L'éxit de Sam the Sham & the Pharaohs va ser reinterpretat i versionat per Bad Manners també al seu primer disc: Ska 'n' B.
Disfruteu la versió original!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris historietes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris historietes. Mostrar tots els missatges
16 d’octubre 2011
15 d’octubre 2011
Bad Manners Origins: Bobby 'Boris' Pickett & The Cryptkickers - Monster Mash
Més fonts d'inspiració de Bad Manners... Bobby 'Boris' Pickett & The Cryptkickers tingueren aquest famós éxit. The Monster Mash que Bad Manners reinterpretaria per al seu primer disc, Ska'n'B
06 de febrer 2008
Monkey Man: de Toots & The Maytals to Skatalà (part II)
Com ja he explicat a la primera part de l'apunt, Monkey Man és una cançó molt important en la història de la música jamaicana. Primer pel seu creador, el líder de Toots & the Maytals (Frederick 'Toots' Hibbert), i uns anys més tard per The Specials (1978) dins del moviment Two Tone.
Peró no acaba aquí la trajectòria d'aquesta mítica cançó, doncs a mitjans dels anys 80, a l'Estat Espanyol el matrimoni entre les influéncies del moviment Two Tone i el panorama musical estatal, varen aparèixer dos importants nuclis de moviment ska.
Un d'ells a Catalunya, on primer Decibelios (més dedicats a l'Oi!) i després Skatalà varen crear escola i vàren ser pràcticament els creadors del moviment ska. I amb tot això, el 1987 va aparèixer el primer disc-maqueta d'Skatalà (Fent d'aquí), que comptava amb una curiosa i molt personal versió de Monkey Man, titulada Boski (Man). (La següent lletra conté una transcripció que jo he fet, però algunes coses se'm poden haver saltat o em puc haver equivocat així que tota correcció o comentari serà més que benvingut).
Paral·lelament, al País Basc, un gran grup intentava convertir el Euskal Herría en l'Euskadi Tropical. Es tracta de Potato, que als seus directes cantava la seva també peculiar interpretació del Monkey Man.
Peró no acaba aquí la trajectòria d'aquesta mítica cançó, doncs a mitjans dels anys 80, a l'Estat Espanyol el matrimoni entre les influéncies del moviment Two Tone i el panorama musical estatal, varen aparèixer dos importants nuclis de moviment ska.
Un d'ells a Catalunya, on primer Decibelios (més dedicats a l'Oi!) i després Skatalà varen crear escola i vàren ser pràcticament els creadors del moviment ska. I amb tot això, el 1987 va aparèixer el primer disc-maqueta d'Skatalà (Fent d'aquí), que comptava amb una curiosa i molt personal versió de Monkey Man, titulada Boski (Man). (La següent lletra conté una transcripció que jo he fet, però algunes coses se'm poden haver saltat o em puc haver equivocat així que tota correcció o comentari serà més que benvingut).
No cal dir, crec, que Skatalà va ser el bressol de l'ska tal i com l'entenem ara, tal i com el gaudim ara.
Boski
(Versió: Skatalá)
(Yeah! The Boski Man, you're dread and you're Nutty Boy and ...) (Tira txa txa txa, Tira txa txa txa) Ay ay ay ay ay ay cuidado con tu cerveza mi amigo boski man (x2) Y allí està el Roure, que le van a cerrar el bar No te caigas con tu mobilette Tirando los dardos Cayendo (Perdiendo) al domino En la barra ardiendo (riéndonos) riéndonos tu y yo (x2) (Tira txa txa txa, Tira txa txa txa) Más guarro no se és Mas sucio querias ser Por eso a ti A ti te echó tu jefe Ay ay ay ay ay ay cuidado con tu cerveza mi amigo boski man (x2) Tirando los dardos Cayendo (Perdiendo) al domino En la barra ardiendo (riéndonos) riéndonos tu y yo (x2) (Tira txa txa txa, Tira txa txa txa) Aitxú Aitxú, and Shawly Boowly I tu que coño gritas mi amigo Boski man No es verdad, No es verdad seguimos con la trompa Y jugamos al billar Tirando los dardos Cayendo (Perdiendo) al domino En la barra ardiendo (riéndonos) riéndonos tu y yo (x2)
Paral·lelament, al País Basc, un gran grup intentava convertir el Euskal Herría en l'Euskadi Tropical. Es tracta de Potato, que als seus directes cantava la seva també peculiar interpretació del Monkey Man.
I més o menys així és com passarà a la història Monkey Man, fins que algún altre grup mític torni a remitificar el mite de l'home mico.
Monkey Man
(Versió: Potato)
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Me la meneo con mucho esmero
Sólo soy un monkey man
Me balanceo con mucho esmero
Sólo soy un monkey man
Tu historia, tu historia, no me dice nada ya
Tu historia, tu historia, no me dice nada ya
Que no lo entiendes tú, que no comprendes tú
Sólo soy un monky man
Que no lo entiendes tú, que no comprendes tú
Sólo soy un monky man
Me jodiste la razón,
noqueaste el corazón,
me hiciste una piltrafa en todo el mogollón
pensé y pensé y descubrí la cuestión
"para subsistir un Tximino has de ser"
por eso ahora, por eso ahora,
por eso ahora sólo, sólo, sólo soy un monkey man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
04 de febrer 2008
Monkey Man: de Toots & The Maytals to Skatalà (part I)
Si hi ha alguna cançó que ha marcat d'una forma especial la història de l'ska (i d'una forma estretament vinculada amb l'ska fet a casa nostra i al País Basc) aquesta és Monkey Man.
Monkey Man té una història llarga i especial, doncs fou un dels grans èxits d'un dels grups mítics de l'escena jamaicana dels anys 60, Toots & The Maytals (apunt). Monkey Man va ser un dels grans éxits de la banda, l'any 1968, poc després de sortir de la presó. (Toots va estar a la presó per un robatori, on va composar un altre éxit com 46-54 That's My Number). El tema, a més de ser un éxit com a single, va aparèixer al disc Sweet & Dandy (1969) i al tercer àlbum de Toots & The Maytals (Monkey Man, 1970). La lletra de la cançó és aquesta:
Aquest tema va ser un gran éxit que sempre va acompanyar el grup... Fins a límits difícils d'aguantar. El propi grup (o més aviat el que quedava del grup, ja que faltaven un parell o tres de membres) en una posterior reunió el 1998 va publicar un altre disc (Guilty 'till proved Innocent) amb una cançó on exposava com el tema Monkey Man va passar de ser una catapulta a l'éxit a un maldecap del qual fugir. La melodia de la cançó està basada en la mateixa Monkey Man, i la lletra... La lletra també critica l'actitud de la crítica, valgui la redundància i la reprodueixo a continuació.
(Traducció:)
Monkey Man té una història llarga i especial, doncs fou un dels grans èxits d'un dels grups mítics de l'escena jamaicana dels anys 60, Toots & The Maytals (apunt). Monkey Man va ser un dels grans éxits de la banda, l'any 1968, poc després de sortir de la presó. (Toots va estar a la presó per un robatori, on va composar un altre éxit com 46-54 That's My Number). El tema, a més de ser un éxit com a single, va aparèixer al disc Sweet & Dandy (1969) i al tercer àlbum de Toots & The Maytals (Monkey Man, 1970). La lletra de la cançó és aquesta:
Monkey Man - TOOTS & THE MAYTALS(Traducció:)
Ay ay ay, ay ay ay, tell you baby,
you huggin' up the big monkey man (2x)
I've seen no sign of you,
I've only heard that you huggin' up the big monkey man (2x)
Is not lie, is not lie, them a tell me,
you huggin' up the big monkey man (2x)
Now I know that, now I understand, you turnin' a monkey on me (2x)
(repeat)
L'Home Mico - TOOTS & THE MAYTALSPerò la història d'aquesta gran i peculiar cançó va més enllà, perquè al revival de l'ska dels anys 80 a Gran Bretanya conegut com a Two Tone, un dels referents d'aquest moviment, els Specials (The Specials AKA The Coventry Automatics) , varen fer la seva versió particular d'aquesta cançó incloent-la al seu primer disc, titulat com el propi grup (Specials) i convertint-se ràpidament en una de les cançons emblemàtiques del grup.
Ay ay ay, ay ay ay, t'ho vaig dir nena,
estàs abraçant el gran home mico (2x)
No he vist cap senyal teva
Només he sentit a parlar de tu
abraçant el gran home mico (2x)
No menteixo, no menteixo
Ell m'han dit,
que estàs abraçant el gran home mico (2x)
Ara sé que..., ara ho entenc,
estàs fent un mico de mi (2x)
(Traducció:)
Monkey Man
Frederick 'Toots' Hibbert
This one's for the bouncers. Big, big Monkey Man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
I never saw you, I only heard of you
huggin up the big monkey man
I never saw you, I only heard of you
huggin up the big monkey man
It's no lie, it's no lie
Them a tell me, you huggin up the big monkey man
It's no lie, it's no lie
Them a tell me, you huggin up the big monkey man
Now I know that, now I understand
You're turning a monkey on me
Now I know that, now I understand
You're turning a monkey on me
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
I was on my way to Banbury Cross,
Then I see a monkey upon a white horse
With rings on he fingers, bells on him toes
Sing a little song, wherever he be
'Cos he's a monkey, 'cos he's a monkey
'Cos he's a weedy little monkey man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey
Monkey Man
(Frederick 'Toots' Hibbert)
Aquesta pels que es belluguen! Gran, gran Home Mico!
Ai, ai, ai! Ai, ai, ai!
Et dic nena, estàs abraçant el gran home mico
Mai no et vaig veure, només vaig sentir parlar de tu
abraçant el gran home mico (x2)
No és mentida, no és mentida
M'ho han dit, tu abraçant el gran home mico (x2)
Ara ja se que..., ara ja ho entenc
M'estás fent tornar un mico (x2)
Mai no et vaig veure, només vaig sentir parlar de tu
abraçant el gran home mico (x2)
Estava de camí cap a Banbury Cross,
quan veig un mico sobre un cavall blanc
amb anells als dits, cascabells als turmells
Canta la cantarella, onsevulla que estigui
Perquè és un mico, perquè és un mico
Perquè és un petit i esquàlid home mico
Ai, ai, ai! Ai, ai, ai!
Et dic nena, estàs abraçant el gran home mico (x2)
Aquest tema va ser un gran éxit que sempre va acompanyar el grup... Fins a límits difícils d'aguantar. El propi grup (o més aviat el que quedava del grup, ja que faltaven un parell o tres de membres) en una posterior reunió el 1998 va publicar un altre disc (Guilty 'till proved Innocent) amb una cançó on exposava com el tema Monkey Man va passar de ser una catapulta a l'éxit a un maldecap del qual fugir. La melodia de la cançó està basada en la mateixa Monkey Man, i la lletra... La lletra també critica l'actitud de la crítica, valgui la redundància i la reprodueixo a continuació.
Running Away
Neville Staple / Sheena Staple / Tom Lowry / Kendal Smith / The Specials
When you look, what do you see?
You only see the monkey not the man in me
But now I'm back, and that's a fact
Gonna show the next generation where I'm at
What I mean is to say
The way that I was is the same as I am today
Now if you're white, or if you're black
Remember you can't get the monkey off your back
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
I was lost, but now I'm found
Some might even say that I've been around
With the crowd I would move
Mr. sophisticated just can't lose
Now in the style that I was dressed
I was the steady reason no-one could test
Yeah I was smart and I was cool
No matter how hard they tried I was no-ones fool
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
Did you hear what I say?
Now did you hear what I say?
When you look, what do you see?
You only see the monkey not the man in me
But now I'm back, and that's a fact
Gonna show the next generation where I'm at
What I mean is to say
The way that I was is the same as I am today
And if you're white, or if you're black
Remember you can't get the monkey off your back
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
(Traducció:)
Running Away
Neville Staple / Sheena Staple / Tom Lowry / Kendal Smith / The Specials
Quan em mires, qué és el que veus?
Només veus el mico i no l'home que hi ha en mi
Però ara he tornat, i és un fet
T'ensenyaré la següent generació on m'he ubicat
El que pretenc és dir
El camí en el que era és el mateix que ara
I si tu ets blanc, o si ets negre
Recorda que no et pots treure el mico de l'esquena
I ara estàs corrent, i ara estàs corrent i ara estàs fugint
Estàs fugint de l'home mico (x2)
Estava perdut, però m'he trobat
Alguns fins i tot dirán que he estat voltant
Amb la multitud, jo m'hi mouria
Mr. Sofisticat no pot perdre
Ara en l'estil, que jo vestía
jo era la raó que ningú podía provar
Si, jo era llest i era 'guai'
Per molt que ho intentassin no era un idiota
I ara estàs corrent, i ara estàs corrent i ara estàs fugint
Estàs fugint de l'home mico (x2)
Has sentit, el que he dit?
Ara has sentit el que dic?
(continuará...)
21 de setembre 2007
Fermín Muguruza Afro-Basque Fire Brigade a Porreres
És qüestió de la cojuntura.
Un govern a l'estat que aboga per la tolerància i el respecte per arribar a la pau. No dic que sigui bó... Però n'hi ha de pitjors, i molt! Que prefereixen el camí de la prohibició la censura i la procreació de l'odi i la confrontació.
Un govern autonòmic a les Illes que recupera l'auto-estima i el gust per la democràcia, la llibertat d'expressió i la tolerància per damunt de tot.
Un ajuntament d'esquerres en la línea de les idees alternatives, dels punts de vista diferents (ni millors ni pitjors).
I un grup de gent amb molt d'amor per la cultura, la llibertat i la lluita per la justícia.
Encara que no sigui fàcil de creure parlo de l'Estat Espanyol, el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Porreres i la gent de l'Obra Cultural Balear i de www.somiseremradio.cat .
Perquè fa uns anys, o bé la delegació del govern espanyol, o bé el govern de les Illes, haurien posat tot de la seva part per censurar l'artista del que vull parlar avui. Sense anar més lluny, aquest artista té prohibit actuar a cap comunitat autònoma, província o terme municipal del PP. I tot per pensar diferent. I per donar un punt de vista allunyat del convencional.
Jo no defenso el seu punt de vista. Però sempre que no atempti contra la llibertat de les altres persones (que no ho fa o fa temps que l'haurien processat judicialment (amb éxit) ) crec que tenen dret a defensar-ho.
Però es que Fermin és un músic enorme. Te una gran qualitat musical, un domini del ritme i de la melodía, i una capacitat inmensa de transmetre sentiments: ràbia, impotència, opressió... Alegria, amor, llibertat, lleialtat, independència...
Aquell dia de fortuna, 10 d'Agost, vaig tenir la sort de trobar-me a Mallorca, al meu poblet felanitxer, veí de Porreres però abonat al feixisme intolerant de la dreta casposa. I no vaig tenir cap dubte en participar en aquest crit a favor de la llibertat d'expressió tan sovint negada. Fermín va tocar després de que els Grollers de sa Factoria animessin el cotarro i abans dels Oprimits... D'aquests dos ja en parlaré en un altre apunt perquè Fermín es mereix un apunt per ell sol.
Fermín Muguruza, acompanyat de la Afro-Basque Fire Brigade, ens va fer ballar com a bojos i tocar el cel a tots en un concert brillant enmarcat a la gira TALKA TOUR 2007, amb la qual posava especial émfasi en la presentació del seu últim (i també brillant disc) "Euskal-Herria Jamaika Clash".
Amb la bandera internacionalista a la mà, va enfilar tema darrera tema... Entre els quals, (si no recordo malament, que ja fa molt de temps) Urrun o 54-46 (del disc Brigadistak Sound System, 1999). D'altres com, FM 99-00 Dub Manifest (que gran que gran!!!) o Big-Benat (del disc FM 99.00 Dub Manifest, 2001). In-komunikazioa o Lingua Navarrorum Museum (del disc In-Komunikazioa, 2002). I la major part de les cançons del ja esmentat "Euskal-Herria Jamaika Clash", amb una sorpresa majúscula...
Perquè per aquells que no ho sabeu, Fermín Muguruza fou co-fundador, guitarrista i cantant dels grups Kortatu i Negu-Gorriak. I del primer varen tocar la cançó més mítica de totes... I la que més han volgut censurar: Sarri, sarri! Una versió (idéntica musicalment però amb lletra nova) de la cançó "Chatty Chatty" de Toots & The Maytals (disc Just Like That).
La veritat és que entre que ha passat molt de temps, i que va ser un concert extasiant per a mi...
La veritat és que no m'esperava una nit tan fantàstica (per la música i per la companyia) en els meus escasos 19 dies de vacances estivals.
Pffff. Que gran!!!!
Aviat, una petita crònica dels teloners, Grollers de sa Factoria i Oprimits.
Un govern a l'estat que aboga per la tolerància i el respecte per arribar a la pau. No dic que sigui bó... Però n'hi ha de pitjors, i molt! Que prefereixen el camí de la prohibició la censura i la procreació de l'odi i la confrontació.
Un govern autonòmic a les Illes que recupera l'auto-estima i el gust per la democràcia, la llibertat d'expressió i la tolerància per damunt de tot.
Un ajuntament d'esquerres en la línea de les idees alternatives, dels punts de vista diferents (ni millors ni pitjors).
I un grup de gent amb molt d'amor per la cultura, la llibertat i la lluita per la justícia.
Encara que no sigui fàcil de creure parlo de l'Estat Espanyol, el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Porreres i la gent de l'Obra Cultural Balear i de www.somiseremradio.cat .
Perquè fa uns anys, o bé la delegació del govern espanyol, o bé el govern de les Illes, haurien posat tot de la seva part per censurar l'artista del que vull parlar avui. Sense anar més lluny, aquest artista té prohibit actuar a cap comunitat autònoma, província o terme municipal del PP. I tot per pensar diferent. I per donar un punt de vista allunyat del convencional.
Jo no defenso el seu punt de vista. Però sempre que no atempti contra la llibertat de les altres persones (que no ho fa o fa temps que l'haurien processat judicialment (amb éxit) ) crec que tenen dret a defensar-ho.
Però es que Fermin és un músic enorme. Te una gran qualitat musical, un domini del ritme i de la melodía, i una capacitat inmensa de transmetre sentiments: ràbia, impotència, opressió... Alegria, amor, llibertat, lleialtat, independència...
Aquell dia de fortuna, 10 d'Agost, vaig tenir la sort de trobar-me a Mallorca, al meu poblet felanitxer, veí de Porreres però abonat al feixisme intolerant de la dreta casposa. I no vaig tenir cap dubte en participar en aquest crit a favor de la llibertat d'expressió tan sovint negada. Fermín va tocar després de que els Grollers de sa Factoria animessin el cotarro i abans dels Oprimits... D'aquests dos ja en parlaré en un altre apunt perquè Fermín es mereix un apunt per ell sol.
Fermín Muguruza, acompanyat de la Afro-Basque Fire Brigade, ens va fer ballar com a bojos i tocar el cel a tots en un concert brillant enmarcat a la gira TALKA TOUR 2007, amb la qual posava especial émfasi en la presentació del seu últim (i també brillant disc) "Euskal-Herria Jamaika Clash".
Amb la bandera internacionalista a la mà, va enfilar tema darrera tema... Entre els quals, (si no recordo malament, que ja fa molt de temps) Urrun o 54-46 (del disc Brigadistak Sound System, 1999). D'altres com, FM 99-00 Dub Manifest (que gran que gran!!!) o Big-Benat (del disc FM 99.00 Dub Manifest, 2001). In-komunikazioa o Lingua Navarrorum Museum (del disc In-Komunikazioa, 2002). I la major part de les cançons del ja esmentat "Euskal-Herria Jamaika Clash", amb una sorpresa majúscula...
Perquè per aquells que no ho sabeu, Fermín Muguruza fou co-fundador, guitarrista i cantant dels grups Kortatu i Negu-Gorriak. I del primer varen tocar la cançó més mítica de totes... I la que més han volgut censurar: Sarri, sarri! Una versió (idéntica musicalment però amb lletra nova) de la cançó "Chatty Chatty" de Toots & The Maytals (disc Just Like That).
La veritat és que entre que ha passat molt de temps, i que va ser un concert extasiant per a mi...
La veritat és que no m'esperava una nit tan fantàstica (per la música i per la companyia) en els meus escasos 19 dies de vacances estivals.
Pffff. Que gran!!!!
Aviat, una petita crònica dels teloners, Grollers de sa Factoria i Oprimits.
20 de setembre 2006
Canvis
Tot està a punt de canviar. I no parlo de la Sexta.
Aquest blog canviarà... Ha de canviar perquè jo canviaré...
Deixo BCN i vaig a Madrid.
Intentaré que aquest blog encara sigui el millor blog en català sobre la música jamaicana i la música d'influència jamaicana...
El que potser no podré mantenir tan al dia és l'agenda d'actuacions...
I les cròniques de concerts... Si en faig serà de concerts a Madrid. Clar que sempre podeu enviar-me les vostres cròniques de qualsevol concert... Jo ja la penjaré...
Canvis.
Aquest blog canviarà... Ha de canviar perquè jo canviaré...
Deixo BCN i vaig a Madrid.
Intentaré que aquest blog encara sigui el millor blog en català sobre la música jamaicana i la música d'influència jamaicana...
El que potser no podré mantenir tan al dia és l'agenda d'actuacions...
I les cròniques de concerts... Si en faig serà de concerts a Madrid. Clar que sempre podeu enviar-me les vostres cròniques de qualsevol concert... Jo ja la penjaré...
Canvis.
01 de gener 2006
Any Nou 2006 , Ska en abundància
Enrere ha quedat el 2005... Un any que molts recordarem per l'any que varem poder veure lleument i sentir plenament a Skatalà, quan molts havíem perdut tota esperança. Un any on un grup d'Ska ha destacat especialment a BCN almenys: els Discípulos de Otilia, oferint concert rera concert música de la millor qualitat i skatalíticament mogudeta.
Si bé és cert que el món de l'ska no té ni suport institucional ni un circuit excessivament consolidat, però la veritat és que hi ha molta gent que el viu amb il·lusió i que s'esforça dia a dia per enfortir i consolidar-la. Desitjo que l'any que ve sigui genial per a tots ells perquè així també ho serà per a mi... i per vosaltres.
SKA!
Si bé és cert que el món de l'ska no té ni suport institucional ni un circuit excessivament consolidat, però la veritat és que hi ha molta gent que el viu amb il·lusió i que s'esforça dia a dia per enfortir i consolidar-la. Desitjo que l'any que ve sigui genial per a tots ells perquè així també ho serà per a mi... i per vosaltres.
SKA!
28 de desembre 2005
Clos prohibirà l'ska i la música jamaicana
L'execrable Joan Clos, alcalde de Barcelona, vol presentar i aprovar una nova ordenança que prohibirà la música jamaicana (incloent l'ska, el reggae, el rocksteady i el ragga) a tota la ciutat. En particular no es podrà fer concerts d'aquest tipus en tota la ciutat a l'aire lliure i els clubs i sales de concerts que organitzin concerts d'aquests estils rebran importants multes.
Segons Joan Clos, aquesta mesura va estretament lligada a la seva particular croada contra l'incivisme ja que moltes de les cançons d'aquests estils fomenten la consumició de begudes alcoholiques, especialment de cervesa i de substancies incíviques o il·legals com la marihuana. Com el mateix alcalde ha dit: "l'altre dia, escoltant un CD pirata amb una mescla de cançons de Skatalà, Dr. Calypso i els Discípulos de Otilia que em va passar l'inpresentable President de la Generalitat, el Pascual, em vaig sentir profundament tentat de prendre'm una cervesa i fumar-me un porret... Clar, si els adolescents incívics escolten tot el temps aquesta música no m'extranya que beguin tant i que acabin per fer-se pipi a sobre!!!! Cal acabar d'arrel amb aquestes situacions. I com que no hi ha banys públics a Barcelona, cal evitar que als joves els entrin ganes de pixar"
Quan s'ha preguntat a Pascual Maragall sobre el CD, ell afirma que no en sap res, que no és seu i que en qualsevol cas, no és pirata, que li ha copiat un amic que és de CIU i li volia fer la punyeta.
Segons Joan Clos, aquesta mesura va estretament lligada a la seva particular croada contra l'incivisme ja que moltes de les cançons d'aquests estils fomenten la consumició de begudes alcoholiques, especialment de cervesa i de substancies incíviques o il·legals com la marihuana. Com el mateix alcalde ha dit: "l'altre dia, escoltant un CD pirata amb una mescla de cançons de Skatalà, Dr. Calypso i els Discípulos de Otilia que em va passar l'inpresentable President de la Generalitat, el Pascual, em vaig sentir profundament tentat de prendre'm una cervesa i fumar-me un porret... Clar, si els adolescents incívics escolten tot el temps aquesta música no m'extranya que beguin tant i que acabin per fer-se pipi a sobre!!!! Cal acabar d'arrel amb aquestes situacions. I com que no hi ha banys públics a Barcelona, cal evitar que als joves els entrin ganes de pixar"
Quan s'ha preguntat a Pascual Maragall sobre el CD, ell afirma que no en sap res, que no és seu i que en qualsevol cas, no és pirata, que li ha copiat un amic que és de CIU i li volia fer la punyeta.
01 de novembre 2005
El dia que vaig descobrir l'SKA: II part, S K A
Amb uns inicis amb Beatles, Rolling, Ossifar, Inhumanos, Tenessee, Clàssica i Emilio Aragón... La cosa no? pintava bé. Però tot podia empitjorar?.
Nirvana va entrar a casa meva com els lladres, per la d'un veí. I evidentment va ser una de les marques de la meva adolescéncia, marcada també per altres músiques guitarreres com Green Day i sobretot Offspring. Era l'época dels Dookie i Smash, Basket Case i Self-Steem. Clar que hi havia una cançó dels Offspring que m'agradava d'una altra forma... Que em posava de bon humor. Que s'encomanava... Que era diferent: What happened to you?.
Acte seguit em va entrar l'edat... L'edat tonta... Bé, no se si va ser ANTES o DESPRÉS.... Si! Sí! Va ser ANTES. El que NO sé és ANTES de què. Bé... Va durar un anyet: la música disco. Technopop, House, Trance, Hardcore-House (tralla)... Tot. Ho vaig escoltar tot. Streamlines, La cabra, Ibiza Mix, Lo mas duro, blanco Y negro... M'agradava la música amb ritme... La música per ballar. No patiu. Només era un INDICI més del que realment portava a dins meu... De les meves arrels.
I l'últim pas, l'últim graó en la meva ascenció a la música caribenya-jamaicana i hereus va ser el mal anomenat Rock Català. En particular avui toca esmentar ELS PETS . Ja que hi havia també, com en el cas d'Offspring una cançó que em transportava, més pels ritmes que per la lletra, per la secció de vents que modulava la meva respiració, per uns contratemps que marcaven el ritme del meu cor. No n'hi ha prou amb ser català és el nom.
I per acabar... la paraula. Aquesta paraula que ara em fa girar. La paraula que és una sílaba dels grups protagonistes d'aquest bloc. SKA.
Un dia, en un autobús vaig posar una cinta d'ELS PETS a petició popular. Vaig posar la del concert. I quan va sonar No n'hi ha prou amb ser català un noi em va dir.
---"Ostres, no sabia que ELS PETS fessin SKA".
No recordo el seu nom. Ni la seva cara. Ni recordo res més d'aquell dia. Només recordo aquesta frase i que aquelles tres lletres es gravaven al meu cervell. Acte seguit vaig lligar caps. Offspring i aquella cançó... Els Pets... I tot... Una gran conspiració.
Nirvana va entrar a casa meva com els lladres, per la d'un veí. I evidentment va ser una de les marques de la meva adolescéncia, marcada també per altres músiques guitarreres com Green Day i sobretot Offspring. Era l'época dels Dookie i Smash, Basket Case i Self-Steem. Clar que hi havia una cançó dels Offspring que m'agradava d'una altra forma... Que em posava de bon humor. Que s'encomanava... Que era diferent: What happened to you?.
Acte seguit em va entrar l'edat... L'edat tonta... Bé, no se si va ser ANTES o DESPRÉS.... Si! Sí! Va ser ANTES. El que NO sé és ANTES de què. Bé... Va durar un anyet: la música disco. Technopop, House, Trance, Hardcore-House (tralla)... Tot. Ho vaig escoltar tot. Streamlines, La cabra, Ibiza Mix, Lo mas duro, blanco Y negro... M'agradava la música amb ritme... La música per ballar. No patiu. Només era un INDICI més del que realment portava a dins meu... De les meves arrels.
I l'últim pas, l'últim graó en la meva ascenció a la música caribenya-jamaicana i hereus va ser el mal anomenat Rock Català. En particular avui toca esmentar ELS PETS . Ja que hi havia també, com en el cas d'Offspring una cançó que em transportava, més pels ritmes que per la lletra, per la secció de vents que modulava la meva respiració, per uns contratemps que marcaven el ritme del meu cor. No n'hi ha prou amb ser català és el nom.
I per acabar... la paraula. Aquesta paraula que ara em fa girar. La paraula que és una sílaba dels grups protagonistes d'aquest bloc. SKA.
Un dia, en un autobús vaig posar una cinta d'ELS PETS a petició popular. Vaig posar la del concert. I quan va sonar No n'hi ha prou amb ser català un noi em va dir.
---"Ostres, no sabia que ELS PETS fessin SKA".
No recordo el seu nom. Ni la seva cara. Ni recordo res més d'aquell dia. Només recordo aquesta frase i que aquelles tres lletres es gravaven al meu cervell. Acte seguit vaig lligar caps. Offspring i aquella cançó... Els Pets... I tot... Una gran conspiració.
27 d’octubre 2005
El dia que vaig descobrir l'SKA: I part, els inicis
Em costa recordar quan vaig descobrir exactament l'ska.
Sempre he tingut gustos molt variats... Això és tan pràctic com criticat. Però pràctic.
Recordo sense vergonya (potser n'hauria de tenir?) que els meus primers discs (en vinil, es clar) foren, un de l'Emilio Aragón (era molt petit [9 anys?] i m'agradava que Susanita tingués un ratón, encara que fos xiquitín [potser ja intuia les connotacions sexuals]), un de Tennessee (pop recaspós, però m'agradava i què podia fer-hi?) i els mítics Beatles, Rolling i música clàssica que formaven part de la discografia del meu pare.
Vaig crèixer (gràcies a déu? no, gràcies al menjar que els meus pares em subministraven) i els meus gustos també. Hi havia indicis. Ja hi havia indicis!!!!!!!! M'agradava la música de películes (les típiques de John Williams: Indiana Jones, Superman, ET, Rosewood, 1941, Tiburon...). I és que el meu organisme s'estava preparant, ja des dels 12 anys per a mítiques VSO (Versions Sonores Originals en contraposició a BSO) com Guns Of Navarone o James Bond o 7 Magnificent.
També em vaig interessar per los Inhumanos, que m'iniciaven al cantó gamberro de la vida. Potser ja arribava als 13 i em feia gràcia que els fes mal la cara de ser tan makus, que els semblés difícil fer l'amor en un SIMCA 1000, o que descobrissin que les xiquetes no tenen pilia.
Dels Inhumanos ja vaig passar als herois locals de les Illes, un grup gamberro gamberro gamberro gamberro fins a l'infinit. Per desgràcia el seu guitarrista va morir d'un accident de moto. Però a centenars de mallorquins els quedarà marcat una part del seu jo amb els OSSIFAR. Un grup de festa major amb unes cançons pròpies que varen donar 7 cops la volta a les illes. A mode introductiu, OSIFAR (amb 1 sola S) és una empresa que buida els pous negres (amb les aigües brutes) de mallorca... Són d'aquests que feien tot tipus de música: boleros, pasodobles, canción 'espanyola', reggae, punk, rock, pop, disco... Detotunpoc.
I és que eren mortals de necessitat. Varen alçar un crit per demanar la protecció de les someres (muls) balears. Passodobles d'amor, cansiones de amor con los calsones baixos... Varen enviar Tófol Colom a mercadejar des de Felanitx (el meu poble) a un portaavions americà. Varen crear personatges de l'alçada del Sheriff Ripoll i Indiana Pons. Varen perdre quemelos... Res, si n'heu sentit a parlar... ja m'enteneu. Si no, mireu a l'emule si trobau algo... Segur que us fa riure.
Sempre he tingut gustos molt variats... Això és tan pràctic com criticat. Però pràctic.
Recordo sense vergonya (potser n'hauria de tenir?) que els meus primers discs (en vinil, es clar) foren, un de l'Emilio Aragón (era molt petit [9 anys?] i m'agradava que Susanita tingués un ratón, encara que fos xiquitín [potser ja intuia les connotacions sexuals]), un de Tennessee (pop recaspós, però m'agradava i què podia fer-hi?) i els mítics Beatles, Rolling i música clàssica que formaven part de la discografia del meu pare.
Vaig crèixer (gràcies a déu? no, gràcies al menjar que els meus pares em subministraven) i els meus gustos també. Hi havia indicis. Ja hi havia indicis!!!!!!!! M'agradava la música de películes (les típiques de John Williams: Indiana Jones, Superman, ET, Rosewood, 1941, Tiburon...). I és que el meu organisme s'estava preparant, ja des dels 12 anys per a mítiques VSO (Versions Sonores Originals en contraposició a BSO) com Guns Of Navarone o James Bond o 7 Magnificent.
També em vaig interessar per los Inhumanos, que m'iniciaven al cantó gamberro de la vida. Potser ja arribava als 13 i em feia gràcia que els fes mal la cara de ser tan makus, que els semblés difícil fer l'amor en un SIMCA 1000, o que descobrissin que les xiquetes no tenen pilia.
Dels Inhumanos ja vaig passar als herois locals de les Illes, un grup gamberro gamberro gamberro gamberro fins a l'infinit. Per desgràcia el seu guitarrista va morir d'un accident de moto. Però a centenars de mallorquins els quedarà marcat una part del seu jo amb els OSSIFAR. Un grup de festa major amb unes cançons pròpies que varen donar 7 cops la volta a les illes. A mode introductiu, OSIFAR (amb 1 sola S) és una empresa que buida els pous negres (amb les aigües brutes) de mallorca... Són d'aquests que feien tot tipus de música: boleros, pasodobles, canción 'espanyola', reggae, punk, rock, pop, disco... Detotunpoc.
I és que eren mortals de necessitat. Varen alçar un crit per demanar la protecció de les someres (muls) balears. Passodobles d'amor, cansiones de amor con los calsones baixos... Varen enviar Tófol Colom a mercadejar des de Felanitx (el meu poble) a un portaavions americà. Varen crear personatges de l'alçada del Sheriff Ripoll i Indiana Pons. Varen perdre quemelos... Res, si n'heu sentit a parlar... ja m'enteneu. Si no, mireu a l'emule si trobau algo... Segur que us fa riure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
