El concert era de Jazzbo, un grup de la cartera de Liquidator music. A la web de Liquidator es pot trobar aquesta introducció del grup (entre parèntesi les meves observacions):
La veritat és que m'ho vaig passar molt bé... Però musicalment suposo que deixaven molt que desitjar... A nivell de composicions pròpies estava molt bé, i clar, les versions dels Skatalites triumfaven que donava gust... L'altre defecte del concert va ser que no va ser gens puntual (va començar més d'una hora tard) i que va ser molt curt... Però bé... Per 6 euros que em va costar... Ho tornaria a fer.Es tracta d'un grup format per devots de l'ska-jazz jamaicà dels 60. (Bé devots devots tampoc ho diria perquè el teclista es va passar tot el concert dient que l'ska era molt monóton... Rallava una mica... Si no t'agrada no el toquis... ) Un estil ballable que va canviar la història de la música precedint el reggae que vindria desrpés i a l'ska britànic. Avui en dia l'ska-jazz dels 60 és part d'una herència cultural i Jazzbo és una d'aquestes poques bandes que toquen l'estil incorrupte, una excepció a l'escena ska europea.
Jazzbo compta amb una poderosa secció de metals, amb els germans Johannsen al capdavant, instrumentistes forjats a l'escena de jazz de Nova Orleans des dels anys 60. El concepte del grup és el de 5 músics tocant estrictament acústic i el resultat és un ska-jazz infecciós, rude i absorvent. (La veritat és que no son dolents, però al concert en qüestió no varen ser res de l'altre món. El més destacable de la banda és la ausència de guitarrista, pel que el pes de la secció rítmica recau sobre la bateria, el baix i el teclat)
L'any 1997 Jazzbo va ser fundat a Berlin per membres provinents d'algunes de les millors bandes de la década, noms com Yebo o Engine 54 en donen fe. Fins el moment han ofert centenars d'actuacions, a petits clubs, festes privades i multitudinaris festivals.
L'any 1999 varen aparèixer els primers treballs del grup, un single i un LP, a més d'aparèixer puntualment a diverses recopilacions. Jazzbo es una banda de directe amb una poderosa interacció amb l'audiència i els seus treballs son enregistrats en directe a l'estudi per dos micròfons, captant el so de l'ska-jazz jamaicà en stereo.
Pel que fa als músics,
Waki Johannsen (trombó) i Detwin Johannsen (saxo): els germans Johannsen, ja llegendaris, des dels anys 60 han estat involucrats a bandes de jazz de Nova Orleans i al 79 varen fundar la primera banda europea d'ska tradicional, Yebo. Han tocat al costat d'artistes com Derrick Morgan, Laurel Aitken o Rico. (La veritat és que ja estan granadets i potser això els suposa una dificultat a l'hora de suportar el ritme dels concerts.)
Robert Schwill (batería): fundador de Skampis (88-95) i bateria de Time Tough (95-00). Toca amb l'off-beat ritmandblueser en el mode de la tradició jamaicana precursada per Lloyd Knibbs.
Daniel Dückers (piano): membre vital d'Engine 54 (92-98), fundador, cantant i compositor de la banda de rocksteady Time Tough (95-00), organista de Yebo (des del 95) i de Lion’s Club. Ha tocat amb Toots and The Maytals, Laurel Aitken, Makka B, Desmond Dekker, etc.
Martin Barteles (contrabaix): membre fundador de la banda d'ska tradicional Wood In Di Fire, el seu baix galopant representa la tradició del R&B americà i el ritme jamaicà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada