Si ja vàrem dir fa dos anys a aquest blog que Roland Burrell va ser un vocalista menystingut, d'Anthony Johnson podem dir exactament el mateix. Suposo que cal agrair a Prestige Records per exposar al públic general artistes tan infravalorats com Anthony Johnson, Roland Burrell, Devon Russell, i altres. Això ho va dur a terme durant els anys 90 (la segona meitat dels anys 90) mitjançant la reedició de discos gairebé oblidats dels anys 70 i 80 sobretot.
Anthony Johnson ha donat al món una sèrie de tendres cançons d'amor amb els bons ritmes reggae antics i ja passats de moda (per a alguns).
A '
Togetherness' (Prestige Elite, 1994) s'hi pot trobar una bona mostra d'aquestes cançons: "Goodbye" i "If I Follow My Heart" són, possiblement, les millors de les seves cançons d'amor, mentre que "Togetherness" i una versió de "Wildflower" de New Birth (al disc anomenat She's Faced the Hardest Times) són també molt agradables.Malgrat tot, la millor cançó a Togetherness pot be ser la seva versió de "Suspicious Minds" d'Elvis Presley, una tonada sensacional, un tros de vida amb un cavernós ritme early dancehall. Per norma general, artistes obscurs justament publicats per Prestige valen molt la pena tenint en compte el preu relativament baix de l'àlbum: el disc és barat, però el contingut no té preu. Com molts altres artistes i en general com la tasca de reedició de discos de Prestige Elite, l'he descobert de la forma més curiosa.
Un dia em vaig comprar un recopilatori de 100 grans temes del Reggae a un preu molt assequible (Eren 12 Euros?)... I realment no m'en penedeixo, perquè de la mateixa manera que amb Anthony Johnson, el preu del recopilatori està bé, però els temes que conté no tenen preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada