21 d’octubre 2009

The Shake it up's Skaband - Ki Sap Instrumental

Per posar-me al dia de la discografia de Ki Sap, que ja vaig començar amb:

I ja vaig comentar que aleshores, quan vaig fer aquests apunts encara no tenía a la meva disposició el seu projecte instrumental, anomenat

The Shake it Up's Skaband

Que té un disc titulat

KI SAP INSTRUMENTAL

I no hi ha un millor moment que ara per a treure un momentet d'on habitualment no el tinc i escriure una ressenya del disc, que està disponible online a la pàgina de Ki Sap (www.kisap.org) també va ser publicat per la discogràfica d'ska basca Brixton Records.

I dic que no hi ha moment millor perquè el porto al cotxe, cada dia anant a la feina i tornant-ne deixo transportar-me al món del bon rollo i navego per les onades reggae-ska d'aquest formidable disc.

Que comença com una moto per la A2. Un ska de mig temps on els vents surfejen a sobre un ritme d'aquests que es molt rápid per ser lent, i massa lent per impedir moure't al ritme del contratemps... El tema principal a essent intepretat pels les diferents veus... Les fanfarries dels vents, la guitarra eléctrica que és l'instument més destacat del disc, i les contínues exhibicions en un magnífic primer tall... A2 (nom de la pista) es una fantástica invitació al viatge (de carretera, si voleu) que proposa el disc.

El viatge, com no podia ser d'altra manera, ens transporta pel món en BLANC I NEGRE. Un altre ska-jazz de mig temps, molt en la línea clássica Skatalites... Tema, solos, tema, solos i tancament del tema. Saxos, trompeta, saxo, ... En tema que no només serveix d'homenatge al Two Tone, sinó als mateixos Skatalites. Un tema de molt bella factura, en el que el sentiment de fusió predomina, copsant l'essencia d'un estil, d'una época.

De cop, el tercer cop ens fa sentir l'enyorança del que deixem enrera. SAUDADE. I a mi em transporta al mar... Uns primers segons de calma de cop es transformen en una inesperada tempesta skatalitica de vents i percusions... Sento la pluja, el mar que bat insistentment contra les roques. I l'enyoro. Malgrat l'inici calmat, un ska ágil es converteix en el teu guía... I tots el grup en una excel·lent comunió aconsegueix que els batecs del teu cor s'accelerin. Un ska-jazz una mica més 3a ona. El canvi de ritme em deixa sense paraules.

I el quart tall es presenta com un dels meus favorits. La guitarra hi juga un paper extraordinari. I s'entenen molt bé per al tema principal conjunt. Ultraman vs. Dr. Jau. Un títol que defineix perfectament el combat musical entre el formidable guitarra que fa vibrar totes les meves terminacions nervioses, i la contundent resposta dels vents que fa que sigui impossible balancejarme a la cadira, ja sigui de la feina, de casa o del cotxe. Un domini impecable dels canvis de ritme. Després el saxo es qui pren la paraula, però els vents tornen a dir la seva.

Corre! Ens hem de posar a cobert! Això a part del títol del cinquè tema (Run for Cover) és el que semblen avisar a l'intro del tema... Sona a perill... I clar, després ve la persecució... En un tema que també es una demostració de poder musical de la banda, que em recorda a la insoléncia del Dixie i a la negror del jazz.... Un auntèntic Ska-Jazz de ritmes rápids i algun toc veritablement jazzístic com el ritme marcat pels plats... I un cop més, una lliçó magistral per a novatos del món de l'ska, i de la música en general, de com es gestionen els canvis de ritme en un bon tall.

Ara que ja hem conseguit escapar-nos, es l'hora de moure l'esquelet. Shake it up! Mou-te nena! Un tema molt gran, que en un ritme ska de mig temps es permet el luxe de barrejar puntejats de guitarra, amb un temàs de vents, els solos que no tenen nom!, i tot condimentat amb un toc molt especial... Un domini impresionant.

Ask him!
Remember your roots!
Think with your brain, and not with your fucking boots!
Feel your heart!
Be yourself!
Go up! To the top, please!

Aquesta és la declaració d'intencions que es sent a la intro del següent tema. Continuant el nostre viatge, arriba el moment de l'autoservei. Autobeat. Preguta-li, recorda les teves arrels! Pensa amb el cervell i no amb les teves putes botes. Sent el teu cor. Sigues tu mateix. Puja, fins al límit! I el ritme s'accelera... Un ska animadet i un tema que s'enganxa com SuperGlue. Bonica superposició del baix i dels vents.

Però de cop deixem l'autopista per entrar en una carretera rural amb el nostre cotxe... Amb ritme més reagge que rocksteady entrem al NUDILLO ESTERNÓN. Un tempo elefántic que ens permet gaudir de la natura que descriuen els diferents solos que ens acompanyen en aquest fragment del nostre viatge... Un amalgama d'instruments ben avinguts.

I com no podia ser d'altra manera, ens parem a fer una visita a uns amics, mentre sona SKA4FRIENDS. Un tema per als amics, també amb un regust dixie-jazz molt ben mestissat amb la música jamaicana. "Hey brothers and sisters! Are you ready to move your feet to the ska beat ! Ska4friends is around!" I brindo amb una cervesa (sense alcohol que hem de seguir conduint en el nostre viatge pel projecte instrumental de Ki Sap).

"Enjoy the ska fever!" Are you ready for the bugaloo? Un ska ràpid que recorda a l'estil Victor Rice, que convida a aquell que l'escolta a un festival de sons i ritmes, jamaicans, i mundials. M'encanta el recolzament dels vents al ritme, impulsant-lo com un huracà que balla al ritme d'un alegre i saltarina melodia... Nens trapelles fan de les seves... El clima caribeny t'empeny a ballar sense parar. Disfruta la febre de l'ska: estàs llest per al bugaloo?

Sense adonar-te entres a un altre dels grans entre els grans temes del disc. Asko Falta Alda, Pau?. Sens el vent contra la cara... El viatge es fantàstic i esperes que no s'acabi. L'ska-jazz et poseeix. I la guitarra es decideix a reaparèixer. Què gran aquests solos de guitarra... Però els vents es posen gelosos i entren de mica en mica... El vent em torna a pentinar els cabells dins del caos. Molt gran!

I ja al final del nostre viatge, ja per descansar una mica de l'esforç i la fatiga... Un Reggae-Dub, Dub 125, amb la colaboració de Linton Kwesi Johnson. Una peça per a meditar. I encara que tinguis por, per descansar, i tornar a empendre el viatge pel món dels sons jamaicans. Un final tranquil per a un disc que no et deixarà indiferent.