Ki Sap + Betagarri al CSO La Traba, Madrid

El passat 23 de Gener (si, em sap greu, fins ara no he tingut temps per fer la crónica) vaig anar al concert de presentació del nou disc de Betagarri a Madrid: BIZITZARI TXISTUKA. El motiu, una celebració de la CNT.

Betagarri, precedits per Ki Sap, varen omplir de bons ritmes i gent el CSO La Traba, una sala de concerts ideal, fantàstica que no trigarà a cridar l'atenció dels conservadors que odien la societat culta, educada i combativa. Millor les xonis embarassades i els yonkis a l'atur.

Betagarri va fer un concert molt potent, en el seu estil. Jo feia 4 anys que no els veia en concert i la meva decepció va ser adonar-me que em faig vell i que he perdut una mica la connexió amb el grup, sobretot perquè el disc Hamaika Gara no l'he escoltat prou i el nou disc, a més de ser nou, ni tansols he tingut la oportunitat de comprar-me'l. El que em passa amb Betagarri és que tinc la sensació de que han començat a repetir-se una mica massa... Sense crear cançons extraordinàriament originals com solien fer... Potser l'edat passa factura i fa que es perdi frescura... Queda la nostàlgia de grans temes com els dels discs Arren Erro Zaharra, 80/20 o Freaky Festa.

De totes formes queda l'essència autèntica de Betagarri, amb un Ska-Rock potent i directe. Sense més concessions de les necessàries.

Però aquell dia el que realment em va fer disfrutar de valent va ser la breu però intensa demostració de forces: els Ki Sap!

Feia anys que els volia veure en directe... Recentment he escrit a aquest blog que és un dels grups més en forma de l'estat espanyol actualment, i ho mantinc. Un grup que destaca per la seva formidable història i perfecta evolució musical. Ki Sap, amb la colaboració (freqüent) de Kati Dadà varen fer una barreja de temes del seu últim disc amb alguns temes ja mítics. Qué grans Ki Sap. Qué gran la Kati Dadà: where do you go riddim (m'encanta).

El concert va ser una demostració del que ja m'imaginava: aquest paios saben del que es tracta!

Un cop acabat el tema vaig tenir la sort de poder intercanviar algunes paraules amb l'Erik Stromberg i la Suca (o s'escriu Zuca?). A més de ser persones sencilles, son persones encantadores.

I el més fort! Coneixien el blog! Em va fer molta il·lusió! Des d'aquí els envio una forta abraçada i espero poder veure'ls aviat de nou en directe. Sobretot perquè aquell dia varen fer un concert de format curt! Si va bé, saldaré el meu compte pendent amb el País Valencià i un cap de setmana que tinguin un concert per allà m'hi deixaré caure... Així faré alhora turisme per una terra encantadora i plaer musical al mateix temps!