Adéu de Skaparapid a la Gruta 77

Madrid. 23:30h.

El lloc: la madrilenya referència de la música alternativa de veritat: Gruta'77.
El que havia de ser el meu primer concert de Skaparapid comença amb la Carmen, cantant del grup, dient:

- "No sé si os habréis enterado, pero este va a ser el último concierto de Skaparapid (en España)"

I canvia el sentit de la nit. El canvia d'una nit de ska-punk a una nit de comiat, d'entrega del públic, de música alegre i reivindicativa però amb l'ambient impregnat d'un regust agre.
Amb Skaparàpid, ja són moltes les grans bandes d'ska (en els seus diferents colors) que han desaparegut ja l'escena estatal. Algunes interessants però de curta vida, com Moonrakers. D'altres mítiques i que es troben a faltar enormement, com Skatobeat, Malarians, Komando Moriles... I sobretot, les grans i gegants que ens estan deixant recentment... En aquest grup hi inclouria Skatalà (que va reaparèixer breument per a celebrar els 20 anys), els Potato (que estan en plena gira de comiat), encara que no siguin d'ska pròpiament hi han participat enormement bandes catalanes com Brams i Inadaptats, les quals també han tancat la parada fa poc... Doncs bé. Skaparapid es suma a la llista de bandes que pleguen.

Els motius... Necessitats personals. Així ho afima Carmen, amb qui vaig poder parlar després del concert entre felicitacions d'amics, amigues i seguidors que havien acudit a la Gruta per estar aprop del grup en aquesta particular ocasió. Circumstàncies personals, i necessitat d'encara nous reptes i de dedicar més temps als projectes paral·lels que tenen els diferents components del grup. Enrera deixen 14 anys d'història, una maqueta i 3 discs per al record i la lluita.

Del concert poc em queda per contar. Varen tocar prop de dues hores repassant temes de tots els seus discos. Els temes que es varen trobar a faltar foren Dona Rebel·lat i SHARP.
Però com els mateixos Skaparapid comentaren, no els podien fer tots. Així que tots els que hi van ser, eren, peró no hi eren tots els que han estat.

Jo, com feia anys que no feia, vaig estar la major part del concert al mogollón central... El típic on les tan incompreses empemtes de bon rollo no deixen de succeïr-se. Compartint una birra que m'esperava al costat dels monitors amb gent simpàtica i completament desconeguda, però d'un ambient molt bo.

La birra i la música i l'ambient.... Tot molt gran per a un adeu molt sonat. Els temes es succeïen i jo no estava especialment pendent de quins eren, em limitava a passar-ho bé. A disfrutar d'una experiència que pel que es veu, haurà estat única. Irrepetible.

La maqueta és l'únic dels treballs del grup que no conec... De totes formes sé que, com a mínim, en varen tocar dos temes: el Ska en el Vito i Donant la Kanya. Del seu primer disc "Que Empiece ya!" varen tocar, com a mínim (es que segur que me n'oblidaré algunes): Kolors, Abajo El Sur, Ekilibrio, Che Che Chechenia, Que empiece ya! (mític "Que trabaje el rey") i Itoiz.

Del seu segon disc, "El Cuento de nunca acabar", varen tocar: Temps Perdut (cada dia m'agrada més), Klonn olk, Plantita Ska (bona, bona!), Parábola de la TV y el Buen Espectador, Pesadilla Laboral, A 100 Km/Neurona (que va obrir el concert) i
Tuareg.

I del seu últim disc, "Ací Estem!", Konfesión (qué bona!), Obsesionat, Kompartiendo Escenario (que varen dedicar al públic), Dime, Dime, Argentosis, la gran gran i enorme El Ball de la Gent "Rara", ...Se realmente acreditas (en portugués; de fet els dos últims concerts de la banda seran aquesta setmana a Portugal), El Sueño Americano, Alejamos lo Cercano (molt bona la lletra d'aquesta).

I jo, a mode d'homenatge, he tret temps d'on no en tenia per dedicar aquest homenatge, inmortaliztant amb unes línees des de l'anonimat les impressions d'una nit agredolça.

Enhorabona Skaparapid per que heu fet, i molta sort en els vostres futurs projectes. Amunt L'Horta!