KI SAP, segon disc auto-titulat

Aquest disc el vaig escoltar quan tot just acababa de sortir del forn a l'FNAC de l'illa i no em va convèncer gens, ni com a disc, ni Ki Sap com a grup. El disc va ser editat el 1999, primer any de la meva estada universitària a Barcelona.

Ara, gairebé 10 anys després aquí em teniu, comentant-lo al meu blog i considerant el grup com un dels millors de l'escena ska actual.

El disc comença amb Ki Sap, una cançó titulada com el grup i com el disc. Tema instrumental introductori. Com sempre dic és imprescindible per a tot disc d'ska que s'aprecïi fa falta un tema instrumental. El motiu és simple, només com a simple homenatge a l'ska jazz dels orígens jamaicans. Aquest tema és prou bo!

El següent tema és Mr. President, en aquest tema Ki Sap abandona una mica les sonoritats més ska-punk del primer disc per oferir un ska més tranquil i reflexiu, amb una lletra reivindicativa igualment. Aquest tema si que demostra una major maduresa musical quan se'l compara amb el primer disc de Ki Sap. Els canvis de ritme i el power-ska-punk no falten, i encara es poden percebre les importants influències de Skaparàpid.

Acte seguit sóna Al dia següent no em vaig poder alçar, amb una intro ragga que dóna pas, mitjançant canvis de ritme interessants, a un power-ska que si que recorda molt al primer disc. Temática marihuana i festa. Recordo clarament que temes com aquest varen fer que no m'emocionés aquell disc, aquella tarda de 1999. Ara té la seva gràcia històrica, però insisteixo, Ki Sap ha fet coses molt més interessants!

Mira quina trola, es un power-ska anti-sistema que també segueix molt en la línea del primer disc. Potser el més destacable d'aquest disc és la formidable millora en la producció del disc. I a nivell compositiu un augment dels canvis de ritmes en les cançons que els aporten uns matissos més interessants en la seva evolució musical. També destaca una major importància de la secció de vents, que demostra que el grup avança en el camí correcte.

El que és evident és que el grup, en l'estel·la de Skaparápid encara s'havia de trobar a si mateix.

I arriba Saler Beach al disc. Un tema que només sentir-lo començar ja denota un caire molt diferent. Un interessant puntejat de guitarra que dialoga amb els vents, canvis de ritme insolents... Un ritme ska més tranquil... Aquesta cançó aporta una mica de llum al disc. Sense ser extraordinària.

El següent tema és un re-enregistrament d'un tema del primer disc, Marihuana on estàs. Recuperant el power-ska-punk més guarro del primer disc. No aporta res.

En canvi, L'horta instrumental és l'altra cara de la moneda. Un bon tema instrumental, que això sempre és símptoma de bons músics. Moltes vegades els cantants són el principal problema de l'ska. En aquest tema la guitarra és la protagonista, amb la melodia principal, secundada pel teclat i amb el recolzament dels vents. Una demostració del potencial del grup en aquest disc. De fet, LA demostració.

Però Respira et torna a la dura realitat del power-ska. Però en aquest cas he de reconèixer que si que el tracten amb una certa originalitat. Una rapidesa acompanyada d'una lletra repetitiva que si que crea una sensació d'asfixia interessant. Amb els canvis de ritme ben trobats. El tema power-ska més interessant del disc. Potser també destaca el creixent protagonisme dels vents en el tema.

I el disc acaba. I ho fa amb power-ska-punk. Avora Barranc. En la línea dels temes power-ska-punk d'aquest disc. Notablement més interessants que els del primer disc. Aprofitant canvis de ritme i solos instrumentals. Afegint matissos de sonoritat. La lletra continua sent fluixa: els perills de la vida d'excessos et porten a la vora del barranc.

I així acaba el disc que em va decepcionar. Mirant enrere ho entenc.
I mirant endavant entenc la fantástica evolució del grup.

Próximament: Rural Style.