L'any 2004 Skunk publiquen el que de moment és el seu últim treball. Giltzak / Les Clefs... Aquest disc confirma l'evolució de la banda iniciada amb el seu treball anterior, Kinki, cap a sonoritats més guitarreres i properes al hardcore-punk, tot i que no abandonen en cap moment els punts i els temes reggae-ska. Un treball realment remarcable.
- Dena Ongi Doa: aquest interessant ska obre el disc. Amb el seu ritme penetrant decorat pels suggerents vents, qüestiona la “tranquilitat” de la vida cuotidianta. La falsa estabilitat de la vida despreocupada. Del anar tirant sense fer-se preguntes. Anar tirant i prou. Un tema molt interessant i atractiu. El final és molt intens, per donar pas a
- CFP2T: un tema hardcore-punk amb rerafons ska-core (batejat per mi mateix com skunk-core). De temàtica també reflexiva, però més explícita: els obrers carden la llana perquè els empresaris s'emportin els diners i la fama. Amb aquest tema Skunk convia a fer-se les preguntes clau: hi heu pensat? Estem fets per posar-ho tot en dubte.
- Nolakoak Gara: un hardcore punk potent amb els vents donant cos... Perquè soc com soc. I t'estimo així. Tal com ets. Perquè et conec i sé com ets... I així és com t'estimo. La potència d'aquest tema aporta molta sinceritat a la seva lletra...
- Zer Bitxia: tema instrumental que manté la tradició de Skunk a fer-ne com a mínim un als seus discs. Un tema reflexiu on es van succeïnt a mode de conversa les contribucions dels diferents instruments... Amb canvis de ritmes adesiara... I un esperit molt ibèric... Un tema dels que a mi m'encanta... per raro.
- L'Eté: molt suaument una veu càlida introdueix l'estiu acompanyada per una guitarra acústica... I quan ja està introduït un rock-punk amb els vents sempre presents i sempre donant cos... I en francés ens expliquen la relació entre el mapa meteorológic i l'amor. Amb un toc lleugerament tropical... o no?
- Egunero: reggae no en podia faltar en un disc de Skunk i en aquest el tema es diu Egunero (Diàriament), una reflexió sobre la rutina del dia a dia... A l'estil de la frase de John Lennon “Life is what happens when you're buse making other plans”... És a dir sobre el temps que perdem planificant, pensant en el futur en comptes de gaudir el present, com es gaudeix d'aquest reggae amb molta qualitat musical... Vents clars i segurs, i diàlegs esporàdics instrumentals... La guitarra farceix el conjunt i en resulta una macedònia de ritmes i sonoritats molt atractiva... Fins i tot m'atreveixo a dir que té un toc dixie...
- Giltzak: Retornen les guitarres potents per a un tema hardcore molt contundent a tots els nivells... Amb un toc banjo-ska (per dir-ho d'alguna manera) inclós. Bé, és un tema en certa manera gamberrot (qui te les claus del camió?). Típic tema de disbauxa... Un toc d'humor per al disc en clau internacional (diu el mateix en basc, francés, castellà i català).
- P'Adelante: en castellà és el següent tema, P'Adelante. Aquest tema, té una intro molt bona segons el meu parer (m'encanta). P'Adelante també comença amb rollo reggae i inclou com a particularitat especial la contribució d'una flauta travessera... I la tornada, com no podia ser d'altra manera tractant-se d'Skunk, unes guitarres rotundament contundents donen força al missatge. És un tema particularment bo... M'encanten les reflexives guitarres... I la lletra positiva: segueix endavant... Descobrint, vencent fronteres, sempre endavant. P'Adelante!
- Kein mensch ist ilegal: Breu (1 minut 14 segosn) track que té per intro un sampler que n'és mitja cançó (30 segons). Autèntica reminiscència d'aquells tracks íntegrament samplers de discos anteriors. Tot un homenatge a Mano Negra (Kein Mensch)... I amb un ritme hardcore-punk contundent parlen del humans ilegals, dels sense papers...
- AK Eguna: rock-hardcore-punk també amb guitarres distorsionades i potents... I per tancar el disc...
- Haizea Salgai: Un reggae-denúncia... Haizea Salgai (Es ven el vent). Perquè ja ens ho fan pagar tot. Fins i tot l'aire que respirem... Ja no hi ha res de franc. Aquest fantàstic tema alterna un cos reggae tranquil amb uns clímaxs molt potents i guitarrers... Un bon tema musicalment parlant, i amb una lletra molt reivindicativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada