Rural Style, Ki Sap

El tercer disc de Ki Sap porta per nom Rural Style, i és l'inici de la renovació musical que han portat el grup a ser considerat per mi com un dels que millor música jamaicana fan actualment a la península ibérica.

El disc, publicat l'any 2001, s'obre amb El ritme de ningú. En realitat és una breu intro on de forma recitada una veu masculina explicita el manifest musical del grup. La música de fons, ska, mostra ja una evolució musical notable amb una major influéncia dels vents. Els vents ja es senten més que les veus. Es perceb la major cultura musical de la banda, recordant en alguns moments sonoritats NYSJE o TSPO, o fins i tot dels pares, Skatalites, actualitzats convenientment.

El següent tema és En la vida, i s'inicia amb una batucada molt refrescant (la qual cosa té gràcia si es té en compte que estic a Madrid en ple juliol, en bañador intentant sobreviure a un calor infernal). La batucada dóna pas al tema després de més d'un minut, i l'alegria principal es sentir a la cantant dir "Calypso!!!" i comprovar que efectivament estan afegint colors a la paleta musical del grup. Potser la veu de la cantant no és formidable, però el conjunt guanya minut a minut. I de cop ska! Power ska... "En la vida en la vida... sempre has dit que fera alló que jo volguera..." Canvis de ritme fantàstics. Ep nois! Això ja és una altra cosa! :D I les lletres progressivament van sent menys trivials...

Acte seguit, un sampler dóna pas a Ruedan las cabezas. Els vents transicionen amb el ritme reggae com una explosió i així comença la primera cançó en castellá del grup fins ara. Un tema prou interessant, amb temàtica anti-sistema també. Amb incursions en el ragga-muffin. I alguns samplers més a mitja cançó.

Jamaica Sun és la següent cançó. Aquesta personalment m'encanta. Pels canvis de ritme entre el reggae tranquil, l'ska mig-temps i la explosió final ska. La temàtica és evident mirant el títol. Aquesta cançó al meu entendre és fantástica. Contagia bon humor i bon rollo. I els vents són realment rítmicament contagiosos. Una cançó, al meu entendre, gegant, que unifica el power ska del grup amb matissos diversos que l'enriqueixen considerablement.

La següent és Le petit poisson. El petit verí. Un power ska punk amb control, com a justa evolució de l'estil dels dos discos posteriors peró amb el control adquirit per l'evolució i l'experiència de la banda. Amb canvis de ritme, matissos melódics interessants i els vents. I fragments purament punk perfectament recolzats per la secció de vents donant més força musical. I fragments en francés...

¿Qué es lo que apesta? és el que intenta contestar el següent tema. Un tema que fa una incursió en el món del funky, amb tocs punk. Un altre tema en castellà que per desgràcia va substituïnt el català en les lletres del grup. La temàtica anti-sistem: la mentida... Això és el que fa pudor.

Un altre sampler inicia Vigila tus pasos. Els primers compassos a ritme reggae, amb uns vents que fan valer la seva llei. "Vigila tus pasos, llaman a tu puerta, buscan carne fresca". Un tema reflexiu... Anti-sistema... "La libertat no se mendiga, se coge"

Enllaçant perfectament amb el tema anterior, una intro reggae ens porta a un ska ràpid que porta per nom Hi ha qui menja. Els vents porten la veu cantant fins que entra la veu femenina... Una altra mostra de power-ska ben fet (en contrast amb els dos primers discos). Predominància dels vents, lletres curtes i clares, i de temàtica anti-sistema: "Hi ha qui menja, hi ha qui no, hi ha que fa la revolució". I tocs més calmats que permeten canvis de ritmes apropiats, i algún solo de saxo més que necessari...

I després entra com una moto Ki está ci tio?. En un ritme Calypso molt agradable el cantant va gairebé rapejant les estrofes de la lletra... Surcant el ritme calypso governat pels vents. Un bon tema, si senyor.

Hasta que todas estemos libres. Cant feminista (Ki Sap in da house) a ritme reggae... en un principi! Perquè amb els canvis de ritme que per sort incorporà la banda res no és previsible. El toc punk no falta en aquest tema fortament reivindicatiu (sobretot en una societat tan malalta on cada setmana moren dones en mans dels seus marits, en un món on encara hi ha societats en les que les dones són tractades com esclaves). I el gran homenatge a la mítica "Get up, stand up" del gran Marley per iniciar el final de la cançó.

I per tancar el disc, el tema Ska Friends. Un altre regal instrumental d'aquesta banda que poc a poc, com estem veient ha anat trobant el seu só dins de la qualitat sense deixar de banda en cap moment el component social i reivindicatiu de les seves lletres. Només una nota final en la crítica d'aquest disc: Ska Friends es un tema massa genial!

Próxima Entrega: 10 Tone