Bad Manners Origins: Skatalites - El Pussycat

No podia ser d'altra manera. Skatalites es una referència omnipresent per als amants de la música d'arrels jamaicanes... I va ser en el seu segon disc (Loonee Tunes!) que Bad Manners els va retre homenatge tot versionant El Pussycat, una cançó instrumental composada pel mític Roland Alphonso!

Bad Manners Origins: The Champs - Tequila

Al seu segon disc, Loonee Tunes!, aparegut el 1981 a les botigues del Regne Unit, Bad Manners incluia una interessant versió d'aquesta cançó! Un episodi més d'aquesta série que busca les fonts originals d'inspiració de la popular banda anglesa.

Bad Manners Origins: Whoolly Bully-Sam The Sham & Pharaohs.

L'éxit de Sam the Sham & the Pharaohs va ser reinterpretat i versionat per Bad Manners també al seu primer disc: Ska 'n' B.

Disfruteu la versió original!

Bad Manners Origins: Bobby 'Boris' Pickett & The Cryptkickers - Monster Mash

Més fonts d'inspiració de Bad Manners... Bobby 'Boris' Pickett & The Cryptkickers tingueren aquest famós éxit. The Monster Mash que Bad Manners reinterpretaria per al seu primer disc, Ska'n'B

Dalek 2 Tone & Doctor Who Ska by the Simmertones

Per als que saben qui es Doctor Who i flipen amb la música d'origen jamaicà:

La recomanació del dia: The Simmertones Vol. 1

El Belda i el conjunt Badabadoc - " La vall del Riu Vermell " (Red River Valley)

Lletra de la cançó

Foto de THE FENICIANS

Autor: Pitu!

El Retorn de Brams

Una bona manera de començar el 2010. Amb l'optimista anunci del retorn de Brams.

El ja mític grup català, el passat 30 de Desembre de 2009 iniciava la seva gira de retrobament a Palma de Mallorca amb motiu de la Diada de Mallorca, al mateix escenari on 5 anys abans feien el seu últim concert abans del concert de comiat a Berga.

Era competament inevitable. Hi havia d'anar.

I a les 21:15 començava a sonar un concert que duraría més de 2 hores.

Començaren amb Rojo Separatista, una cançó qué ara que entenc especialment des de que visc a Madrid, i allà t'encasillen aviat per poc que tinguis una visió mínimament diferent de la que tenen allà. A partir d'aquí jo em vaig animar molt i em vaig preocupar més de ballar que d'anotar l'ordre exacte de les cançons que interpretaven. El que si recordo són totes les que varen tocar.

El primer que cridà la atenció fou que varen fer dos blocs... Un primer amb temes més polítics i deixant per al final els temes que jo anomeno "més gamberros", i fent així un repàs als temes mítics i a temes més desconeguts, com és el cas de Sant Jordi 1985, una preciosa cançó dedicada a les forces de seguretat. Aixó sí, una cançó massa forta de paraules. I d'altres com les fantástiques La Diplomàcia de la Rebel·lia, o Fidels a la Utopia. Dos temes que sempre m'han encantat.

I així anàvem fent Brindis tots plegats, amb Energia contra l'Aldea Global Thematic Park, reclamant la mateixa autonomia que Portugal, donant-los les Moltes Gràcies pels seus Sants Collons. Clar que el David Rosell va tenir algún problemilla amb la guitarra a Moltes Gràcies i se la varen saltar perquè el temps passava. El millor va ser la espontanietat del Titot que va empènyer al públic a cantar, amb la música de Go West:

Rosell, compra cables bons, Rosell, compra cables bons!

El que més il·lusió em va fer es sentir un temàs amb lletra renovada, actualitzada amb els desastres ecológics i culturals del moment: Som a Girona! Som a València! Som a Mallorca! ja estem igual!

Recordarem a el Massana i El President, al que té més dignitat Quan t'Imagino Cagant, i cagant-nos en els que ens volen separar en Moros i Cristians, i en els Ploramiques que mai no rebrán tot el que han estat donant.

A La Plaça, Quan surt el sol surt per tothom, inclosa la Nena de Nicaragua, sense preguntes ni privilegis. Així que quan ens varen dir, Fuig amb mi, els varem seguir. Conscients de que tard o d'hora Guanyarem!!!

En el pla més fiestero-gamberro, varen fer un dels meus himnes: Pocatraça.

Fent Goigs a Sant Hilari, recitarem la Declinació del Beure fins que l'Inici de Cástic al Fetge ja havia deixat de ser un inici. Sense que servís de precedent (tal i com Titot va dir) feren l'himne a l'amor més bonic que hi ha al món de la música en català, la Cançó d'amor a la dona més estimada dels Països Catalans. Trinxàrem el cotxe del Papa, i entre Marihana Berguedana i altres Herbes i Fermentats, decidírem ballar de nou l'Últim Tirabol.

I en la recta final del concert, anàrem De Bar en Bar, prometent deixar la beguda i tot el mal Dilluns que ve, tenint ben clar alló que tots i jo en especial Vull per a demà, i per Sempremés.

Mentre duri el setge no firmarem la rendició!

La única que realment vaig trobar a faltar va ser El Millor. Sempre m'he sentit profundament identificat amb aquesta cançó.

Un concert fantàstic per a iniciar la gira de retrobament.
(Tant de bó sigui molt llarga i duri uns quants anys!)

Discs...

Discs gratuïts per descarregar abans de que el govern tanqui i bloqueji totes aquestes webs.

I aixó tenint en compte que sense aquestes webs els discos són completament impossibles de localitzar!

La anti-cultura del Ministeri de Incultura.

http://intensified-boys.blogspot.com/

Ki Sap at new rocker's studio

I avui sense que serveixi de precedent, toca la crítica de l'últim disc de Ki Sap, que precisament fa només uns mesos que és disponible.

Ki Sap té tots els seus discos penjats gratuïtament a la seva web

http://www.kisap.org

en una demostració de coherència ideológica.

Ki Sap at new rocker's studio (2009) és la següent passa lógica després d'una evolució sense massa precedents que portaren el grup de transformar power-ska reivindicatiu a un excels reggae-ragga amb pinzellades de ska formidable.

El seu últim disc com a Ki Sap, (Ki Sap meets València All Stars) enregistrat en directe i amb importants colaboracions del món de la música jamaicana i el hip-hop del País Valencià, varen decidir consagrar un parell d'anys al seu projecte instrumental (The Shake it Up's) i ara retorenen amb el depurat estil propi (marca de la casa) Ki Sap.

El disc comença recordant que el problema de les societats i relacions competitives es que Todos quieren ganar. Un reggae reflexiu. "El pez grande se come al chiquitín..." Una crítica a la societat actual... "Aquí mucho hablar pero sólo miras por ti".

El segón tema és Con mi spliff, que comença amb un sampler. Aquest és un reggae-ragga més rapidet que l'anterior. De temática marihuana. Un d'aquests temes que no et deixen estar quiet. I amb aquest tema (amb spliff o sense) qualsevol es sent ok.

I amb una intro una mica rockera, Ki Sap ens convida a ballar amb ells. Dance With Me. Un ska de mig temps (com a mi tant m'agrada dir). En un estil molt setentero-soulero que molt bé podria combinar amb The Pepper Pots.

Amb un aire de misticisme entra el reggae. El sents? Siento el reggae. Un reggae mogudet, al més pur estil d'aquesta etapa més recent dels Ki Sap.

Sé el que està passant. Un altre reggae-denúncia de la ambició, la passivitat... Una invitació a seguir lluitant a no perdre l'esperança ni la motivació. Un tall molt delicat.

Amb Police & Thieves de fons, comença la següent intro... I un sampler que demana més valor per a la gent pobre. I l'ska amb un puntejat de guitarra fantàstic comença i si t'has escoltat 3000 vegades el disc de Shake It Up's veus que el tema dels vents és el mateix que Asko Falta Alda, Pau? Però en aquest cas el tema s'enriqueix amb unes veus. I es que Si quieren guerra, Ki Sap els en donarà. Un clar atac a la classe política que són uns falsos. I a tots els elements del sistema. "I si quieren guerra, pues guerra tendrán, metidos en combate no podrán abandonar, con la fuerza de un lion te lo vengo a explicar, si no nos respetas serás el rival"

De Valencia a Trenchtown, Julian Son colabora en aquest reggae. Badman Bizzniz. Con Badman Bizzniz a mi no me vengas. Un reggae més ragga que reggae. "Si no me respetas juegas con fuego". Amb una gran influència hip-hop, un tema molt enganxós. Amb una temàtica molt suburbana.

Porque son Tiempos de Revolución. Samplers. I reggae! "Porque son Tiempos de Revolución. Se acabaron para siempre los tiempos de sumisión." Un reggae revolucionari. El cantant en un registre ragga i uns vents i una secció rítmica de llibre. Académica. Perquè no hi ha més revolució que la bona música.

"Esos fascistas se van a arrepentir. Todo su imperio vamos a combatir". Déjame vivir! Una declaració d'intencions antifaixistes amb un reggae Ki-Sap. "Libre como un pajaro me quiero yo sentir." Que no esgotin la nostra paciència!

I per acabar el disc, TRENCA amb un ska clàssic. Rompe. Bé, clàssic en la línea instrumental, perquè en el plànol de veus, el registre Ki Sap, basat en l'estil més ragga, però perfectament ajustat en aquest track a la musicalitat més ska del grup.

Un disc molt correcte, que segueix la línea iniciada amb Ki Sap meets València All Stars... Que lluny queda aquell power ska cantat per veu femenina. Ara predominen els reggaes amb veus masculines i de tant en tant algun cor femení. Per a mi, Ki Sap, és un dels millors representants de la música jamaicana a la península ibérica del moment, juntament amb The Cabrians, Dinamo...

Un dist molt agradable al que només criticaria per no tenir un tema instrumental, per ser massa curt, i per estar -potser massa- en la línea del València All Stars, necessitant alguna peça una mica més trencadora i innovadora dins de la línea evolutiva del grup. Una línea evolutiva exemplar.

The Shake it up's Skaband - Ki Sap Instrumental

Per posar-me al dia de la discografia de Ki Sap, que ja vaig començar amb:

• L'Horta Ska (1998)
  
• Ki Sap (1999)
• Rural Style (2001)
• 10 Tone (2003)
• Ki Sap meets Valéncia All Stars (2005)

I ja vaig comentar que aleshores, quan vaig fer aquests apunts encara no tenía a la meva disposició el seu projecte instrumental, anomenat

The Shake it Up's Skaband

Que té un disc titulat

KI SAP INSTRUMENTAL

I no hi ha un millor moment que ara per a treure un momentet d'on habitualment no el tinc i escriure una ressenya del disc, que està disponible online a la pàgina de Ki Sap (www.kisap.org) també va ser publicat per la discogràfica d'ska basca Brixton Records.

I dic que no hi ha moment millor perquè el porto al cotxe, cada dia anant a la feina i tornant-ne deixo transportar-me al món del bon rollo i navego per les onades reggae-ska d'aquest formidable disc.

Que comença com una moto per la A2. Un ska de mig temps on els vents surfejen a sobre un ritme d'aquests que es molt rápid per ser lent, i massa lent per impedir moure't al ritme del contratemps... El tema principal a essent intepretat pels les diferents veus... Les fanfarries dels vents, la guitarra eléctrica que és l'instument més destacat del disc, i les contínues exhibicions en un magnífic primer tall... A2 (nom de la pista) es una fantástica invitació al viatge (de carretera, si voleu) que proposa el disc.

El viatge, com no podia ser d'altra manera, ens transporta pel món en BLANC I NEGRE. Un altre ska-jazz de mig temps, molt en la línea clássica Skatalites... Tema, solos, tema, solos i tancament del tema. Saxos, trompeta, saxo, ... En tema que no només serveix d'homenatge al Two Tone, sinó als mateixos Skatalites. Un tema de molt bella factura, en el que el sentiment de fusió predomina, copsant l'essencia d'un estil, d'una época.

De cop, el tercer cop ens fa sentir l'enyorança del que deixem enrera. SAUDADE. I a mi em transporta al mar... Uns primers segons de calma de cop es transformen en una inesperada tempesta skatalitica de vents i percusions... Sento la pluja, el mar que bat insistentment contra les roques. I l'enyoro. Malgrat l'inici calmat, un ska ágil es converteix en el teu guía... I tots el grup en una excel·lent comunió aconsegueix que els batecs del teu cor s'accelerin. Un ska-jazz una mica més 3a ona. El canvi de ritme em deixa sense paraules.

I el quart tall es presenta com un dels meus favorits. La guitarra hi juga un paper extraordinari. I s'entenen molt bé per al tema principal conjunt. Ultraman vs. Dr. Jau. Un títol que defineix perfectament el combat musical entre el formidable guitarra que fa vibrar totes les meves terminacions nervioses, i la contundent resposta dels vents que fa que sigui impossible balancejarme a la cadira, ja sigui de la feina, de casa o del cotxe. Un domini impecable dels canvis de ritme. Després el saxo es qui pren la paraula, però els vents tornen a dir la seva.

Corre! Ens hem de posar a cobert! Això a part del títol del cinquè tema (Run for Cover) és el que semblen avisar a l'intro del tema... Sona a perill... I clar, després ve la persecució... En un tema que també es una demostració de poder musical de la banda, que em recorda a la insoléncia del Dixie i a la negror del jazz.... Un auntèntic Ska-Jazz de ritmes rápids i algun toc veritablement jazzístic com el ritme marcat pels plats... I un cop més, una lliçó magistral per a novatos del món de l'ska, i de la música en general, de com es gestionen els canvis de ritme en un bon tall.

Ara que ja hem conseguit escapar-nos, es l'hora de moure l'esquelet. Shake it up! Mou-te nena! Un tema molt gran, que en un ritme ska de mig temps es permet el luxe de barrejar puntejats de guitarra, amb un temàs de vents, els solos que no tenen nom!, i tot condimentat amb un toc molt especial... Un domini impresionant.

Ask him!
Remember your roots!
Think with your brain, and not with your fucking boots!
Feel your heart!
Be yourself!
Go up! To the top, please!

Aquesta és la declaració d'intencions que es sent a la intro del següent tema. Continuant el nostre viatge, arriba el moment de l'autoservei. Autobeat. Preguta-li, recorda les teves arrels! Pensa amb el cervell i no amb les teves putes botes. Sent el teu cor. Sigues tu mateix. Puja, fins al límit! I el ritme s'accelera... Un ska animadet i un tema que s'enganxa com SuperGlue. Bonica superposició del baix i dels vents.

Però de cop deixem l'autopista per entrar en una carretera rural amb el nostre cotxe... Amb ritme més reagge que rocksteady entrem al NUDILLO ESTERNÓN. Un tempo elefántic que ens permet gaudir de la natura que descriuen els diferents solos que ens acompanyen en aquest fragment del nostre viatge... Un amalgama d'instruments ben avinguts.

I com no podia ser d'altra manera, ens parem a fer una visita a uns amics, mentre sona SKA4FRIENDS. Un tema per als amics, també amb un regust dixie-jazz molt ben mestissat amb la música jamaicana. "Hey brothers and sisters! Are you ready to move your feet to the ska beat ! Ska4friends is around!" I brindo amb una cervesa (sense alcohol que hem de seguir conduint en el nostre viatge pel projecte instrumental de Ki Sap).

"Enjoy the ska fever!" Are you ready for the bugaloo? Un ska ràpid que recorda a l'estil Victor Rice, que convida a aquell que l'escolta a un festival de sons i ritmes, jamaicans, i mundials. M'encanta el recolzament dels vents al ritme, impulsant-lo com un huracà que balla al ritme d'un alegre i saltarina melodia... Nens trapelles fan de les seves... El clima caribeny t'empeny a ballar sense parar. Disfruta la febre de l'ska: estàs llest per al bugaloo?

Sense adonar-te entres a un altre dels grans entre els grans temes del disc. Asko Falta Alda, Pau?. Sens el vent contra la cara... El viatge es fantàstic i esperes que no s'acabi. L'ska-jazz et poseeix. I la guitarra es decideix a reaparèixer. Què gran aquests solos de guitarra... Però els vents es posen gelosos i entren de mica en mica... El vent em torna a pentinar els cabells dins del caos. Molt gran!

I ja al final del nostre viatge, ja per descansar una mica de l'esforç i la fatiga... Un Reggae-Dub, Dub 125, amb la colaboració de Linton Kwesi Johnson. Una peça per a meditar. I encara que tinguis por, per descansar, i tornar a empendre el viatge pel món dels sons jamaicans. Un final tranquil per a un disc que no et deixarà indiferent.

The Slackers a la Gruta'77 - 2008

Avui us porto algunes fotos i alguns comentaris d'un concert molt vell...
Els Slackers de Dave Hillyard varen tocar a la Gruta '77 a l'Octubre de 2008. Ja fa gairebé un any.
Com sabeu jo últimament he estat de feina fins al cul i no puc actualitzar aquest bloc amb la freqüència que voldria.

Feta la petició de disculpes parlem del grup.



The Slackers, com la majoria dels grups de ska nordamericans més actuals, combina els ritmes jamaicans amb una forta presència instrumental amb les tonalitats soul que pel que es veu tant agraden als nordamericans. Justament per això hi ha tants i tants grups que tenen en el seu repertori una proposta que reflexa aquest fenòmen fidelment.

En aquest sac hi tenim Eastern Standard Time, hi tenim Westbound Train, com a grups joves de la moguda i en menor mesura però major experiència The Toasters, vertaders pioners de la música ska nordamericana. Clar que com ja he dit, the Toasters només adopten el so soul a pinzellades.

L'altra influència enorme de The Slackers suposo que es New York Ska Jazz Ensemble. I si no ho creieu escolteu David Hillyard and the Rocksteady 7.

Si en general els grups tan souleros a mi no em molen gens, val a dir que Slackers tenen un punt de qualitat addicional que els destaca sobre els altres.
Si tinc tantes fotos del teclista és per l'ESka, que es va sentir en tot moment altament interessada pel morbo que li feia el figura! :). Per als que no ho sapigueu l'ESka es una noia que m'acompanya a tots els concerts del rollo que pot.
Es la que surt a la foto amb el trombonista d'Slackers, i està com una cabra (en el bon sentit) i és la meva salvació musical a Madrid. Si la veieu enlloc tracteu-la genial! :)

El concert va ser interessant, força interessant, malgrat com ja he dit la meva falta de gust per al so més soulero. En qualsevol cas, va ser una nit extraordinària i no dubtaré a tornar a veure'ls...

Nou disc! The Pepper Pots: Now!

************************************Català*************************************

"NOW!", EL NOU DISC DE THE PEPPER POTS JA ESTÀ A LA VENDA

Ja està a la venda el nou disc de The Pepper Pots. Un treball on mostren la seva faceta més Soul, produït per el novayorquès Binky Griptite (Dap-Kings, Sharon Jones, Amy Winehouse…) i gravat a mig camí entre Catalunya i Nova York.

Ja podeu escoltar algun dels nous temes al nou Myspace:

http://www.myspace.com/thepepperpots

D'altra banda, ja podeu veure a la xarxa el primer videoclip oficial:

http://www.youtube.com/watch?v=zwuKwGo82rc

El disc està disponible a través de la pàgina web de la banda:

http://www.thepepperpots.com/merchandising.php

More info:

http://www.thepepperpots.com

http://www.myspace.com/thepepperpots

http://www.fotolog.com/thepepperpots

http://www.facebook.com/pages/The-Pepper-Pots/20309581589
http://www.eventful.com/thepepperpots
http://www.bebo.com/thepepperpots

Foto de THE FENICIANS, cortesia de BAIPPS

Aquí teniu una fotografia de "The Fenicians" del 09-06-09.

De esquerra a dreta,

Manyà - Arnau - Marc - Jaume - Natxo - Pitu - Xato

Cortesia de BAIPPS

Més informació de THE FENICIANS a:

- Myspace del Grup
- Crítica del disc

FELICITATS DR CALYPSO

Amb retard vull felicitar els Dr. Calypso per la seva trajectoria després de 20 anys.

El 21 de març el grup català per excel·lència d ska, reggae i soul celebrava els seus 20 anys de trajectòria ininterrompuda amb un concert ben especial a la sala Apolo de Barcelona. Per desgràcia, jo no vaig poder ser-hi... Això de treballar a Madrid no dóna massa alegries...

Però vaig poder participar-ne mínimament, la promotora-discogràfica Propaganda-pel-fet, va difondre unes FOTOS DEL CONCERT, així com alguns vídeos:

VÍDEO Aquesta nit
VÍDEO The Power of Latin Soul
VÍDEO Plan 9
VÍDEO Rastablanc* + *Embolingats (amb Skatalà: Què Grans!!!)

(Cortesia de la gran web http://www.boss-sounds.org)

La nota de premsa de la productora-discogràfia deia això:

Amb el cartell de entrades esgotades penjat a l entrada des de 30 minuts abans de l inici, Dr Calypso va oferir un repàs intens al seu repertori plagat de clàssics intergeneracionals. A més, i com requeria una data tan especial, hi van haver força sorpreses a dalt de l escenari. Com a mestre de cerimònies, Quique Skatalà obria la nit presentant el grup al respectable. Poc després, el mateix Quique acompanyat del Pitu, pujava a l'escenari per repassar amb els Dr Calypso dos temes mítics dels Skatalà: Rastablanc i Embolingats . L'Apolo embogia. També participaren de la festa els cantants de la Fundación Tony Manero, que van cantar The Power of Latin Soul. Entre altres convidats, també prengueren part membres de Subversiva 77 i antics membres del grup, que pujaren a l escenari a marcar-se alguns temilles.

Entre amics i amigues, a dalt de l escenari i també a la pista de ball d'un Apolo de gom a gom, Dr Calypso van celebrar 20 anys de recorregut i trajectòria. Vàries generacions de jovent han crescut al ritme d aquesta mítica banda barcelonina, pionera juntament amb Skatalà en la introducció dels ritmes jamaicans a la península ibèrica a finals dels anys 80. El grup no ha parat de treballar des dels seus inicis, editant discos, girant per Catalunya i també a tota Europa i oferint-nos un repertori musical únic i històric. La festassa de l altre dia l Apolo confirma que el grup està en plena forma i que el públic, 20 anys després, continua disfrutant com el primer dia. Què més es pot demanar??

Felicitats als Dr Calypso en el seu vintè aniversari! Per molts anys més de bolos, èxits i festa caribenya!

Felicitats de part meva també. Espero que quan es posin a fer gira no s'oblidin de Madrid!

Anthony Johnson (II): Una biografia

Nascut i educat a Trench Town, Jamaica, el cantant i artista internacional de roots reggae Anthony Johnson es va fer conèixer inicialment com a integrant del trio vocal Mystic Eyes, amb els que va aconseguir un gran éxit, “Perilous Times” (produït com a 12” per Greensleeves al Regne Unit). Aquest tema fou un gran éxit al final dels anys setanta.

Com a solilsta, treballà amb productors consagrats com Jah Thomas, Linval Thompson i Prince Jammys, els quals han produït tots els seus grans clàssics, tant Roots Radics com High Times Bands. Fu Jah Thomas produí el també gran éxit internacional, hit parade del Dancehall, ‘Gunshot’ (produit pel segell britànic Greensleeves). Més endavant reaparegué com a Sound System Dubplate titulat ‘Soundclash’, i qualsevol Sound System que es respectès no podia faltar-li una de les seves seleccions.

Altres éxits d'Anthony Johnson són ‘Dancehall Vibes’, el primer produït per Jammys (a més d'un àlbum pre-digital, A Yah We Deh); ‘Life Is not Easy’, ‘Africa’ e ‘Know the Truth’ produïda per Linval Thomson; i molts altres com ‘Woman Woman’, ‘Reggae Feelings’, ‘She Affi Come A Me’, ‘Sitting in the Park’...

Anthony es va instalar a Londres als anys vuitanta i després d'un període de silenci als estudis, va tallar temes amb Jah Warrior, Rootsman i per l'etiqueta del seu vell amic Mike Brooks, ‘Teams’. A més va enregistrar un remake del seu clàssic ‘Africa’ enregistrat per Jah Warrior amb el ritme de ‘Declaration of Rights’, inclós al seu disc ‘Nu Shoots Inna Roots’. Aquest inclou una importantíssima nova versió del seu himne ‘Gunshot’ amb Rootsman i el seu single ‘I’m the One’ va rebre una gran acceptació al món dance.

Per acabar, cal remarcar la importància de la seva reinterpretació de ‘Gunshot’ a l'àlbum ‘Garage Dubs’ (FRS002), un two step-ragga-garage enregistrada amb el productor londinenc ‘Raggage’ ‘Charjan’, que permet Anthony conquestar un nou públic amb el seu missatge d'invitació a deixar les armes. Hom podria dir que aquest tema, quan sona, encén literalment la pista de ball.

Al decurs de la seva carrera ha publicat 5 albums i molts singles que l'han regalat fama i fortuna. Els darrers anys ha vist com Anthony retornava gradualment a enregistrar talls amb segells com el veterà Channel One. En parcitular el Febrer de 2002 veié el primer de diversos concerts per promocionar la publicació del recopilatori 'Nu Shoots Inna Roots', acompanyat pels selectors FRS i editors del recopilatori Smart Monkey i Bimble en un grapat de dates al voltant del Regne Unit. FRS va seleccionar els temes i melodies mentre que Anthony elevava els concerts en balls d'estil J.A. navegant sense esforç a sobre qualsevol ritme, nou o vell que li llancessin a sobre.

Un dels testimones que ens en queda és el disc Togetherness editat pel segell Prestige Records. I d'aquest disc, 3 temes es varen incloure al recopilatori "100 Reggae Hits": Togetherness, Suspicious Minds i Sweet Inspiration, de les que ja en parlarem...

Anthony Johnson (I), un artista infravalorat

1. Anthony Johnson, un artista infra-valorat

Si ja vàrem dir fa dos anys a aquest blog que Roland Burrell va ser un vocalista menystingut, d'Anthony Johnson podem dir exactament el mateix. Suposo que cal agrair a Prestige Records per exposar al públic general artistes tan infravalorats com Anthony Johnson, Roland Burrell, Devon Russell, i altres. Això ho va dur a terme durant els anys 90 (la segona meitat dels anys 90) mitjançant la reedició de discos gairebé oblidats dels anys 70 i 80 sobretot.
Anthony Johnson ha donat al món una sèrie de tendres cançons d'amor amb els bons ritmes reggae antics i ja passats de moda (per a alguns).



A 'Togetherness' (Prestige Elite, 1994) s'hi pot trobar una bona mostra d'aquestes cançons: "Goodbye" i "If I Follow My Heart" són, possiblement, les millors de les seves cançons d'amor, mentre que "Togetherness" i una versió de "Wildflower" de New Birth (al disc anomenat She's Faced the Hardest Times) són també molt agradables.

Malgrat tot, la millor cançó a Togetherness pot be ser la seva versió de "Suspicious Minds" d'Elvis Presley, una tonada sensacional, un tros de vida amb un cavernós ritme early dancehall. Per norma general, artistes obscurs justament publicats per Prestige valen molt la pena tenint en compte el preu relativament baix de l'àlbum: el disc és barat, però el contingut no té preu. Com molts altres artistes i en general com la tasca de reedició de discos de Prestige Elite, l'he descobert de la forma més curiosa.

Un dia em vaig comprar un recopilatori de 100 grans temes del Reggae a un preu molt assequible (Eren 12 Euros?)... I realment no m'en penedeixo, perquè de la mateixa manera que amb Anthony Johnson, el preu del recopilatori està bé, però els temes que conté no tenen preu.

WONDERBRASS - MySpace i Web

ELS WONDERBRASS informen que JA TENEN MySpace i Web.

www.wonderbrass.info

www.myspace.com/wonderbrass4

Els ex-components de la Gran Orquesta Republicana, (Nacho-saxo, Nestor-trompeta i PepLluís-percusió) continuen amb la seva banda de Dixieland i humor.

No vos perdeu els vídeos al MySpace...

Mor Alton Ellis

Des de NBC Producciones, com agencia oficial de l'artista a l'Estat Espanyol, ens informen lamentablement de que Alton "Mr.Rocksteady" Ellis va morir a la matinada de Dissabte 11 d'Octubre a les 4 a.m. a la ciutat de Londres. Un càncer irreversible, que ja va generar els primers rumors falsos sobre la seva mort el passat dijous 9 d'Octubre, ha pogut definitivament amb el veterà artista jamaicà.

Rest in Peace Alton.
Alton Ellis, Mr. Soul of Jamaica

Considerat com l'incontestable rei del rocksteady, Alton Ellis va nàixer a Kingston, Jamaica l'any 1940 o 1939. Present a la història del reggae durant més de 40 anys, aquesta veterana estrella va començar la seva carrera artística com a ballarí quan tenia només 16 anys. No fou fins a finals dels anys 50 quan va començar a interessar-se pel cant, i aviat va formar el duo "Alton y Eddy" amb el cantant Eddy Perkins. Amb ell, el seu major éxit va ser "Muriel" per als llegendaris Studio 1 de Sir Coxsone Dodd.
Quan Eddy es traslladà als EEUU, Alton va formar el grup "Alton & The Flames", amb els que va treballar durant una temporada per a Coxsone, tot i que aviat començaria a treballar per al segell Treasure Isle del també mític Duke Reid, on va produïr els seus millors temes i provocà que molts artistes deixassin l'Studio 1 per intentar emular l'éxit d'Alton amb Duke Reid.

Entre 1965 y 1966, el rocksteady va explotar a Jamaica, moment que fou aprofitat per Alton per a crear ritmes i melodies inmortals que el feren apoderar-se del títol de "Rei del Rocksteady", que ostentará per a l'eternitat, a la vegada que guanyava nombrosos premis. Quan la música reggee va començar a extendre's per tot el món, Alton Ellis es va convertir en un dels artistes més populars poguent encantar a tot tipus de públic amb els seus temes més coneguts, el seu estil inequívoc i la seva elegancia natural a l'escenari. Alton Ellis era, de fet, un dels artistes més solicitats a festivals i sales de tot el món. Gràcies a la seva massiva contribució a la música reggae, el govern de jamaica li va concedir l' “Order of Distinction”, una de les condecoracions més prestigioses i importants de l'illa.

Alton Ellis es indubtablement reconegut com un dels artistes pioners de la història de la música reggae, estil nascut directament de la música rocksteady de la qual en fou un dels màxims estandards. Avui en dia, els ritmes i melodies d'aquella época resisteixen encara amb la seva producció en múltiples estudis jamaicans. De fet, Alton Ellis no és només conegut com “Mr. Rock Steady” i “Mr. Soul of Jamaica”, sinó que també ha estat apodat “The Godfather of Reggae”. Alton també ha produït, escrit i inspirat moltes composicions per a importants artistes jamaicans durant la seva llarga carrera, essent un dels músics més respectats a Jamaica. Seria humanament impossible narrar la història de la música reggae sense mencionar Alton Ellis.

Enllaços relacionats:

Alton Ellis, The Rocksteady Man (I)
Alton Ellis, The Rocksteady Man (II)

Ki Sap meets València All Stars

Aparegut l'any 2005, Ki Sap meets València All Stars és un disc fantàstic, enregistrat en directe amb la colaboració de figures molt importants de l'escena jamaicana al País Valencià. D'aquí el nom d'All Stars.

El disc arranca amb 33 a mà. Declaració de principis i ska! Un tema ska-jazz perfecte per a animar la introducció del disc i el principi d'un concert. Aquest tema dóna pas a

Palestina: un tema reggae-ragga molt bonic.

El tercer track és La Poli té Gana, un altre reggae molt tranquil. Aquest disc és tan agradable i bo que em falten paraules per descriure'l. És la culminació perfecta de l'evolució de Ki Sap, arrelant la música jamaicana amb gran qualitat sonora i compositiva, amb lletres depurades i on la música ha guanyat protagonisme al davant de la lletra.

Katy Dadà és la convidada al Where You Go Riddim, un ska ràpid i divertit i alegre que versiona la cançó del disc 10 Tone. Una versió excel·lent de l'esmentat tema.

El següent tema és Combination, un reggae-ragga-muffin, en la línea del disc, molt interessant.

Després toca Dr. Darlyng Riddim, amb una base molt curiosa ja que molts la coneixeràn per ser la base emprada pels Pirat's Sound Sistema a El Registre, però amb una lletra i melodia diferents. És un altre reggae en plan sound system, en el qual, dins la línea del disc, els Ki Sap fan la base i artistes convidats posen la veu. Fantàstica.

Power, es un track amb reminiscències funk. Almenys al principi. I una mica de hip-hop, una mescla revitalitzant.

Babylon System retorna al reggae. Sense paraules. Potser la única pega que es podria fer a aquest disc és que recorre massa al reggae-ragga... Ja sé que és l'objectiu, que Ki Sap sigui una mera backing-band i el reggae fa això més senzill per a convidar artistes. De totes formes es troba a faltar una mica la varietat estilística. Això no treu que els temes que han inclós al disc no siguin de factura gairebé perfecta.

Després, recorren al disc 10 Tone per canviar una mica la dinàmica (que tot just hem comentat que en alguns moments esdevé lleugerament monótona) i es treuen de la màniga l'ska instrumental anomenat igual que el disc. Per cert és un tema genial. Amb un solo de guitarra eléctrica esfereïdor!

I tornen al reggae amb Fuego van a tener, en aquest cas el cantant l'afronta amb una versió més melódica, menys ragga. Un bon tema.

Acte seguit, un gran Stepping out of Babylon, un tema que personalment m'agrada molt. Un ska molt clàssic tot i que bastant ràpid, que recorda molt la sonoritat jamaicana dels anys 60... Amb el segell personal de Ki Sap. Un tema amb majúscules. Nights of València!

També coneguda com Més Fort Cauran, sóna Palabras Sonido y Poder. Un reggae més afegit al compte d'aquest disc, amb la bella factura que ens tenen acostumats aquests nois. Una mostra més de la magnitud artística assolida per Ki Sap amb els anys i els discos!

I de mica en mica, de reggae en reggae amb alguna pinzellada exòtica de ska o funk o altres coses rares ens acostem al final del disc. En concret el penúltim tall, L'Horta Free Style, com bé descriu el títol, és un ragga Free Style. Alguns dels intérprets que participen al disc demostren la seva habilitat en el Free Style.

I finalment, tancant aquest disc, hi ha Wakkambon.
Un tall de més de vuit minuts. Amb un fort component instrumental a la intro de 2 minuts, comença un homenatge a la ganja. Amb un recordatori a Sugar Minott inclós. Poc a poc van passant tots els que participen al disc...

I s'acaba així, de cop. Com un coitus interruptus.
Deixant enrera un disc gegant, potser una mica massa abusat de reggae-ragga però fantàstic tanmateix. Un disc que suposa la re-culminació musical d'una banda amb una trajectòria tan fantàstica com peculiar, des del power-ska-punk guarro al reggae-ragga-ska de qualitat!