Per lo legal, Skatalà

PER LO LEGAL
(lletra i música: Skatalà)

Malparits uniformats que patrullen pel carrer
El que és bo i el que és dolent queda tot al seu parer
Fent dura la realitat gràcies a la seva impunitat
Matxacant i apallissant no perden l'oportunitat

Violència policial
Assassins de l'estat
Violència policial
És violència per lo legal

Jo que camino pel carrer pel morro he de parar
Jo no porto una corbata i ells ja s'han tret el 'boçal'
El DNI porto a la boca i dues porres als ronyons
Jo ja estic a dins del Z dient adèu al carrer

Violència policial
Assassins de l'estat
Violència policial
És violència per lo legal

Siguin nenes, dones o velles, siguin joves, grans o
vells
Això a ells els hi és igual: porra dura a dèbil cos
Bavejant saliva a les dents i suant el café amb llet
Després aniran a casa a fotre d' hòsties a la muller

Violència policial
Assassins de l'estat
Violència policial
És violència per lo legal

POR LO LEGAL
(letra y música: Skatalà)

Malparidos uniformados que patrullan por la calle
Lo que está bien y lo que está mal depende de su opinión
Haciendo dura la realidad gracias a su impunidad
Machacando y apalizando no pierden la oportunidad

Violencia policial
Asesinos del estado
Violencia policial
Es violencia por lo legal

Yo que camino por la calle por el morro he de parar
Yo no llevo una corbata y ellos ya se han sacado el bozal
El DNI llevo en la boca y dos porras en los riñones
Yo ya estoy dentro del Z diciendo adiós a la calle

Violencia policial
Asesinos del estado
Violencia policial
Es violencia por lo legal

Sean niñas, mujeres o viejas, sean jóvenes, adultos o
viejos
Esto a ellos les da igual: porra dura en débil cuerpo
Babeando saliva en los dientes y sudando el café con leche
Después irán a casa a darle de hostias a la mujer

Violencia policial
Asesinos del estado
Violencia policial
Es violencia por lo legal

Bolingas, Skatala (y Shit S.A.)

BOLINGAS
(letra y música: Shit S.A.)

Por la mañana al despertarnos,
¡Nos vemos en el bar!
Al mediodía pa no sobarnos,
¡Nos vemos en el bar!
Por la tarde pa espitarnos,
¡Nos vemos en el bar!
Por la noche pa embolingarnos,
¡Nos vemos en el bar!

¡Eh jefe! póngame una birra más (x3)
Todos los amigos bolingas en el bar (x3)
Todos los amigos... ¡Bolingas!

Si tu niña te ha dejado,
¡Nos vamos a privar!
Si tu jefe te ha echado,
¡Nos vamos a privar!
Si conmigo te has currado,
¡Nos vamos a privar!
Si el Barça ha ganado,
¡Nos vamos a privar!

¡Eh jefe! póngame una birra más (x3)
Todos los amigos bolingas en el bar (x3)
Todos los amigos... ¡Bolingas!

Borrachos y orgullosos
Pisando cascos rotos
Cayendo por el suelo
Esperando pa mear

Ya perdí la pasta
Ya no ligo nada
Creo que ya es hora
De largarse a otro bar

LO LO LO LO LO... ¡Bolingas!
LO LO LO LO LO... ¡En el bar!

Ets un Barato, Skatalà

ETS UN BARATO
(lletra i música: Skatalà)

Baratos intel.lectuals que marquen les jugades
Baratos intel.lectuals que juguen a ser liders
Barba obligada i ulleres rodones
Amb moltes idees i ni una de bona

Ep! Beu unes birres
No et trenquis el cap
Frustrat de la vida
Com has quedat en quin estat!

Barato intel.lectual has pensat en Che Guevara
Mentre a casa teva t'estan trencant la cara
Intel.lectual barato tu vols la raò en tot
Dones molta pena, no ets més que un pinkfloid!

En què collons vols creure: CIU, Pujol i Generalitat
No siguis panfleto que la palla va molt cara
Dona, fills i cristo que per tu això és llibertat
Ets un sòlid encàrrec per aquesta societat

ERES UN BARATO
Baratos intelectuales que marcan las jugadas
Baratos intelectuales que juegan a ser líderes
Con Barba obligada y gafas redondas
Con muchas ideas y ni una de buena

Ep! Bébete unas birras
No te rompas la cabeza
Frustate de la vida
Como has quedado en què estado!

Barato intelectual has pensado en Che Guevara
mientras en tu casa te están partiendo la cara
Intelectual barato tu quieres siempre y en todo la razón
Das mucha pena, no eres más que un pinkfloyd!

En qué cojones quieres creer: CIU, Pujol y Generalitat
No seas panfleto que la paja va muy cara
Mujer, hijos y cristos que para tu eso es libertad
Eres un sólido encargo para esta sociedad.

Monkey Man: de Toots & The Maytals to Skatalà (part II)

Com ja he explicat a la primera part de l'apunt, Monkey Man és una cançó molt important en la història de la música jamaicana. Primer pel seu creador, el líder de Toots & the Maytals (Frederick 'Toots' Hibbert), i uns anys més tard per The Specials (1978) dins del moviment Two Tone.

Peró no acaba aquí la trajectòria d'aquesta mítica cançó, doncs a mitjans dels anys 80, a l'Estat Espanyol el matrimoni entre les influéncies del moviment Two Tone i el panorama musical estatal, varen aparèixer dos importants nuclis de moviment ska.

Un d'ells a Catalunya, on primer Decibelios (més dedicats a l'Oi!) i després Skatalà varen crear escola i vàren ser pràcticament els creadors del moviment ska. I amb tot això, el 1987 va aparèixer el primer disc-maqueta d'Skatalà (Fent d'aquí), que comptava amb una curiosa i molt personal versió de Monkey Man, titulada Boski (Man). (La següent lletra conté una transcripció que jo he fet, però algunes coses se'm poden haver saltat o em puc haver equivocat així que tota correcció o comentari serà més que benvingut).

Boski
(Versió: Skatalá)

(Yeah! The Boski Man, you're dread and you're Nutty Boy and ...) (Tira txa txa txa, Tira txa txa txa) Ay ay ay ay ay ay cuidado con tu cerveza mi amigo boski man (x2) Y allí està el Roure, que le van a cerrar el bar No te caigas con tu mobilette Tirando los dardos Cayendo (Perdiendo) al domino En la barra ardiendo (riéndonos) riéndonos tu y yo (x2) (Tira txa txa txa, Tira txa txa txa) Más guarro no se és Mas sucio querias ser Por eso a ti A ti te echó tu jefe Ay ay ay ay ay ay cuidado con tu cerveza mi amigo boski man (x2) Tirando los dardos Cayendo (Perdiendo) al domino En la barra ardiendo (riéndonos) riéndonos tu y yo (x2) (Tira txa txa txa, Tira txa txa txa) Aitxú Aitxú, and Shawly Boowly I tu que coño gritas mi amigo Boski man No es verdad, No es verdad seguimos con la trompa Y jugamos al billar Tirando los dardos Cayendo (Perdiendo) al domino En la barra ardiendo (riéndonos) riéndonos tu y yo (x2)

No cal dir, crec, que Skatalà va ser el bressol de l'ska tal i com l'entenem ara, tal i com el gaudim ara.

Paral·lelament, al País Basc, un gran grup intentava convertir el Euskal Herría en l'Euskadi Tropical. Es tracta de Potato, que als seus directes cantava la seva també peculiar interpretació del Monkey Man.

Monkey Man
(Versió: Potato)

Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man

Me la meneo con mucho esmero
Sólo soy un monkey man
Me balanceo con mucho esmero
Sólo soy un monkey man

Tu historia, tu historia, no me dice nada ya
Tu historia, tu historia, no me dice nada ya

Que no lo entiendes tú, que no comprendes tú
Sólo soy un monky man
Que no lo entiendes tú, que no comprendes tú
Sólo soy un monky man

Me jodiste la razón,
noqueaste el corazón,
me hiciste una piltrafa en todo el mogollón
pensé y pensé y descubrí la cuestión
"para subsistir un Tximino has de ser"
por eso ahora, por eso ahora,
por eso ahora sólo, sólo, sólo soy un monkey man

Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man

I més o menys així és com passarà a la història Monkey Man, fins que algún altre grup mític torni a remitificar el mite de l'home mico.

Suant la Panxa, Skatalà

SUANT LA PANXA
(lletra y música: Skatalà)

Mil y una vibraciones
En sucios cruces por la noche
Vaciando con duro golpe
La obsesiva podredumbre

Están sudando las barrigas
Bocas hay en las patadas
Viejas botas engrasadas
Ponen la última mirada

Esperando en la calle
Esperando en este bar
A que un baile de bastones
Nos lleve a todos a pastar

Y es que no todo llega
En esta vida que se da
Que no la recibe siempre
Al que más le va a faltar

Esperando en la calle
Esperando en este bar
A que un baile de bastones
Nos lleve a todos a pastar

Sucios es lo que son
Y limpios lo que no
Indecencia hay en la calle
Y alguien tiene que pagar

Esperando en la calle
Esperando en este bar
A que un baile de bastones
Nos lleve a todos a pastar

Monkey Man: de Toots & The Maytals to Skatalà (part I)

Si hi ha alguna cançó que ha marcat d'una forma especial la història de l'ska (i d'una forma estretament vinculada amb l'ska fet a casa nostra i al País Basc) aquesta és Monkey Man.

Monkey Man té una història llarga i especial, doncs fou un dels grans èxits d'un dels grups mítics de l'escena jamaicana dels anys 60, Toots & The Maytals (apunt). Monkey Man va ser un dels grans éxits de la banda, l'any 1968, poc després de sortir de la presó. (Toots va estar a la presó per un robatori, on va composar un altre éxit com 46-54 That's My Number). El tema, a més de ser un éxit com a single, va aparèixer al disc Sweet & Dandy (1969) i al tercer àlbum de Toots & The Maytals (Monkey Man, 1970). La lletra de la cançó és aquesta:

Monkey Man - TOOTS & THE MAYTALS
Ay ay ay, ay ay ay, tell you baby,
you huggin' up the big monkey man (2x)

I've seen no sign of you,
I've only heard that you huggin' up the big monkey man (2x)

Is not lie, is not lie, them a tell me,
you huggin' up the big monkey man (2x)

Now I know that, now I understand, you turnin' a monkey on me (2x)

(repeat)

(Traducció:)

L'Home Mico - TOOTS & THE MAYTALS
Ay ay ay, ay ay ay, t'ho vaig dir nena,
estàs abraçant el gran home mico (2x)

No he vist cap senyal teva
Només he sentit a parlar de tu
abraçant el gran home mico (2x)

No menteixo, no menteixo
Ell m'han dit,
que estàs abraçant el gran home mico (2x)
Ara sé que..., ara ho entenc,
estàs fent un mico de mi (2x)

Però la història d'aquesta gran i peculiar cançó va més enllà, perquè al revival de l'ska dels anys 80 a Gran Bretanya conegut com a Two Tone, un dels referents d'aquest moviment, els Specials (The Specials AKA The Coventry Automatics) , varen fer la seva versió particular d'aquesta cançó incloent-la al seu primer disc, titulat com el propi grup (Specials) i convertint-se ràpidament en una de les cançons emblemàtiques del grup.

Monkey Man
Frederick 'Toots' Hibbert
This one's for the bouncers. Big, big Monkey Man

Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man

I never saw you, I only heard of you
huggin up the big monkey man
I never saw you, I only heard of you
huggin up the big monkey man

It's no lie, it's no lie
Them a tell me, you huggin up the big monkey man
It's no lie, it's no lie
Them a tell me, you huggin up the big monkey man

Now I know that, now I understand
You're turning a monkey on me
Now I know that, now I understand
You're turning a monkey on me

Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man

I was on my way to Banbury Cross,
Then I see a monkey upon a white horse
With rings on he fingers, bells on him toes
Sing a little song, wherever he be
'Cos he's a monkey, 'cos he's a monkey
'Cos he's a weedy little monkey man

Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey

(Traducció:)

Monkey Man
(Frederick 'Toots' Hibbert)

Aquesta pels que es belluguen! Gran, gran Home Mico!

Ai, ai, ai! Ai, ai, ai!
Et dic nena, estàs abraçant el gran home mico

Mai no et vaig veure, només vaig sentir parlar de tu
abraçant el gran home mico (x2)

No és mentida, no és mentida
M'ho han dit, tu abraçant el gran home mico (x2)

Ara ja se que..., ara ja ho entenc
M'estás fent tornar un mico (x2)

Mai no et vaig veure, només vaig sentir parlar de tu
abraçant el gran home mico (x2)

Estava de camí cap a Banbury Cross,
quan veig un mico sobre un cavall blanc
amb anells als dits, cascabells als turmells
Canta la cantarella, onsevulla que estigui
Perquè és un mico, perquè és un mico
Perquè és un petit i esquàlid home mico

Ai, ai, ai! Ai, ai, ai!
Et dic nena, estàs abraçant el gran home mico (x2)

Aquest tema va ser un gran éxit que sempre va acompanyar el grup... Fins a límits difícils d'aguantar. El propi grup (o més aviat el que quedava del grup, ja que faltaven un parell o tres de membres) en una posterior reunió el 1998 va publicar un altre disc (Guilty 'till proved Innocent) amb una cançó on exposava com el tema Monkey Man va passar de ser una catapulta a l'éxit a un maldecap del qual fugir. La melodia de la cançó està basada en la mateixa Monkey Man, i la lletra... La lletra també critica l'actitud de la crítica, valgui la redundància i la reprodueixo a continuació.

Running Away
Neville Staple / Sheena Staple / Tom Lowry / Kendal Smith / The Specials

When you look, what do you see?
You only see the monkey not the man in me
But now I'm back, and that's a fact
Gonna show the next generation where I'm at

What I mean is to say
The way that I was is the same as I am today
Now if you're white, or if you're black
Remember you can't get the monkey off your back

And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man

I was lost, but now I'm found
Some might even say that I've been around
With the crowd I would move
Mr. sophisticated just can't lose

Now in the style that I was dressed
I was the steady reason no-one could test
Yeah I was smart and I was cool
No matter how hard they tried I was no-ones fool

And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man

Did you hear what I say?
Now did you hear what I say?

When you look, what do you see?
You only see the monkey not the man in me
But now I'm back, and that's a fact
Gonna show the next generation where I'm at

What I mean is to say
The way that I was is the same as I am today
And if you're white, or if you're black
Remember you can't get the monkey off your back

And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man

(Traducció:)

Running Away
Neville Staple / Sheena Staple / Tom Lowry / Kendal Smith / The Specials

Quan em mires, qué és el que veus?
Només veus el mico i no l'home que hi ha en mi
Però ara he tornat, i és un fet
T'ensenyaré la següent generació on m'he ubicat

El que pretenc és dir
El camí en el que era és el mateix que ara
I si tu ets blanc, o si ets negre
Recorda que no et pots treure el mico de l'esquena

I ara estàs corrent, i ara estàs corrent i ara estàs fugint
Estàs fugint de l'home mico (x2)

Estava perdut, però m'he trobat
Alguns fins i tot dirán que he estat voltant
Amb la multitud, jo m'hi mouria
Mr. Sofisticat no pot perdre

Ara en l'estil, que jo vestía
jo era la raó que ningú podía provar
Si, jo era llest i era 'guai'
Per molt que ho intentassin no era un idiota

I ara estàs corrent, i ara estàs corrent i ara estàs fugint
Estàs fugint de l'home mico (x2)

Has sentit, el que he dit?
Ara has sentit el que dic?

(continuará...)

Llunàtics, Skatalà

LLUNATICS
(lletra i música: Skatalà)

Montserrat està de festa
Els Llunàtics ja han arribat
Avui és festa a Ca La Montse
Els Exploited els estan esperant

S'han menjat una oliveta
I a les roques s'han encigalat
Kumbayà no pugis Montserrat
Que de cap podries tornar

Aquí hi ha bona gent
Aquí hi ha bon ambient
Però aquí tu Kumbayà
Aquí no hi fas pas res!

A les roques hi ha ampolles
Olivetes i vi bo
Tots fent climbing a les roques
Kumba aquí el teu cap fa cloc!

LUNÁTICOS
(letra y música: Skatalà)
Montserrat está de fiesta
Los Lunáticos ya han llegado
Hoy es fiesta en Casa Montse
Los Exploited los estan esperando

Se han comido unas olivillas
y en las rocas se han colocado
Kumbayà no subas a Montserrat
Que de cabeza podrías bajar

Aquí hay buena gente
Aqui hay buen ambiente
pero aquí tu Kumbayà
No pintas nada!

En las rocas hay botellas
Olivillas y buen vino
Todos haciendo climbing en las rocas
Kumba, aquí, tu cabeza hace cloc

Per començar el 2008, Mentides del 2007

A aquest blog, vull començar l'any denunciant mentides. Mentides dels mitjans de comunicació mallorquins que només manipulen per influir en la opinió pública.

Els fets daten del 11 de Novembre de 2007. A Mallorca el col·lectiu Mallorca Republicana va organitzar una festa republicana, i el

Diario de Mallorca

en va informar així el dia següent (EL QUE NO VA PASSAR):

Però és fàcil anar allà d'ofici, fer una foto una hora antes del començament de l'esdeveniment i intentar ridiculitzar un acte commemoratiu d'una Espanya que era més respectuosa amb les diferències i amb les minories.

Per sort ja estam curats d'espants. I els propis organitzadors, per tal de desmentir la notícia ens envien aquestes fotos. Jo les difonc perquè quedi clar qui MENTEIX i qui no. Qui MANIPULA i qui no. NO VAGI PER DIT.


EL QUE SI VA PASSAR



115 persones acudiren al dinar popular organitzat pel colectiu Mallorca Republicana, en la segona edició de la Fiesta Republicana celebrada a Ses Voltes (Palma de Mallorca). 70 perones varen veure actuar a la companyía teatral Ses Judites i aprop de 1000 persones acudiren al concert de S'Arrual Jazz Mort, Grollers de Sa Factoria y Quatermass.

La nit anterior prop de 2000 persones disfrutaren del concert de Potato, La Vereda y B.B.M.E.



Jo no hi vaig poder anar al concert de Potato, però aquesta foto demostra que vagin on vagin, deixen i deixaran la seva emprempta!

Des d'aquest blog un suport a Mallorca Republicana, per la seva tasca i per promoure alhora grups com La Gran Orquestra Republicana, Potato o Skaparrapid.

Baratos i NOESAIXÓ

Un dia vaig rebre un comentari recomanant-me dos grups.
Com que últimament la feina i la meva moguda vida no em deixa molt de temps per crear bons articles per aquest blog (ja tornaran els bons temps!) em limitaré a deixar-vos els enllaços perquè jutgeu vosaltres mateixos... I en un futur + o - inmediat tornaran els bons temps per a aquest blog.

NOESAIXÓ

Baratos

Mireu vosaltres mateixos... I jutgeu!!!!

Salut!

Oprimits i Grollers a Porreres, 10 d'Agost 2007

El dia 10 d'Agost, Fermin Muguruza Afro-Basque Fire Brigade va oferir un espectacular concert a Porreres. A l'escenari els varen acompanyar dos grups amb propostes tan diferents com interessants (cada una pel seu cantó).

Obriren la nit els Grollers de Sa Factoria (de So de Sta. María). Un bon grapat de músics que versionant la enorme Companyia Eléctrica Dharma i temes tradicionals mítics i clàssics, amb un bon toc de ritme, i reminiscències (i no tant reminiscents) jamaicanes, són una proposta genial per a obrir boca a qualsevol concert. L'últim cop que els vaig veure no varen tenir sort amb la malvada sonorització. Aquest cop va ser diferent i els més de 15 músics de l'escenari varen oferir una bona mostra del que són capaços. Dites les coses bones la meva sinceritat em fa completament impossible ocultar les meves idees negatives. I esper equivocar-me. Però tenc la sensació de que difícilment una proposta com els Grollers pugui anar més enllà d'un grup teloner. No dic que hagi d'aspirar a més... Però crec que els promotors han d'apostar per donar-los la oportunitat d'animar tants esdeveniments com puguin, perquè ho fan bé... Personalment el que menys m'agrada és la veu femenina que presentaren... En canvi quan s'encaren a temes instrumentals m'ho fan passar molt i molt bé...

Oprimits foren els encarregats de tancar el concert... La gran novetat: les oprimides, dues al·lotes que feien de coristes a l'estil de "les llufes dEls Pets". Bé... No quedà excessivament malament. Dues de les grans crítiques que faig al directe del grup segueixen vigents, tot i que menys... Acceleren una mica massa les cançons: s'ho han de prendre amb més calma... Perquè són més bons del que demostren accelerant tant els temes. I l'altra és l'excessiva gesticulació del cantant, que en aquest cas s'ha reduït força i a mi em sembla molt bé. Dites les coses dolentes, ara vull disfrutar dient-ne les bones...

Oprimits és un grup que, després de 3 discos interessantíssims, encara tenen una projecció enorme. Tenen un so potent i eficaç que els proporciona un caràcter únic... I si bé encara no han trobat el seu so particular i únic, s'hi estan acostant molt després del seu disc "Tolerància Zero"... Amb el seu power punk-ska reivindicatiu i alguns temassos que es van adaptant a les positives i contínues transformacions de la banda l'únic que els separa de una mica més d'éxit és que representen una opció alternativa, una línea de pensament minoritària però no per això menys vàlida o inexistent. I ja es sap que en el nostre entorn, o estàs amb "ells" o no tens lloc a la societat. Si segueixen millorant i evolucionant positivament, mai no faltará lloc a la meva discoteca per als seus discos.

Fermín Muguruza Afro-Basque Fire Brigade a Porreres

És qüestió de la cojuntura.

Un govern a l'estat que aboga per la tolerància i el respecte per arribar a la pau. No dic que sigui bó... Però n'hi ha de pitjors, i molt! Que prefereixen el camí de la prohibició la censura i la procreació de l'odi i la confrontació.

Un govern autonòmic a les Illes que recupera l'auto-estima i el gust per la democràcia, la llibertat d'expressió i la tolerància per damunt de tot.

Un ajuntament d'esquerres en la línea de les idees alternatives, dels punts de vista diferents (ni millors ni pitjors).

I un grup de gent amb molt d'amor per la cultura, la llibertat i la lluita per la justícia.

Encara que no sigui fàcil de creure parlo de l'Estat Espanyol, el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Porreres i la gent de l'Obra Cultural Balear i de www.somiseremradio.cat .

Perquè fa uns anys, o bé la delegació del govern espanyol, o bé el govern de les Illes, haurien posat tot de la seva part per censurar l'artista del que vull parlar avui. Sense anar més lluny, aquest artista té prohibit actuar a cap comunitat autònoma, província o terme municipal del PP. I tot per pensar diferent. I per donar un punt de vista allunyat del convencional.

Jo no defenso el seu punt de vista. Però sempre que no atempti contra la llibertat de les altres persones (que no ho fa o fa temps que l'haurien processat judicialment (amb éxit) ) crec que tenen dret a defensar-ho.

Però es que Fermin és un músic enorme. Te una gran qualitat musical, un domini del ritme i de la melodía, i una capacitat inmensa de transmetre sentiments: ràbia, impotència, opressió... Alegria, amor, llibertat, lleialtat, independència...

Aquell dia de fortuna, 10 d'Agost, vaig tenir la sort de trobar-me a Mallorca, al meu poblet felanitxer, veí de Porreres però abonat al feixisme intolerant de la dreta casposa. I no vaig tenir cap dubte en participar en aquest crit a favor de la llibertat d'expressió tan sovint negada. Fermín va tocar després de que els Grollers de sa Factoria animessin el cotarro i abans dels Oprimits... D'aquests dos ja en parlaré en un altre apunt perquè Fermín es mereix un apunt per ell sol.

Fermín Muguruza, acompanyat de la Afro-Basque Fire Brigade, ens va fer ballar com a bojos i tocar el cel a tots en un concert brillant enmarcat a la gira TALKA TOUR 2007, amb la qual posava especial émfasi en la presentació del seu últim (i també brillant disc) "Euskal-Herria Jamaika Clash".

Amb la bandera internacionalista a la mà, va enfilar tema darrera tema... Entre els quals, (si no recordo malament, que ja fa molt de temps) Urrun o 54-46 (del disc Brigadistak Sound System, 1999). D'altres com, FM 99-00 Dub Manifest (que gran que gran!!!) o Big-Benat (del disc FM 99.00 Dub Manifest, 2001). In-komunikazioa o Lingua Navarrorum Museum (del disc In-Komunikazioa, 2002). I la major part de les cançons del ja esmentat "Euskal-Herria Jamaika Clash", amb una sorpresa majúscula...

Perquè per aquells que no ho sabeu, Fermín Muguruza fou co-fundador, guitarrista i cantant dels grups Kortatu i Negu-Gorriak. I del primer varen tocar la cançó més mítica de totes... I la que més han volgut censurar: Sarri, sarri! Una versió (idéntica musicalment però amb lletra nova) de la cançó "Chatty Chatty" de Toots & The Maytals (disc Just Like That).
La veritat és que entre que ha passat molt de temps, i que va ser un concert extasiant per a mi...

La veritat és que no m'esperava una nit tan fantàstica (per la música i per la companyia) en els meus escasos 19 dies de vacances estivals.

Pffff. Que gran!!!!
Aviat, una petita crònica dels teloners, Grollers de sa Factoria i Oprimits.

Upbeer Station, Madrid

Malgrat que la moguda jamaicana (reggae-ska) a Madrid és infinitament més minsa que no pas a Barcelona, (diguin el que diguin), hi ha, de tant en tant, algunes espurnes, alguns detalls que ens retornen la fe...

Per exemple, Upbeer Station.

Upbeer Station és una cerveseria. Un paradís si t'agraden les cerveses d'importació (també conegudes com les cerveses cares i rares)... Bé, un paradís si t'agrada la cervesa en general tot i que sigui cara. Perquè hi ha de tot i bó! (Últimament la meva debilitat és el Desperados, tot i que ja sé que no és el més destacat que es pugui beure).

Semana rera semana és una cerveseria normal... Bé, no pas normal del tot, ja que els dissabtes, per exemple, hi actuen els cómics del Club de la Comedia (o similars). O no sé quin altre dia de la setmana, que toca JAM Session de Jazz. Però el millor, sense cap dubte, arriba l'últim dijous de cada més... Puntualment si no hi ha excepcions que valguin la pena, cada dijous de 22:00h a 3:00h dos o tres dj punxen música jamaicana dels 60-70 sobretot (amb alguna pinzellada més contemporánia) i molt molt molt de soul (potser una mica masssa pel meu gust, però segur que per aquells que senten predilecció per aquest estil no es queixarán gens ni mica).

I així, entre cervesa i gent variopinta (des de pringats normals com jo fins a rudeboys i rudegirls de pro, passant per algún hippy desorientat) i amb bona música d'ambient... I si tens sort, una processó de películes de Dracula de la época daurada del cinema sobre aquest personatge transilvà. I els decorats com no pot ser d'altra manera a una Station, amb motius que evoquen les estacions de tren.

D'aquest esdeveniment s'en diu Uptown Pleasure!

i es duu a terme a un lloc conegut com

Upbeer Station
Cuesta de Santo Domingo, 22
Darrer Dijous de cada més.

Alamedadosoulna, un espectacle diferent

Provinents d'un barri de Madrid amb parada de metro pròpia (Alameda de Osuna, d'on clarament han agafat el nom), Alamedadosoulna es una banda particular i peculiar.

Amb un variat repertori musical que va des del soul, fins al latin ska jazz instrumental de major qualitat, destaquen per una virtut per damunt de les demés... Montar el show a sobre l'escenari.
Sí, perquè Alamedadosoulna a més de música de qualitat, s'ho curren per donar algo més... I així a l'escenari ho donen tot, fent que la gent a més de gaudir de la música s'entretengui molt...

Es pot veure perfectament al YouTube buscant-hi el nom del grup "Alamedadosoulna".
També es pot veure al "MySpace" o a la web oficial del grup, on de retruc hi podreu consultar l'agenda del grup... O baixar-vos / escoltar algún dels seus temes...

Jo els vaig descobrir, increiblement, a un concert públic... En el marc dels concerts d'estiu de Madrid "Las Noches de la Villa", un 18 de Juliol a la Plaza de España de Madrid a les 21h (mala hora per un concert d'aquest tipus... però... què hi farem?)... La veritat es que només una cosa explica que l'Ayuntamiento de Madrid convidi un grup d'aquest tipus a un acte que ell mateix organitza, i és que el grup és de Madrid i ho pot justificar com promoció dels grups locals...

La veritat és que el concert no va estar malament. Gens malament. Em varen quedar ganes de tornar-los a veure i això és important... Movent-se entre un registre instrumental (que m'encanta) i un registre ska-español interesant, passant per tocs de soul refrescants...

El concert obert té un problema per a l'espectador entrat en matèria: molta gent no entrada en matèria i amb curiositat per tot lo gratuït ocupen espai al concert... I això enrareix l'ambient, doncs la gent es mostra reticent a bellugar-se al ritme de la música... Però fins i tot aquesta reticència la va vèncer el grup madrileny a cop de síncopa... Tots els espectadors que no varen abandonar el seu lloc després de comprovar que allò no anava amb ells (i no varen ser molts) varen acabar acompanyant la música amb els seus cosos en menor o major mesura.

Així que si sentiu a dir que Alamedadosoulna s'acosta a casa vostra per festes, estau-ne contents... Estan força força bé!!!!
Entreteniment i bona música garantits!!!

Radio Ghetto

Darrerament he recuperat el gust per escoltar la ràdio.
I crec que la culpa la té en gran mesura en la rádio per internet!
Estant a Madrid necessito sentir-me més proper a la meva terra i als meus referents...
I la ràdio per internet m'ho permet (perquè curiosament a la capital no hi ha cap ràdio que emeti en català jejej). Però aquest apunt no és per parlar de l'idioma.
Sinó per parlar de la rádio... Perquè mai m'hagués pensat que podria tenir una ràdio que emetés 24 hores de sensacions plaents per als meus sentits...

Però un dia, uns nois amb gust per la música bona (no només per escoltar-la, sinó també per crearla) coneguts com Skalariak, varen tenir l'enorme idea de crear una ràdio per internet que emetés agradables sons rocksteady, reggae, ska amb tocs de punk (que no podien faltar!).

I jo vaig tenir la sort de descobrirla (aviat fará dos anys)....

I s'ha convertit en una eina molt important en la meva vida vital i laboral... Perquè a la feina, on estic hores i hores clavat al davant d'un ordinador, poder relaxar-me amb els sincopats ritmes jamaicans... Em permet treballar una mica més feliç!

I tot això gràcies a

RADIO GHETTO

Si vos agrada la música jamaicana.... O si vos agrada descobrir nous sons i nous ritmes... O només per curiositat! Proveu de connectar-vos-hi. No hi perdeu res, és gratuit!! I qui sap? Potser descobriu un món nou! O simplement descobriu un racó del ciberespai on poder absorbir aquests fantàstics ritmes.

Tokio Ska Paradise Orchestra a la Sala Heineken, Madrid

Que grans!

Només aquestes dues paraules haurien de ser suficients per descriure l'experiència dels japonesos Tokio Ska Paradise Orchestra. És cert que per a mi aquell dia va tenir un regust especial i més positiu encara que era el retrobament amb la K2, una persona que aprecio molt i que feia mooooolt temps que no veia... Però això és una història que no ve al cas.

El cas que ens ocupa es Tokio Ska Paradise Orchestra. M'ho esperava bo, peró no tant bo.
M'esperava passar-ho molt bé, peró no m'esperava estar ballant fins a l'exhaustció, l'extenuació, l'asfixia durant gairebé dues hores. M'esperava un bon espectacle, no 9 0 10 japonesos amb una caña de película. M'esperava un bon ambient a una sala més gran que la Gruta'77 com és la Heineken. No m'esperava una maleïda llauna de sardines, on jo i la meva amiga era una sardina més.

Va ser un d'aquests concerts on un grup, EL grup, et roba el cor i et fa sentir com en un altre món... Gairebé dues hores de ballar sense parar, amb molt bona companyia això sí...

I el moment que més em va emocionar va ser quan vaig sentir les primeres notes del temàs de la BSO de El Padrino... Quina versió més enorme...

El concert va ser tan impresionant que tot i que em vaig fotre un cop al genoll impresionant (vaig tenirlo blau durant gairebé un més) no vaig poder parar de ballar.

Suposo que el de BCN degué ser tan genial o semblant si més no.

En resum: què grans!

(I per cert, la festa Aftershow al Beer Station va estar molt bé!!!)

Westbound Train + Uppstemians en la Gruta'77

Fa un parell de mesos vaig tenir la oportunitat de tornar a veure Westbound Train.

El primer cop que els vaig veure, si no recordo malament, fou a la KGB de BCN telonejant els Toasters. Aquell cop ja em varen cridar l'atenció. Vaja que em varen sorprendre gratament.

Aleshores fa uns mesos vaig veure que a la sala "oficial ska" (on de tant en tant hi programen grups d'ska) a Madrid hi havia un concert de Westbound Train telonejats per un grup local, els Uppstemians.

Westbound Train és un bon grup al meu parer, molt millor en directe que en estudi (m'acabo d'escoltar un dels seus discos i em sembla descafeïnat, en canvi en directe em semblen molt millors relativamente parlant). Combina amb gràcia una sonoritat marcadament ska-instrumental, quan el vocalista en comptes de cantar agafa el seu trombó, amb un rocksteady-soul amb molt de caràcter quan passa del trombó y s'amorra al micro...

Procedents de Boston, val la pena acostar-se a l'indret que sigui si toquen aprop de casa per passar una estona de bona música. I si hi ha sort obsequiaran el públic amb un parell de versions de Skatalites, ben fetes, és clar!

Però per molt interessants que siguin els Westbound Train, seria injust si no digués que la vertadera sorpresa de la nit varen ser, un cop més, els teloners. Uppstemians, un grup madrileny de ska format per gent jove amb il·lusió i, de moment pel que vaig sentir, bones sonoritats. Apostant per un ska de tall clàssic, molt líric em varen fer ballar de valent. Tant que em vaig veure obligat a comprar-me la seva maqueta. (M'encanten dues cançons en concret, una d'elles la versió de Red Wine, que fan amb moltíssima gràcia, i l'altra el tema de presentació de la banda, que no recordo ara mateix com es diu, peró que és molt enganxós: "And Jump up, and jump up, and jump up, (...) Uppstemians everywhere!"

Conclusions: en 3 anys, Westbound Train ha agafat entitat com a grup ska-soul i porten camí d'esdevenir un mite. Han passat de telonejar als Toasters, a tenir gira amb entitat pròpia. (I com sempre, els Americans que conec, continuen sense tenir ni idea de qui són els Toasters, ni de qui són els Westbound Train, que patètic).

L'altra conclusió és que a BCN, a MAD i al País Basc l'escena ska està plena de bones bandes que si són escoltades pels promotors de concerts, no deixaran indiferents a ningú. Uppstemians, sense anar més lluny!

Se atormenta una vecina

Una bona amiga meva va estar recomanatme amb una insistència desproporcionada aquest grup. Em deia:

T'encantarà. Són la óstia. A mi m'agraden molt... Fan una música així com funky amb algú toc reggae de tant en tant (i tan de tant en tant) i són uns catxondos.

I així cap a principis de Juny coincidint amb un cap de setmana que havia de ser a BCN vaig anar amb ella i els seus amics i amigues a veure "Se atormenta a una vecina". I sí, tenia raó. Tot i que el funky potser no és la meva música preferida, m'ho vaig passar molt bé.

"Se atormenta..." vàren tocar després d'un altre grup que està molt bé: Rauxa, i del qual ja n'he parlat algun cop. El que va passar és que durant Rauxa es varen apalancar a una taula amb les birres... (Jo es que preferia anara a fer el ridícul ballant i tal... però...)

Però quan va començar "Se atormenta...", a part d'un canvi de públic (no total, doncs n'hi havia de enganxats als dos grups), i d'un canvi de sonoritat, nosaltres varen patir un canvi d'ubicació i d'actitut global: varem anar cap al concert i les meves amigues es varen emocionar.

Evidentment "Se atormenta una vecina" tenen quelcom especial, a més del nom, a més d'una evident manca de sentit del ridícul, i a més d'un sentit de l'humor molt propi. Tenen estil. I les versions de les cançons que coneixia estaven molt bé...

Així que si sentiu a dir que aquests toquen pel vostre barri, i no teniu res millor que fer ni prejudicis en contra del disco-funky, feu-hi un cop d'ull. Si no us mola la música, com a mínim us podreu partir el cul amb les parides del grup...

Dinamo i Syphosis a no recordo quin poble de Mallorca (era Sa Pobla?)

De Dinamo (web) i de Syphosis ja n'he parlat molt a aquest blog...

Va ser una llàstima... Ho tenia tot calculat... No recordo ni el dia... Seria al Maig? No ho sé és igual...

Només recordo que vaig arribar tard per culpa d'un retard típic d'Spanair... I per això em vaig perdre Syphosis... Vaig arribar quan aquests ja acabaven... Només en vaig sentir un parell de cançons... I totes noves per a mi. Després xerrant amb ells em varen dir que estan preparant un nou disc... I que han abandonat una mica l'ska per sonoritats més properes al Tumbao... A mi amb ska ja m'agradaven. Esper que no l'abandonin de tot... En qualsevol cas és normal que un grup evolucioni i investigui nous estils i influències...

Els que si que vaig poder veure de cap a peus foren Dinamo. I són uns máquines... És una llàstima que la maquinària promocional estigui tan rovellada... Si jo fos un promotor a Mallorca els posaria per sistema obrint totes les festes de poble... No els costaria triomfar...
Varen tocar tot el repertori del seu disc "Desequilibrio" i alguna versioneta adicional....

Tot i que hi havia molt poca gent jo vaig disfrutar i vaig conèixer a la banda ( a través de Syphosis)... Molt accessibles i bona gent. (Buena onda que dirian los argentinos). I el millor tema, que no l'únic bo, és el "Todo no se puede". (Que grande chicos, que grande).

Escoltau-los a la seva web (es poden descarregar algunes cançons). S'ho paga!!!!! (Val la pena)

Crònica Concert Potato (Gira de comiat) a la Gruta'77

Quina nit més gran...
Una nit així no pot ser més gran encara...
Ja fa molts mesos dies... Però ho recordo com si fos ahir... Quina nit més gran...

Potato va oferir un concert de comiat de veritat a la sala Gruta'77 de Madrid... Crec que per fer justícia hauran de fer algun altre bolo per BCN amb el repertori llarg i no amb la versió reduïda de l'altre dia...

Es varen lluïr 100% a Madrid. La Gruta'77 estava estibada. No hi cabia ni una ànima. Sube, Sube... Sube que se escapa. I varen portar-se d'alló més bé... L'ordre evidentment no el recordo... Peró si recordo el que varen tocar...

Per començar, del seu primer disc (1986), que varen editar de forma compartida amb els desapareguts Tijuana In Blue, les varen tocar totes (les seves). Estan Locos, la instrumental que serveix d'intro i outtro del disc... I així una a una, o bé senceres o bé dins de poupourris... Jamaika Ska no podia faltar. I tampoc el Reggae Popular Riojano... "Ke beban Ke beban! Que hay mas en las bodegas!"

"Andando por la calle con el alma en vilo, buscando entre los bares sólo y sin dinero, pidiendo por el morro paso quieto en vilo, no sirve para nada pegarse un tiro..." Será Si hay. "Porque el Águila domina en el mundo entero... Vigila desde arriba quien le tiene miedo". Sense cap dubte per a mi una de les grans cançons de la banda... Varen reivindicar els Miguelin el Cashero del món. (gran versió de Sammy Dead) "Te acuerdas de Miguel el Cashero?". Varen denunciar la Babilonia... ("Está en todas partes!!!!")

Del seu segon disc, Punki Reggae Party (1987) si bé en varen tocar moltes no les varen tocar totes. Aixó si, en varen tocar les imprescindibles, sempre de forma sencera o enmig de potpourris. Per exemple, Buen Tiro (versió de la instrumental Guns Fever de la Baba Brooks Band) va ser l'escollida per donar el tret de sortida a una nit de reggae, ska, suor i bon rollo. Txop-Zuei també va sonar... ("La respuesta sólo lleva tiempo y dedicación") Kuiti tampoc podia faltar... "Lo importante es que mantengas la tranquilidad". I qui no sap qui és Johnny Brusko? Si no saps qui és Johnny Brusko no saps res de Potato... Aquest disc tot i que és curt té uns temazos de l'óstia... Peró a part de Buen Tiro i Kuiti, aquest disc té un dels temes que més m'emociona: La Klase Obrera. I es que "se entera o no s'entera???" . Si no la toquen m'haurien ofés molt... I finalment d'aquest disc també varen tocar Kiki (gran tema per acabar un concert: "vista a la derecha, vista a la izquierda, visto el panorama, decidimos irnos ya").

El següent disc que varen treure va ser Crónicas de Puerto Sinmás (1988). D'aquest disc també hi ha temes i temazos. I varen tocar temes com l'anti-militar Cuento Claro ("claro lo tengo claro, que no quiero ser soldado, para matar hombres entrenado", "claro lo tengo claro, que no quiero ser su esclavo, delirios de enajenados")... I varen esbossar temes com Reggae Sobre Una Pata (també una versió ara no record de quina cançó ni de qui). I varen tocar temazos com el Puro Derroche ("Y cuando llega del dia la noche, te vas de casa y no sabes volver, yo ya no te puedo mantener, eres para mi puro derroche", que gran!!!!!!!). I si a BCN no la varen tocar, provocant-me una inmensa decepció, a Madrid si... Si... No Mezclar ("No mezclar el hambre con las ganas de comer, no tener cadenas para trabajar, no pisar al otro para crecer, no cambiar de imagen para no cambiar"). Ens varen tornar a explicar les aventures de Ramírez, el primermundista, que no sabia que era sólo un puto turista. Em va faltar que toquessin l'Ska 008 que m'encanta però no es pot tenir tot. El que em va sorprendre és que en un dels poupourris toquessin No me enteré de nada ("sois gilipollas dijimos yes", "y yo que estudié 5 años de inglés pa vivir en Málaga"). I realment no recordo si varen tocar Blue Ska o no... Perquè varen tocar moltes instrumentals, entre elles dues dels Skatalites...

L'any 1990 va ser el torn de Erre Que Erre i uns anys més tard el maxi-single Rula. D'aquests també varen tocar temes i temassos. Una que es va trobar a faltar a BCN i que a Madrid si que varen tocar va ser El Sultan. Un dels temes amb més sentit de l'humor de la banda... ("Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. Que se me está enfriando. Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. No me vengas vacilando..."). I ens varen explicar a la perfecció i en rima i reggae com es lia un bon porro: s'enxufa per la banda que porta Pegamento. I del maxi-single no podien deixar de tocar la que li va donar nom, una de les millors rude-songs de la banda... Una de les millors rude-songs mai composada a l'estat espanyol: "la gente ruda, rula, rula, rula rula Rula!!!". Ara que hi penso també varen tocar Inde Kuestion (punky-reggae-party).

Potato la va plantar l'any 1995 (Plántala). I d'aquest disc varen tocar la genial Sube, Sube (quina cançó tan gran!!!: "sube, sube, sube que se escapa!"). Ens varen avisar de l'Elástica Consciencia dels polítics... I ens varen aconsellar que la plantéssim per donar-li legaliltat: Plántala. La genial instrumental Ardo Ona Ska és de les que no podia faltar baix cap concepte. I no ho va fer. Tampoc varen deixar de tocar Parnaso una altra instrumental molt bona.

L'any 1997 després de diversos canvis a la formació de la banda es varen muntar el PKO Original, del qual varen tocar la gran Aldea Global, varen avisar del tostón que suposen alguns dogmes que són Pura Ilusión, i varen fer un mix de diversos temes, entre els quals va sonar un tros de Magnifik, Kiérete i de Zer Esatek (crec). Ain'Eso es un fantàstic tema instrumental que també va sonar... M'haureu de perdonar perquè he tardat molt en fer aquesta crònica... La veritat és que diversos problemes personals i la gran quantitat de feina m'ho han posat difícil. A més millor tard que mai, no? També d'aquest disc fou l'escollida per acabar el concert: Monkey Man, la tan fantàstica com particular versió del enorme tema de Toots & The Maytals.

Ja l'any 2000 varen enregistrar i editar el Directo, directo..., un doble CD en directe, que no incloia cap tema nou. Només fou una mostra de com sona aquesta banda en directe, i amb convidats de luxe com tots els que havien passat per la banda, o colaborat amb ella.

I a l'any 2003 aparegué el que serà, pel que sembla, el seu últim disc en estudi, Como en sueños... D'aquest disc en varen tocar poques al concert... Robotik, la instrumental Blueska, i alguna altra que segurament ja no recordo. (Es que aquest concert va ser al Març!).
Però definitivament va ser un concertàs... Un digne comiat de la Gruta'77.

Segurament ja no els podré tornar a veure abans de la seva definitiva separació.
És una llàstima però així és la vida!!!!

REY CHANGO SUPERSONICO

La Web "La Radiofusion" cambia de nombre y URL.

Ahora es

REY CHANGO SUPERSONICO
http://reychangosupersonico.blogspot.com

y gracias por tus ánimos compañero.
De ellos saco fuerzas para retomar poco a poco la actividad de este blog.

De hecho en un futuro, crónicas olvidadas de Potato en la Gruta'77, de Dinamo en Mallorca, y de Uppstemians y Westbound Train en la Gruta, y de Rico Rodriguez en la Gruta y alguno más que irá cayendo.

También fui a ver Tokio Ska Paradise Orchestra en la Heineken, a Alamedadosoulna en la Plaza España, pero no pude ir a NYSJE en la Gruta (me quedé sin entradas). Bueno, ya os contaré.

Y aunque se salga del patrón si me acuerdo hablaré también de "Se atormenta una vecina". Un grupo de Funky-fusión muy grande.