Va arribar una altra ocasió de veure un concert d'ska mínimament destacable a Madrid.
Com sempre a la fantàstica però massa petita sala coneguda com la Gruta '77.
I jo com podeu comprendre no me la vaig perdre. D'aquest concert ja han passat mooolts mesos, i gairebé no en recordo res. De fet no en recordo res.
Només que m'ho vaig passar molt bé.
No sé per quin error mental (potser per culpa del recopilatori Speechles de Grover) jo tenia en ment que EST (Eastern Standard Time), una banda de Washington D.C., era proeminentment una banda instrumental, al més pur estil dels grans NYSJE (New York Ska-Jazz Ensemble) i per això em va sorprendre que la major part del seu repertori tingués una destacada part vocal.
Com sempre, he de reconèixer que últimament tinc una forta predilecció per les bandes instrumentals, i per això em va decebre una mica. Però això no va reduir la qualitat del concert.
Aixó sí, una altra cosa que no em va acabar de convèncer, és aquesta obsessió de les bandes nord-americanes per incorporar cançons super souloses (de la mateixa manera que els Westbound Train) que a mi personalment em sumeixen en el tedi més absolut (especialment en directe quan en concatenen més de 2 de seguides. Deu ser quelcom necessari per a la sostenibilitat d'aquesta música als EEUU.
Una banda notable, per a una nit notable, en una bona companyia que ja no és companyia. :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada