THE CLASH estan a punt de publicar, si no ho han fet ja, un DVD en directe presentant videos extrets de l'archiu de l abanda pel director Don Letts. 'The Clash Live: Revolution Rock' presentará 22 tracks en directe, alguns d'ells extrets d'actuacions de la banda a la televisió i de l'últim concert del grup, lany 1983. features twenty-two live tracks, among them extracts from TV shows and the band's final gig in 1983.
20 de maig 2008
19 de maig 2008
Nou cantant per UB40
RememberTheEighties.com informa que els
UB40 han anunciat que després de que Ali Campbell (cantant) deixés el grup, el seu nou cantant serà Duncan Campbell, germà del seu ex-líder Ali. Ali ha comentat recentment que la seva relació amb el seu germà s'ha vist perjudicada per aquest fet...
UB40 han anunciat que després de que Ali Campbell (cantant) deixés el grup, el seu nou cantant serà Duncan Campbell, germà del seu ex-líder Ali. Ali ha comentat recentment que la seva relació amb el seu germà s'ha vist perjudicada per aquest fet...
11 de maig 2008
Malatesta a la Carpa del Circ Bover
EN UNA CARPA DE CIRC!!!
2 FESTAS-CONCERT DE MALATESTA
CARPA CIRC BOVER
PARC DE LA MAR DE PALMA
16 Y 17 DE MAIG DE 2008
DIVENDRES 16 AMB MOSTROS
DISABTE 17 AMB WONDERBRASS
A més de sorpreses i convidats especials.
A les 20 H y per 7 euros.
L'AFORAMENT ÉS LIMITAT
Aconsellam reservar
També es pot comprar l'entrada
Escolta'ns al:
MALATESTA, nascut de les cendres de La Gran Orquesta Republicana...
Salut!
26 d’abril 2008
Deskarats i Toasters a la Sala Caracol
Per fi una alegría a la capital!
Me n'assabento que el dia 18 de Novembre de 2007 toquen els Deskarats per fer de teloners als Toasters a la Sala Caracol.
I amb alegría i premeditació compro les entrades de rigor per anar al concert.
Del concert poc se'n pot dir....
D'una banda els Deskarats, obrint la nit i aconseguint que el públic enbogeixi amb una mostra fantàstica del seu repertori resumit en un disc llarga durada i dos maxis... Prínceps de Pallumba, Calor Tropicals, Skarface, Go to Lloret.. (Per cert que ara acaba de sortir el seu nou llarga durada, produït al igual que els dos últims CD, per Bucket dels Toasters i que porta per nom disseminat s/n).
He de dir a més que hi ha coses que fan que un grup (d'ska) sigui més gran, especialment més gran. I una d'aquestes coses és que en ple madrid toquin temes (o temassos) de dos grups de la dimensió de Skatalà o Decibelios. I clar, jo vaig embogir... Així, entre Fotuts Errors Judicials, me Vuelvo Loco por el Alcohol i me n'acabo anant de Jamaica a Roma (via Budapest). Amb alló en tenía prou. Però no era tot.
Perqué tot just després de Deskarats eren ni més ni menys que uns Toasters (ara establerts a València, almenys el seu líder Bucket) els que pujaven a l'escenari per a fer una barreja dels temes clàssics (Decision at Midnight, Social Security, East Side Beat, Shocker) amb temes del seu últim disc, One more bullet, del qual ja se'n parlarà en el seu moment!
Els Toasters, malgrat ja no ser el que foren, segueixen sent molt grans...
En resum, una nit genial. I malgrat pugui semblar estrany, començo a veure als Deskarats com un dels grups més emblemàtics de l'ska de casa nostre als pròxims 10 anys, juntament amb uns The Cabrians que están fent moltes coses i ben fetes!!!!!
El temps dirà!
Me n'assabento que el dia 18 de Novembre de 2007 toquen els Deskarats per fer de teloners als Toasters a la Sala Caracol.
I amb alegría i premeditació compro les entrades de rigor per anar al concert.
Del concert poc se'n pot dir....
D'una banda els Deskarats, obrint la nit i aconseguint que el públic enbogeixi amb una mostra fantàstica del seu repertori resumit en un disc llarga durada i dos maxis... Prínceps de Pallumba, Calor Tropicals, Skarface, Go to Lloret.. (Per cert que ara acaba de sortir el seu nou llarga durada, produït al igual que els dos últims CD, per Bucket dels Toasters i que porta per nom disseminat s/n).
He de dir a més que hi ha coses que fan que un grup (d'ska) sigui més gran, especialment més gran. I una d'aquestes coses és que en ple madrid toquin temes (o temassos) de dos grups de la dimensió de Skatalà o Decibelios. I clar, jo vaig embogir... Així, entre Fotuts Errors Judicials, me Vuelvo Loco por el Alcohol i me n'acabo anant de Jamaica a Roma (via Budapest). Amb alló en tenía prou. Però no era tot.
Perqué tot just després de Deskarats eren ni més ni menys que uns Toasters (ara establerts a València, almenys el seu líder Bucket) els que pujaven a l'escenari per a fer una barreja dels temes clàssics (Decision at Midnight, Social Security, East Side Beat, Shocker) amb temes del seu últim disc, One more bullet, del qual ja se'n parlarà en el seu moment!
Els Toasters, malgrat ja no ser el que foren, segueixen sent molt grans...
En resum, una nit genial. I malgrat pugui semblar estrany, començo a veure als Deskarats com un dels grups més emblemàtics de l'ska de casa nostre als pròxims 10 anys, juntament amb uns The Cabrians que están fent moltes coses i ben fetes!!!!!
El temps dirà!
14 d’abril 2008
El retorn de THE SPECIALS???
No pot ser.... No m'ho crec...
Però la veritat és que al mitjà de música dels 80, RememberTheEighties.com apareix la següent notícia:
THE SPECIALS pensen reunir-se per a un tour a finals d'any, segons declaracions del seu cantant TERRY HALL a la BBC. Les dates encara han de ser anunciades, però s'espera que tinguin lloc al Setembre o a l'Octubre. Mentrestant la banda pubicará un estoig CD + DVD "The Best Of The Specials", que presenta tots els seus hits amb vídeos inclosos, aquesta setmana.
De totes formes, NEVILLE STAPLE ha puntualitzat sobre les especulacions sobre la posible reunió de la banda en realitat es tracta d'una reunió dels membres originals de THE SPECIALS, en la que han parlat, han assajat junt i han parlat, però que encara estan considerant la viabilitat d'un tour complet de reunió. No és d'extranyar ja que Neville Staple ha estat un dels membres més actius i que més feina ha fet en solitari per mantenir-se al capdamunt de l'escena skatalítica... De totes formes, esperem que les trobades desprenguin bones vibracions i poguem gaudir de THE SPECIALS en directe i al natural de nou, malgrat el pas dels anys.
11 d’abril 2008
Més desavinences a UB40
Si fa uns dies informàvem que Ali Campbell, cantant i líder d'UB40 havia abandonat la banda per desavinences en la gestió dels negocis del grup, ara un altre component de la banda segueix els seus passos. Es tracta de Michael Virtue, que també ha deixat la banda en senyal de solidaritat amb el ja ex-cantant Ali Campbell. Virtue ha declarat literalment que "no puc treballar més amb l'equip gestor i m'uneixo a Ali Campbell en la seva investigació de la gestió dels afers i negocis de la banda'.
27 de març 2008
Concert Skalariak final de Gira 2007 a Barcelona
Em vaig agafar un cap de setmana i em vaig gastar 1oo euros per anar des de Madrid a Barcelona per anar al final de gira d'Skalariak a Barcelona, a la sala Razzmatazz.
El concert va servir a Skalariak per enregistrar un CD/DVD en directe (hi sortiré jejeje!!!!!).
L'audiència de públic va ser impressionant, amb un ple total amb fins i tot la revenda exhaurida.
La Sala Razzmatazz fins a dalt. I el concert, impresionant.
Com a tota la gira, el concert estava dividit en tres parts, cada una de les quals iniciada per una de les ja conegudes Sarrera... I formant una selecció de les grans cançons del grup. Temes i temassos (em puc equivocar perquè fa molt de temps i la memòria juga males passades): Anti-canción, Corazón Rebelde, Hartu, Rude Control, Global Musik, A buen ritmo (i el públic embogit), Oligarquía, José República, Errainuaren modura, Nuestra manifestación, Todos los hintxas, Vodka revolución, SRK, La maquina ska (pa mi esta sobra... hay de mejores), Luz Rebelde, Ruido, Fuego, Emakume askea, Naturarekin bat, Puto Alcohol, Jaia, Despídeme, Segi, segi, segi..., Sólo vivir, Corazón Rebelde. I alguna més que es va quedar fora del DVD. (Per cert, encara me l'he de comprar el disc!!!)
Un concertàs que segurament tanca una etapa i esperem que en comenci una altra de més llarga i constructiva.
PS: PEr cert, el concert va ser molt més genial que el que varen fer a Madrid amb motiu de la mateixa gira!!!!! EL públic va respondre molt millor i la sonorització va ser gairebé perfecta. Genial! Mireu que ho trobo a faltar!
El concert va servir a Skalariak per enregistrar un CD/DVD en directe (hi sortiré jejeje!!!!!).
L'audiència de públic va ser impressionant, amb un ple total amb fins i tot la revenda exhaurida.
La Sala Razzmatazz fins a dalt. I el concert, impresionant.
Com a tota la gira, el concert estava dividit en tres parts, cada una de les quals iniciada per una de les ja conegudes Sarrera... I formant una selecció de les grans cançons del grup. Temes i temassos (em puc equivocar perquè fa molt de temps i la memòria juga males passades): Anti-canción, Corazón Rebelde, Hartu, Rude Control, Global Musik, A buen ritmo (i el públic embogit), Oligarquía, José República, Errainuaren modura, Nuestra manifestación, Todos los hintxas, Vodka revolución, SRK, La maquina ska (pa mi esta sobra... hay de mejores), Luz Rebelde, Ruido, Fuego, Emakume askea, Naturarekin bat, Puto Alcohol, Jaia, Despídeme, Segi, segi, segi..., Sólo vivir, Corazón Rebelde. I alguna més que es va quedar fora del DVD. (Per cert, encara me l'he de comprar el disc!!!)
Un concertàs que segurament tanca una etapa i esperem que en comenci una altra de més llarga i constructiva.
PS: PEr cert, el concert va ser molt més genial que el que varen fer a Madrid amb motiu de la mateixa gira!!!!! EL públic va respondre molt millor i la sonorització va ser gairebé perfecta. Genial! Mireu que ho trobo a faltar!
25 de març 2008
Eastern Standard Time a la Gruta'77
Va arribar una altra ocasió de veure un concert d'ska mínimament destacable a Madrid.
Com sempre a la fantàstica però massa petita sala coneguda com la Gruta '77.
I jo com podeu comprendre no me la vaig perdre. D'aquest concert ja han passat mooolts mesos, i gairebé no en recordo res. De fet no en recordo res.
Només que m'ho vaig passar molt bé.
No sé per quin error mental (potser per culpa del recopilatori Speechles de Grover) jo tenia en ment que EST (Eastern Standard Time), una banda de Washington D.C., era proeminentment una banda instrumental, al més pur estil dels grans NYSJE (New York Ska-Jazz Ensemble) i per això em va sorprendre que la major part del seu repertori tingués una destacada part vocal.
Com sempre, he de reconèixer que últimament tinc una forta predilecció per les bandes instrumentals, i per això em va decebre una mica. Però això no va reduir la qualitat del concert.
Aixó sí, una altra cosa que no em va acabar de convèncer, és aquesta obsessió de les bandes nord-americanes per incorporar cançons super souloses (de la mateixa manera que els Westbound Train) que a mi personalment em sumeixen en el tedi més absolut (especialment en directe quan en concatenen més de 2 de seguides. Deu ser quelcom necessari per a la sostenibilitat d'aquesta música als EEUU.
Una banda notable, per a una nit notable, en una bona companyia que ja no és companyia. :D
23 de març 2008
Retrospectiva de The Specials
THE SPECIALS serán l'objecte d'un estoig CD/DVD retrospectiu que portarà per títol "The Best of The Specials" que serà llançat el 31 de Març.
La caixa comptarà amb un CD amb 20 temes i un DVD amb 16.
A veure!!!
La caixa comptarà amb un CD amb 20 temes i un DVD amb 16.
A veure!!!
21 de març 2008
Belda i el Conjunt Badabadoc a la Festa de les Corts
El conjunt revelació de les Festes de les Corts va ser, sense cap dubte,
El Belda i el Conjunt Badabadoc
El grup està format per Carles Belda (Mesclat i ex-Pomada) a la veu i l'acordió, un guitarrista, un contrabaixista i un bateria. Una formació senzilla que ofereix un fantàstic (al meu gust) repertori de versions de cançons mítiques del rock català en estil reggae-skà. Un repertori perfecte per a tots aquells que gaudim tant de la música en català com de l'ska...
Us heu preguntat com sonarien cançons com l'Empordà (Sopa de Cabra), El Vol de l'Home Ocell (Sangtraït), S'ha Acabat (Els Pets), Boig Per Tu (Sau), La Rambla (Quimi Portet) en versió skatalítica? A més tot això acompanyat per revisions de mítics temes dels grups d'ska catalans... Llunàtics (Skatalà)... Aquesta nit (Dr. Calypso)... Vull per demà (Brams)...
Res, en definitiva, que la millor cosa d'aquella nit fou la descoberta d'aquest fantàstic grup que ha passat a ocupar un important lloc en la meva llista mental de grups d'ska destacats.
El Belda i el Conjunt Badabadoc
El grup està format per Carles Belda (Mesclat i ex-Pomada) a la veu i l'acordió, un guitarrista, un contrabaixista i un bateria. Una formació senzilla que ofereix un fantàstic (al meu gust) repertori de versions de cançons mítiques del rock català en estil reggae-skà. Un repertori perfecte per a tots aquells que gaudim tant de la música en català com de l'ska...
Us heu preguntat com sonarien cançons com l'Empordà (Sopa de Cabra), El Vol de l'Home Ocell (Sangtraït), S'ha Acabat (Els Pets), Boig Per Tu (Sau), La Rambla (Quimi Portet) en versió skatalítica? A més tot això acompanyat per revisions de mítics temes dels grups d'ska catalans... Llunàtics (Skatalà)... Aquesta nit (Dr. Calypso)... Vull per demà (Brams)...
Res, en definitiva, que la millor cosa d'aquella nit fou la descoberta d'aquest fantàstic grup que ha passat a ocupar un important lloc en la meva llista mental de grups d'ska destacats.
19 de març 2008
Sin Papeles a la Festa de les Corts
A l'Octubre de l'any passat com ja és habitual sempre que les obligacions laborals m'ho permeten vaig a les Festes de les Corts. Encara que no sàpiga qui hi tocarà, sé que hi haurà algun d'aquests grups que a mi em fan molt el pes. I aquest cop aquest fou el cas. Ja que vaig arribar a BCN amb la intenció d'anar-hi sense tenir ni idea de qui havia de tocar, només coneixent el costum dels organitzadors de les festes.
Des d'aquí, el meu més absolut suport als organitzadors de les Festes de les Corts, davant la informació que donaren en aquell concert de que l'alcalde Hereu els prohibirà seguir organitzant les festes a la Plaça del Sol de Baix, no sé encara per quin motiu... Perquè després diguin que el PSC són d'esquerra, i es dediquen a prohibir les festes populars.
Fet l'apunt, diré que el concert dels Sin Papeles no és el millor que els hi he vist fer. Ara bé, cal reconèixer que varen fer un bon concert, repassant la majoria de temes del seu últim disc (Duermes?). Els Sin Papeles també repasaren alguns dels temes del seu anterior disc (Traumas Infantiles), que publicaren quan encara es deien "Los de Otilia"... I el moment que més va emocionar la fauna asistent a la festa fou quan varen entonar els acords de "La Puta del Camp Nou", un tema mític anterior a la dissolució dels Discípulos de Otilia.
Ha passat tant de temps que no recordo exactament les cançons que varen tocar... De totes formes us convido a visitar-ne la web:
O d'adquirir-ne l'últim treball (...Duermes?).
Des d'aquí, el meu més absolut suport als organitzadors de les Festes de les Corts, davant la informació que donaren en aquell concert de que l'alcalde Hereu els prohibirà seguir organitzant les festes a la Plaça del Sol de Baix, no sé encara per quin motiu... Perquè després diguin que el PSC són d'esquerra, i es dediquen a prohibir les festes populars.
Fet l'apunt, diré que el concert dels Sin Papeles no és el millor que els hi he vist fer. Ara bé, cal reconèixer que varen fer un bon concert, repassant la majoria de temes del seu últim disc (Duermes?). Els Sin Papeles també repasaren alguns dels temes del seu anterior disc (Traumas Infantiles), que publicaren quan encara es deien "Los de Otilia"... I el moment que més va emocionar la fauna asistent a la festa fou quan varen entonar els acords de "La Puta del Camp Nou", un tema mític anterior a la dissolució dels Discípulos de Otilia.
Ha passat tant de temps que no recordo exactament les cançons que varen tocar... De totes formes us convido a visitar-ne la web:
O d'adquirir-ne l'últim treball (...Duermes?).
17 de març 2008
15 de març 2008
Una altra nosticia trista...
Una altra notícia trista... El que s'estava extenent com un rumor desde fa ja molt de temps a Mallorca ja és un fet oficial: la separació de la banda "La Gran Orquesta Republicana"... Una altra gran pèrdua per al món de l'ska estatal. Enrera deixen quatre discos, i cançons mítiques com "Mi territorio", "Vida de colores" o les fantàstiques versions de poetes com Mario Benedetti (Te quiero), o Eduardo Galeano (Los nadies).
De totes formes darrera de tota mort hi ha un nou naixement. I aquest ve anunciat pel següent comuinicat de la web oficial de La Gran Orquesta Republicana:
De totes formes darrera de tota mort hi ha un nou naixement. I aquest ve anunciat pel següent comuinicat de la web oficial de La Gran Orquesta Republicana:
La Gran Orquesta Republicana ya no existe.
Javier Vegas (cantante y compositor) y Jaume Salom (batería) junto a Toni Maltraste de Bad Taste, se han unido para montar una nueva banda .... MALATESTA
Els pots escoltar al YouTube:
13 de març 2008
The Selecter.... de nou junts al 100%?????
THE SELECTER podría reformar la seva fomració original per celebrar a l'engrós el seu 30 aniversari d'acord amb la web del membre fundador NEOL DAVIES. A la seva web personal, el guitarrista ha obert un debat al forum per conèixer la reacció dels fans a aquesta idea.
Des d'aquesta web tot el suport i la recomanació de que passin per aquí!
Que els rebrem amb els braços oberts...
Des d'aquesta web tot el suport i la recomanació de que passin per aquí!
Que els rebrem amb els braços oberts...
11 de març 2008
Recopilatori de The Beat
THE BEAT han publicat un estoig retrospectiu de 2 CD titulat 'You Just Can't Beat It'.
L'estoig va sortir a la venda el passat 4 de Febrer i es pot trobar a Amazon per uns 6 euros.
El recopilatori, de trenta sis tracks, inclou tot els hits de la banda i una selecció supervisada pel frontman de la banda, DAVE WAKELING.
A més el llibret conté comentaris de RHODA DAKAR dels THE BODYSNATCHERS i de THE SPECIAL AKA.
A Remember the Eighties.com podeu trobar (en anglés) una entrevista en exclusiva a Dave Wakeling.
L'estoig va sortir a la venda el passat 4 de Febrer i es pot trobar a Amazon per uns 6 euros.
El recopilatori, de trenta sis tracks, inclou tot els hits de la banda i una selecció supervisada pel frontman de la banda, DAVE WAKELING.
A més el llibret conté comentaris de RHODA DAKAR dels THE BODYSNATCHERS i de THE SPECIAL AKA.
A Remember the Eighties.com podeu trobar (en anglés) una entrevista en exclusiva a Dave Wakeling.
09 de març 2008
UB40 i Ali Campbell parteixen peres
Els UB40 i el seu cantant i líder, ALI CAMPBELL han decidit separar els seus camins després de 30 anys junts.
Campbell ha pres la decisió com a resultat de la permanent insatisfacció amb la gestió dels negocis de la banda.
De totes formes es quedará amb la banda fins haver complit amb els compromisos de la banda a Australia, Nova Zelanda i Uganda.
Campbell ha pres la decisió com a resultat de la permanent insatisfacció amb la gestió dels negocis de la banda.
De totes formes es quedará amb la banda fins haver complit amb els compromisos de la banda a Australia, Nova Zelanda i Uganda.
07 de març 2008
Pixant lo Blanc (Lefa's Song), Skatalà
PIXANT LO BLANC
(lletra: E.Gallart - J.O.Moregó / música: I.Alvarez)
Baixava ell amb el seu skate
Se l'hi va enganxar aquell gos
Va tenir tanta mala sort
Se l'hi va dessemar (còrrer) tot
Quina mala sort
Oi quina mala sort
Quina mala sort
És la història d'un mal gos
A qui vam fer una cançó
La culpa la té un amic boig
Manolo Rivera Simón
Quina mala sort
Oi quina mala sort
Quina mala sort
Important va ser el moc
I la taca al pantaló
Que d'aquí va arribar el seu nom
This is the Lefa's Song!
Quina mala sort
Oi quina mala sort
Quina mala sort
MEANDO LO BLANCO
(letra: E.Gallart - J.O.Moregó / música: I.Alvarez)
Bajaba eacute;el con su skate
Se le enganchó aquel perro
Tuvo tan mala suerte
Se le corrió todo encima
Qué mala suerte
Oh! qué mala suerte
Qué mala suerte
Es la historia de un mal perro
A quien hicimos una canci;ón
La culpa la tiene un amigo loco
Manolo Rivera Simón
Qué mala suerte
Oh! qué mala suerte
Qué mala suerte
Importante fue el moco
Y la mancha en el pantalón
Que de aquí llegó su nombre
Esta es la Canción de la Lefa!
Qué mala suerte
Oh! quéna mala suerte
Qué mala suerte
(lletra: E.Gallart - J.O.Moregó / música: I.Alvarez)
Baixava ell amb el seu skate
Se l'hi va enganxar aquell gos
Va tenir tanta mala sort
Se l'hi va dessemar (còrrer) tot
Quina mala sort
Oi quina mala sort
Quina mala sort
És la història d'un mal gos
A qui vam fer una cançó
La culpa la té un amic boig
Manolo Rivera Simón
Quina mala sort
Oi quina mala sort
Quina mala sort
Important va ser el moc
I la taca al pantaló
Que d'aquí va arribar el seu nom
This is the Lefa's Song!
Quina mala sort
Oi quina mala sort
Quina mala sort
MEANDO LO BLANCO
(letra: E.Gallart - J.O.Moregó / música: I.Alvarez)
Bajaba eacute;el con su skate
Se le enganchó aquel perro
Tuvo tan mala suerte
Se le corrió todo encima
Qué mala suerte
Oh! qué mala suerte
Qué mala suerte
Es la historia de un mal perro
A quien hicimos una canci;ón
La culpa la tiene un amigo loco
Manolo Rivera Simón
Qué mala suerte
Oh! qué mala suerte
Qué mala suerte
Importante fue el moco
Y la mancha en el pantalón
Que de aquí llegó su nombre
Esta es la Canción de la Lefa!
Qué mala suerte
Oh! quéna mala suerte
Qué mala suerte
05 de març 2008
Capità Swing, Skatalà
Capità Swing
(Skatalà)
Capità Swing!
Soul Singer!
Capità swinging, swinging at the Savoy
Capità is dancing, dancing on the floor
Capità is skanking, skanking around the world
Perico needs Perico and Perico needs to stomp.
(Skatalà)
Capità Swing!
Soul Singer!
Capità swinging, swinging at the Savoy
Capità is dancing, dancing on the floor
Capità is skanking, skanking around the world
Perico needs Perico and Perico needs to stomp.
03 de març 2008
Ranking Roure, Skatalà
RANKING ROURE
(lletra: J.O.Moregó / música: J.M.Pugés)
Sebastian Roure va arribar un segle tard,
Van Gogh i Baudelaire es van adelantar.
Fill únic del món i mare de Girona,
Té un cervell on sempre bufa tramuntana.
Un fort sirocco a la muntanya del Carmel,
Al mateix temps, un vell 'bisonte' sense rumb,
Busca i fuig del perill: no s'hi juga la pell,
Un arbre mal moblat però amb força llum.
Let's Dancing Roure,
Sardanes a la planxa.
You're Drinking Roure,
Que no et donin vi agre.
Roure Ranking Roure,
Comandant de la city.
A run Running Roure,
Derrapa amb mala fúria.
La ciutat de Gràcia és una gran sala d'art,
Olis i pintures a 20 dollars la unitat.
Ell és l'inventor de la sopa d'all sense all,
També és el financer de les 10 peles/dollar.
Falsos veïns de casa seva el volen treure,
Deixar-l'hi cap bon lloc on ell hi pugui jeure.
A hores d'ara deu estar ja a l'aeroport,
Agafant l'últim vol que el porti a Nova York
Let's Dancing Roure,
Sardanes a la planxa.
You're Drinking Roure,
Que no et donin vi agre.
Roure Ranking Roure,
Comandant de la city.
A run Running Roure,
Derrapa amb mala fúria.
RANKING ROURE
(letra: J.O.Moregó / música: J.M.Pugés)
Sebastian Roure llegó un siglo tarde,
Van Gogh y Baudelaire se le adelantaron.
Hijo único del mundo y madre de Gerona,
Tiene un cerebro en el que siempre sopla la tramontana.
Un fuerte sirocco en la montaña del Carmelo,
Al mismo tiempo, un viejo 'bisonte' sin rumbo,
Busca y huye del peligro: no se juega la piel,
Un árbol mal amueblado pero con bastante luz.
Vamos a bailar Roure,
Sardanas a la plancha.
Eres el Roure bebedor,
Que no te den vino agrio.
Roure ascendiendo Roure,
Comandante de la ciudad.
Un Roure huidizo,
Derrapa con mala furia.
La ciudad de Gracia es una gran sala de arte,
Óleos y pinturas a 20 dólares la unidad.
Él es el inventor de la sopa de ajo sin ajo,
También es el financiero de las 10 pelas/dólar.
Falsos vecinos de su casa lo quieren sacar,
No dejarle ningún buen sitio dónde él pueda echarse.
En estos momentos debe estar ya en el aereopuerto,
Cogiendo el último vuelo que lo lleve a Nueva York
Vamos a bailar Roure,
Sardanas a la plancha.
Eres el Roure bebedor,
Que no te den vino agrio.
Roure ascendiendo Roure,
Comandante de la ciudad.
Un Roure huidizo,
Derrapa con mala furia.
(lletra: J.O.Moregó / música: J.M.Pugés)
Sebastian Roure va arribar un segle tard,
Van Gogh i Baudelaire es van adelantar.
Fill únic del món i mare de Girona,
Té un cervell on sempre bufa tramuntana.
Un fort sirocco a la muntanya del Carmel,
Al mateix temps, un vell 'bisonte' sense rumb,
Busca i fuig del perill: no s'hi juga la pell,
Un arbre mal moblat però amb força llum.
Let's Dancing Roure,
Sardanes a la planxa.
You're Drinking Roure,
Que no et donin vi agre.
Roure Ranking Roure,
Comandant de la city.
A run Running Roure,
Derrapa amb mala fúria.
La ciutat de Gràcia és una gran sala d'art,
Olis i pintures a 20 dollars la unitat.
Ell és l'inventor de la sopa d'all sense all,
També és el financer de les 10 peles/dollar.
Falsos veïns de casa seva el volen treure,
Deixar-l'hi cap bon lloc on ell hi pugui jeure.
A hores d'ara deu estar ja a l'aeroport,
Agafant l'últim vol que el porti a Nova York
Let's Dancing Roure,
Sardanes a la planxa.
You're Drinking Roure,
Que no et donin vi agre.
Roure Ranking Roure,
Comandant de la city.
A run Running Roure,
Derrapa amb mala fúria.
RANKING ROURE
(letra: J.O.Moregó / música: J.M.Pugés)
Sebastian Roure llegó un siglo tarde,
Van Gogh y Baudelaire se le adelantaron.
Hijo único del mundo y madre de Gerona,
Tiene un cerebro en el que siempre sopla la tramontana.
Un fuerte sirocco en la montaña del Carmelo,
Al mismo tiempo, un viejo 'bisonte' sin rumbo,
Busca y huye del peligro: no se juega la piel,
Un árbol mal amueblado pero con bastante luz.
Vamos a bailar Roure,
Sardanas a la plancha.
Eres el Roure bebedor,
Que no te den vino agrio.
Roure ascendiendo Roure,
Comandante de la ciudad.
Un Roure huidizo,
Derrapa con mala furia.
La ciudad de Gracia es una gran sala de arte,
Óleos y pinturas a 20 dólares la unidad.
Él es el inventor de la sopa de ajo sin ajo,
También es el financiero de las 10 pelas/dólar.
Falsos vecinos de su casa lo quieren sacar,
No dejarle ningún buen sitio dónde él pueda echarse.
En estos momentos debe estar ya en el aereopuerto,
Cogiendo el último vuelo que lo lleve a Nueva York
Vamos a bailar Roure,
Sardanas a la plancha.
Eres el Roure bebedor,
Que no te den vino agrio.
Roure ascendiendo Roure,
Comandante de la ciudad.
Un Roure huidizo,
Derrapa con mala furia.
29 de febrer 2008
RASTABLANC, Skatalà
RASTABLANC
(lletra: E.Gallart / música: J.Asensio)
La Verneda és per ell com ara Trench Town,
Ell és un Natty Dread però no viu a Kingston.
Es passa tot el dia fumant porros de costo de Melilla
I el que li agradaria és rular-los tots de Sensimilla.
Coneix molt bé el que va dir en Marcus Garvey
Però el més gran de tots sempre serà en Bob Marley.
El que més voldria és tornar 15 dies a Jamaica,
Veu aquella illa com els rastas veuen l'Africa.
Oh, Oh, Steve Waiter,
Tu ets un Rastablanc.
De tant en tant té guita i es pot fotre alguna ratlla,
Què maco seria acompanyar-la amb un spliff de Ganja.
Porta per tot arreu la bandera d'Etiòpia,
Què t'hi jugues que es farà Dreadlocks qualsevol dia.
El que més voldria és tornar 15 dies a Jamaica,
Veu aquella illa com els rastas veuen l'Africa.
Per què anar a passar gana allà enmig d'Eritrea,
Quedar-se menjant cocos a MoBay és millor idea.
Oh, Oh, Steve Waiter,
Tu ets un Rastablanc.
RASTA BLANCO
(letra: E.Gallart / música: J.Asensio)
La Verneda es para él como si fuera Trench Town,
Él es un Natty Dread pero no vive en Kingston.
Se pasa todo el día fumando porros de costo de Melilla
Y lo que le gustaría es rularlos todos de Sensimilla.
Conoce muy bien lo que dijo Marcus Garvey
Pero el más grande de todos siempre será Bob Marley.
Lo que más querría es volver 15 días a Jamaica,
Ve aquella isla como los rastas ven a Africa.
Oh, Oh, Steve Waiter,
Tú eres un Rasta blanco.
De vez en cuando tiene guita y se puede meter alguna ralla,
Qué guapo sería acompañarla con un spliff de Ganja.
Lleva por todas partes la bandera de Etiopía,
Qué te juegas a que se hará Dreadlocks cualquier día.
Lo que más querría es volver 15 días a Jamaica,
Ve aquella isla como los rastas ven a Africa.
Para qué irse a pasar gana allá en medio de Eritrea,
Quedarse comiendo cocos en MoBay es mejor idea.
Oh, Oh, Steve Waiter,
Tú eres un Rasta blanco.
(lletra: E.Gallart / música: J.Asensio)
La Verneda és per ell com ara Trench Town,
Ell és un Natty Dread però no viu a Kingston.
Es passa tot el dia fumant porros de costo de Melilla
I el que li agradaria és rular-los tots de Sensimilla.
Coneix molt bé el que va dir en Marcus Garvey
Però el més gran de tots sempre serà en Bob Marley.
El que més voldria és tornar 15 dies a Jamaica,
Veu aquella illa com els rastas veuen l'Africa.
Oh, Oh, Steve Waiter,
Tu ets un Rastablanc.
De tant en tant té guita i es pot fotre alguna ratlla,
Què maco seria acompanyar-la amb un spliff de Ganja.
Porta per tot arreu la bandera d'Etiòpia,
Què t'hi jugues que es farà Dreadlocks qualsevol dia.
El que més voldria és tornar 15 dies a Jamaica,
Veu aquella illa com els rastas veuen l'Africa.
Per què anar a passar gana allà enmig d'Eritrea,
Quedar-se menjant cocos a MoBay és millor idea.
Oh, Oh, Steve Waiter,
Tu ets un Rastablanc.
RASTA BLANCO
(letra: E.Gallart / música: J.Asensio)
La Verneda es para él como si fuera Trench Town,
Él es un Natty Dread pero no vive en Kingston.
Se pasa todo el día fumando porros de costo de Melilla
Y lo que le gustaría es rularlos todos de Sensimilla.
Conoce muy bien lo que dijo Marcus Garvey
Pero el más grande de todos siempre será Bob Marley.
Lo que más querría es volver 15 días a Jamaica,
Ve aquella isla como los rastas ven a Africa.
Oh, Oh, Steve Waiter,
Tú eres un Rasta blanco.
De vez en cuando tiene guita y se puede meter alguna ralla,
Qué guapo sería acompañarla con un spliff de Ganja.
Lleva por todas partes la bandera de Etiopía,
Qué te juegas a que se hará Dreadlocks cualquier día.
Lo que más querría es volver 15 días a Jamaica,
Ve aquella isla como los rastas ven a Africa.
Para qué irse a pasar gana allá en medio de Eritrea,
Quedarse comiendo cocos en MoBay es mejor idea.
Oh, Oh, Steve Waiter,
Tú eres un Rasta blanco.
25 de febrer 2008
Tio Manel, Skatalà
EL TIO MANEL
(lletra: J.Fdez.Peña - E.Gallart - J.O.Moregó / música: I.Álvarez)
Això que escoltes no és el bufar del vent
Ni és el so de les fulles caient,
Això que escoltes és la llufa amb llepeta
És la palometa del tio Manel.
Tio Manel... Tio Manel...
És la llufa amb llepeta...
Això que beus no és un líquid pudent
No és la teva Estrella corrent,
Això que beus és la birra amb rebaba
La birra amb rebaba del tio Manel.
Tio Manel... Tio Manel...
És la birra amb rebaba...
Això que sents és un ritme calent
Que perdura mentre passa el temps,
Això que escoltes és la llufa amb llepeta
És la palometa del tio Manel.
Tio Manel... Tio Manel...
És la palometa... del meu friend!
EL TÍO MANEL
(letra: J.Fdez.Peña - E.Gallart - J.O.Moregó / música: I.Álvarez)
Esto que escuchas no es el bufido del viento
Ni es el sonido de las hojas cayendo,
Esto que escuchas es el pedo silencioso con rastro
Es el zullón del tío Manel.
Tío Manel... Tío Manel...
Es el pedo silencioso con rastro...
Esto que bebes es un líquido apestoso
No es tu Estrella habitual,
Esto que bebes es la birra en mal estado
La birra en mal estado del tío Manel.
Tío Manel... Tío Manel...
Es la birra en mal estado...
Esto que oyes es un ritmo caliente
Que perdura mientras pasa el tiempo,
Esto que escuchas es el pedo silencioso con rastro
Es el zullón del tío Manel.
Tío Manel... Tío Manel...
Es el zullón... de mi amigo!
(lletra: J.Fdez.Peña - E.Gallart - J.O.Moregó / música: I.Álvarez)
Això que escoltes no és el bufar del vent
Ni és el so de les fulles caient,
Això que escoltes és la llufa amb llepeta
És la palometa del tio Manel.
Tio Manel... Tio Manel...
És la llufa amb llepeta...
Això que beus no és un líquid pudent
No és la teva Estrella corrent,
Això que beus és la birra amb rebaba
La birra amb rebaba del tio Manel.
Tio Manel... Tio Manel...
És la birra amb rebaba...
Això que sents és un ritme calent
Que perdura mentre passa el temps,
Això que escoltes és la llufa amb llepeta
És la palometa del tio Manel.
Tio Manel... Tio Manel...
És la palometa... del meu friend!
EL TÍO MANEL
(letra: J.Fdez.Peña - E.Gallart - J.O.Moregó / música: I.Álvarez)
Esto que escuchas no es el bufido del viento
Ni es el sonido de las hojas cayendo,
Esto que escuchas es el pedo silencioso con rastro
Es el zullón del tío Manel.
Tío Manel... Tío Manel...
Es el pedo silencioso con rastro...
Esto que bebes es un líquido apestoso
No es tu Estrella habitual,
Esto que bebes es la birra en mal estado
La birra en mal estado del tío Manel.
Tío Manel... Tío Manel...
Es la birra en mal estado...
Esto que oyes es un ritmo caliente
Que perdura mientras pasa el tiempo,
Esto que escuchas es el pedo silencioso con rastro
Es el zullón del tío Manel.
Tío Manel... Tío Manel...
Es el zullón... de mi amigo!
24 de febrer 2008
Walthzing Mathilda, Skatalà
WALTZING MATHILDA
(lletra: J.O.Moregó / música: J.Fdez Peña - J.Prats)
Dos vint de pit, dos i mig de cul
A la tocineria dirien que és de bon bull
La Mathilda és una autèntica Amarcord,
Una immensa humanitat plena de bon cor.
Waltzing Mathilda, weeppin'n'wailin',
Si fos un automòbil diria que és un trailer.
Aquesta dona vol a Bloodvessel Buster,
Aquesta és la seva nit per ballar com una oink-star.
Sempre balla la mateixa,
Sempre balla la més lletja.
Peus i mans i galtes cap amunt i cap avall,
Això sap què sembla?: un derbi basc al Jai Alai.
Déu: Cóm es poden moure tants quilos de greix?
Doncs sempre pensant en els pròxims postres!!
Number one a l'escola de Fatty Masters,
L'any que ve optarà per un nou Guinness,
Ballant amorrada al bon ritme dels Toasters,
El número de tapes ha de ser vint-i-tres.
Sempre balla la mateixa,
Sempre balla la més lletja.
Skatalà is jammin´inna rub-a-dub style
Whilst everybody is skankin' inna dance-hall unite
'Cos no te cap importància if you're black or white...Right!!!
WALTZING MATHILDA
(letra: J.O.Moregó / música: J.Fdez Peña - J.Prats)
Dos veinte de pecho, dos y medio de culo
En la tocinería dirían que es de buen morcón
La Mathilda es una auténtica Amarcord,
Una inmensa humanidad llena de buen corazón.
Waltzing Mathilda, llorona y quejica,
Si fuera un automóvil diría que es un trailer.
Esta mujer quiere a Bloodvessel Buster,
Esta es su noche para bailar como una oink-star.
Siempre baila la misma,
Siempre baila la más fea.
Pies y manos y nalgas para arriba y para abajo,
Sabes qué parece esto?: un derbi vasco en el Jai Alai.
Dios: Cómo se pueden mover tantos quilos de grasa?
Pues siempre pensando en los próximos postres!!
Número 1 en la escuela Maestros Gorditos,
El año que viene optará a un nuevo Guinness,
Bailando arrimada al buen ritmo de los Toasters,
El número de tapas ha de ser veintitres.
Siempre baila la misma,
Siempre baila la más fea.
Skatalà tocando al estilo rub-a-dub
Mientras todo el mundo baila unido en la sala de baile
Porque no tiene ninguna importancia que seas negro o blanco...Vale!!!
(lletra: J.O.Moregó / música: J.Fdez Peña - J.Prats)
Dos vint de pit, dos i mig de cul
A la tocineria dirien que és de bon bull
La Mathilda és una autèntica Amarcord,
Una immensa humanitat plena de bon cor.
Waltzing Mathilda, weeppin'n'wailin',
Si fos un automòbil diria que és un trailer.
Aquesta dona vol a Bloodvessel Buster,
Aquesta és la seva nit per ballar com una oink-star.
Sempre balla la mateixa,
Sempre balla la més lletja.
Peus i mans i galtes cap amunt i cap avall,
Això sap què sembla?: un derbi basc al Jai Alai.
Déu: Cóm es poden moure tants quilos de greix?
Doncs sempre pensant en els pròxims postres!!
Number one a l'escola de Fatty Masters,
L'any que ve optarà per un nou Guinness,
Ballant amorrada al bon ritme dels Toasters,
El número de tapes ha de ser vint-i-tres.
Sempre balla la mateixa,
Sempre balla la més lletja.
Skatalà is jammin´inna rub-a-dub style
Whilst everybody is skankin' inna dance-hall unite
'Cos no te cap importància if you're black or white...Right!!!
WALTZING MATHILDA
(letra: J.O.Moregó / música: J.Fdez Peña - J.Prats)
Dos veinte de pecho, dos y medio de culo
En la tocinería dirían que es de buen morcón
La Mathilda es una auténtica Amarcord,
Una inmensa humanidad llena de buen corazón.
Waltzing Mathilda, llorona y quejica,
Si fuera un automóvil diría que es un trailer.
Esta mujer quiere a Bloodvessel Buster,
Esta es su noche para bailar como una oink-star.
Siempre baila la misma,
Siempre baila la más fea.
Pies y manos y nalgas para arriba y para abajo,
Sabes qué parece esto?: un derbi vasco en el Jai Alai.
Dios: Cómo se pueden mover tantos quilos de grasa?
Pues siempre pensando en los próximos postres!!
Número 1 en la escuela Maestros Gorditos,
El año que viene optará a un nuevo Guinness,
Bailando arrimada al buen ritmo de los Toasters,
El número de tapas ha de ser veintitres.
Siempre baila la misma,
Siempre baila la más fea.
Skatalà tocando al estilo rub-a-dub
Mientras todo el mundo baila unido en la sala de baile
Porque no tiene ninguna importancia que seas negro o blanco...Vale!!!
21 de febrer 2008
DE JAMAICA A ROMA (VIA BUDAPEST)
DE JAMAICA A ROMA
(VIA BUDAPEST)
(lletra: E.Gallart / música: J.M.Pugés)
Bitllet de tornada o bé un visat,
O tot just el carnet d'identitat.
Rastafarisme, Solidarnorsc,
Veient al Papa i tots tocant el dos.
Fumant Sinsemilla a l'Europa de l'Est,
A Itàlia i a l'illa sense fumar res.
Toots & The Maytals fotent-se una pizza
I jo gaudint de la Perestroika.
No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.
Ska a Kingston i enmig de Firenze,
També darrera del Teló d'Acer.
Un munt de palmeres, el bus a tres peles,
Un país tot ple de cridaners.
Rom de Jamaica i wodka rus,
Birra Peroni no és pas del meu gust.
En Marcus Garvey i en Gorbatxev,
La Cicciolina fotent-se en top-less.
No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.
DE JAMAICA A ROMA
(VIA BUDAPEST)
(letra: E.Gallart / música: J.M.Pugés)
Bitllete de vuelta o bien un visado,
O tan solo el carnet de identidad.
Rastafarismo, Solidarnorsc,
Viendo al Papa y pirándonos.
Fumando Sinsemilla en la Europa del Este,
En Italia y en la isla sin nada que fumar.
Toots & The Maytals pegándose una pizza
Y yo disfrutando de la Perestroika.
No estaba nada claro si un día llegaría
Hasta Montego Bay.
Lo que no pensaba nadie es que acabaría
Yendo a Roma via Budapest.
Ska en Kingston y en medio de Firenze,
También detrás del Telón de Acero.
Un montón de palmeras, el bus a tres chavos,
Un país lleno de chillones.
Ron de Jamaica y vodka ruso,
No me gusta la cerveza Peroni.
Marcus Garvey y Gorbachev,
La Cicciolina poniéndose en top-less.
No estaba nada claro si un día llegaría
Hasta Montego Bay.
Lo que no pensaba nadie es que acabaría
Yendo a Roma via Budapest.
(VIA BUDAPEST)
(lletra: E.Gallart / música: J.M.Pugés)
Bitllet de tornada o bé un visat,
O tot just el carnet d'identitat.
Rastafarisme, Solidarnorsc,
Veient al Papa i tots tocant el dos.
Fumant Sinsemilla a l'Europa de l'Est,
A Itàlia i a l'illa sense fumar res.
Toots & The Maytals fotent-se una pizza
I jo gaudint de la Perestroika.
No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.
Ska a Kingston i enmig de Firenze,
També darrera del Teló d'Acer.
Un munt de palmeres, el bus a tres peles,
Un país tot ple de cridaners.
Rom de Jamaica i wodka rus,
Birra Peroni no és pas del meu gust.
En Marcus Garvey i en Gorbatxev,
La Cicciolina fotent-se en top-less.
No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.
DE JAMAICA A ROMA
(VIA BUDAPEST)
(letra: E.Gallart / música: J.M.Pugés)
Bitllete de vuelta o bien un visado,
O tan solo el carnet de identidad.
Rastafarismo, Solidarnorsc,
Viendo al Papa y pirándonos.
Fumando Sinsemilla en la Europa del Este,
En Italia y en la isla sin nada que fumar.
Toots & The Maytals pegándose una pizza
Y yo disfrutando de la Perestroika.
No estaba nada claro si un día llegaría
Hasta Montego Bay.
Lo que no pensaba nadie es que acabaría
Yendo a Roma via Budapest.
Ska en Kingston y en medio de Firenze,
También detrás del Telón de Acero.
Un montón de palmeras, el bus a tres chavos,
Un país lleno de chillones.
Ron de Jamaica y vodka ruso,
No me gusta la cerveza Peroni.
Marcus Garvey y Gorbachev,
La Cicciolina poniéndose en top-less.
No estaba nada claro si un día llegaría
Hasta Montego Bay.
Lo que no pensaba nadie es que acabaría
Yendo a Roma via Budapest.
19 de febrer 2008
Reggae'n'ska, Skatalà
REGGAE'N'SKA
(lletra: J.O.Moregó / música: J.M.Pugés - I.Álvarez)
Un món de Reggae, un munt d'Ska
És per a vosaltres, és per ballar.
Mira aquesta, mira com va,
Vaja bolinga s'ha agenciat!
Ara molt bé t'ho has de passar,
Com una nit per no oblidar.
Mou-te, mou-te que això és llarg,
Només ha fet que començar!
Treballa dur de peus i mans,
Aquest bon so et ferà trempar.
Aixeca el vidre cap el morram,
Que amb la cadira has de ballar!
Aquesta nena s'ha perdut,
Ballant ska i bebent uns xups.
Hi ha que veure quins malucs,
Li ensenyarem doncs uns bons trucs!
(Traducción:)
REGGAE'N'SKA
(letra: J.O.Moregó / música: J.M.Pugés - I.Álvarez)
Un mundo de Reggae, y mucho Ska
Es para vosotros, es para bailar!
Mira ésta, mira como va,
Vaya bolinga se ha agenciado!
Ahora muy bien lo has de pasar,
Como una noche para olvidar.
Muévete, muévete que esto es largo,
Sólo acaba de empezar!
Trabaja duro de pies y manos,
Este buen sonido te calentará.
Levanta el cristal hacia el morramen,
Que con la silla has de bailar!
Esta niña se ha perdido,
bailando ska y bebiendo unos chupitos.
Habrá que ver que muslos,
entonces le enseñaremos unos trucos!
18 de febrer 2008
Killer, Skatalà
Killer
(Skatala)
Y esos cuerpos que estan tirados
y que te piden una mano
toda esa sangre es la que corre
es la que corre por sus brazos
la calle sin luz, testigo acojonado
y los desechos humanos olvidados en el pasado
Y esas imágenes le acompañan en el recuerdo
tu cerebro vació recordando amigos muertos (x3)
Oi! Killer! (x4)
Instinto asesino va a pedir venganza
contra la carroña humana
que huele a sucio estiércol
La pasma te busca
a alguien te has cargado.
Eres el asesino pero los has engañado.
Y esas imágenes que le acompañan en el recuerdo
tu cerebro vació recordando amigos muertos (x3)
Oi! Killer! (x4)
(Skatala)
Y esos cuerpos que estan tirados
y que te piden una mano
toda esa sangre es la que corre
es la que corre por sus brazos
la calle sin luz, testigo acojonado
y los desechos humanos olvidados en el pasado
Y esas imágenes le acompañan en el recuerdo
tu cerebro vació recordando amigos muertos (x3)
Oi! Killer! (x4)
Instinto asesino va a pedir venganza
contra la carroña humana
que huele a sucio estiércol
La pasma te busca
a alguien te has cargado.
Eres el asesino pero los has engañado.
Y esas imágenes que le acompañan en el recuerdo
tu cerebro vació recordando amigos muertos (x3)
Oi! Killer! (x4)
15 de febrer 2008
Sin Cerveza no hay Revolución, Skatalà
SIN CERVEZA NO HAY REVOLUCIÓN
(letra y música: Skatalà)
Por la mañana en el bar
Con dinero en los bolsillos
Unas botellas en la barriga
Y otras botellas para los amigos
Sin cerveza no hay revolución
Sin priva todo se acaba
Viernes de cualquier semana
Se llenan todas las barras
Hay dinero en los bolsillos
Y la pasta está para gastarla
Sin cerveza no hay revolución
Sin priva todo se acaba
Unos bares que están abriendo
Y otros que aún no han cerrado
El día se está poniendo
Y aún por las calles andamos
Sin cerveza no hay revolución
Sin priva todo se acaba
Viejos vinos cuentan penas
A bolingas que andan contentos
El bar para quien lo patea
Que curros no hay a docenas
Sin cerveza no hay revolución
Sin priva todo se acaba
(letra y música: Skatalà)
Por la mañana en el bar
Con dinero en los bolsillos
Unas botellas en la barriga
Y otras botellas para los amigos
Sin cerveza no hay revolución
Sin priva todo se acaba
Viernes de cualquier semana
Se llenan todas las barras
Hay dinero en los bolsillos
Y la pasta está para gastarla
Sin cerveza no hay revolución
Sin priva todo se acaba
Unos bares que están abriendo
Y otros que aún no han cerrado
El día se está poniendo
Y aún por las calles andamos
Sin cerveza no hay revolución
Sin priva todo se acaba
Viejos vinos cuentan penas
A bolingas que andan contentos
El bar para quien lo patea
Que curros no hay a docenas
Sin cerveza no hay revolución
Sin priva todo se acaba
13 de febrer 2008
Fem d'aquí, Skatalà
Fem d'aquí
(Skatala)
Crits(?) i fent d'aquí and the crits(?) i fent d'allà
veient com arriba el millor dels resultats
Eh! Barça més que un Club
Barcelona més que mai
Anem per on anem està clar que és a guanyar.
I als del Madrid que els donin pel cul
quan el Barça perd, quan ens foten un gol (x2)
I si (?) fem d'aquí and the I si(?) fem d'allà
Veient com arriba el millor dels resultats
Eh! Barça més que un Club
Barcelona més que mai
Els árbitres en blanc i negre com les pelis del Charlot
I als del Madrid els hi toca els cullons
butifarres per al Barça i hamburgueses del seu porc (x2)
Fuck Off Madrid (Por culo) Jajajajajajaja
Crits(?) i fent d'aquí and the crits(?) i fent d'allà
veient com arriba el millor dels resultats
Eh! Al Bar Napoleó (?)
va allà un culé arrassant
tot fent unes birres:
això s'ha de celebrar!
I als del Madrid els hi toca els cullons
butifarres per al Barça i hamburgueses del seu porc (x2)
Visca el Barça! (x4)
Visca el Barça! (Barça més que un club)
Visca el Barça! (Barça més que mai) (x3)
Visca el Barça! (x4)
Haciendo de aquí
(Skatala)
Haciendo de aquí y haciendo de allá
viendo como llega el mejor de los resultados
Eh! Barça más que un Club
Barcelona más que nunca
Vayamos a dónde vayamos está claro que és a ganar.
I a los del Madrid que les den por el culo
cuando el Barça pierde, cuando nos meten un gol (x2)
Haciendo de aquí y haciendo de allá
Viendo como llega el mejor de los resultados
Eh! Barça más que un Club
Barcelona más que nunca
Los árbitros en blanco y negro como las pelis de Charlot
Y a los del Madrid que les toca los huevos
butifarras para el Barça y hamburguesas de su cerdo (x2)
Fuck Off Madrid (Por culo) Jajajajajajaja
Haciendo de quí y haciendo de allá
viendo como llega el mejor de los resultados
Eh! En el bar Napoleón
hay un culé arrasando
todos tomando unas birras:
esto se tiene que celebrar!
Y a los del Madrid que les toca los huevos
butifarras para el Barça y hamburguesas de su cerdo (x2)
Viva el Barça! (x4)
Viva el Barça! (Barça más que un club)
Viva el Barça! (Barça más que nunca) (x3)
Viva el Barça! (x4)
(Skatala)
Crits(?) i fent d'aquí and the crits(?) i fent d'allà
veient com arriba el millor dels resultats
Eh! Barça més que un Club
Barcelona més que mai
Anem per on anem està clar que és a guanyar.
I als del Madrid que els donin pel cul
quan el Barça perd, quan ens foten un gol (x2)
I si (?) fem d'aquí and the I si(?) fem d'allà
Veient com arriba el millor dels resultats
Eh! Barça més que un Club
Barcelona més que mai
Els árbitres en blanc i negre com les pelis del Charlot
I als del Madrid els hi toca els cullons
butifarres per al Barça i hamburgueses del seu porc (x2)
Fuck Off Madrid (Por culo) Jajajajajajaja
Crits(?) i fent d'aquí and the crits(?) i fent d'allà
veient com arriba el millor dels resultats
Eh! Al Bar Napoleó (?)
va allà un culé arrassant
tot fent unes birres:
això s'ha de celebrar!
I als del Madrid els hi toca els cullons
butifarres per al Barça i hamburgueses del seu porc (x2)
Visca el Barça! (x4)
Visca el Barça! (Barça més que un club)
Visca el Barça! (Barça més que mai) (x3)
Visca el Barça! (x4)
Haciendo de aquí
(Skatala)
Haciendo de aquí y haciendo de allá
viendo como llega el mejor de los resultados
Eh! Barça más que un Club
Barcelona más que nunca
Vayamos a dónde vayamos está claro que és a ganar.
I a los del Madrid que les den por el culo
cuando el Barça pierde, cuando nos meten un gol (x2)
Haciendo de aquí y haciendo de allá
Viendo como llega el mejor de los resultados
Eh! Barça más que un Club
Barcelona más que nunca
Los árbitros en blanco y negro como las pelis de Charlot
Y a los del Madrid que les toca los huevos
butifarras para el Barça y hamburguesas de su cerdo (x2)
Fuck Off Madrid (Por culo) Jajajajajajaja
Haciendo de quí y haciendo de allá
viendo como llega el mejor de los resultados
Eh! En el bar Napoleón
hay un culé arrasando
todos tomando unas birras:
esto se tiene que celebrar!
Y a los del Madrid que les toca los huevos
butifarras para el Barça y hamburguesas de su cerdo (x2)
Viva el Barça! (x4)
Viva el Barça! (Barça más que un club)
Viva el Barça! (Barça más que nunca) (x3)
Viva el Barça! (x4)
Fent D'aquí (1987)
Skatala
Skatala
11 de febrer 2008
Per lo legal, Skatalà
PER LO LEGAL
(lletra i música: Skatalà)
Malparits uniformats que patrullen pel carrer
El que és bo i el que és dolent queda tot al seu parer
Fent dura la realitat gràcies a la seva impunitat
Matxacant i apallissant no perden l'oportunitat
Violència policial
Assassins de l'estat
Violència policial
És violència per lo legal
Jo que camino pel carrer pel morro he de parar
Jo no porto una corbata i ells ja s'han tret el 'boçal'
El DNI porto a la boca i dues porres als ronyons
Jo ja estic a dins del Z dient adèu al carrer
Violència policial
Assassins de l'estat
Violència policial
És violència per lo legal
Siguin nenes, dones o velles, siguin joves, grans o
vells
Això a ells els hi és igual: porra dura a dèbil cos
Bavejant saliva a les dents i suant el café amb llet
Després aniran a casa a fotre d' hòsties a la muller
Violència policial
Assassins de l'estat
Violència policial
És violència per lo legal
POR LO LEGAL
(letra y música: Skatalà)
Malparidos uniformados que patrullan por la calle
Lo que está bien y lo que está mal depende de su opinión
Haciendo dura la realidad gracias a su impunidad
Machacando y apalizando no pierden la oportunidad
Violencia policial
Asesinos del estado
Violencia policial
Es violencia por lo legal
Yo que camino por la calle por el morro he de parar
Yo no llevo una corbata y ellos ya se han sacado el bozal
El DNI llevo en la boca y dos porras en los riñones
Yo ya estoy dentro del Z diciendo adiós a la calle
Violencia policial
Asesinos del estado
Violencia policial
Es violencia por lo legal
Sean niñas, mujeres o viejas, sean jóvenes, adultos o
viejos
Esto a ellos les da igual: porra dura en débil cuerpo
Babeando saliva en los dientes y sudando el café con leche
Después irán a casa a darle de hostias a la mujer
Violencia policial
Asesinos del estado
Violencia policial
Es violencia por lo legal
(lletra i música: Skatalà)
Malparits uniformats que patrullen pel carrer
El que és bo i el que és dolent queda tot al seu parer
Fent dura la realitat gràcies a la seva impunitat
Matxacant i apallissant no perden l'oportunitat
Violència policial
Assassins de l'estat
Violència policial
És violència per lo legal
Jo que camino pel carrer pel morro he de parar
Jo no porto una corbata i ells ja s'han tret el 'boçal'
El DNI porto a la boca i dues porres als ronyons
Jo ja estic a dins del Z dient adèu al carrer
Violència policial
Assassins de l'estat
Violència policial
És violència per lo legal
Siguin nenes, dones o velles, siguin joves, grans o
vells
Això a ells els hi és igual: porra dura a dèbil cos
Bavejant saliva a les dents i suant el café amb llet
Després aniran a casa a fotre d' hòsties a la muller
Violència policial
Assassins de l'estat
Violència policial
És violència per lo legal
POR LO LEGAL
(letra y música: Skatalà)
Malparidos uniformados que patrullan por la calle
Lo que está bien y lo que está mal depende de su opinión
Haciendo dura la realidad gracias a su impunidad
Machacando y apalizando no pierden la oportunidad
Violencia policial
Asesinos del estado
Violencia policial
Es violencia por lo legal
Yo que camino por la calle por el morro he de parar
Yo no llevo una corbata y ellos ya se han sacado el bozal
El DNI llevo en la boca y dos porras en los riñones
Yo ya estoy dentro del Z diciendo adiós a la calle
Violencia policial
Asesinos del estado
Violencia policial
Es violencia por lo legal
Sean niñas, mujeres o viejas, sean jóvenes, adultos o
viejos
Esto a ellos les da igual: porra dura en débil cuerpo
Babeando saliva en los dientes y sudando el café con leche
Después irán a casa a darle de hostias a la mujer
Violencia policial
Asesinos del estado
Violencia policial
Es violencia por lo legal
09 de febrer 2008
Bolingas, Skatala (y Shit S.A.)
BOLINGAS
(letra y música: Shit S.A.)
Por la mañana al despertarnos,
¡Nos vemos en el bar!
Al mediodía pa no sobarnos,
¡Nos vemos en el bar!
Por la tarde pa espitarnos,
¡Nos vemos en el bar!
Por la noche pa embolingarnos,
¡Nos vemos en el bar!
¡Eh jefe! póngame una birra más (x3)
Todos los amigos bolingas en el bar (x3)
Todos los amigos... ¡Bolingas!
Si tu niña te ha dejado,
¡Nos vamos a privar!
Si tu jefe te ha echado,
¡Nos vamos a privar!
Si conmigo te has currado,
¡Nos vamos a privar!
Si el Barça ha ganado,
¡Nos vamos a privar!
¡Eh jefe! póngame una birra más (x3)
Todos los amigos bolingas en el bar (x3)
Todos los amigos... ¡Bolingas!
Borrachos y orgullosos
Pisando cascos rotos
Cayendo por el suelo
Esperando pa mear
Ya perdí la pasta
Ya no ligo nada
Creo que ya es hora
De largarse a otro bar
LO LO LO LO LO... ¡Bolingas!
LO LO LO LO LO... ¡En el bar!
(letra y música: Shit S.A.)
Por la mañana al despertarnos,
¡Nos vemos en el bar!
Al mediodía pa no sobarnos,
¡Nos vemos en el bar!
Por la tarde pa espitarnos,
¡Nos vemos en el bar!
Por la noche pa embolingarnos,
¡Nos vemos en el bar!
¡Eh jefe! póngame una birra más (x3)
Todos los amigos bolingas en el bar (x3)
Todos los amigos... ¡Bolingas!
Si tu niña te ha dejado,
¡Nos vamos a privar!
Si tu jefe te ha echado,
¡Nos vamos a privar!
Si conmigo te has currado,
¡Nos vamos a privar!
Si el Barça ha ganado,
¡Nos vamos a privar!
¡Eh jefe! póngame una birra más (x3)
Todos los amigos bolingas en el bar (x3)
Todos los amigos... ¡Bolingas!
Borrachos y orgullosos
Pisando cascos rotos
Cayendo por el suelo
Esperando pa mear
Ya perdí la pasta
Ya no ligo nada
Creo que ya es hora
De largarse a otro bar
LO LO LO LO LO... ¡Bolingas!
LO LO LO LO LO... ¡En el bar!
07 de febrer 2008
Ets un Barato, Skatalà
ETS UN BARATO
(lletra i música: Skatalà)
Baratos intel.lectuals que marquen les jugades
Baratos intel.lectuals que juguen a ser liders
Barba obligada i ulleres rodones
Amb moltes idees i ni una de bona
Ep! Beu unes birres
No et trenquis el cap
Frustrat de la vida
Com has quedat en quin estat!
Barato intel.lectual has pensat en Che Guevara
Mentre a casa teva t'estan trencant la cara
Intel.lectual barato tu vols la raò en tot
Dones molta pena, no ets més que un pinkfloid!
En què collons vols creure: CIU, Pujol i Generalitat
No siguis panfleto que la palla va molt cara
Dona, fills i cristo que per tu això és llibertat
Ets un sòlid encàrrec per aquesta societat
ERES UN BARATO
Baratos intelectuales que marcan las jugadas
Baratos intelectuales que juegan a ser líderes
Con Barba obligada y gafas redondas
Con muchas ideas y ni una de buena
Ep! Bébete unas birras
No te rompas la cabeza
Frustate de la vida
Como has quedado en què estado!
Barato intelectual has pensado en Che Guevara
mientras en tu casa te están partiendo la cara
Intelectual barato tu quieres siempre y en todo la razón
Das mucha pena, no eres más que un pinkfloyd!
En qué cojones quieres creer: CIU, Pujol y Generalitat
No seas panfleto que la paja va muy cara
Mujer, hijos y cristos que para tu eso es libertad
Eres un sólido encargo para esta sociedad.
(lletra i música: Skatalà)
Baratos intel.lectuals que marquen les jugades
Baratos intel.lectuals que juguen a ser liders
Barba obligada i ulleres rodones
Amb moltes idees i ni una de bona
Ep! Beu unes birres
No et trenquis el cap
Frustrat de la vida
Com has quedat en quin estat!
Barato intel.lectual has pensat en Che Guevara
Mentre a casa teva t'estan trencant la cara
Intel.lectual barato tu vols la raò en tot
Dones molta pena, no ets més que un pinkfloid!
En què collons vols creure: CIU, Pujol i Generalitat
No siguis panfleto que la palla va molt cara
Dona, fills i cristo que per tu això és llibertat
Ets un sòlid encàrrec per aquesta societat
ERES UN BARATO
Baratos intelectuales que marcan las jugadas
Baratos intelectuales que juegan a ser líderes
Con Barba obligada y gafas redondas
Con muchas ideas y ni una de buena
Ep! Bébete unas birras
No te rompas la cabeza
Frustate de la vida
Como has quedado en què estado!
Barato intelectual has pensado en Che Guevara
mientras en tu casa te están partiendo la cara
Intelectual barato tu quieres siempre y en todo la razón
Das mucha pena, no eres más que un pinkfloyd!
En qué cojones quieres creer: CIU, Pujol y Generalitat
No seas panfleto que la paja va muy cara
Mujer, hijos y cristos que para tu eso es libertad
Eres un sólido encargo para esta sociedad.
06 de febrer 2008
Monkey Man: de Toots & The Maytals to Skatalà (part II)
Com ja he explicat a la primera part de l'apunt, Monkey Man és una cançó molt important en la història de la música jamaicana. Primer pel seu creador, el líder de Toots & the Maytals (Frederick 'Toots' Hibbert), i uns anys més tard per The Specials (1978) dins del moviment Two Tone.
Peró no acaba aquí la trajectòria d'aquesta mítica cançó, doncs a mitjans dels anys 80, a l'Estat Espanyol el matrimoni entre les influéncies del moviment Two Tone i el panorama musical estatal, varen aparèixer dos importants nuclis de moviment ska.
Un d'ells a Catalunya, on primer Decibelios (més dedicats a l'Oi!) i després Skatalà varen crear escola i vàren ser pràcticament els creadors del moviment ska. I amb tot això, el 1987 va aparèixer el primer disc-maqueta d'Skatalà (Fent d'aquí), que comptava amb una curiosa i molt personal versió de Monkey Man, titulada Boski (Man). (La següent lletra conté una transcripció que jo he fet, però algunes coses se'm poden haver saltat o em puc haver equivocat així que tota correcció o comentari serà més que benvingut).
Paral·lelament, al País Basc, un gran grup intentava convertir el Euskal Herría en l'Euskadi Tropical. Es tracta de Potato, que als seus directes cantava la seva també peculiar interpretació del Monkey Man.
Peró no acaba aquí la trajectòria d'aquesta mítica cançó, doncs a mitjans dels anys 80, a l'Estat Espanyol el matrimoni entre les influéncies del moviment Two Tone i el panorama musical estatal, varen aparèixer dos importants nuclis de moviment ska.
Un d'ells a Catalunya, on primer Decibelios (més dedicats a l'Oi!) i després Skatalà varen crear escola i vàren ser pràcticament els creadors del moviment ska. I amb tot això, el 1987 va aparèixer el primer disc-maqueta d'Skatalà (Fent d'aquí), que comptava amb una curiosa i molt personal versió de Monkey Man, titulada Boski (Man). (La següent lletra conté una transcripció que jo he fet, però algunes coses se'm poden haver saltat o em puc haver equivocat així que tota correcció o comentari serà més que benvingut).
No cal dir, crec, que Skatalà va ser el bressol de l'ska tal i com l'entenem ara, tal i com el gaudim ara.
Boski
(Versió: Skatalá)
(Yeah! The Boski Man, you're dread and you're Nutty Boy and ...) (Tira txa txa txa, Tira txa txa txa) Ay ay ay ay ay ay cuidado con tu cerveza mi amigo boski man (x2) Y allí està el Roure, que le van a cerrar el bar No te caigas con tu mobilette Tirando los dardos Cayendo (Perdiendo) al domino En la barra ardiendo (riéndonos) riéndonos tu y yo (x2) (Tira txa txa txa, Tira txa txa txa) Más guarro no se és Mas sucio querias ser Por eso a ti A ti te echó tu jefe Ay ay ay ay ay ay cuidado con tu cerveza mi amigo boski man (x2) Tirando los dardos Cayendo (Perdiendo) al domino En la barra ardiendo (riéndonos) riéndonos tu y yo (x2) (Tira txa txa txa, Tira txa txa txa) Aitxú Aitxú, and Shawly Boowly I tu que coño gritas mi amigo Boski man No es verdad, No es verdad seguimos con la trompa Y jugamos al billar Tirando los dardos Cayendo (Perdiendo) al domino En la barra ardiendo (riéndonos) riéndonos tu y yo (x2)
Paral·lelament, al País Basc, un gran grup intentava convertir el Euskal Herría en l'Euskadi Tropical. Es tracta de Potato, que als seus directes cantava la seva també peculiar interpretació del Monkey Man.
I més o menys així és com passarà a la història Monkey Man, fins que algún altre grup mític torni a remitificar el mite de l'home mico.
Monkey Man
(Versió: Potato)
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Me la meneo con mucho esmero
Sólo soy un monkey man
Me balanceo con mucho esmero
Sólo soy un monkey man
Tu historia, tu historia, no me dice nada ya
Tu historia, tu historia, no me dice nada ya
Que no lo entiendes tú, que no comprendes tú
Sólo soy un monky man
Que no lo entiendes tú, que no comprendes tú
Sólo soy un monky man
Me jodiste la razón,
noqueaste el corazón,
me hiciste una piltrafa en todo el mogollón
pensé y pensé y descubrí la cuestión
"para subsistir un Tximino has de ser"
por eso ahora, por eso ahora,
por eso ahora sólo, sólo, sólo soy un monkey man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
Ay ay ay ay ay ay ay ay
Sólo soy un monky man
05 de febrer 2008
Suant la Panxa, Skatalà
SUANT LA PANXA
(lletra y música: Skatalà)
Mil y una vibraciones
En sucios cruces por la noche
Vaciando con duro golpe
La obsesiva podredumbre
Están sudando las barrigas
Bocas hay en las patadas
Viejas botas engrasadas
Ponen la última mirada
Esperando en la calle
Esperando en este bar
A que un baile de bastones
Nos lleve a todos a pastar
Y es que no todo llega
En esta vida que se da
Que no la recibe siempre
Al que más le va a faltar
Esperando en la calle
Esperando en este bar
A que un baile de bastones
Nos lleve a todos a pastar
Sucios es lo que son
Y limpios lo que no
Indecencia hay en la calle
Y alguien tiene que pagar
Esperando en la calle
Esperando en este bar
A que un baile de bastones
Nos lleve a todos a pastar
(lletra y música: Skatalà)
Mil y una vibraciones
En sucios cruces por la noche
Vaciando con duro golpe
La obsesiva podredumbre
Están sudando las barrigas
Bocas hay en las patadas
Viejas botas engrasadas
Ponen la última mirada
Esperando en la calle
Esperando en este bar
A que un baile de bastones
Nos lleve a todos a pastar
Y es que no todo llega
En esta vida que se da
Que no la recibe siempre
Al que más le va a faltar
Esperando en la calle
Esperando en este bar
A que un baile de bastones
Nos lleve a todos a pastar
Sucios es lo que son
Y limpios lo que no
Indecencia hay en la calle
Y alguien tiene que pagar
Esperando en la calle
Esperando en este bar
A que un baile de bastones
Nos lleve a todos a pastar
04 de febrer 2008
Monkey Man: de Toots & The Maytals to Skatalà (part I)
Si hi ha alguna cançó que ha marcat d'una forma especial la història de l'ska (i d'una forma estretament vinculada amb l'ska fet a casa nostra i al País Basc) aquesta és Monkey Man.
Monkey Man té una història llarga i especial, doncs fou un dels grans èxits d'un dels grups mítics de l'escena jamaicana dels anys 60, Toots & The Maytals (apunt). Monkey Man va ser un dels grans éxits de la banda, l'any 1968, poc després de sortir de la presó. (Toots va estar a la presó per un robatori, on va composar un altre éxit com 46-54 That's My Number). El tema, a més de ser un éxit com a single, va aparèixer al disc Sweet & Dandy (1969) i al tercer àlbum de Toots & The Maytals (Monkey Man, 1970). La lletra de la cançó és aquesta:
Aquest tema va ser un gran éxit que sempre va acompanyar el grup... Fins a límits difícils d'aguantar. El propi grup (o més aviat el que quedava del grup, ja que faltaven un parell o tres de membres) en una posterior reunió el 1998 va publicar un altre disc (Guilty 'till proved Innocent) amb una cançó on exposava com el tema Monkey Man va passar de ser una catapulta a l'éxit a un maldecap del qual fugir. La melodia de la cançó està basada en la mateixa Monkey Man, i la lletra... La lletra també critica l'actitud de la crítica, valgui la redundància i la reprodueixo a continuació.
(Traducció:)
Monkey Man té una història llarga i especial, doncs fou un dels grans èxits d'un dels grups mítics de l'escena jamaicana dels anys 60, Toots & The Maytals (apunt). Monkey Man va ser un dels grans éxits de la banda, l'any 1968, poc després de sortir de la presó. (Toots va estar a la presó per un robatori, on va composar un altre éxit com 46-54 That's My Number). El tema, a més de ser un éxit com a single, va aparèixer al disc Sweet & Dandy (1969) i al tercer àlbum de Toots & The Maytals (Monkey Man, 1970). La lletra de la cançó és aquesta:
Monkey Man - TOOTS & THE MAYTALS(Traducció:)
Ay ay ay, ay ay ay, tell you baby,
you huggin' up the big monkey man (2x)
I've seen no sign of you,
I've only heard that you huggin' up the big monkey man (2x)
Is not lie, is not lie, them a tell me,
you huggin' up the big monkey man (2x)
Now I know that, now I understand, you turnin' a monkey on me (2x)
(repeat)
L'Home Mico - TOOTS & THE MAYTALSPerò la història d'aquesta gran i peculiar cançó va més enllà, perquè al revival de l'ska dels anys 80 a Gran Bretanya conegut com a Two Tone, un dels referents d'aquest moviment, els Specials (The Specials AKA The Coventry Automatics) , varen fer la seva versió particular d'aquesta cançó incloent-la al seu primer disc, titulat com el propi grup (Specials) i convertint-se ràpidament en una de les cançons emblemàtiques del grup.
Ay ay ay, ay ay ay, t'ho vaig dir nena,
estàs abraçant el gran home mico (2x)
No he vist cap senyal teva
Només he sentit a parlar de tu
abraçant el gran home mico (2x)
No menteixo, no menteixo
Ell m'han dit,
que estàs abraçant el gran home mico (2x)
Ara sé que..., ara ho entenc,
estàs fent un mico de mi (2x)
(Traducció:)
Monkey Man
Frederick 'Toots' Hibbert
This one's for the bouncers. Big, big Monkey Man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
I never saw you, I only heard of you
huggin up the big monkey man
I never saw you, I only heard of you
huggin up the big monkey man
It's no lie, it's no lie
Them a tell me, you huggin up the big monkey man
It's no lie, it's no lie
Them a tell me, you huggin up the big monkey man
Now I know that, now I understand
You're turning a monkey on me
Now I know that, now I understand
You're turning a monkey on me
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
I was on my way to Banbury Cross,
Then I see a monkey upon a white horse
With rings on he fingers, bells on him toes
Sing a little song, wherever he be
'Cos he's a monkey, 'cos he's a monkey
'Cos he's a weedy little monkey man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey man
Aye aye aye, aye aye aye
Tell you baby, you huggin up the big monkey
Monkey Man
(Frederick 'Toots' Hibbert)
Aquesta pels que es belluguen! Gran, gran Home Mico!
Ai, ai, ai! Ai, ai, ai!
Et dic nena, estàs abraçant el gran home mico
Mai no et vaig veure, només vaig sentir parlar de tu
abraçant el gran home mico (x2)
No és mentida, no és mentida
M'ho han dit, tu abraçant el gran home mico (x2)
Ara ja se que..., ara ja ho entenc
M'estás fent tornar un mico (x2)
Mai no et vaig veure, només vaig sentir parlar de tu
abraçant el gran home mico (x2)
Estava de camí cap a Banbury Cross,
quan veig un mico sobre un cavall blanc
amb anells als dits, cascabells als turmells
Canta la cantarella, onsevulla que estigui
Perquè és un mico, perquè és un mico
Perquè és un petit i esquàlid home mico
Ai, ai, ai! Ai, ai, ai!
Et dic nena, estàs abraçant el gran home mico (x2)
Aquest tema va ser un gran éxit que sempre va acompanyar el grup... Fins a límits difícils d'aguantar. El propi grup (o més aviat el que quedava del grup, ja que faltaven un parell o tres de membres) en una posterior reunió el 1998 va publicar un altre disc (Guilty 'till proved Innocent) amb una cançó on exposava com el tema Monkey Man va passar de ser una catapulta a l'éxit a un maldecap del qual fugir. La melodia de la cançó està basada en la mateixa Monkey Man, i la lletra... La lletra també critica l'actitud de la crítica, valgui la redundància i la reprodueixo a continuació.
Running Away
Neville Staple / Sheena Staple / Tom Lowry / Kendal Smith / The Specials
When you look, what do you see?
You only see the monkey not the man in me
But now I'm back, and that's a fact
Gonna show the next generation where I'm at
What I mean is to say
The way that I was is the same as I am today
Now if you're white, or if you're black
Remember you can't get the monkey off your back
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
I was lost, but now I'm found
Some might even say that I've been around
With the crowd I would move
Mr. sophisticated just can't lose
Now in the style that I was dressed
I was the steady reason no-one could test
Yeah I was smart and I was cool
No matter how hard they tried I was no-ones fool
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
Did you hear what I say?
Now did you hear what I say?
When you look, what do you see?
You only see the monkey not the man in me
But now I'm back, and that's a fact
Gonna show the next generation where I'm at
What I mean is to say
The way that I was is the same as I am today
And if you're white, or if you're black
Remember you can't get the monkey off your back
And now you're running and you're running and you're running away
You're running from the monkey man
(Traducció:)
Running Away
Neville Staple / Sheena Staple / Tom Lowry / Kendal Smith / The Specials
Quan em mires, qué és el que veus?
Només veus el mico i no l'home que hi ha en mi
Però ara he tornat, i és un fet
T'ensenyaré la següent generació on m'he ubicat
El que pretenc és dir
El camí en el que era és el mateix que ara
I si tu ets blanc, o si ets negre
Recorda que no et pots treure el mico de l'esquena
I ara estàs corrent, i ara estàs corrent i ara estàs fugint
Estàs fugint de l'home mico (x2)
Estava perdut, però m'he trobat
Alguns fins i tot dirán que he estat voltant
Amb la multitud, jo m'hi mouria
Mr. Sofisticat no pot perdre
Ara en l'estil, que jo vestía
jo era la raó que ningú podía provar
Si, jo era llest i era 'guai'
Per molt que ho intentassin no era un idiota
I ara estàs corrent, i ara estàs corrent i ara estàs fugint
Estàs fugint de l'home mico (x2)
Has sentit, el que he dit?
Ara has sentit el que dic?
(continuará...)
03 de febrer 2008
Llunàtics, Skatalà
LLUNATICS
(lletra i música: Skatalà)
Montserrat està de festa
Els Llunàtics ja han arribat
Avui és festa a Ca La Montse
Els Exploited els estan esperant
S'han menjat una oliveta
I a les roques s'han encigalat
Kumbayà no pugis Montserrat
Que de cap podries tornar
Aquí hi ha bona gent
Aquí hi ha bon ambient
Però aquí tu Kumbayà
Aquí no hi fas pas res!
A les roques hi ha ampolles
Olivetes i vi bo
Tots fent climbing a les roques
Kumba aquí el teu cap fa cloc!
LUNÁTICOS
(letra y música: Skatalà)
Montserrat está de fiesta
Los Lunáticos ya han llegado
Hoy es fiesta en Casa Montse
Los Exploited los estan esperando
Se han comido unas olivillas
y en las rocas se han colocado
Kumbayà no subas a Montserrat
Que de cabeza podrías bajar
Aquí hay buena gente
Aqui hay buen ambiente
pero aquí tu Kumbayà
No pintas nada!
En las rocas hay botellas
Olivillas y buen vino
Todos haciendo climbing en las rocas
Kumba, aquí, tu cabeza hace cloc
(lletra i música: Skatalà)
Montserrat està de festa
Els Llunàtics ja han arribat
Avui és festa a Ca La Montse
Els Exploited els estan esperant
S'han menjat una oliveta
I a les roques s'han encigalat
Kumbayà no pugis Montserrat
Que de cap podries tornar
Aquí hi ha bona gent
Aquí hi ha bon ambient
Però aquí tu Kumbayà
Aquí no hi fas pas res!
A les roques hi ha ampolles
Olivetes i vi bo
Tots fent climbing a les roques
Kumba aquí el teu cap fa cloc!
LUNÁTICOS
(letra y música: Skatalà)
Montserrat está de fiesta
Los Lunáticos ya han llegado
Hoy es fiesta en Casa Montse
Los Exploited los estan esperando
Se han comido unas olivillas
y en las rocas se han colocado
Kumbayà no subas a Montserrat
Que de cabeza podrías bajar
Aquí hay buena gente
Aqui hay buen ambiente
pero aquí tu Kumbayà
No pintas nada!
En las rocas hay botellas
Olivillas y buen vino
Todos haciendo climbing en las rocas
Kumba, aquí, tu cabeza hace cloc
01 de gener 2008
Per començar el 2008, Mentides del 2007
A aquest blog, vull començar l'any denunciant mentides. Mentides dels mitjans de comunicació mallorquins que només manipulen per influir en la opinió pública.
Els fets daten del 11 de Novembre de 2007. A Mallorca el col·lectiu Mallorca Republicana va organitzar una festa republicana, i el
en va informar així el dia següent (EL QUE NO VA PASSAR):
Però és fàcil anar allà d'ofici, fer una foto una hora antes del començament de l'esdeveniment i intentar ridiculitzar un acte commemoratiu d'una Espanya que era més respectuosa amb les diferències i amb les minories.
Per sort ja estam curats d'espants. I els propis organitzadors, per tal de desmentir la notícia ens envien aquestes fotos. Jo les difonc perquè quedi clar qui MENTEIX i qui no. Qui MANIPULA i qui no. NO VAGI PER DIT.
EL QUE SI VA PASSAR
115 persones acudiren al dinar popular organitzat pel colectiu Mallorca Republicana, en la segona edició de la Fiesta Republicana celebrada a Ses Voltes (Palma de Mallorca). 70 perones varen veure actuar a la companyía teatral Ses Judites i aprop de 1000 persones acudiren al concert de S'Arrual Jazz Mort, Grollers de Sa Factoria y Quatermass.
La nit anterior prop de 2000 persones disfrutaren del concert de Potato, La Vereda y B.B.M.E.
Jo no hi vaig poder anar al concert de Potato, però aquesta foto demostra que vagin on vagin, deixen i deixaran la seva emprempta!
Des d'aquest blog un suport a Mallorca Republicana, per la seva tasca i per promoure alhora grups com La Gran Orquestra Republicana, Potato o Skaparrapid.
Els fets daten del 11 de Novembre de 2007. A Mallorca el col·lectiu Mallorca Republicana va organitzar una festa republicana, i el
en va informar així el dia següent (EL QUE NO VA PASSAR):
Però és fàcil anar allà d'ofici, fer una foto una hora antes del començament de l'esdeveniment i intentar ridiculitzar un acte commemoratiu d'una Espanya que era més respectuosa amb les diferències i amb les minories.Per sort ja estam curats d'espants. I els propis organitzadors, per tal de desmentir la notícia ens envien aquestes fotos. Jo les difonc perquè quedi clar qui MENTEIX i qui no. Qui MANIPULA i qui no. NO VAGI PER DIT.
EL QUE SI VA PASSAR
115 persones acudiren al dinar popular organitzat pel colectiu Mallorca Republicana, en la segona edició de la Fiesta Republicana celebrada a Ses Voltes (Palma de Mallorca). 70 perones varen veure actuar a la companyía teatral Ses Judites i aprop de 1000 persones acudiren al concert de S'Arrual Jazz Mort, Grollers de Sa Factoria y Quatermass.
La nit anterior prop de 2000 persones disfrutaren del concert de Potato, La Vereda y B.B.M.E.
Jo no hi vaig poder anar al concert de Potato, però aquesta foto demostra que vagin on vagin, deixen i deixaran la seva emprempta!
Des d'aquest blog un suport a Mallorca Republicana, per la seva tasca i per promoure alhora grups com La Gran Orquestra Republicana, Potato o Skaparrapid.
28 de novembre 2007
Baratos i NOESAIXÓ
Un dia vaig rebre un comentari recomanant-me dos grups.
Com que últimament la feina i la meva moguda vida no em deixa molt de temps per crear bons articles per aquest blog (ja tornaran els bons temps!) em limitaré a deixar-vos els enllaços perquè jutgeu vosaltres mateixos... I en un futur + o - inmediat tornaran els bons temps per a aquest blog.
NOESAIXÓ
Baratos
Mireu vosaltres mateixos... I jutgeu!!!!
Salut!
Com que últimament la feina i la meva moguda vida no em deixa molt de temps per crear bons articles per aquest blog (ja tornaran els bons temps!) em limitaré a deixar-vos els enllaços perquè jutgeu vosaltres mateixos... I en un futur + o - inmediat tornaran els bons temps per a aquest blog.
NOESAIXÓ
Baratos
Mireu vosaltres mateixos... I jutgeu!!!!
Salut!
23 de setembre 2007
Oprimits i Grollers a Porreres, 10 d'Agost 2007
El dia 10 d'Agost, Fermin Muguruza Afro-Basque Fire Brigade va oferir un espectacular concert a Porreres. A l'escenari els varen acompanyar dos grups amb propostes tan diferents com interessants (cada una pel seu cantó).
Obriren la nit els Grollers de Sa Factoria (de So de Sta. María). Un bon grapat de músics que versionant la enorme Companyia Eléctrica Dharma i temes tradicionals mítics i clàssics, amb un bon toc de ritme, i reminiscències (i no tant reminiscents) jamaicanes, són una proposta genial per a obrir boca a qualsevol concert. L'últim cop que els vaig veure no varen tenir sort amb la malvada sonorització. Aquest cop va ser diferent i els més de 15 músics de l'escenari varen oferir una bona mostra del que són capaços. Dites les coses bones la meva sinceritat em fa completament impossible ocultar les meves idees negatives. I esper equivocar-me. Però tenc la sensació de que difícilment una proposta com els Grollers pugui anar més enllà d'un grup teloner. No dic que hagi d'aspirar a més... Però crec que els promotors han d'apostar per donar-los la oportunitat d'animar tants esdeveniments com puguin, perquè ho fan bé... Personalment el que menys m'agrada és la veu femenina que presentaren... En canvi quan s'encaren a temes instrumentals m'ho fan passar molt i molt bé...
Oprimits foren els encarregats de tancar el concert... La gran novetat: les oprimides, dues al·lotes que feien de coristes a l'estil de "les llufes dEls Pets". Bé... No quedà excessivament malament. Dues de les grans crítiques que faig al directe del grup segueixen vigents, tot i que menys... Acceleren una mica massa les cançons: s'ho han de prendre amb més calma... Perquè són més bons del que demostren accelerant tant els temes. I l'altra és l'excessiva gesticulació del cantant, que en aquest cas s'ha reduït força i a mi em sembla molt bé. Dites les coses dolentes, ara vull disfrutar dient-ne les bones...
Oprimits és un grup que, després de 3 discos interessantíssims, encara tenen una projecció enorme. Tenen un so potent i eficaç que els proporciona un caràcter únic... I si bé encara no han trobat el seu so particular i únic, s'hi estan acostant molt després del seu disc "Tolerància Zero"... Amb el seu power punk-ska reivindicatiu i alguns temassos que es van adaptant a les positives i contínues transformacions de la banda l'únic que els separa de una mica més d'éxit és que representen una opció alternativa, una línea de pensament minoritària però no per això menys vàlida o inexistent. I ja es sap que en el nostre entorn, o estàs amb "ells" o no tens lloc a la societat. Si segueixen millorant i evolucionant positivament, mai no faltará lloc a la meva discoteca per als seus discos.
Obriren la nit els Grollers de Sa Factoria (de So de Sta. María). Un bon grapat de músics que versionant la enorme Companyia Eléctrica Dharma i temes tradicionals mítics i clàssics, amb un bon toc de ritme, i reminiscències (i no tant reminiscents) jamaicanes, són una proposta genial per a obrir boca a qualsevol concert. L'últim cop que els vaig veure no varen tenir sort amb la malvada sonorització. Aquest cop va ser diferent i els més de 15 músics de l'escenari varen oferir una bona mostra del que són capaços. Dites les coses bones la meva sinceritat em fa completament impossible ocultar les meves idees negatives. I esper equivocar-me. Però tenc la sensació de que difícilment una proposta com els Grollers pugui anar més enllà d'un grup teloner. No dic que hagi d'aspirar a més... Però crec que els promotors han d'apostar per donar-los la oportunitat d'animar tants esdeveniments com puguin, perquè ho fan bé... Personalment el que menys m'agrada és la veu femenina que presentaren... En canvi quan s'encaren a temes instrumentals m'ho fan passar molt i molt bé...
Oprimits foren els encarregats de tancar el concert... La gran novetat: les oprimides, dues al·lotes que feien de coristes a l'estil de "les llufes dEls Pets". Bé... No quedà excessivament malament. Dues de les grans crítiques que faig al directe del grup segueixen vigents, tot i que menys... Acceleren una mica massa les cançons: s'ho han de prendre amb més calma... Perquè són més bons del que demostren accelerant tant els temes. I l'altra és l'excessiva gesticulació del cantant, que en aquest cas s'ha reduït força i a mi em sembla molt bé. Dites les coses dolentes, ara vull disfrutar dient-ne les bones...
Oprimits és un grup que, després de 3 discos interessantíssims, encara tenen una projecció enorme. Tenen un so potent i eficaç que els proporciona un caràcter únic... I si bé encara no han trobat el seu so particular i únic, s'hi estan acostant molt després del seu disc "Tolerància Zero"... Amb el seu power punk-ska reivindicatiu i alguns temassos que es van adaptant a les positives i contínues transformacions de la banda l'únic que els separa de una mica més d'éxit és que representen una opció alternativa, una línea de pensament minoritària però no per això menys vàlida o inexistent. I ja es sap que en el nostre entorn, o estàs amb "ells" o no tens lloc a la societat. Si segueixen millorant i evolucionant positivament, mai no faltará lloc a la meva discoteca per als seus discos.
21 de setembre 2007
Fermín Muguruza Afro-Basque Fire Brigade a Porreres
És qüestió de la cojuntura.
Un govern a l'estat que aboga per la tolerància i el respecte per arribar a la pau. No dic que sigui bó... Però n'hi ha de pitjors, i molt! Que prefereixen el camí de la prohibició la censura i la procreació de l'odi i la confrontació.
Un govern autonòmic a les Illes que recupera l'auto-estima i el gust per la democràcia, la llibertat d'expressió i la tolerància per damunt de tot.
Un ajuntament d'esquerres en la línea de les idees alternatives, dels punts de vista diferents (ni millors ni pitjors).
I un grup de gent amb molt d'amor per la cultura, la llibertat i la lluita per la justícia.
Encara que no sigui fàcil de creure parlo de l'Estat Espanyol, el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Porreres i la gent de l'Obra Cultural Balear i de www.somiseremradio.cat .
Perquè fa uns anys, o bé la delegació del govern espanyol, o bé el govern de les Illes, haurien posat tot de la seva part per censurar l'artista del que vull parlar avui. Sense anar més lluny, aquest artista té prohibit actuar a cap comunitat autònoma, província o terme municipal del PP. I tot per pensar diferent. I per donar un punt de vista allunyat del convencional.
Jo no defenso el seu punt de vista. Però sempre que no atempti contra la llibertat de les altres persones (que no ho fa o fa temps que l'haurien processat judicialment (amb éxit) ) crec que tenen dret a defensar-ho.
Però es que Fermin és un músic enorme. Te una gran qualitat musical, un domini del ritme i de la melodía, i una capacitat inmensa de transmetre sentiments: ràbia, impotència, opressió... Alegria, amor, llibertat, lleialtat, independència...
Aquell dia de fortuna, 10 d'Agost, vaig tenir la sort de trobar-me a Mallorca, al meu poblet felanitxer, veí de Porreres però abonat al feixisme intolerant de la dreta casposa. I no vaig tenir cap dubte en participar en aquest crit a favor de la llibertat d'expressió tan sovint negada. Fermín va tocar després de que els Grollers de sa Factoria animessin el cotarro i abans dels Oprimits... D'aquests dos ja en parlaré en un altre apunt perquè Fermín es mereix un apunt per ell sol.
Fermín Muguruza, acompanyat de la Afro-Basque Fire Brigade, ens va fer ballar com a bojos i tocar el cel a tots en un concert brillant enmarcat a la gira TALKA TOUR 2007, amb la qual posava especial émfasi en la presentació del seu últim (i també brillant disc) "Euskal-Herria Jamaika Clash".
Amb la bandera internacionalista a la mà, va enfilar tema darrera tema... Entre els quals, (si no recordo malament, que ja fa molt de temps) Urrun o 54-46 (del disc Brigadistak Sound System, 1999). D'altres com, FM 99-00 Dub Manifest (que gran que gran!!!) o Big-Benat (del disc FM 99.00 Dub Manifest, 2001). In-komunikazioa o Lingua Navarrorum Museum (del disc In-Komunikazioa, 2002). I la major part de les cançons del ja esmentat "Euskal-Herria Jamaika Clash", amb una sorpresa majúscula...
Perquè per aquells que no ho sabeu, Fermín Muguruza fou co-fundador, guitarrista i cantant dels grups Kortatu i Negu-Gorriak. I del primer varen tocar la cançó més mítica de totes... I la que més han volgut censurar: Sarri, sarri! Una versió (idéntica musicalment però amb lletra nova) de la cançó "Chatty Chatty" de Toots & The Maytals (disc Just Like That).
La veritat és que entre que ha passat molt de temps, i que va ser un concert extasiant per a mi...
La veritat és que no m'esperava una nit tan fantàstica (per la música i per la companyia) en els meus escasos 19 dies de vacances estivals.
Pffff. Que gran!!!!
Aviat, una petita crònica dels teloners, Grollers de sa Factoria i Oprimits.
Un govern a l'estat que aboga per la tolerància i el respecte per arribar a la pau. No dic que sigui bó... Però n'hi ha de pitjors, i molt! Que prefereixen el camí de la prohibició la censura i la procreació de l'odi i la confrontació.
Un govern autonòmic a les Illes que recupera l'auto-estima i el gust per la democràcia, la llibertat d'expressió i la tolerància per damunt de tot.
Un ajuntament d'esquerres en la línea de les idees alternatives, dels punts de vista diferents (ni millors ni pitjors).
I un grup de gent amb molt d'amor per la cultura, la llibertat i la lluita per la justícia.
Encara que no sigui fàcil de creure parlo de l'Estat Espanyol, el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Porreres i la gent de l'Obra Cultural Balear i de www.somiseremradio.cat .
Perquè fa uns anys, o bé la delegació del govern espanyol, o bé el govern de les Illes, haurien posat tot de la seva part per censurar l'artista del que vull parlar avui. Sense anar més lluny, aquest artista té prohibit actuar a cap comunitat autònoma, província o terme municipal del PP. I tot per pensar diferent. I per donar un punt de vista allunyat del convencional.
Jo no defenso el seu punt de vista. Però sempre que no atempti contra la llibertat de les altres persones (que no ho fa o fa temps que l'haurien processat judicialment (amb éxit) ) crec que tenen dret a defensar-ho.
Però es que Fermin és un músic enorme. Te una gran qualitat musical, un domini del ritme i de la melodía, i una capacitat inmensa de transmetre sentiments: ràbia, impotència, opressió... Alegria, amor, llibertat, lleialtat, independència...
Aquell dia de fortuna, 10 d'Agost, vaig tenir la sort de trobar-me a Mallorca, al meu poblet felanitxer, veí de Porreres però abonat al feixisme intolerant de la dreta casposa. I no vaig tenir cap dubte en participar en aquest crit a favor de la llibertat d'expressió tan sovint negada. Fermín va tocar després de que els Grollers de sa Factoria animessin el cotarro i abans dels Oprimits... D'aquests dos ja en parlaré en un altre apunt perquè Fermín es mereix un apunt per ell sol.
Fermín Muguruza, acompanyat de la Afro-Basque Fire Brigade, ens va fer ballar com a bojos i tocar el cel a tots en un concert brillant enmarcat a la gira TALKA TOUR 2007, amb la qual posava especial émfasi en la presentació del seu últim (i també brillant disc) "Euskal-Herria Jamaika Clash".
Amb la bandera internacionalista a la mà, va enfilar tema darrera tema... Entre els quals, (si no recordo malament, que ja fa molt de temps) Urrun o 54-46 (del disc Brigadistak Sound System, 1999). D'altres com, FM 99-00 Dub Manifest (que gran que gran!!!) o Big-Benat (del disc FM 99.00 Dub Manifest, 2001). In-komunikazioa o Lingua Navarrorum Museum (del disc In-Komunikazioa, 2002). I la major part de les cançons del ja esmentat "Euskal-Herria Jamaika Clash", amb una sorpresa majúscula...
Perquè per aquells que no ho sabeu, Fermín Muguruza fou co-fundador, guitarrista i cantant dels grups Kortatu i Negu-Gorriak. I del primer varen tocar la cançó més mítica de totes... I la que més han volgut censurar: Sarri, sarri! Una versió (idéntica musicalment però amb lletra nova) de la cançó "Chatty Chatty" de Toots & The Maytals (disc Just Like That).
La veritat és que entre que ha passat molt de temps, i que va ser un concert extasiant per a mi...
La veritat és que no m'esperava una nit tan fantàstica (per la música i per la companyia) en els meus escasos 19 dies de vacances estivals.
Pffff. Que gran!!!!
Aviat, una petita crònica dels teloners, Grollers de sa Factoria i Oprimits.
17 de setembre 2007
Upbeer Station, Madrid
Malgrat que la moguda jamaicana (reggae-ska) a Madrid és infinitament més minsa que no pas a Barcelona, (diguin el que diguin), hi ha, de tant en tant, algunes espurnes, alguns detalls que ens retornen la fe...
Per exemple, Upbeer Station.
Upbeer Station és una cerveseria. Un paradís si t'agraden les cerveses d'importació (també conegudes com les cerveses cares i rares)... Bé, un paradís si t'agrada la cervesa en general tot i que sigui cara. Perquè hi ha de tot i bó! (Últimament la meva debilitat és el Desperados, tot i que ja sé que no és el més destacat que es pugui beure).
Semana rera semana és una cerveseria normal... Bé, no pas normal del tot, ja que els dissabtes, per exemple, hi actuen els cómics del Club de la Comedia (o similars). O no sé quin altre dia de la setmana, que toca JAM Session de Jazz. Però el millor, sense cap dubte, arriba l'últim dijous de cada més... Puntualment si no hi ha excepcions que valguin la pena, cada dijous de 22:00h a 3:00h dos o tres dj punxen música jamaicana dels 60-70 sobretot (amb alguna pinzellada més contemporánia) i molt molt molt de soul (potser una mica masssa pel meu gust, però segur que per aquells que senten predilecció per aquest estil no es queixarán gens ni mica).
I així, entre cervesa i gent variopinta (des de pringats normals com jo fins a rudeboys i rudegirls de pro, passant per algún hippy desorientat) i amb bona música d'ambient... I si tens sort, una processó de películes de Dracula de la época daurada del cinema sobre aquest personatge transilvà. I els decorats com no pot ser d'altra manera a una Station, amb motius que evoquen les estacions de tren.
D'aquest esdeveniment s'en diu Uptown Pleasure!
i es duu a terme a un lloc conegut com
Upbeer Station
Cuesta de Santo Domingo, 22
Darrer Dijous de cada més.
Per exemple, Upbeer Station.
Upbeer Station és una cerveseria. Un paradís si t'agraden les cerveses d'importació (també conegudes com les cerveses cares i rares)... Bé, un paradís si t'agrada la cervesa en general tot i que sigui cara. Perquè hi ha de tot i bó! (Últimament la meva debilitat és el Desperados, tot i que ja sé que no és el més destacat que es pugui beure).
Semana rera semana és una cerveseria normal... Bé, no pas normal del tot, ja que els dissabtes, per exemple, hi actuen els cómics del Club de la Comedia (o similars). O no sé quin altre dia de la setmana, que toca JAM Session de Jazz. Però el millor, sense cap dubte, arriba l'últim dijous de cada més... Puntualment si no hi ha excepcions que valguin la pena, cada dijous de 22:00h a 3:00h dos o tres dj punxen música jamaicana dels 60-70 sobretot (amb alguna pinzellada més contemporánia) i molt molt molt de soul (potser una mica masssa pel meu gust, però segur que per aquells que senten predilecció per aquest estil no es queixarán gens ni mica).
I així, entre cervesa i gent variopinta (des de pringats normals com jo fins a rudeboys i rudegirls de pro, passant per algún hippy desorientat) i amb bona música d'ambient... I si tens sort, una processó de películes de Dracula de la época daurada del cinema sobre aquest personatge transilvà. I els decorats com no pot ser d'altra manera a una Station, amb motius que evoquen les estacions de tren.
D'aquest esdeveniment s'en diu Uptown Pleasure!
i es duu a terme a un lloc conegut com
Upbeer Station
Cuesta de Santo Domingo, 22
Darrer Dijous de cada més.
15 de setembre 2007
Alamedadosoulna, un espectacle diferent
Provinents d'un barri de Madrid amb parada de metro pròpia (Alameda de Osuna, d'on clarament han agafat el nom), Alamedadosoulna es una banda particular i peculiar.
Amb un variat repertori musical que va des del soul, fins al latin ska jazz instrumental de major qualitat, destaquen per una virtut per damunt de les demés... Montar el show a sobre l'escenari.
Sí, perquè Alamedadosoulna a més de música de qualitat, s'ho curren per donar algo més... I així a l'escenari ho donen tot, fent que la gent a més de gaudir de la música s'entretengui molt...
Es pot veure perfectament al YouTube buscant-hi el nom del grup "Alamedadosoulna".
També es pot veure al "MySpace" o a la web oficial del grup, on de retruc hi podreu consultar l'agenda del grup... O baixar-vos / escoltar algún dels seus temes...
Jo els vaig descobrir, increiblement, a un concert públic... En el marc dels concerts d'estiu de Madrid "Las Noches de la Villa", un 18 de Juliol a la Plaza de España de Madrid a les 21h (mala hora per un concert d'aquest tipus... però... què hi farem?)... La veritat es que només una cosa explica que l'Ayuntamiento de Madrid convidi un grup d'aquest tipus a un acte que ell mateix organitza, i és que el grup és de Madrid i ho pot justificar com promoció dels grups locals...
La veritat és que el concert no va estar malament. Gens malament. Em varen quedar ganes de tornar-los a veure i això és important... Movent-se entre un registre instrumental (que m'encanta) i un registre ska-español interesant, passant per tocs de soul refrescants...
El concert obert té un problema per a l'espectador entrat en matèria: molta gent no entrada en matèria i amb curiositat per tot lo gratuït ocupen espai al concert... I això enrareix l'ambient, doncs la gent es mostra reticent a bellugar-se al ritme de la música... Però fins i tot aquesta reticència la va vèncer el grup madrileny a cop de síncopa... Tots els espectadors que no varen abandonar el seu lloc després de comprovar que allò no anava amb ells (i no varen ser molts) varen acabar acompanyant la música amb els seus cosos en menor o major mesura.
Així que si sentiu a dir que Alamedadosoulna s'acosta a casa vostra per festes, estau-ne contents... Estan força força bé!!!!
Entreteniment i bona música garantits!!!
Amb un variat repertori musical que va des del soul, fins al latin ska jazz instrumental de major qualitat, destaquen per una virtut per damunt de les demés... Montar el show a sobre l'escenari.
Sí, perquè Alamedadosoulna a més de música de qualitat, s'ho curren per donar algo més... I així a l'escenari ho donen tot, fent que la gent a més de gaudir de la música s'entretengui molt...
Es pot veure perfectament al YouTube buscant-hi el nom del grup "Alamedadosoulna".
També es pot veure al "MySpace" o a la web oficial del grup, on de retruc hi podreu consultar l'agenda del grup... O baixar-vos / escoltar algún dels seus temes...
Jo els vaig descobrir, increiblement, a un concert públic... En el marc dels concerts d'estiu de Madrid "Las Noches de la Villa", un 18 de Juliol a la Plaza de España de Madrid a les 21h (mala hora per un concert d'aquest tipus... però... què hi farem?)... La veritat es que només una cosa explica que l'Ayuntamiento de Madrid convidi un grup d'aquest tipus a un acte que ell mateix organitza, i és que el grup és de Madrid i ho pot justificar com promoció dels grups locals...
La veritat és que el concert no va estar malament. Gens malament. Em varen quedar ganes de tornar-los a veure i això és important... Movent-se entre un registre instrumental (que m'encanta) i un registre ska-español interesant, passant per tocs de soul refrescants...
El concert obert té un problema per a l'espectador entrat en matèria: molta gent no entrada en matèria i amb curiositat per tot lo gratuït ocupen espai al concert... I això enrareix l'ambient, doncs la gent es mostra reticent a bellugar-se al ritme de la música... Però fins i tot aquesta reticència la va vèncer el grup madrileny a cop de síncopa... Tots els espectadors que no varen abandonar el seu lloc després de comprovar que allò no anava amb ells (i no varen ser molts) varen acabar acompanyant la música amb els seus cosos en menor o major mesura.
Així que si sentiu a dir que Alamedadosoulna s'acosta a casa vostra per festes, estau-ne contents... Estan força força bé!!!!
Entreteniment i bona música garantits!!!
30 d’agost 2007
Radio Ghetto
Darrerament he recuperat el gust per escoltar la ràdio.
I crec que la culpa la té en gran mesura en la rádio per internet!
Estant a Madrid necessito sentir-me més proper a la meva terra i als meus referents...
I la ràdio per internet m'ho permet (perquè curiosament a la capital no hi ha cap ràdio que emeti en català jejej). Però aquest apunt no és per parlar de l'idioma.
Sinó per parlar de la rádio... Perquè mai m'hagués pensat que podria tenir una ràdio que emetés 24 hores de sensacions plaents per als meus sentits...
Però un dia, uns nois amb gust per la música bona (no només per escoltar-la, sinó també per crearla) coneguts com Skalariak, varen tenir l'enorme idea de crear una ràdio per internet que emetés agradables sons rocksteady, reggae, ska amb tocs de punk (que no podien faltar!).
I jo vaig tenir la sort de descobrirla (aviat fará dos anys)....
I s'ha convertit en una eina molt important en la meva vida vital i laboral... Perquè a la feina, on estic hores i hores clavat al davant d'un ordinador, poder relaxar-me amb els sincopats ritmes jamaicans... Em permet treballar una mica més feliç!
I tot això gràcies a
I crec que la culpa la té en gran mesura en la rádio per internet!
Estant a Madrid necessito sentir-me més proper a la meva terra i als meus referents...
I la ràdio per internet m'ho permet (perquè curiosament a la capital no hi ha cap ràdio que emeti en català jejej). Però aquest apunt no és per parlar de l'idioma.
Sinó per parlar de la rádio... Perquè mai m'hagués pensat que podria tenir una ràdio que emetés 24 hores de sensacions plaents per als meus sentits...
Però un dia, uns nois amb gust per la música bona (no només per escoltar-la, sinó també per crearla) coneguts com Skalariak, varen tenir l'enorme idea de crear una ràdio per internet que emetés agradables sons rocksteady, reggae, ska amb tocs de punk (que no podien faltar!).
I jo vaig tenir la sort de descobrirla (aviat fará dos anys)....
I s'ha convertit en una eina molt important en la meva vida vital i laboral... Perquè a la feina, on estic hores i hores clavat al davant d'un ordinador, poder relaxar-me amb els sincopats ritmes jamaicans... Em permet treballar una mica més feliç!
I tot això gràcies a
RADIO GHETTO
Si vos agrada la música jamaicana.... O si vos agrada descobrir nous sons i nous ritmes... O només per curiositat! Proveu de connectar-vos-hi. No hi perdeu res, és gratuit!! I qui sap? Potser descobriu un món nou! O simplement descobriu un racó del ciberespai on poder absorbir aquests fantàstics ritmes.
20 d’agost 2007
Tokio Ska Paradise Orchestra a la Sala Heineken, Madrid
Que grans!
Només aquestes dues paraules haurien de ser suficients per descriure l'experiència dels japonesos Tokio Ska Paradise Orchestra. És cert que per a mi aquell dia va tenir un regust especial i més positiu encara que era el retrobament amb la K2, una persona que aprecio molt i que feia mooooolt temps que no veia... Però això és una història que no ve al cas.El cas que ens ocupa es Tokio Ska Paradise Orchestra. M'ho esperava bo, peró no tant bo.
M'esperava passar-ho molt bé, peró no m'esperava estar ballant fins a l'exhaustció, l'extenuació, l'asfixia durant gairebé dues hores. M'esperava un bon espectacle, no 9 0 10 japonesos amb una caña de película. M'esperava un bon ambient a una sala més gran que la Gruta'77 com és la Heineken. No m'esperava una maleïda llauna de sardines, on jo i la meva amiga era una sardina més.
Va ser un d'aquests concerts on un grup, EL grup, et roba el cor i et fa sentir com en un altre món... Gairebé dues hores de ballar sense parar, amb molt bona companyia això sí...
I el moment que més em va emocionar va ser quan vaig sentir les primeres notes del temàs de la BSO de El Padrino... Quina versió més enorme...
El concert va ser tan impresionant que tot i que em vaig fotre un cop al genoll impresionant (vaig tenirlo blau durant gairebé un més) no vaig poder parar de ballar.
Suposo que el de BCN degué ser tan genial o semblant si més no.
En resum: què grans!
(I per cert, la festa Aftershow al Beer Station va estar molt bé!!!)
18 d’agost 2007
Westbound Train + Uppstemians en la Gruta'77
Fa un parell de mesos vaig tenir la oportunitat de tornar a veure Westbound Train.
El primer cop que els vaig veure, si no recordo malament, fou a la KGB de BCN telonejant els Toasters. Aquell cop ja em varen cridar l'atenció. Vaja que em varen sorprendre gratament.
Aleshores fa uns mesos vaig veure que a la sala "oficial ska" (on de tant en tant hi programen grups d'ska) a Madrid hi havia un concert de Westbound Train telonejats per un grup local, els Uppstemians.
Westbound Train és un bon grup al meu parer, molt millor en directe que en estudi (m'acabo d'escoltar un dels seus discos i em sembla descafeïnat, en canvi en directe em semblen molt millors relativamente parlant). Combina amb gràcia una sonoritat marcadament ska-instrumental, quan el vocalista en comptes de cantar agafa el seu trombó, amb un rocksteady-soul amb molt de caràcter quan passa del trombó y s'amorra al micro...
Procedents de Boston, val la pena acostar-se a l'indret que sigui si toquen aprop de casa per passar una estona de bona música. I si hi ha sort obsequiaran el públic amb un parell de versions de Skatalites, ben fetes, és clar!
Però per molt interessants que siguin els Westbound Train, seria injust si no digués que la vertadera sorpresa de la nit varen ser, un cop més, els teloners. Uppstemians, un grup madrileny de ska format per gent jove amb il·lusió i, de moment pel que vaig sentir, bones sonoritats. Apostant per un ska de tall clàssic, molt líric em varen fer ballar de valent. Tant que em vaig veure obligat a comprar-me la seva maqueta. (M'encanten dues cançons en concret, una d'elles la versió de Red Wine, que fan amb moltíssima gràcia, i l'altra el tema de presentació de la banda, que no recordo ara mateix com es diu, peró que és molt enganxós: "And Jump up, and jump up, and jump up, (...) Uppstemians everywhere!"
Conclusions: en 3 anys, Westbound Train ha agafat entitat com a grup ska-soul i porten camí d'esdevenir un mite. Han passat de telonejar als Toasters, a tenir gira amb entitat pròpia. (I com sempre, els Americans que conec, continuen sense tenir ni idea de qui són els Toasters, ni de qui són els Westbound Train, que patètic).
L'altra conclusió és que a BCN, a MAD i al País Basc l'escena ska està plena de bones bandes que si són escoltades pels promotors de concerts, no deixaran indiferents a ningú. Uppstemians, sense anar més lluny!
El primer cop que els vaig veure, si no recordo malament, fou a la KGB de BCN telonejant els Toasters. Aquell cop ja em varen cridar l'atenció. Vaja que em varen sorprendre gratament.
Aleshores fa uns mesos vaig veure que a la sala "oficial ska" (on de tant en tant hi programen grups d'ska) a Madrid hi havia un concert de Westbound Train telonejats per un grup local, els Uppstemians.
Westbound Train és un bon grup al meu parer, molt millor en directe que en estudi (m'acabo d'escoltar un dels seus discos i em sembla descafeïnat, en canvi en directe em semblen molt millors relativamente parlant). Combina amb gràcia una sonoritat marcadament ska-instrumental, quan el vocalista en comptes de cantar agafa el seu trombó, amb un rocksteady-soul amb molt de caràcter quan passa del trombó y s'amorra al micro...
Procedents de Boston, val la pena acostar-se a l'indret que sigui si toquen aprop de casa per passar una estona de bona música. I si hi ha sort obsequiaran el públic amb un parell de versions de Skatalites, ben fetes, és clar!
Però per molt interessants que siguin els Westbound Train, seria injust si no digués que la vertadera sorpresa de la nit varen ser, un cop més, els teloners. Uppstemians, un grup madrileny de ska format per gent jove amb il·lusió i, de moment pel que vaig sentir, bones sonoritats. Apostant per un ska de tall clàssic, molt líric em varen fer ballar de valent. Tant que em vaig veure obligat a comprar-me la seva maqueta. (M'encanten dues cançons en concret, una d'elles la versió de Red Wine, que fan amb moltíssima gràcia, i l'altra el tema de presentació de la banda, que no recordo ara mateix com es diu, peró que és molt enganxós: "And Jump up, and jump up, and jump up, (...) Uppstemians everywhere!"
Conclusions: en 3 anys, Westbound Train ha agafat entitat com a grup ska-soul i porten camí d'esdevenir un mite. Han passat de telonejar als Toasters, a tenir gira amb entitat pròpia. (I com sempre, els Americans que conec, continuen sense tenir ni idea de qui són els Toasters, ni de qui són els Westbound Train, que patètic).
L'altra conclusió és que a BCN, a MAD i al País Basc l'escena ska està plena de bones bandes que si són escoltades pels promotors de concerts, no deixaran indiferents a ningú. Uppstemians, sense anar més lluny!
16 d’agost 2007
Se atormenta una vecina
Una bona amiga meva va estar recomanatme amb una insistència desproporcionada aquest grup. Em deia:
T'encantarà. Són la óstia. A mi m'agraden molt... Fan una música així com funky amb algú toc reggae de tant en tant (i tan de tant en tant) i són uns catxondos.
I així cap a principis de Juny coincidint amb un cap de setmana que havia de ser a BCN vaig anar amb ella i els seus amics i amigues a veure "Se atormenta a una vecina". I sí, tenia raó. Tot i que el funky potser no és la meva música preferida, m'ho vaig passar molt bé.
"Se atormenta..." vàren tocar després d'un altre grup que està molt bé: Rauxa, i del qual ja n'he parlat algun cop. El que va passar és que durant Rauxa es varen apalancar a una taula amb les birres... (Jo es que preferia anara a fer el ridícul ballant i tal... però...)
Però quan va començar "Se atormenta...", a part d'un canvi de públic (no total, doncs n'hi havia de enganxats als dos grups), i d'un canvi de sonoritat, nosaltres varen patir un canvi d'ubicació i d'actitut global: varem anar cap al concert i les meves amigues es varen emocionar.
Evidentment "Se atormenta una vecina" tenen quelcom especial, a més del nom, a més d'una evident manca de sentit del ridícul, i a més d'un sentit de l'humor molt propi. Tenen estil. I les versions de les cançons que coneixia estaven molt bé...
Així que si sentiu a dir que aquests toquen pel vostre barri, i no teniu res millor que fer ni prejudicis en contra del disco-funky, feu-hi un cop d'ull. Si no us mola la música, com a mínim us podreu partir el cul amb les parides del grup...
T'encantarà. Són la óstia. A mi m'agraden molt... Fan una música així com funky amb algú toc reggae de tant en tant (i tan de tant en tant) i són uns catxondos.
I així cap a principis de Juny coincidint amb un cap de setmana que havia de ser a BCN vaig anar amb ella i els seus amics i amigues a veure "Se atormenta a una vecina". I sí, tenia raó. Tot i que el funky potser no és la meva música preferida, m'ho vaig passar molt bé.
"Se atormenta..." vàren tocar després d'un altre grup que està molt bé: Rauxa, i del qual ja n'he parlat algun cop. El que va passar és que durant Rauxa es varen apalancar a una taula amb les birres... (Jo es que preferia anara a fer el ridícul ballant i tal... però...)
Però quan va començar "Se atormenta...", a part d'un canvi de públic (no total, doncs n'hi havia de enganxats als dos grups), i d'un canvi de sonoritat, nosaltres varen patir un canvi d'ubicació i d'actitut global: varem anar cap al concert i les meves amigues es varen emocionar.
Evidentment "Se atormenta una vecina" tenen quelcom especial, a més del nom, a més d'una evident manca de sentit del ridícul, i a més d'un sentit de l'humor molt propi. Tenen estil. I les versions de les cançons que coneixia estaven molt bé...
Així que si sentiu a dir que aquests toquen pel vostre barri, i no teniu res millor que fer ni prejudicis en contra del disco-funky, feu-hi un cop d'ull. Si no us mola la música, com a mínim us podreu partir el cul amb les parides del grup...
14 d’agost 2007
Dinamo i Syphosis a no recordo quin poble de Mallorca (era Sa Pobla?)
De Dinamo (web) i de Syphosis ja n'he parlat molt a aquest blog...
Va ser una llàstima... Ho tenia tot calculat... No recordo ni el dia... Seria al Maig? No ho sé és igual...
Només recordo que vaig arribar tard per culpa d'un retard típic d'Spanair... I per això em vaig perdre Syphosis... Vaig arribar quan aquests ja acabaven... Només en vaig sentir un parell de cançons... I totes noves per a mi. Després xerrant amb ells em varen dir que estan preparant un nou disc... I que han abandonat una mica l'ska per sonoritats més properes al Tumbao... A mi amb ska ja m'agradaven. Esper que no l'abandonin de tot... En qualsevol cas és normal que un grup evolucioni i investigui nous estils i influències...
Els que si que vaig poder veure de cap a peus foren Dinamo. I són uns máquines... És una llàstima que la maquinària promocional estigui tan rovellada... Si jo fos un promotor a Mallorca els posaria per sistema obrint totes les festes de poble... No els costaria triomfar...
Varen tocar tot el repertori del seu disc "Desequilibrio" i alguna versioneta adicional....
Tot i que hi havia molt poca gent jo vaig disfrutar i vaig conèixer a la banda ( a través de Syphosis)... Molt accessibles i bona gent. (Buena onda que dirian los argentinos). I el millor tema, que no l'únic bo, és el "Todo no se puede". (Que grande chicos, que grande).
Escoltau-los a la seva web (es poden descarregar algunes cançons). S'ho paga!!!!! (Val la pena)
Va ser una llàstima... Ho tenia tot calculat... No recordo ni el dia... Seria al Maig? No ho sé és igual...
Només recordo que vaig arribar tard per culpa d'un retard típic d'Spanair... I per això em vaig perdre Syphosis... Vaig arribar quan aquests ja acabaven... Només en vaig sentir un parell de cançons... I totes noves per a mi. Després xerrant amb ells em varen dir que estan preparant un nou disc... I que han abandonat una mica l'ska per sonoritats més properes al Tumbao... A mi amb ska ja m'agradaven. Esper que no l'abandonin de tot... En qualsevol cas és normal que un grup evolucioni i investigui nous estils i influències...
Els que si que vaig poder veure de cap a peus foren Dinamo. I són uns máquines... És una llàstima que la maquinària promocional estigui tan rovellada... Si jo fos un promotor a Mallorca els posaria per sistema obrint totes les festes de poble... No els costaria triomfar...
Varen tocar tot el repertori del seu disc "Desequilibrio" i alguna versioneta adicional....
Tot i que hi havia molt poca gent jo vaig disfrutar i vaig conèixer a la banda ( a través de Syphosis)... Molt accessibles i bona gent. (Buena onda que dirian los argentinos). I el millor tema, que no l'únic bo, és el "Todo no se puede". (Que grande chicos, que grande).
Escoltau-los a la seva web (es poden descarregar algunes cançons). S'ho paga!!!!! (Val la pena)
06 d’agost 2007
Crònica Concert Potato (Gira de comiat) a la Gruta'77
Quina nit més gran...
Una nit així no pot ser més gran encara...
Ja fa molts mesos dies... Però ho recordo com si fos ahir... Quina nit més gran...
Potato va oferir un concert de comiat de veritat a la sala Gruta'77 de Madrid... Crec que per fer justícia hauran de fer algun altre bolo per BCN amb el repertori llarg i no amb la versió reduïda de l'altre dia...
Es varen lluïr 100% a Madrid. La Gruta'77 estava estibada. No hi cabia ni una ànima. Sube, Sube... Sube que se escapa. I varen portar-se d'alló més bé... L'ordre evidentment no el recordo... Peró si recordo el que varen tocar...
Per començar, del seu primer disc (1986), que varen editar de forma compartida amb els desapareguts Tijuana In Blue, les varen tocar totes (les seves). Estan Locos, la instrumental que serveix d'intro i outtro del disc... I així una a una, o bé senceres o bé dins de poupourris... Jamaika Ska no podia faltar. I tampoc el Reggae Popular Riojano... "Ke beban Ke beban! Que hay mas en las bodegas!"
"Andando por la calle con el alma en vilo, buscando entre los bares sólo y sin dinero, pidiendo por el morro paso quieto en vilo, no sirve para nada pegarse un tiro..." Será Si hay. "Porque el Águila domina en el mundo entero... Vigila desde arriba quien le tiene miedo". Sense cap dubte per a mi una de les grans cançons de la banda... Varen reivindicar els Miguelin el Cashero del món. (gran versió de Sammy Dead) "Te acuerdas de Miguel el Cashero?". Varen denunciar la Babilonia... ("Está en todas partes!!!!")
Del seu segon disc, Punki Reggae Party (1987) si bé en varen tocar moltes no les varen tocar totes. Aixó si, en varen tocar les imprescindibles, sempre de forma sencera o enmig de potpourris. Per exemple, Buen Tiro (versió de la instrumental Guns Fever de la Baba Brooks Band) va ser l'escollida per donar el tret de sortida a una nit de reggae, ska, suor i bon rollo. Txop-Zuei també va sonar... ("La respuesta sólo lleva tiempo y dedicación") Kuiti tampoc podia faltar... "Lo importante es que mantengas la tranquilidad". I qui no sap qui és Johnny Brusko? Si no saps qui és Johnny Brusko no saps res de Potato... Aquest disc tot i que és curt té uns temazos de l'óstia... Peró a part de Buen Tiro i Kuiti, aquest disc té un dels temes que més m'emociona: La Klase Obrera. I es que "se entera o no s'entera???" . Si no la toquen m'haurien ofés molt... I finalment d'aquest disc també varen tocar Kiki (gran tema per acabar un concert: "vista a la derecha, vista a la izquierda, visto el panorama, decidimos irnos ya").
El següent disc que varen treure va ser Crónicas de Puerto Sinmás (1988). D'aquest disc també hi ha temes i temazos. I varen tocar temes com l'anti-militar Cuento Claro ("claro lo tengo claro, que no quiero ser soldado, para matar hombres entrenado", "claro lo tengo claro, que no quiero ser su esclavo, delirios de enajenados")... I varen esbossar temes com Reggae Sobre Una Pata (també una versió ara no record de quina cançó ni de qui). I varen tocar temazos com el Puro Derroche ("Y cuando llega del dia la noche, te vas de casa y no sabes volver, yo ya no te puedo mantener, eres para mi puro derroche", que gran!!!!!!!). I si a BCN no la varen tocar, provocant-me una inmensa decepció, a Madrid si... Si... No Mezclar ("No mezclar el hambre con las ganas de comer, no tener cadenas para trabajar, no pisar al otro para crecer, no cambiar de imagen para no cambiar"). Ens varen tornar a explicar les aventures de Ramírez, el primermundista, que no sabia que era sólo un puto turista. Em va faltar que toquessin l'Ska 008 que m'encanta però no es pot tenir tot. El que em va sorprendre és que en un dels poupourris toquessin No me enteré de nada ("sois gilipollas dijimos yes", "y yo que estudié 5 años de inglés pa vivir en Málaga"). I realment no recordo si varen tocar Blue Ska o no... Perquè varen tocar moltes instrumentals, entre elles dues dels Skatalites...
L'any 1990 va ser el torn de Erre Que Erre i uns anys més tard el maxi-single Rula. D'aquests també varen tocar temes i temassos. Una que es va trobar a faltar a BCN i que a Madrid si que varen tocar va ser El Sultan. Un dels temes amb més sentit de l'humor de la banda... ("Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. Que se me está enfriando. Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. No me vengas vacilando..."). I ens varen explicar a la perfecció i en rima i reggae com es lia un bon porro: s'enxufa per la banda que porta Pegamento. I del maxi-single no podien deixar de tocar la que li va donar nom, una de les millors rude-songs de la banda... Una de les millors rude-songs mai composada a l'estat espanyol: "la gente ruda, rula, rula, rula rula Rula!!!". Ara que hi penso també varen tocar Inde Kuestion (punky-reggae-party).
Potato la va plantar l'any 1995 (Plántala). I d'aquest disc varen tocar la genial Sube, Sube (quina cançó tan gran!!!: "sube, sube, sube que se escapa!"). Ens varen avisar de l'Elástica Consciencia dels polítics... I ens varen aconsellar que la plantéssim per donar-li legaliltat: Plántala. La genial instrumental Ardo Ona Ska és de les que no podia faltar baix cap concepte. I no ho va fer. Tampoc varen deixar de tocar Parnaso una altra instrumental molt bona.
L'any 1997 després de diversos canvis a la formació de la banda es varen muntar el PKO Original, del qual varen tocar la gran Aldea Global, varen avisar del tostón que suposen alguns dogmes que són Pura Ilusión, i varen fer un mix de diversos temes, entre els quals va sonar un tros de Magnifik, Kiérete i de Zer Esatek (crec). Ain'Eso es un fantàstic tema instrumental que també va sonar... M'haureu de perdonar perquè he tardat molt en fer aquesta crònica... La veritat és que diversos problemes personals i la gran quantitat de feina m'ho han posat difícil. A més millor tard que mai, no? També d'aquest disc fou l'escollida per acabar el concert: Monkey Man, la tan fantàstica com particular versió del enorme tema de Toots & The Maytals.
Ja l'any 2000 varen enregistrar i editar el Directo, directo..., un doble CD en directe, que no incloia cap tema nou. Només fou una mostra de com sona aquesta banda en directe, i amb convidats de luxe com tots els que havien passat per la banda, o colaborat amb ella.
I a l'any 2003 aparegué el que serà, pel que sembla, el seu últim disc en estudi, Como en sueños... D'aquest disc en varen tocar poques al concert... Robotik, la instrumental Blueska, i alguna altra que segurament ja no recordo. (Es que aquest concert va ser al Març!).
Però definitivament va ser un concertàs... Un digne comiat de la Gruta'77.
Segurament ja no els podré tornar a veure abans de la seva definitiva separació.
És una llàstima però així és la vida!!!!
Una nit així no pot ser més gran encara...
Ja fa molts mesos dies... Però ho recordo com si fos ahir... Quina nit més gran...
Potato va oferir un concert de comiat de veritat a la sala Gruta'77 de Madrid... Crec que per fer justícia hauran de fer algun altre bolo per BCN amb el repertori llarg i no amb la versió reduïda de l'altre dia...
Es varen lluïr 100% a Madrid. La Gruta'77 estava estibada. No hi cabia ni una ànima. Sube, Sube... Sube que se escapa. I varen portar-se d'alló més bé... L'ordre evidentment no el recordo... Peró si recordo el que varen tocar...
Per començar, del seu primer disc (1986), que varen editar de forma compartida amb els desapareguts Tijuana In Blue, les varen tocar totes (les seves). Estan Locos, la instrumental que serveix d'intro i outtro del disc... I així una a una, o bé senceres o bé dins de poupourris... Jamaika Ska no podia faltar. I tampoc el Reggae Popular Riojano... "Ke beban Ke beban! Que hay mas en las bodegas!"
"Andando por la calle con el alma en vilo, buscando entre los bares sólo y sin dinero, pidiendo por el morro paso quieto en vilo, no sirve para nada pegarse un tiro..." Será Si hay. "Porque el Águila domina en el mundo entero... Vigila desde arriba quien le tiene miedo". Sense cap dubte per a mi una de les grans cançons de la banda... Varen reivindicar els Miguelin el Cashero del món. (gran versió de Sammy Dead) "Te acuerdas de Miguel el Cashero?". Varen denunciar la Babilonia... ("Está en todas partes!!!!")
Del seu segon disc, Punki Reggae Party (1987) si bé en varen tocar moltes no les varen tocar totes. Aixó si, en varen tocar les imprescindibles, sempre de forma sencera o enmig de potpourris. Per exemple, Buen Tiro (versió de la instrumental Guns Fever de la Baba Brooks Band) va ser l'escollida per donar el tret de sortida a una nit de reggae, ska, suor i bon rollo. Txop-Zuei també va sonar... ("La respuesta sólo lleva tiempo y dedicación") Kuiti tampoc podia faltar... "Lo importante es que mantengas la tranquilidad". I qui no sap qui és Johnny Brusko? Si no saps qui és Johnny Brusko no saps res de Potato... Aquest disc tot i que és curt té uns temazos de l'óstia... Peró a part de Buen Tiro i Kuiti, aquest disc té un dels temes que més m'emociona: La Klase Obrera. I es que "se entera o no s'entera???" . Si no la toquen m'haurien ofés molt... I finalment d'aquest disc també varen tocar Kiki (gran tema per acabar un concert: "vista a la derecha, vista a la izquierda, visto el panorama, decidimos irnos ya").
El següent disc que varen treure va ser Crónicas de Puerto Sinmás (1988). D'aquest disc també hi ha temes i temazos. I varen tocar temes com l'anti-militar Cuento Claro ("claro lo tengo claro, que no quiero ser soldado, para matar hombres entrenado", "claro lo tengo claro, que no quiero ser su esclavo, delirios de enajenados")... I varen esbossar temes com Reggae Sobre Una Pata (també una versió ara no record de quina cançó ni de qui). I varen tocar temazos com el Puro Derroche ("Y cuando llega del dia la noche, te vas de casa y no sabes volver, yo ya no te puedo mantener, eres para mi puro derroche", que gran!!!!!!!). I si a BCN no la varen tocar, provocant-me una inmensa decepció, a Madrid si... Si... No Mezclar ("No mezclar el hambre con las ganas de comer, no tener cadenas para trabajar, no pisar al otro para crecer, no cambiar de imagen para no cambiar"). Ens varen tornar a explicar les aventures de Ramírez, el primermundista, que no sabia que era sólo un puto turista. Em va faltar que toquessin l'Ska 008 que m'encanta però no es pot tenir tot. El que em va sorprendre és que en un dels poupourris toquessin No me enteré de nada ("sois gilipollas dijimos yes", "y yo que estudié 5 años de inglés pa vivir en Málaga"). I realment no recordo si varen tocar Blue Ska o no... Perquè varen tocar moltes instrumentals, entre elles dues dels Skatalites...
L'any 1990 va ser el torn de Erre Que Erre i uns anys més tard el maxi-single Rula. D'aquests també varen tocar temes i temassos. Una que es va trobar a faltar a BCN i que a Madrid si que varen tocar va ser El Sultan. Un dels temes amb més sentit de l'humor de la banda... ("Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. Que se me está enfriando. Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. No me vengas vacilando..."). I ens varen explicar a la perfecció i en rima i reggae com es lia un bon porro: s'enxufa per la banda que porta Pegamento. I del maxi-single no podien deixar de tocar la que li va donar nom, una de les millors rude-songs de la banda... Una de les millors rude-songs mai composada a l'estat espanyol: "la gente ruda, rula, rula, rula rula Rula!!!". Ara que hi penso també varen tocar Inde Kuestion (punky-reggae-party).
Potato la va plantar l'any 1995 (Plántala). I d'aquest disc varen tocar la genial Sube, Sube (quina cançó tan gran!!!: "sube, sube, sube que se escapa!"). Ens varen avisar de l'Elástica Consciencia dels polítics... I ens varen aconsellar que la plantéssim per donar-li legaliltat: Plántala. La genial instrumental Ardo Ona Ska és de les que no podia faltar baix cap concepte. I no ho va fer. Tampoc varen deixar de tocar Parnaso una altra instrumental molt bona.
L'any 1997 després de diversos canvis a la formació de la banda es varen muntar el PKO Original, del qual varen tocar la gran Aldea Global, varen avisar del tostón que suposen alguns dogmes que són Pura Ilusión, i varen fer un mix de diversos temes, entre els quals va sonar un tros de Magnifik, Kiérete i de Zer Esatek (crec). Ain'Eso es un fantàstic tema instrumental que també va sonar... M'haureu de perdonar perquè he tardat molt en fer aquesta crònica... La veritat és que diversos problemes personals i la gran quantitat de feina m'ho han posat difícil. A més millor tard que mai, no? També d'aquest disc fou l'escollida per acabar el concert: Monkey Man, la tan fantàstica com particular versió del enorme tema de Toots & The Maytals.
Ja l'any 2000 varen enregistrar i editar el Directo, directo..., un doble CD en directe, que no incloia cap tema nou. Només fou una mostra de com sona aquesta banda en directe, i amb convidats de luxe com tots els que havien passat per la banda, o colaborat amb ella.
I a l'any 2003 aparegué el que serà, pel que sembla, el seu últim disc en estudi, Como en sueños... D'aquest disc en varen tocar poques al concert... Robotik, la instrumental Blueska, i alguna altra que segurament ja no recordo. (Es que aquest concert va ser al Març!).
Però definitivament va ser un concertàs... Un digne comiat de la Gruta'77.
Segurament ja no els podré tornar a veure abans de la seva definitiva separació.
És una llàstima però així és la vida!!!!
05 d’agost 2007
REY CHANGO SUPERSONICO
La Web "La Radiofusion" cambia de nombre y URL.
Ahora es
y gracias por tus ánimos compañero.
De ellos saco fuerzas para retomar poco a poco la actividad de este blog.
De hecho en un futuro, crónicas olvidadas de Potato en la Gruta'77, de Dinamo en Mallorca, y de Uppstemians y Westbound Train en la Gruta, y de Rico Rodriguez en la Gruta y alguno más que irá cayendo.
También fui a ver Tokio Ska Paradise Orchestra en la Heineken, a Alamedadosoulna en la Plaza España, pero no pude ir a NYSJE en la Gruta (me quedé sin entradas). Bueno, ya os contaré.
Y aunque se salga del patrón si me acuerdo hablaré también de "Se atormenta una vecina". Un grupo de Funky-fusión muy grande.
Ahora es
y gracias por tus ánimos compañero.
De ellos saco fuerzas para retomar poco a poco la actividad de este blog.
De hecho en un futuro, crónicas olvidadas de Potato en la Gruta'77, de Dinamo en Mallorca, y de Uppstemians y Westbound Train en la Gruta, y de Rico Rodriguez en la Gruta y alguno más que irá cayendo.
También fui a ver Tokio Ska Paradise Orchestra en la Heineken, a Alamedadosoulna en la Plaza España, pero no pude ir a NYSJE en la Gruta (me quedé sin entradas). Bueno, ya os contaré.
Y aunque se salga del patrón si me acuerdo hablaré también de "Se atormenta una vecina". Un grupo de Funky-fusión muy grande.
07 de juliol 2007
HOMOFOBIA Y DERECHOS HUMANOS
HOMOFOBIA Y DERECHOS HUMANOS:
Una carta de Sizzla y Beenieman
'THE REGGAE COMPASSIONATE ACT'
Nosotros, los artistas de la comunidad reggae, presentamos aquí esta carta como un símbolo de nuestra dedicación a los principios del reggae, que se fundan en el concepto de ONE LOVE. A través del tiempo el Reggae ha sido reconocido como autor de cambio social positivo.
Nosotros seguiremos esta justa y gloriosa tradición.
Aún si reconocemos que nuestra comunidad artística incluye en muchos individuos diferentes, que se expresan de maneras diferentes y sostienen una miríada de creencias, creemos firmemente que el camino hacia el futuro se funda en la tolerancia. Cada persona puede tener su propia convicción y nosotros tenemos que ser respetados por nuestra libertad de palabra en la medida en que respetamos la ley, pero debe estar claro que no hay espacio en la comunidad musical para el odio y el prejuicio, inclusive no hay espacio para el racismo, la violencia o la homofobia.
Nosotros no promovemos ni predicamos el ODIO sino que sostenemos una filosofía de AMOR, RESPETO y COMPRENSIÓN hacia todos los seres humanos como fundamento de la música reggae.
Esta declaración es una apelación para el retorno de los siguientes principios como guía y visión para el futuro de una comunidad de música reggae sana:
-
Vibración positiva
-
Elevar la Conciencia
-
Compromiso Social y Cívico
-
Democracia y Libertad
-
Paz
-
Madre Naturaleza
-
Derecho y Justicia para todos
-
One Love
-
Derechos Individuales
-
Humanidad
Para este fin acordamos no interpretar ninguna música o letra contra alguien o algo, o que pueda ser definida como incitación a matar a cualquier persona de cualquier comunidad, o que sea contra la ley del país donde demos un concierto.
ONE LOVE
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
