Sally Brown a la Gruta'77

Un dia em decideixo anar a veure a Sally Brown a la Gruta'77.
Sally Brown es un jove grup madrileny d'ska estil 2-Tone que tot just comença amb un disc a l'esquena.
L'escolto al seu MySpace (http://www.myspace.com/sallybrownskaband) i em sembla interessant. Així que truco i reservo dues entrades.

Hi vaig amb algú molt especial. Això em posa nerviós.
L'aposta és interessant, però he de reconèixer que no m'agrada gens el seu cantant.
Musicalment està bé... Vaig gaudir del concert i dels nervis de tenir aquella noia al costat.
Ella, mig profana i venessolana, també s'ho va passar bé.

A nivell de composició crec que són més que respectables. Els falta rodatge. Camino de Viena és un tema que m'agrada molt, però la interpretació d'aquell dia no fou especialment lluïda.

Me n'assabento uns mesos després que justament el cantant abandona el grup... Espero que el seu substitut tingui una mica més de qualitat.... I no parlo de pijeria, que consti que cantants cutres-patxangueros com els d'Skatalà són dels meus preferits. Però aquest tio no m'agradava... Almenys Skatalà dins de la seva cutreria tenien un control total d'alló que feien, del registre en el que es trobaven i dels matissos i les tonalitats...

Amb Si te vas passa el mateix. Musicalment impecable. Si s'escolta al MySpace ho veureu. Es un tema molt fresc, ballable i agradable. Però la interpretació en directe em va decebre... Que voleu que us digui. Si sou avesats a aquest bloc, sabreu que les crítiques negatives són molt poc freqüents.

Escúter, que també es pot escoltar al MySpace es tres quarts del mateix. Musicalment i compositivament és més que acceptable (aquesta en concret té una retirada a Skarface). Però al concert no em va acabar de convèncer.

Però el que més em va ofendre del concert, potser per una certa cutrería o potser per una falta de qualitat o seriedat, fou que totes les versions de temes clássics del 2-Tone i de l'ska, com Sally Brown, estaven traduïts al castellà. Això en temps de Potato tenia un sentit... Era una època on molta menys gent coneixia l'anglés, i menys gent encara coneixia la música jamaicana. Per tant era raonable fer aquestes adaptacions per acostar l'estil a les masses (a més Potato tenien gràcia i estil per a les adaptacions...). Però actualment no és necessari... I per fer una adaptació cutre millor deixar-ho com està.

I el que em va acabar d'ofendre va ser la forma com varen matar, acribillar i destrossar un tema mític d'un grup mític. El Dispáralo dels Malarians. Siusplau! Que no ho tornin a fer (si no ho han de fer bé).

És dur fer una crítica dura d'un grup que comença, sobretot quan jo estic tan poc acostumat a critiques negatives. Potser estic mal acostumat a grans concerts... I desitjava tant quedar bé amb la meva acompanyant que potser vaig exigir més del normal...

De totes formes sempre dic que aquest blog és un blog personal i només transmeto les meves sensacions. I estic convençut que amb una mica d'esforç i amb un cantant diferent, aquest grup pot donar un salt qualitatiu important. Sense anar més lluny, si volen que jo canti! M'ofereixo!
jajajaja
;)