Es una trista noticia que m'ha separat de la meva atrafegada vida de treballador i estudiant per tornar a escriure unes línees a aquest blog (que molt aviat reviscolará definitivament).
Per als que no ho sabeu, Knibbs era dels pocs Skatalites originals que quedava viu i en actiu. Des de la bateria comandava el beat ska que va definir i perfilar juntament als ja traspassats Roland Alphonso (saxo tenor), Tommy McCook (saxo tenor), Don Drummond (trombó), Johnny "Dizzie" Moore i Jackie Mittoo (piano).
The Skatalites combinaven la seva feina com a músics d'estudi dels principals productors jamaicans dels 60 amb gravacions i actuacions com a grup. Sigui com sigui, foren el principal nucli que donà so, cos i ànima als ritmes jamaicans, desde l'ska fins al reggae.
Així, The Skatalites posaren la música als principals vocalistes de l'era ska, i enregistraren més d'un centenar de temes instrumentals que han esdevingut clàssics del gènere i de la història de la música: Guns of Navarone, Eastern Standard Time, Latin Goes Ska, Man in the Street, entre molts altres.
Després de l'era ska, el rocksteady va sacsejar Jamaica de la mà de Duke Reid, i Lloyd Knibb es va unir als The Supersonics de Tommy McCook. La prematura mort de Don Drummond desfeu els Skatalites però el seu esperit continuà en els seus components. The Supersonics es convertiren en la banda d'estudi del productor Duke 'The Trojan' Reid als estudis Treasure Isle, posant la música a vocalistes com Alton Ellis, Justin Hinds i a un plegat de "souleros".
Al 1989 s'integrà a la reformació de The Skatalites, i s'hi ha mantingut unit fins a l'actualitat.
Lloyd Knibb tocà el seu últim concert dos mesos abans de morir d'un cancer al fetge.
Ara, dels Skatalites Originals i Autèntics només resten el baixista Lloyd Brevett (que deixà la banda per desavinences artístiques amb el mànager actual) i Lester Sterling (que mai no acabà de ser un Skatalite original, més aviat era un convidat molt freqüent)
Tanmateix el llegat de Knibb perdurarà per sempre.
I jo no crec poder oblidar mai veure'l a tota pastilla amb 76 anys tocant un concert de 2 hores a la meva estimada Sala Apolo de Barcelona.
Lloyd, Gràcies, i descansa en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada