creixent fins a la gran culminació que es plasma en el disc que comentaré en el próxim comentari:
Ki Sap meets Valencia All Stars
Un disc enregistrat en directe amb la colaboració de figures molt importants en l'escena ska-reggae-ragga (jamaicana de fet) de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada