Xavi Sarrià publicarà el llibre ‘Històries del Paradís’

Propaganda pel Fet! informa

Després de temps treballant entre casa i la furgoneta del grup, el cantant d’Obrint Pas ja té a punt el llibre ‘Històries del Paradís’. Són 24 històries curtes de ficció que ens parlen, com si fossin lletres de cançons, sobre situacions personals i polítiques, espais, conflictes i vivències de gent d’arreu del món. Històries actuals que es viuen dia a dia (i en alguns casos des de fa massa anys) des de Finlàndia a la jungla sud-americana. Reflexions des de la joventut a la vellesa i fins i tot des dels animals a les màquines. El 10 de novembre ja el podreu trobar publicat per Edicions Bromera.

New York Ska-Jazz Ensemble en la Gruta'77

Després de 2 anys torno a tenir la oportunitat de veure una de les bandes més grans d'Ska Jazz després de Skatalites.

Si Skatalites mostraren el camí des de Jamaica.

Si Rico Rodrigues amplià el camí cap a Europa entre els Jazz Jamaica i els Specials.

Si Tokio Ska Paradise Orchestra representen l'ska asiàtic.

Si a Europa grups com Jazzbo, com Amusic Skazz Band, i com molts d'altres continuaren el camí...

Als EEUU els màxims representants del Ska Jazz són sense cap dubte els New York Ska-Jazz Ensemble.

I l'anunci del seu doble concert a Madrid només va servir perquè jo i la meva amiga Skanskin n'agafessim unes entrades per gaudir del concert.

El concert fou a l'altura de les circumstancies. I fins i tot ens permeterem el luxe de fer-nos unes fotos amb el líder i saxofonista del grup 'Rocksteady' Fred.

El grup va oferir tot el seu repertori de cançons mítiques, de les que a mi m'agrada especialment Buttah...

Tocaren temes de tots els seus discos, i en concret del seu últim, que aprofitaven per presentar en societat.

Reggae, rocksteady, ska... Pràcticament instrumental al 100%.
(Alguna de cantada si que tenen).

La música dels NYSE es d'aquelles perfectes per acompanyar d'herbes i fums.

Però malgrat no fumis, és d'aquesta músic que et sumeix en una espècie de nirvana, sobre la que naveges... El ritme jamaicà com pures ones colpint les roques.

Com podeu veure visc a Madrid i enyoro la mar.

I enyoro la Sala Apolo, tot i que la Gruta'77 és ben digna.

Per sort em queden moments com els concerts de NYSE.

Kortatu precursor...

Kortatu fue sin lugar a dudas el precursor de los rapados vascos, lo suyo era la sencillez y la honestidad musical. En 1985 sale su primer disco con influencia de The Clash y un sonido cercano al ska. El euskera fue ganando terreno al igual que el compromiso político, siempre tuvieron problemas con la censura. Fue una banda comprometida hasta su disolución en 1989. Esta línea política y comprometida fue la que siguieron muchos de los primeros skinheads en E.H que vibraban al grito del:

“Redskinsen kantua txeki txeki txeki txek txek…”

(Canción Etxerat del álbum Kolpez Kolpe de Kortatu)

Extret del Dossier del Movimiento SkinHead en Euskalherria

...las raíces del movimiento antifascista y de izquierdas...

...las raíces, las causas del nacimiento del movimiento antifascista y de izquierdas dentro de la escena skinhead son bastante particulares, fruto de una unión que va más allá de fronteras y que une a jóvenes de distintos lugares y procedencia, en un mismo ambiente y bajo un referente tan particular como es la clase trabajadora.

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

El Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

Aquests dies estic publicant alguns fragments interessants d'un document que ha arribat a les meves mans últimament. El document en qüestió es un dossier anomenat MOVIMIENTO SKINHEAD EN EUSKAL HERRIA. Que en citi alguns fragments no implica que jo estigui d'acord totalment amb tot el que s'hi diu. Una altra cosa és que jo opini que els comentaris són interessants i dignes de reflexió i que tenen una notable relació amb el món de l'ska i la seva història a Europa.

Esper que aquests apunts serveixin per animar comentaris i opinions i que ningú no es senti ofés. També esper que tot comentari al respecte es tracti amb respecte i tolerància. Ja que al cap i a la fi l'anti-feixisme que tots compartim i l'anti-racisme es resumeixen en la tolerància.

Com diuen alguns,

L'ÚNIC QUE NO TOLER ÉS LA INTOLERÀNCIA

PS: Una de les tesis que defensa és que no es pot acceptar l'apoliticitat com una opció. Però a mi això em sembla intolerant. Jo personalment l'únic que em sembla nociu per a la humanitat és el feixisme reaccionari, i el racisme.

RASH

RASH nace con una clara voluntad de implicar políticamente a todos los skins que se sienten más identificados con una visión militante del movimiento y responde a los skins apolíticos que la política forma parte de nuestras vidas. Los apolíticos son skins que rechazan tomar parte de la lucha, pero que quieren formar parte del movimiento, aún sin importarles que esa unidad se cree a expensas de la existencia de fascistas que usurpan nuestra identidad.

Frente a la latente politización del movimiento, aparece a mediados de los 90 una tendencia iniciada en Europa, que preconiza un retorno a los orígenes, entendiendo como orígenes el culto a la estética y la música. La aparición en el año 1991 del libro Spirit of 69. A Skinhead Bible (Espíritu del 69, una biblia skinhead), escrito por un skin escocés llamado George Marshall, supuso sin ninguna duda el punto de partida para una visión despolitizada de la escena skinhead original, viviéndose un retorno, más bien retroceso, al pasado que tuvo como fuente referencial único el libro de Marshall. En todo momento la idea principal sobre la que se fundamenta el libro, es que la política no ha hecho más que crear problemas y divisiones dentro de esta cultura, lo cual les sirve a los apolíticos/as para tomar como ejes tres vertientes: la música, la vestimenta y el “way of live”. Así que bajo una idea básica del apoliticismo, se adscriben skins que rechazan la presencia de la conciencia política y la militancia antifascista dentro del movimiento, agarrándose a unos ejes tan banales como los mencionados.

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

De SHARP a RASH

...en 1986, se crea en New York el primer núcleo de lo que se conocería como SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice), como respuesta al alcance mediático que tuvieron las apariciones de miembros de WAR (White Aryan Resistance), popularizando el estereotipo que vinculaba a los skins con el fascismo. El encargado de importar esta idea a Europa en 1988 fue Roddy Moreno, cantante del grupo The Oppressed. Los postulados base del SHARP eran la oposición frontal a cualquier forma de expresión racista o fascista, la reivindicación del auténtico origen del movimiento y la no violencia. Rápidamente la idea se extiende por gran parte países europeos. Allí donde la presencia fascista era más fuerte fue precisamente donde SHARP apareció con más fuerza.

Cabe subrayar un elemento que no podemos obviar a la hora de explicar la irrupción del SHARP en Europa: a diferencia de las secciones existentes en los EEUU, únicamente valedoras de un apoliticismo antirracista, las secciones SHARP europeas se difundieron mediante núcleos de skins implicados políticamente con la izquierda, sobre todo en Italia y el Estado español, factor inexistente en EEUU, lo cual explica el desmembramiento posterior de SHARP, debido a que muchas de sus secciones comenzaron a desempeñar actitudes difusas que ayudaron a romper el consenso que existía en la organización.

Esta crisis de identidad surgió alrededor del año 1999, a raíz de la politización a la cual se vio sometida la SHARP por parte de muchas secciones de skinheads (hay que tener en cuenta que SHARP en los Països Catalans, contaba entre 10 y 15 secciones, la mayoría de ellas ligadas a la izquierda independentista, así como en Euskal Herria) confrontados con aquellas/os que se autodenominaban SHARP y rechazaban toda vinculación con el comunismo. El hecho detonante fue la aparición en un fanzine de una fotografía de dos miembros de SHARP Noruega, donde uno de ellos lucía una camiseta que ponía: “Smash communism” (Destruye el comunismo). Este hecho hizo recapacitar a muchos redskins que se agrupaban entorno a las siglas del antiracismo, de continuar en una formación que más que nunca hizo suyo el lema de: “Neither red, nor racist” (Ni rojo, ni racista). Esta fue la ruptura final en SHARP, que desde entonces dejó de ser un referente válido para muchos redskins a causa de su extremado y descarado apoliticismo.

Frente a esta situación, a inicios de 1993, miembros de la desaparecida May Day Crew (Grupo del uno de mayo, desaparecida crew de redskins de New York) junto con el apoyo de otros grupos de skins de Ottawa, Minneapolis, Chicago, Cincinnati y Montreal, hacen una llamada a la creación de una red internacional de skinheads de izquierdas. Así fue como nació la RASH, Red and Anarchist Skin Heads. Precisamente uno de los detonantes fue un ataque homófobo por parte de un grupo de miembros de SHARP New York.

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

Fascismo

"Fascismo. El fascismo ha sido una lacra continua en el movimiento skinhead. Conocemos la historia, los orígenes, así que no nos reiteraremos en ello. Y con ello estamos concienciados/as. Concienciados de la lucha que implica el pertenecer a este movimiento y la importancia que se le otorga en él a nuestra música: al ska, al skinhead reggae o al Oi!
Sabemos que es el altavoz del movimiento y debemos procurar que se mantenga con buena salud. Firme. Que no deje un ápice de terreno en sus letras ni melodías al fascismo, al racismo, el sexismo o la homofobia. Aquí en Euskal Herria y fuera de ella."

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

Jesus is My Friend (Genial)

Desorden Publico a la Gruta 77

Doncs molta il·lusió em feia després de viure intensament Venezuela durant dos o tres mesos era escoltar en directe un dels grups més populars del país.

Perquè si hi ha una cosa que envejo a Venezuela és que un grup d'ska sigui un dels grups més populars del país. Clar que els amants de l'ska clàssic no ho veuran com un grup d'ska. Però pel que a mi respecta ja està bé.

Jo vaig descobrir Desorden Público gràcies a un dels millors recopilatòris històrics d'ska. L'United Colors of Ska de la entranyable discogràfica alemanya Pork Pie. (Per cert acab de veure que fa un any en va aparèixer el quart volum i jo sense saber-ho!!!!).

En els últims mesos també per motius laborals havia establert intenses amistats amb alguns venessolans, fet que donava més interés a l'esdeveniment. Per llàstima la persona amb qui vaig anar al concert va resultar no valer la pena com a persona. Però això és una altra història.

El concert va començar amb els tel·loners Oferta Especial. Un grup punk local bastant dolentet pel meu gust.

Però va ser un preu just per a poder presenciar el fantàstic recital dels Desorden Público, davant un públic venessolà en un 90% i totalment entregat.

Així varen revisitar la major part dels temes mítics de la banda més alguns temes dels últims discs. Res fora de l'habitual. El concert em va agradar força. Varen sonar (entre altres) temes clàssics i boníssims de la mesura de Combate, Latex, Truena Truena, Hay Cosquillas Que No Dan Risa, Cachos de Vaca...
Desorden Público ofereixen un interessant mestissatge molt pop de música llatina, rock on predomina clarament la influència jamaicana de l'ska i del reggae. És una banda que porta més de 20 anys a sobre els escenaris i que hom la vincula a Chávez... Peró això no els impedeix enamorar a un públic de 400 persones "exiliades" del seu país. (La majoria d'ells no afins a l'esmentat polític).

I així continuaren sonant temes com Vaivén, Skápate Conmigo, Gorilón, Tiembla, Canto Popular de la Vida y Muerte, DP, Simón Guacamayo, La Danza de los Esqueletos, El Racismo Es Una Enfermedad, Mal Aliento, Valle de Balas, Allá Cayó o la muy buena Políticos Paralíticos.

Va ser un concert molt interessant! Segur que em costa d'oblidar.
Als que us agradi l'ska mestissatge, vos recoman que escolteu coses d'aquest grup. En especial, el disc "En Vivo En El Teatro Teresa Carreño".

WONDERBRASS - MySpace i Web

ELS WONDERBRASS informen que JA TENEN MySpace i Web.

www.wonderbrass.info

www.myspace.com/wonderbrass4

Els ex-components de la Gran Orquesta Republicana, (Nacho-saxo, Nestor-trompeta i PepLluís-percusió) continuen amb la seva banda de Dixieland i humor.

No vos perdeu els vídeos al MySpace...

Webclip de la Gira japonesa de The Pepper Pots

Pepper Pots a Enderrock

Mor Alton Ellis

Des de NBC Producciones, com agencia oficial de l'artista a l'Estat Espanyol, ens informen lamentablement de que Alton "Mr.Rocksteady" Ellis va morir a la matinada de Dissabte 11 d'Octubre a les 4 a.m. a la ciutat de Londres. Un càncer irreversible, que ja va generar els primers rumors falsos sobre la seva mort el passat dijous 9 d'Octubre, ha pogut definitivament amb el veterà artista jamaicà.

Rest in Peace Alton.
Alton Ellis, Mr. Soul of Jamaica

Considerat com l'incontestable rei del rocksteady, Alton Ellis va nàixer a Kingston, Jamaica l'any 1940 o 1939. Present a la història del reggae durant més de 40 anys, aquesta veterana estrella va començar la seva carrera artística com a ballarí quan tenia només 16 anys. No fou fins a finals dels anys 50 quan va començar a interessar-se pel cant, i aviat va formar el duo "Alton y Eddy" amb el cantant Eddy Perkins. Amb ell, el seu major éxit va ser "Muriel" per als llegendaris Studio 1 de Sir Coxsone Dodd.
Quan Eddy es traslladà als EEUU, Alton va formar el grup "Alton & The Flames", amb els que va treballar durant una temporada per a Coxsone, tot i que aviat començaria a treballar per al segell Treasure Isle del també mític Duke Reid, on va produïr els seus millors temes i provocà que molts artistes deixassin l'Studio 1 per intentar emular l'éxit d'Alton amb Duke Reid.

Entre 1965 y 1966, el rocksteady va explotar a Jamaica, moment que fou aprofitat per Alton per a crear ritmes i melodies inmortals que el feren apoderar-se del títol de "Rei del Rocksteady", que ostentará per a l'eternitat, a la vegada que guanyava nombrosos premis. Quan la música reggee va començar a extendre's per tot el món, Alton Ellis es va convertir en un dels artistes més populars poguent encantar a tot tipus de públic amb els seus temes més coneguts, el seu estil inequívoc i la seva elegancia natural a l'escenari. Alton Ellis era, de fet, un dels artistes més solicitats a festivals i sales de tot el món. Gràcies a la seva massiva contribució a la música reggae, el govern de jamaica li va concedir l' “Order of Distinction”, una de les condecoracions més prestigioses i importants de l'illa.

Alton Ellis es indubtablement reconegut com un dels artistes pioners de la història de la música reggae, estil nascut directament de la música rocksteady de la qual en fou un dels màxims estandards. Avui en dia, els ritmes i melodies d'aquella época resisteixen encara amb la seva producció en múltiples estudis jamaicans. De fet, Alton Ellis no és només conegut com “Mr. Rock Steady” i “Mr. Soul of Jamaica”, sinó que també ha estat apodat “The Godfather of Reggae”. Alton també ha produït, escrit i inspirat moltes composicions per a importants artistes jamaicans durant la seva llarga carrera, essent un dels músics més respectats a Jamaica. Seria humanament impossible narrar la història de la música reggae sense mencionar Alton Ellis.

Enllaços relacionats:

Alton Ellis, The Rocksteady Man (I)
Alton Ellis, The Rocksteady Man (II)

Un altre video de The Shake It Up's (aka Ki Sap)

Video de The Shake It Up's (aka Ki Sap)

The Pepper Pots a la Gruta 77

Ja fa uns mesos que varen passar per Madrid "The Pepper Pots", una fantàstica banda catalana d'ska.
Ara mateix es podria dir sense molts problemes que hi ha dues bandes joves d'ska catalanes que sobresurten per sobre les demés... Una és, indiscutiblement The Cabrians.

L'altra és The Pepper Pots.
The Pepper Pots es presenten amb una formació de 3 vents, teclat, baix, bateria, guitarra i 3 veus femenines extraordinàries, amb un estil d'ska jamaicà dels 60 amb una fortíssima influència soulera Motown. Sense anar més lluny, a mode de declaració d'intencions, no solen faltar mai als seus concerts els medleys de Skatalites i de The Supremes.

Veure un concert d'aquest formidable grup és tot un luxe, per això quan vaig assabentar-me de que actuaven a Madrid, no vaig dubtar ni un segon en anar-hi.
En principi una amiga de Madrid m'havia d'acompanyar, però l'avió amb que havia d'arribar a Madrid de Vigo es va cancel·lar. Tot i aquest entrebanc i cert sentiment de tristesa per la recent mort d'un conegut vaig resoldre a anar-hi encara que fos sol. I no vaig fer malament perquè el concert va valer moltíssim la pena i a més vaig aprofitar per conèixer gent.

El concert era la presentació del seu segon disc, Shake it! (2007), un disc que té una versió que em torna boig de "Be My Baby", cançó popularitzada per les Ronnettes l'any 1963. La veritat és que la versió de The Pepper Pots a mi m'embogeix. Però en definitiva la resta del disc també és formidable.

I així trancorregué el concert, entre versions, i temes dels dos discos de la banda, l'abans esmentat Shake it! (2007) i el primer disc de la banda Swingin’ Sixties (2004), el qual encara no tinc el plaer de tenir.

Ara només em falta aconseguir el primer disc i aconseguir unes fotos que em varen fer en aquell concert... Si les aconsegueixo les afegiré a aquest apunt!!!!

La idea però és ben clara: The Pepper Pots és un grup molt gran!! I les seves cantants són molt simpàtiques.

The Pepper Pots al BAM Festival

The Pepper Pots info:

THE PEPPER POTS AL BAM FESTIVAL

The Pepper Pots després de més de 25 actuacions realitzades durant aquest estiu, finalitza la temporada de concerts abans de tancar-se a gravar el seu tercer L.P, que es publicarà a principis del 2009. Abans però, resten 3 últimes actuacions d'entre les quals destaquen la del proper divendres 19 de Setembre al Festival BAM de Barcelona, que tindrà lloc a l'antiga fàbrica Fabra i Coats a partir de les 22:30h juntament amb la Kinky Beat i el 20 de Setembre a les Festes de Santa Tecla de Tarragona.

THE PEPPER POTS AL BAM FESTIVAL

The Pepper Pots después de más de 25 actuaciones realizadas durante este verano, finalizará la temporada de conciertos antes de encerrarse a grabar su tercer L.P, que publicarán a principios del 2009. Antes pero, quedan 3 últimas actuaciones entre las cuales destacan la del próximo viernes 19 de Septiembre en el Festival BAM de Barcelona, que tendrá lugar en la antigua fábrica Fabra i Coats a partir de las 22:30h junto a la Kinky Beat, y el 20 de Septiembre en las Festes de Santa Tecla en Tarragona.

THE PEPPER POTS AT BAM FESTIVAL

After more than 25 shows given this summer, The Pepper Pots finishes the concerts season before shut themselves away for recording what will be their third album which will be published at the beginning of 2009. Before this, they'll still play on three last shows among which it stands out next friday 19th September in the BAM Festival of Barcelona that will take place in the old factory Fabra i Coats at 22:30h together with The Kinky Beat, and the next day, 20th September they are playing in Tarragona on Festes de Santa Tecla.

Próximes/Próximas/Next Shows:

19 de Setembre: Bam Festival (Barcelona) – 22:30h Fabrica Fabra i Coats

20 de Setembre: Festes de Santa Tecla (Tarragona)

27 de Setembre: Festes del Prat de Llobregat

**********************************************************************************************

THE PEPPER POTS GUANYA EL PREMI A LA MILLOR

BANDA D'SKA 2008 ALS PREMIS POP-EYE

The Pepper Pots guanya el premi a la millor banda d'Ska del 2008, als premis de la música i la creació independent POP- EYE, que es cel·lebren a Càceres entre el 18 i el 27 de setembre durant el Festival Pop Art.

THE PEPPER POTS GANA EL PREMIO A LA MEJOR

BANDA DE SKA DEL 2008 EN LOS PREMIOS POP-EYE

The Pepper Pots gana el premio a la mejor banda de Ska del 2008, en los premios de la música y la creación independiente POP-EYE, que es celebran en Cáceres entre el 18 y el 27 de septiembre durante el Festival Pop Art.

THE PEPPER POTS WINS THE PRIZE OF THE

BEST SKA BAND OF 2008 ON POP-EYE AWARDS

The Pepper Pots has been awarded for the Best Ska Band of 2008 on Music and Independent creation POP-EYE awards that will take place in Caceres between 18th and 27th of September during the Pop Art Festival.

Els Premiats a les diferents Categories són:

--Premio Especial a una trayectoria: MASSIEL
--Grupo nacional: LA CASA AZUL
--Album nacional: LOS PLANETAS
--Album de debut: RUSSIAN RED
--Grupo extremeño: CAJÓN DE SASTRE
--Grupo portugués: THE PROFILERS
--Grupo europeo: MY LITTLE PONY (Noruega)
--Grupo internacional: SEAN RILEY & THE SLOWRIDERS (Portugal)
--Maqueta: SUPERNOVA
--Revelación nacional: THE BLOWS
--Mejor voz: CAROL (CAJÓN DE SASTRE)
--Programa de TV: MIRADAS 2 (TVE)
--Programa de radio: DISCOGRANDE (RADIO 3)
--Festival: NAVALPOP
--Publicación: EP3 (EL PAÍS)
--Web: MAGIC POP
--Videoclip: LA REVOLUCIÓN SEXUAL
--Canción: MUNDO MARAVILLOSO (JUAN RIVAS)
--Novelista: KIKO AMAT por LAS COSAS QUE HACEN BUM
--Fotógrafo: MIGUEL TRILLO
--Psicodelia: STAY
--Ska: THE PEPPER POTS
--Soul: THE FABULOUS OTOMANS
--R&B: THE CANARY SECT
--Mod: LOS CHICOS DEL SÁBADO
--Powerpop: PETER COLOURS
--Punk: THE HILDEGARDS
--Grupo femenino: THE SATELLITES OF LOVE
--Surf: BORN LOSERS
--Indie pop: INDIGO
--Electrónica: SCUD HERO
--Folk: OLIVIA DE HAPPYLAND
--Tecnopop: AUSTRIA
--Indie rock: HOMELESS
--Garage: THE PHANTOM KEYS
--Jazz: NO REPLY
--Lounge: JUAN RIVAS

Sally Brown a la Gruta'77

Un dia em decideixo anar a veure a Sally Brown a la Gruta'77.
Sally Brown es un jove grup madrileny d'ska estil 2-Tone que tot just comença amb un disc a l'esquena.
L'escolto al seu MySpace (http://www.myspace.com/sallybrownskaband) i em sembla interessant. Així que truco i reservo dues entrades.

Hi vaig amb algú molt especial. Això em posa nerviós.
L'aposta és interessant, però he de reconèixer que no m'agrada gens el seu cantant.
Musicalment està bé... Vaig gaudir del concert i dels nervis de tenir aquella noia al costat.
Ella, mig profana i venessolana, també s'ho va passar bé.

A nivell de composició crec que són més que respectables. Els falta rodatge. Camino de Viena és un tema que m'agrada molt, però la interpretació d'aquell dia no fou especialment lluïda.

Me n'assabento uns mesos després que justament el cantant abandona el grup... Espero que el seu substitut tingui una mica més de qualitat.... I no parlo de pijeria, que consti que cantants cutres-patxangueros com els d'Skatalà són dels meus preferits. Però aquest tio no m'agradava... Almenys Skatalà dins de la seva cutreria tenien un control total d'alló que feien, del registre en el que es trobaven i dels matissos i les tonalitats...

Amb Si te vas passa el mateix. Musicalment impecable. Si s'escolta al MySpace ho veureu. Es un tema molt fresc, ballable i agradable. Però la interpretació en directe em va decebre... Que voleu que us digui. Si sou avesats a aquest bloc, sabreu que les crítiques negatives són molt poc freqüents.

Escúter, que també es pot escoltar al MySpace es tres quarts del mateix. Musicalment i compositivament és més que acceptable (aquesta en concret té una retirada a Skarface). Però al concert no em va acabar de convèncer.

Però el que més em va ofendre del concert, potser per una certa cutrería o potser per una falta de qualitat o seriedat, fou que totes les versions de temes clássics del 2-Tone i de l'ska, com Sally Brown, estaven traduïts al castellà. Això en temps de Potato tenia un sentit... Era una època on molta menys gent coneixia l'anglés, i menys gent encara coneixia la música jamaicana. Per tant era raonable fer aquestes adaptacions per acostar l'estil a les masses (a més Potato tenien gràcia i estil per a les adaptacions...). Però actualment no és necessari... I per fer una adaptació cutre millor deixar-ho com està.

I el que em va acabar d'ofendre va ser la forma com varen matar, acribillar i destrossar un tema mític d'un grup mític. El Dispáralo dels Malarians. Siusplau! Que no ho tornin a fer (si no ho han de fer bé).

És dur fer una crítica dura d'un grup que comença, sobretot quan jo estic tan poc acostumat a critiques negatives. Potser estic mal acostumat a grans concerts... I desitjava tant quedar bé amb la meva acompanyant que potser vaig exigir més del normal...

De totes formes sempre dic que aquest blog és un blog personal i només transmeto les meves sensacions. I estic convençut que amb una mica d'esforç i amb un cantant diferent, aquest grup pot donar un salt qualitatiu important. Sense anar més lluny, si volen que jo canti! M'ofereixo!
jajajaja
;)

Avui, concert de Malatesta

AVUI DISSABTE 9 D'AGOST
A LES 23.30 H

CONCERT GRATUÏT

AL PASSEIG JAUME III, (DAVANT LA CERVESERIA JAUME III)

CONCERT AL CAP DE CANTÓ

LA ABEJA MAYA SU HIJO BASTARDO Y LA DENOSTADA IMAGEN DE SU AMIGO WILLY
i

MALATESTA

JA FA 17 ANYS QUE ES CELEBRA EL CONCERT AL CAP DE CANTÓ COM A PROTESTA A LES DEPRIMENTS FESTES DE LLUCMAJOR, I AQUEST ANY EL GRUP CONVIDAT A TOCAR AL CAP DE CANTÓ ES MALATESTA.

DESPRÉS SI QUEDEN FORCES SEMPRE ES POT ANAR FINS ALARÓ ON PUNXA DR. MAGNETO