The Pepper Pots a la Gruta 77

Ja fa uns mesos que varen passar per Madrid "The Pepper Pots", una fantàstica banda catalana d'ska.
Ara mateix es podria dir sense molts problemes que hi ha dues bandes joves d'ska catalanes que sobresurten per sobre les demés... Una és, indiscutiblement The Cabrians.

L'altra és The Pepper Pots.
The Pepper Pots es presenten amb una formació de 3 vents, teclat, baix, bateria, guitarra i 3 veus femenines extraordinàries, amb un estil d'ska jamaicà dels 60 amb una fortíssima influència soulera Motown. Sense anar més lluny, a mode de declaració d'intencions, no solen faltar mai als seus concerts els medleys de Skatalites i de The Supremes.

Veure un concert d'aquest formidable grup és tot un luxe, per això quan vaig assabentar-me de que actuaven a Madrid, no vaig dubtar ni un segon en anar-hi.
En principi una amiga de Madrid m'havia d'acompanyar, però l'avió amb que havia d'arribar a Madrid de Vigo es va cancel·lar. Tot i aquest entrebanc i cert sentiment de tristesa per la recent mort d'un conegut vaig resoldre a anar-hi encara que fos sol. I no vaig fer malament perquè el concert va valer moltíssim la pena i a més vaig aprofitar per conèixer gent.

El concert era la presentació del seu segon disc, Shake it! (2007), un disc que té una versió que em torna boig de "Be My Baby", cançó popularitzada per les Ronnettes l'any 1963. La veritat és que la versió de The Pepper Pots a mi m'embogeix. Però en definitiva la resta del disc també és formidable.

I així trancorregué el concert, entre versions, i temes dels dos discos de la banda, l'abans esmentat Shake it! (2007) i el primer disc de la banda Swingin’ Sixties (2004), el qual encara no tinc el plaer de tenir.

Ara només em falta aconseguir el primer disc i aconseguir unes fotos que em varen fer en aquell concert... Si les aconsegueixo les afegiré a aquest apunt!!!!

La idea però és ben clara: The Pepper Pots és un grup molt gran!! I les seves cantants són molt simpàtiques.

The Pepper Pots al BAM Festival

The Pepper Pots info:

THE PEPPER POTS AL BAM FESTIVAL

The Pepper Pots després de més de 25 actuacions realitzades durant aquest estiu, finalitza la temporada de concerts abans de tancar-se a gravar el seu tercer L.P, que es publicarà a principis del 2009. Abans però, resten 3 últimes actuacions d'entre les quals destaquen la del proper divendres 19 de Setembre al Festival BAM de Barcelona, que tindrà lloc a l'antiga fàbrica Fabra i Coats a partir de les 22:30h juntament amb la Kinky Beat i el 20 de Setembre a les Festes de Santa Tecla de Tarragona.

THE PEPPER POTS AL BAM FESTIVAL

The Pepper Pots después de más de 25 actuaciones realizadas durante este verano, finalizará la temporada de conciertos antes de encerrarse a grabar su tercer L.P, que publicarán a principios del 2009. Antes pero, quedan 3 últimas actuaciones entre las cuales destacan la del próximo viernes 19 de Septiembre en el Festival BAM de Barcelona, que tendrá lugar en la antigua fábrica Fabra i Coats a partir de las 22:30h junto a la Kinky Beat, y el 20 de Septiembre en las Festes de Santa Tecla en Tarragona.

THE PEPPER POTS AT BAM FESTIVAL

After more than 25 shows given this summer, The Pepper Pots finishes the concerts season before shut themselves away for recording what will be their third album which will be published at the beginning of 2009. Before this, they'll still play on three last shows among which it stands out next friday 19th September in the BAM Festival of Barcelona that will take place in the old factory Fabra i Coats at 22:30h together with The Kinky Beat, and the next day, 20th September they are playing in Tarragona on Festes de Santa Tecla.

Próximes/Próximas/Next Shows:

19 de Setembre: Bam Festival (Barcelona) – 22:30h Fabrica Fabra i Coats

20 de Setembre: Festes de Santa Tecla (Tarragona)

27 de Setembre: Festes del Prat de Llobregat

**********************************************************************************************

THE PEPPER POTS GUANYA EL PREMI A LA MILLOR

BANDA D'SKA 2008 ALS PREMIS POP-EYE

The Pepper Pots guanya el premi a la millor banda d'Ska del 2008, als premis de la música i la creació independent POP- EYE, que es cel·lebren a Càceres entre el 18 i el 27 de setembre durant el Festival Pop Art.

THE PEPPER POTS GANA EL PREMIO A LA MEJOR

BANDA DE SKA DEL 2008 EN LOS PREMIOS POP-EYE

The Pepper Pots gana el premio a la mejor banda de Ska del 2008, en los premios de la música y la creación independiente POP-EYE, que es celebran en Cáceres entre el 18 y el 27 de septiembre durante el Festival Pop Art.

THE PEPPER POTS WINS THE PRIZE OF THE

BEST SKA BAND OF 2008 ON POP-EYE AWARDS

The Pepper Pots has been awarded for the Best Ska Band of 2008 on Music and Independent creation POP-EYE awards that will take place in Caceres between 18th and 27th of September during the Pop Art Festival.

Els Premiats a les diferents Categories són:

--Premio Especial a una trayectoria: MASSIEL
--Grupo nacional: LA CASA AZUL
--Album nacional: LOS PLANETAS
--Album de debut: RUSSIAN RED
--Grupo extremeño: CAJÓN DE SASTRE
--Grupo portugués: THE PROFILERS
--Grupo europeo: MY LITTLE PONY (Noruega)
--Grupo internacional: SEAN RILEY & THE SLOWRIDERS (Portugal)
--Maqueta: SUPERNOVA
--Revelación nacional: THE BLOWS
--Mejor voz: CAROL (CAJÓN DE SASTRE)
--Programa de TV: MIRADAS 2 (TVE)
--Programa de radio: DISCOGRANDE (RADIO 3)
--Festival: NAVALPOP
--Publicación: EP3 (EL PAÍS)
--Web: MAGIC POP
--Videoclip: LA REVOLUCIÓN SEXUAL
--Canción: MUNDO MARAVILLOSO (JUAN RIVAS)
--Novelista: KIKO AMAT por LAS COSAS QUE HACEN BUM
--Fotógrafo: MIGUEL TRILLO
--Psicodelia: STAY
--Ska: THE PEPPER POTS
--Soul: THE FABULOUS OTOMANS
--R&B: THE CANARY SECT
--Mod: LOS CHICOS DEL SÁBADO
--Powerpop: PETER COLOURS
--Punk: THE HILDEGARDS
--Grupo femenino: THE SATELLITES OF LOVE
--Surf: BORN LOSERS
--Indie pop: INDIGO
--Electrónica: SCUD HERO
--Folk: OLIVIA DE HAPPYLAND
--Tecnopop: AUSTRIA
--Indie rock: HOMELESS
--Garage: THE PHANTOM KEYS
--Jazz: NO REPLY
--Lounge: JUAN RIVAS

Sally Brown a la Gruta'77

Un dia em decideixo anar a veure a Sally Brown a la Gruta'77.
Sally Brown es un jove grup madrileny d'ska estil 2-Tone que tot just comença amb un disc a l'esquena.
L'escolto al seu MySpace (http://www.myspace.com/sallybrownskaband) i em sembla interessant. Així que truco i reservo dues entrades.

Hi vaig amb algú molt especial. Això em posa nerviós.
L'aposta és interessant, però he de reconèixer que no m'agrada gens el seu cantant.
Musicalment està bé... Vaig gaudir del concert i dels nervis de tenir aquella noia al costat.
Ella, mig profana i venessolana, també s'ho va passar bé.

A nivell de composició crec que són més que respectables. Els falta rodatge. Camino de Viena és un tema que m'agrada molt, però la interpretació d'aquell dia no fou especialment lluïda.

Me n'assabento uns mesos després que justament el cantant abandona el grup... Espero que el seu substitut tingui una mica més de qualitat.... I no parlo de pijeria, que consti que cantants cutres-patxangueros com els d'Skatalà són dels meus preferits. Però aquest tio no m'agradava... Almenys Skatalà dins de la seva cutreria tenien un control total d'alló que feien, del registre en el que es trobaven i dels matissos i les tonalitats...

Amb Si te vas passa el mateix. Musicalment impecable. Si s'escolta al MySpace ho veureu. Es un tema molt fresc, ballable i agradable. Però la interpretació en directe em va decebre... Que voleu que us digui. Si sou avesats a aquest bloc, sabreu que les crítiques negatives són molt poc freqüents.

Escúter, que també es pot escoltar al MySpace es tres quarts del mateix. Musicalment i compositivament és més que acceptable (aquesta en concret té una retirada a Skarface). Però al concert no em va acabar de convèncer.

Però el que més em va ofendre del concert, potser per una certa cutrería o potser per una falta de qualitat o seriedat, fou que totes les versions de temes clássics del 2-Tone i de l'ska, com Sally Brown, estaven traduïts al castellà. Això en temps de Potato tenia un sentit... Era una època on molta menys gent coneixia l'anglés, i menys gent encara coneixia la música jamaicana. Per tant era raonable fer aquestes adaptacions per acostar l'estil a les masses (a més Potato tenien gràcia i estil per a les adaptacions...). Però actualment no és necessari... I per fer una adaptació cutre millor deixar-ho com està.

I el que em va acabar d'ofendre va ser la forma com varen matar, acribillar i destrossar un tema mític d'un grup mític. El Dispáralo dels Malarians. Siusplau! Que no ho tornin a fer (si no ho han de fer bé).

És dur fer una crítica dura d'un grup que comença, sobretot quan jo estic tan poc acostumat a critiques negatives. Potser estic mal acostumat a grans concerts... I desitjava tant quedar bé amb la meva acompanyant que potser vaig exigir més del normal...

De totes formes sempre dic que aquest blog és un blog personal i només transmeto les meves sensacions. I estic convençut que amb una mica d'esforç i amb un cantant diferent, aquest grup pot donar un salt qualitatiu important. Sense anar més lluny, si volen que jo canti! M'ofereixo!
jajajaja
;)

Avui, concert de Malatesta

AVUI DISSABTE 9 D'AGOST
A LES 23.30 H

CONCERT GRATUÏT

AL PASSEIG JAUME III, (DAVANT LA CERVESERIA JAUME III)

CONCERT AL CAP DE CANTÓ

LA ABEJA MAYA SU HIJO BASTARDO Y LA DENOSTADA IMAGEN DE SU AMIGO WILLY
i

MALATESTA

JA FA 17 ANYS QUE ES CELEBRA EL CONCERT AL CAP DE CANTÓ COM A PROTESTA A LES DEPRIMENTS FESTES DE LLUCMAJOR, I AQUEST ANY EL GRUP CONVIDAT A TOCAR AL CAP DE CANTÓ ES MALATESTA.

DESPRÉS SI QUEDEN FORCES SEMPRE ES POT ANAR FINS ALARÓ ON PUNXA DR. MAGNETO

Bad Manners a la Gruta'77

I el dia arriba.
El dia de tornar a veure un dels grups més grans - per història, per tradició, per qualitat, per llegenda - de la història de la música ska.

Bad Manners

Molts no hi estarán d'acord. Però el que és innegable és que són molt grans. Encara a tope després de gairebé 30 anys a sobre els escenaris.

Però el mite Bad Manners té un nom propi. Buster Bloodvessel, aka Doug Trendle. L'únic supervivent de la formació inicial. I aquell dia vaig tenir la sort d'intercanviar unes paraules amb ell, doncs es trobava a la barra escrivint la llista de les cançons que es tocarien al concert. Vaig donar-li les gràcies per tants bons moments, per tants somriures que m'havia provocat la seva música en bons i mals moments. Li vaig dir que només gent com ells o com Desmond Dekker aconseguien treure un somriure de la meva cara fins i tot en els dies més dolents.

Al concert m'hi acompanyà Xantito, un profà que es va veure en un camí sense sortida degut al meu ensarronament. Però s'ho va passar bé. Ho sé. Malgrat que dies després descrivís l'esdeveniment com un grup de punkis suats pegant-se empemptes.

Jo sabia que ja no hi havia volta enrera quan va començar a sonar Echo 4+2. Jo vaig embogir. Tothom va embogir. La petita Gruta 77 era un clam. Bad Manners! De fet no recordo exactament tots els temes que tocarn, ni l'ordre en el qual ho feren. Però recordo moltes coses tanmateix, com la passió amb la qual vaig viure aquell concert.

Walking in the Sunshine ens transportà a la platja enmig de la capital madrilenya.
Lip Up Fatty, no podia faltar l'homenatge als grassos.
Les mítiques, com Wooly Bully o King Skarfa, també tengueren el seu espai.
Les fosques com Inner London Violence o l'homenatge als Specials amb Do Nothing.
I els grans clàssics jamaicans, com My Girl Lollypop o Feel Like Jumping, varen ser rebuts amb massa eufória per part del públic.
No varen deixar clàssics instrumentals i temes de la mida de Sally Brown, Skinhead Girl, Skinhead Love Affair, This is Ska, Skaville UK (que gran) o la més que mítica Lorraine!
Tampoc s'oblidaren de Ne Ne Na Na Na Na Na Nu Nu, ni de El Pussycat, homenatge als Skatalites.

I la que més em va emocionar, aquesta versió que tant em fa pensar en ELLA: Can't Take My Eyes Off of You, la versió més gran que mai no s'ha fet d'aquest gran tema!

Per acabar l'home dels bongos es va posar les esportives a les mans per donar entrada a un dels temes més populars i mítics que la banda versiona. El Can Can, que fou el punt i final a una nit inoblidable.

Només desitjo tornar-los a veure...

Dr. Calypso escalfa motors

Dr. Calypso torna a la palestra, la veterana banda jamaicana aviat entraran a l´estudi, per preparar el que ben segur serà un dels plats forts de la pròxima temporada, nou disc i una gira especial, per a celebrar els 20 anys que porten a la carretera, de moment per que anem fent boca ens presenten dos temes nous, que els podeu sentir a la pàgina web de Propaganda pel fet.

http://www.drcalypso.com

http://www.myspace.com/doctorcalypso

The Cabrians a la Sala Wurlitzer, Madrid (Abril)

Déu meu! No pot ser cert.
M'assabento que la banda The Cabrians visita Madrid per presentar el seu segon treball.
El meu amic Merodeador, que resulta que també ha vingut desde Barcelona per passar uns dies per aquí, i que resulta a més que és una mica profà en tot això de l'ska i la música jamaicana, s'anima a venir amb mi al concert. Crec que endevina per la meva cara que és quelcom important per a mi, i tanmateix, com que és d'hora podrem després acoplar-nos a d'altres motivacions.

Estic nerviós. Fa massa temps que no vaig a un concert d'ska com Déu mana. I recordo l'últim cop que els vaig veure, que era el primer, als The Cabrians, telonejant The Toasters a la Sala KGB de Barcelona. Em varen encantar però no varen tenir massa éxit en la meva acompanyant Galàctica aleshores.

Esperava passar-ho molt bé. La banda, amb groupies inclosos estava punt de sortir a presentar "For a few pussies more", un disc de temàtica western que completa el pack de dos discos de la banda.

Per començar surten a l'escenari els músics caracteritzats, disfressats, de personatges típics de western. De Sheriff, De Mexicà, de Germà Dalton, el teclat amb el típic pijama-interior de cos sencer... Primera riallada. I veig que al meu amic Merodeador, el frikisme el convenç.

I comença a sonar la música. I el meu amic també s'ho passa bé, com tots els seguidors de la banda i algún curiós que passava per allà.

Toquen tot el disc nou i grans temes del primer disc...

Per qui no els conegui, es podria dir que són el gran homenatge català a Prince Buster. A qui no conegui Prince Buster, que se'l baixi d'Internet, que ja és hora!

Peces mítiques del seu primer disc, Black Momerota, fan embogir els més adeptes. Mango Tango, Ten Policemen, Babazooka, Wise Wise Woman, Mataronian Fever (q gran!), i potser alguna més... Potser el que em va faltar més va ser la Dance Cleopatra (com m'agrada i que bé que la versionaren a Barcelona a la KGB... i al disc...)

I del disc nou les varen tocar totes... Absolutament totes... Jo vaig sortir d'allà més feliç que un nen amb sabates noves. Content d'haver viscut una experiència fantàstica. I content de que el meu amic, un profà de la música jamaicana em reconegués que s'ho havia passat massa bé!

Les versions no varen faltar, en concret una del mític príncep, Prince Buster... "It's Burke's Law" va ser el tema escollit per a la ocasió. Un tema genial en el qual el cantant amb la veu imita la melodia que faria un western. Molt adequat per acompanyar la temàtica western d'aquest segon disc d'aquesta jove però gegant banda mataronina.

Ha passat tant de temps fins que he pogut fer aquesta crònica que gairebé no recordo res, i no està massa ben feta. Prego que em disculpeu, la vida professional deixa molt poc temps per aquest tipus d'aficions. I aquest tipus d'aficions porten molt de temps.

Moltes gràcies pel fantàstic concert de 2h!
Espero poder tornar-los a veure aviat!

En qualsevol cas, aviat em tocará fer una crítica dels dos discos d'aquesta banda...
Ja veurem si trobo el moment!

Myspace d'Skatalà

Tot just avui he descobert que skatalà té un MySpace oficial.

http://www.myspace.com/skatala

I que tenen un enllaç a aquest blog, en concret a l'apunt - crónica del seu últim concert a la Sala Apolo (moltes gràcies per l'enllaç!)

http://racojg.blogspot.com/2005/10/skatal-al-ms-enll.html

Com es troba a faltar!
Com recordo els dos concerts de la gira de 20è aniversari!
Com m'agraden els homenatges que reten a Skatalà bandes com Deskarats!

Skatalà, més que un mite, una llegenda!

Ki Sap meets València All Stars

Aparegut l'any 2005, Ki Sap meets València All Stars és un disc fantàstic, enregistrat en directe amb la colaboració de figures molt importants de l'escena jamaicana al País Valencià. D'aquí el nom d'All Stars.

El disc arranca amb 33 a mà. Declaració de principis i ska! Un tema ska-jazz perfecte per a animar la introducció del disc i el principi d'un concert. Aquest tema dóna pas a

Palestina: un tema reggae-ragga molt bonic.

El tercer track és La Poli té Gana, un altre reggae molt tranquil. Aquest disc és tan agradable i bo que em falten paraules per descriure'l. És la culminació perfecta de l'evolució de Ki Sap, arrelant la música jamaicana amb gran qualitat sonora i compositiva, amb lletres depurades i on la música ha guanyat protagonisme al davant de la lletra.

Katy Dadà és la convidada al Where You Go Riddim, un ska ràpid i divertit i alegre que versiona la cançó del disc 10 Tone. Una versió excel·lent de l'esmentat tema.

El següent tema és Combination, un reggae-ragga-muffin, en la línea del disc, molt interessant.

Després toca Dr. Darlyng Riddim, amb una base molt curiosa ja que molts la coneixeràn per ser la base emprada pels Pirat's Sound Sistema a El Registre, però amb una lletra i melodia diferents. És un altre reggae en plan sound system, en el qual, dins la línea del disc, els Ki Sap fan la base i artistes convidats posen la veu. Fantàstica.

Power, es un track amb reminiscències funk. Almenys al principi. I una mica de hip-hop, una mescla revitalitzant.

Babylon System retorna al reggae. Sense paraules. Potser la única pega que es podria fer a aquest disc és que recorre massa al reggae-ragga... Ja sé que és l'objectiu, que Ki Sap sigui una mera backing-band i el reggae fa això més senzill per a convidar artistes. De totes formes es troba a faltar una mica la varietat estilística. Això no treu que els temes que han inclós al disc no siguin de factura gairebé perfecta.

Després, recorren al disc 10 Tone per canviar una mica la dinàmica (que tot just hem comentat que en alguns moments esdevé lleugerament monótona) i es treuen de la màniga l'ska instrumental anomenat igual que el disc. Per cert és un tema genial. Amb un solo de guitarra eléctrica esfereïdor!

I tornen al reggae amb Fuego van a tener, en aquest cas el cantant l'afronta amb una versió més melódica, menys ragga. Un bon tema.

Acte seguit, un gran Stepping out of Babylon, un tema que personalment m'agrada molt. Un ska molt clàssic tot i que bastant ràpid, que recorda molt la sonoritat jamaicana dels anys 60... Amb el segell personal de Ki Sap. Un tema amb majúscules. Nights of València!

També coneguda com Més Fort Cauran, sóna Palabras Sonido y Poder. Un reggae més afegit al compte d'aquest disc, amb la bella factura que ens tenen acostumats aquests nois. Una mostra més de la magnitud artística assolida per Ki Sap amb els anys i els discos!

I de mica en mica, de reggae en reggae amb alguna pinzellada exòtica de ska o funk o altres coses rares ens acostem al final del disc. En concret el penúltim tall, L'Horta Free Style, com bé descriu el títol, és un ragga Free Style. Alguns dels intérprets que participen al disc demostren la seva habilitat en el Free Style.

I finalment, tancant aquest disc, hi ha Wakkambon.
Un tall de més de vuit minuts. Amb un fort component instrumental a la intro de 2 minuts, comença un homenatge a la ganja. Amb un recordatori a Sugar Minott inclós. Poc a poc van passant tots els que participen al disc...

I s'acaba així, de cop. Com un coitus interruptus.
Deixant enrera un disc gegant, potser una mica massa abusat de reggae-ragga però fantàstic tanmateix. Un disc que suposa la re-culminació musical d'una banda amb una trajectòria tan fantàstica com peculiar, des del power-ska-punk guarro al reggae-ragga-ska de qualitat!

10 Tone, Ki Sap

10 Tone és el quart disc de Ki Sap, publicat l'any 2003.
Com diu la declaració d'intencions del disc, 10 Tone vol ser un reflex de les influències musicals dels 10 components de la banda, que composen el conjunt musical que Ki Sap representa. En aquest disc el català pràcticament desapareix de les lletres del grup, la qual cosa és molt trista. En canvi a nivell de qualitat musical segueix la trajectòria positiva. Sincerament no crec que hi hagi cap relació entre una cosa i l'altra! :D

El primer tema es titula igual que el disc, 10 Tone. Un tema instrumental que no sé per què em recorda moltíssim l'Echo 4+2 amb què Bad Manners sempre obre els seus concerts. En qualsevol cas em sembla un tema fantàstic. Sobretot tenint en compte la meva predilecció per Bad Manners. Per cert, d'aquí a uns dies em tocará parlar de l'esplèndid concert de Bad Manners a la Gruta 77!

El següent tó (tone) es titula Where you go, amb el qual es fa la primera aparició de l'anglés en els idiomes musicals de Ki Sap. Un ska clàssic però rapidet que enllaça perfectament en un tema molt animat i alegre. Molt descarat, i amb gran qualitat! On s'aprofiten perfectament els matissos dels timbres de veu femenins i masculins.

Acte seguit, Respeto conforma el tercer color del disc. Un reggae amb molta personalitat, amb molta presència de la guitarra. I un recitat molt en pla ragga...

El quart track del disc és molt guitarrer. Niños soldados, un tema punk-hardcore... Una sonoritat clarament inusitada en el grup, que tot i així interpreta molt bé, emprant els vents per donar cos a les guitarres. La temàtica del tema és prou evident.

Stop repression (parte 1) es el que jo anomeno un divertimento, en el que en poc més d'un minut, una base musical que no sé definir acompanya un recitat en plan hip hop.

I La dolce vita és el sisé tall. Un tema que comença a un ritme que em recorda el foxtrot o algo així, però que després, a mitja cançó canvia radicalment cap a un ska ràpid sobre el que naveguen els vents amb seguretat i decisió. Un tema, aixó si, instrumental.

El seté és Hazme Caso, un reggae-ragga-muffin. Més notes de color a la sonoritat Ki Sap. Una passa endavant més en el repertori. Amb un bon solo de teclat (i això que el teclat no és el sant de la meva devoció). Un tema més que interessant!

Muerte en el paraíso és la següent. Un tema de ritme llatí (com salsero) amb guitarres distorsionades. Una altra tonalitat diferent, que dóna color al conjunt del disc.

El nové és Una nit a Kingston, un ska-jazz instrumental amb un saxo tremendo. Un tema formidable. D'aquests que no poden faltar a un bon disc d'ska.

I per tancar el disc, Rub a Dub Soldiers, un tema ragga molt ben trobat. Un Dance Hall que tanca un disc amb moltes sonoritats i matissos, que mostra l'amplitud de mires d'un grup que poc a poc ha anat creixent fins a la gran culminació que es plasma en el disc que comentaré en el próxim comentari:

Ki Sap meets Valencia All Stars

Un disc enregistrat en directe amb la colaboració de figures molt importants en l'escena ska-reggae-ragga (jamaicana de fet) de València.

Rural Style, Ki Sap

El tercer disc de Ki Sap porta per nom Rural Style, i és l'inici de la renovació musical que han portat el grup a ser considerat per mi com un dels que millor música jamaicana fan actualment a la península ibérica.

El disc, publicat l'any 2001, s'obre amb El ritme de ningú. En realitat és una breu intro on de forma recitada una veu masculina explicita el manifest musical del grup. La música de fons, ska, mostra ja una evolució musical notable amb una major influéncia dels vents. Els vents ja es senten més que les veus. Es perceb la major cultura musical de la banda, recordant en alguns moments sonoritats NYSJE o TSPO, o fins i tot dels pares, Skatalites, actualitzats convenientment.

El següent tema és En la vida, i s'inicia amb una batucada molt refrescant (la qual cosa té gràcia si es té en compte que estic a Madrid en ple juliol, en bañador intentant sobreviure a un calor infernal). La batucada dóna pas al tema després de més d'un minut, i l'alegria principal es sentir a la cantant dir "Calypso!!!" i comprovar que efectivament estan afegint colors a la paleta musical del grup. Potser la veu de la cantant no és formidable, però el conjunt guanya minut a minut. I de cop ska! Power ska... "En la vida en la vida... sempre has dit que fera alló que jo volguera..." Canvis de ritme fantàstics. Ep nois! Això ja és una altra cosa! :D I les lletres progressivament van sent menys trivials...

Acte seguit, un sampler dóna pas a Ruedan las cabezas. Els vents transicionen amb el ritme reggae com una explosió i així comença la primera cançó en castellá del grup fins ara. Un tema prou interessant, amb temàtica anti-sistema també. Amb incursions en el ragga-muffin. I alguns samplers més a mitja cançó.

Jamaica Sun és la següent cançó. Aquesta personalment m'encanta. Pels canvis de ritme entre el reggae tranquil, l'ska mig-temps i la explosió final ska. La temàtica és evident mirant el títol. Aquesta cançó al meu entendre és fantástica. Contagia bon humor i bon rollo. I els vents són realment rítmicament contagiosos. Una cançó, al meu entendre, gegant, que unifica el power ska del grup amb matissos diversos que l'enriqueixen considerablement.

La següent és Le petit poisson. El petit verí. Un power ska punk amb control, com a justa evolució de l'estil dels dos discos posteriors peró amb el control adquirit per l'evolució i l'experiència de la banda. Amb canvis de ritme, matissos melódics interessants i els vents. I fragments purament punk perfectament recolzats per la secció de vents donant més força musical. I fragments en francés...

¿Qué es lo que apesta? és el que intenta contestar el següent tema. Un tema que fa una incursió en el món del funky, amb tocs punk. Un altre tema en castellà que per desgràcia va substituïnt el català en les lletres del grup. La temàtica anti-sistem: la mentida... Això és el que fa pudor.

Un altre sampler inicia Vigila tus pasos. Els primers compassos a ritme reggae, amb uns vents que fan valer la seva llei. "Vigila tus pasos, llaman a tu puerta, buscan carne fresca". Un tema reflexiu... Anti-sistema... "La libertat no se mendiga, se coge"

Enllaçant perfectament amb el tema anterior, una intro reggae ens porta a un ska ràpid que porta per nom Hi ha qui menja. Els vents porten la veu cantant fins que entra la veu femenina... Una altra mostra de power-ska ben fet (en contrast amb els dos primers discos). Predominància dels vents, lletres curtes i clares, i de temàtica anti-sistema: "Hi ha qui menja, hi ha qui no, hi ha que fa la revolució". I tocs més calmats que permeten canvis de ritmes apropiats, i algún solo de saxo més que necessari...

I després entra com una moto Ki está ci tio?. En un ritme Calypso molt agradable el cantant va gairebé rapejant les estrofes de la lletra... Surcant el ritme calypso governat pels vents. Un bon tema, si senyor.

Hasta que todas estemos libres. Cant feminista (Ki Sap in da house) a ritme reggae... en un principi! Perquè amb els canvis de ritme que per sort incorporà la banda res no és previsible. El toc punk no falta en aquest tema fortament reivindicatiu (sobretot en una societat tan malalta on cada setmana moren dones en mans dels seus marits, en un món on encara hi ha societats en les que les dones són tractades com esclaves). I el gran homenatge a la mítica "Get up, stand up" del gran Marley per iniciar el final de la cançó.

I per tancar el disc, el tema Ska Friends. Un altre regal instrumental d'aquesta banda que poc a poc, com estem veient ha anat trobant el seu só dins de la qualitat sense deixar de banda en cap moment el component social i reivindicatiu de les seves lletres. Només una nota final en la crítica d'aquest disc: Ska Friends es un tema massa genial!

Próxima Entrega: 10 Tone

KI SAP, segon disc auto-titulat

Aquest disc el vaig escoltar quan tot just acababa de sortir del forn a l'FNAC de l'illa i no em va convèncer gens, ni com a disc, ni Ki Sap com a grup. El disc va ser editat el 1999, primer any de la meva estada universitària a Barcelona.

Ara, gairebé 10 anys després aquí em teniu, comentant-lo al meu blog i considerant el grup com un dels millors de l'escena ska actual.

El disc comença amb Ki Sap, una cançó titulada com el grup i com el disc. Tema instrumental introductori. Com sempre dic és imprescindible per a tot disc d'ska que s'aprecïi fa falta un tema instrumental. El motiu és simple, només com a simple homenatge a l'ska jazz dels orígens jamaicans. Aquest tema és prou bo!

El següent tema és Mr. President, en aquest tema Ki Sap abandona una mica les sonoritats més ska-punk del primer disc per oferir un ska més tranquil i reflexiu, amb una lletra reivindicativa igualment. Aquest tema si que demostra una major maduresa musical quan se'l compara amb el primer disc de Ki Sap. Els canvis de ritme i el power-ska-punk no falten, i encara es poden percebre les importants influències de Skaparàpid.

Acte seguit sóna Al dia següent no em vaig poder alçar, amb una intro ragga que dóna pas, mitjançant canvis de ritme interessants, a un power-ska que si que recorda molt al primer disc. Temática marihuana i festa. Recordo clarament que temes com aquest varen fer que no m'emocionés aquell disc, aquella tarda de 1999. Ara té la seva gràcia històrica, però insisteixo, Ki Sap ha fet coses molt més interessants!

Mira quina trola, es un power-ska anti-sistema que també segueix molt en la línea del primer disc. Potser el més destacable d'aquest disc és la formidable millora en la producció del disc. I a nivell compositiu un augment dels canvis de ritmes en les cançons que els aporten uns matissos més interessants en la seva evolució musical. També destaca una major importància de la secció de vents, que demostra que el grup avança en el camí correcte.

El que és evident és que el grup, en l'estel·la de Skaparápid encara s'havia de trobar a si mateix.

I arriba Saler Beach al disc. Un tema que només sentir-lo començar ja denota un caire molt diferent. Un interessant puntejat de guitarra que dialoga amb els vents, canvis de ritme insolents... Un ritme ska més tranquil... Aquesta cançó aporta una mica de llum al disc. Sense ser extraordinària.

El següent tema és un re-enregistrament d'un tema del primer disc, Marihuana on estàs. Recuperant el power-ska-punk més guarro del primer disc. No aporta res.

En canvi, L'horta instrumental és l'altra cara de la moneda. Un bon tema instrumental, que això sempre és símptoma de bons músics. Moltes vegades els cantants són el principal problema de l'ska. En aquest tema la guitarra és la protagonista, amb la melodia principal, secundada pel teclat i amb el recolzament dels vents. Una demostració del potencial del grup en aquest disc. De fet, LA demostració.

Però Respira et torna a la dura realitat del power-ska. Però en aquest cas he de reconèixer que si que el tracten amb una certa originalitat. Una rapidesa acompanyada d'una lletra repetitiva que si que crea una sensació d'asfixia interessant. Amb els canvis de ritme ben trobats. El tema power-ska més interessant del disc. Potser també destaca el creixent protagonisme dels vents en el tema.

I el disc acaba. I ho fa amb power-ska-punk. Avora Barranc. En la línea dels temes power-ska-punk d'aquest disc. Notablement més interessants que els del primer disc. Aprofitant canvis de ritme i solos instrumentals. Afegint matissos de sonoritat. La lletra continua sent fluixa: els perills de la vida d'excessos et porten a la vora del barranc.

I així acaba el disc que em va decepcionar. Mirant enrere ho entenc.
I mirant endavant entenc la fantástica evolució del grup.

Próximament: Rural Style.

L'Horta Ska, KI SAP

L'Horta Ska va ser el primer treball de Ki Sap. Va ser publicat el 1998 pel segell independent 45 REVOLUCIONS i consta de 10 temes d'estil ska-punk, un estil molt proper a els desapareguts Skaparapid, fins i tot en la semblança de la veu de les cantants d'ambdós grups.

El disc s'inicia amb una Intro instrumental, molt alegre i divertiva. Festiva. Però ja deixa entreveure que la qualitat d'enregistrament d'aquest disc no és la més desitjable.

Acte seguit continúa amb Gal-tada, un tema ska-punk amb molta presència de la veu cantant i en la que els vents queden per desgràcia a un segon pla. Un tema relativament poc interesant, amb temàtica anti-sistema.

El tercer tema del disc és Jo Preferesc una Cervesa, també un ska-punk ràpid... Un d'aquests temes que totes les bandes d'ska sempre fan: un homenatge a la cervesa en contra de totes les cabòries de la societat. Aquests temes son temes curts i molt ràpids.

Després ve R que R, en un disc que es massa evident que es tracta d'un primer disc / maqueta. Per sort aquest grup va patir molts canvis en la formació i el seu so va anar evolucionant, com ja veurem, cap a sonoritats més enriquidores i de més qualitat. R que R es un reggae ecologista. També una temàtica molt típica. Potser fins ara és el tema més interessant del disc. Pel canvi de ritme sobtat i per l'aire tropical que li dòna el teclat.

Dintre del nivell de lletres típiques, (i per tant poc originals en certa mesura) arriba el tema El Verd No És El Color de L'Esperança un altre ska-punk en aquest cas dedicat a la guàrdia civil. En aquest tema fins i tot es permeten recitar-ne un tros. Escoltant de nou aquests temes més a poc a poc es pot percebre la notable trajectória i mutació musical d'aquest grup... No hi ha color entre el primer i l'últim disc. Si segueixen millorant a aquest ritme no tenen sostre...

Dum Drurum Dum Dum és una altra cançó ska-punk amb contingut social. En aquest cas tracta la manipulació i la contaminació mental que provoca la publicitat.

El Món D'uns Quants, comença amb una intro de guitarra molt interessant i amb un ritme proper al rocksteady interessant... Amb algún canvi de ritme interessant Denúncia social de les desigualtats, la falta de llibertats i la falta de solucions. (Que no ixquen, que es podrixquen!).

El següent tema és més del mateix power ska-punk... Un tema més anti-sistema: contra l'estat Acció Directa. A aquest nivell no hi ha molt més a dir sobre els temes, ja que sense deixar de ser interesants, ni la qualitat de so destaca, ni la qualitat musical, ni la originalitat de les lletres ni la originalitat de la temàtica de què tracten.

El resum és que es tracta d'un interessant disc de debut però molt llunyà d'allò que ha convertit Ki Sap en un grup mític, a aquestes altures.

El penúltim tema del disc, era un tema que no podia faltar en un grup d'aquest tipus: l'homenatge a la Marihuana. No m'extranya que posteriorment hagin tingut tendència a renegar d'aquests primers temes, guanyant en qualitat en tots els àmbits. Mentrestant, com a penúltim tema del disc trobem Marihuana, On estàs?. Amb frases increibles com "La Marihuana és fonamental per a l'equilibri intelectual".

I per acabar el disc, amb dos "mexicans" a la intro trucant a la casa blanca, comença Ja ho deia ma tia. Un tema punk-ska pro-anarquia.

En resum, un disc interessant com a curiositat històrica dels orígens d'una banda que actualment fa una música radicalment diferent, sense oblidar les arrels jamaicanes que mai no han abandonat a Ki Sap.

Próximament: Ki Sap (auto-titulat)

KI SAP, el reducte jamaicà de València

Amb permís dels Obrint Pas, que evidentment estan a una altra òrbita, puc dir sense cap pudor (sobretot després de la trista dissolució de Skaparrapid l'any passat) que KI SAP és el gran referent actual de la música jamaicana a València.

Per començar he de reconèixer que KI SAP ha estat un dels meus fracassos més sonats com a crític de música jamaicana. Un dia vaig tenir entre mans el seu segon disc, auto-titulat i vaig escoltar-lo (a la FNAC de l'Illa Diagonal a Barcelona) i no em va fer el pes. Potser perquè en aquell moment no estava preparat. O simplement perquè aquell treball dista molt del que han fet després.

Ara, gairebé 10 anys més tard tinc a l'ordinador tota la seva discografia fins al moment, i els considero un dels grups més interessants de l'escena actual. Per desgràcia encara no els he vist en directe i espero amb fruïció que en algun moment toquin a un lloc proper a la meva ubicació per tal de poder gaudir d'una nit de bona música jamaicana.

Mentrestant, em limitaré a "copiar" de forma adaptada la biografia de la banda que està disponible a la seva pàgina web

KI SAP

KI SAP naix l’any 1996 a l’Horta (València). El 1998, després de desenes d’actuacions (quasi sempre solidàries), graven el seu primer treball entre juny i juliol en format K7 amb 10 temes originals i el títol de L'HORTA SKA, enregistrat a l’estudi CAMBRA (Real de Montroi), produït per KI SAP i editat pel segell alternatiu 45 REVOLUCIONS. Aquest treball ja duu 2000 còpies editades.
Durant un temps la banda experimenta canvis en la seua formació, però açò no la impedeix d’anar a festivals a Barcelona, Tarragona, Múrcia, Albacete, Alacant, Castelló i València i les seues rodalies.

L’abril de 1999 graven el seu segon treball amb el nom de KI SAP, amb 9 temes originals, als estudis DSP (Quart de Poblet). Aquest treball és produït per JOSVI
MUÑOZ i KI SAP en format de CD, remasteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA (València) per J. SHIPLEY. Editat pel segell alternatiu PROPAGANDA PEL FET (Manresa).
En aquest disc destaquen cançons com "A vora barranc" amb la col.laboració de JIPI, cantant d’SKAPARAPID, "Al matí següent no em vaig poder alçar" amb la col.laboració d’ELENA, cantant d’SKALOPENDRA. D’aquest CD es duen editades 3000 còpies. En aquest temps KI SAP és cridat a molts festivals destacant la col.laboració en la presentació del 3r treball d’SKAPARAPID a València i Barcelona. A partir d’aquest moment diríem que el canvi és més radical, explorant nous camps com el calipso, Reggae, Funky, Hip- hop … conjuntament amb l’ska més clàssic, sense perdre mai els seus orígens d’ska adrenalínic, ska punk. A banda del canvi musical hi ha canvis a la formació, creix la banda i açò enriqueix el nivell
musical i el nivell del directe.

El grup continua sent cridat per participar en festivals a Euskal Herria, Madrid, Mallorca i les ciutats anteriorment esmentades, sense abandonar el seu compromís amb els col.lectius locals de lluita social.

L’abril del 2001 es grava el 3r treball de KI SAP titulat RURAL STYLE, amb 12 temes originals enregistrats a EXPERIENCE STUDIO i masteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA per J.SHIPLEY. També ha sigut autoproduït, editat per PROPAGANDA PEL FET i KKO RECORDS (nou projecte per l’autogestió de la música a València).
Aquest nou treball inclou temes de problemàtica social com les presons, la pobresa, la globalització... amb ritmes fusionats del del Ragga al Hard-core, passant pel Funky i l’Ska. D’aquest disc, RURAL STYLE, destaquem una completa secció de vents i dues veus més, reforçades pràcticament per la resta del grup. Fem menció de la col.laboració de membres d’SKAPARAPID com els cantants (JIPI i CARME), els vents (CHONI I MIGUE) i el guitarra (DANI). Amb més de 200 concerts a les esquenes, KI SAP, continua present a l’escena musico-social combativa, amb noves espectatives cap a un futur, cada cop més sòlid.

10 TONE és el següent disc de la banda. En ell es va voler plasmar els 8 anys d’existència de la banda. 10 TONE, 10 temes, 10 components, 10 maneres diferents d’entendre la música. Gravat el febrer de 2003 a “STUDIO 54” ( València) per ENRIQUE SORIANO i masteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA per J.SHIPLEY,
produït per ENRIQUE SORIANO i KI SAP. Pots descarregar-te’l de bades a la nostra web, , també s’ha editat a València (SOROLL), Castelló (COMÚ), Madrid (SKP) i Portugal (ANTICORPOS), i es ven a un preu reduït de 5 euros. En aquest disc pots trobar una gran varietat d’estils amb un resultat més perfeccionat i net, amb la introducció de temes amb bases electròniques i profunditzant en el New Reggae i
Dance hall Jamaicà. També tinguerem la col.laboració de PEDRO DESAKATO i KATY DADA (DESAKATO DADA); Jr. BASSIE, QUEEN SMILEY i SENTO (LLANÇA DE FOC); BURGUER (INSANIA); DANI “ el Cap” (SKAPARAPID); AZIZ EL KANOUN.

Amb Ki Sap meets València All Stars (gravat al Loco Club el 05/02/2005) volem contribuir a la creixent escena reggae/dance-hall que existeix a Valencia, preten promocionar als/les artistes de València i els voltants. Hem intentat apropar-nos al màxim al so jamaicà i per tal d’acondeguir-ho la banda havia de fer de “backing band” al més pur estil jamaicà, però amb la peculiaritat de que la major part dels ritmes que sonen al disc són originals de KI SAP. Per realitzar aquest projecte amb 14 temes hem comptat amb els millors singjeys/cantants de l’escena actual valenciana i amb la col·laboració especial desde Madrid del teclista i la cantant de la banda de reggae Desakato Dada. La producció del disc ha estat a càrrec de Enrique Soriano, Dani Rayos, Rafa Villalba i Ki sap. Tot açò amb l’afegit d’enregistrar-ho en un disc gravat en directe.

Actualment la banda també te un projecte paral·lel totalment instrumental anomenat Shake It Up's SkaBand (Ki Sap Instrumental Project).

En futurs posts analitzarem les cançons dels discs, un a un.

The Pepper Pots

The Pepper Pots: una vintena de concerts programats per aquest estiu

Actualment, The Pepper Pots està treballant en els temes del que serà el seu nou disc, després de presentar els seus treballs “Swingin’ Sixties” (Brixton Records, 2005) i “Shake it!” (Brixton Records, 2007), en diverses gires europees, al Japó o a Rússia.

Pròxims concerts:

11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. Amb Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.

*******************************************************

The Pepper Pots: veinte conciertos programados para este verano

Actualmente, The Pepper Pots está trabajando en los temas de lo que será su nuevo álbum, después de presentar sus trabajos “Swingin’ Sixties” (Brixton Records, 2005) y “Shake it!” (Brixton Records, 2007), en distintas giras europeas, al Japón o a Rusia.

Próximos conciertos:

11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. con Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.

******************************************************

The Pepper Pots: more than 20 gigs programmed by this summer.

At present, The Pepper Pots is working on new themes for what will be their new album, after launch their albums "Swingin' Sixties" (Brixton Records 2005) & "Shake it!" (Brixton Records 2007) in several European tours, a Japan tour or Russia.

Next shows:

11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. with Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.

For more info:

http://www.thepepperpots.com

http://www.myspace.com/thepepperpots

Les 20 Cançons més buscades al blog

1. Si el rei vol corona (5)
2. Esperant (Obrint Pas) (2)
   
3. Monkey Man (Toots) (2)
   
4. Bella Ciao (2)
   
5. Si me quieres escribir (Canallas) (1)
   
6. Edan Nuen Gau Guztian (Skunk) (1)
7. A Message to you, Rudy (1)
8. Ramírez (Potato) (1)
9. Maria Txutxena (Skunk) (1)
10. De jamaica a Roma (Skatalà) (1)
11. Llunàtics (Skatalà) (1)
12. Oh Carolina (Fokes Brothers) (1)
13. Telefeixisme (Obrint Pas) (1)
14. The street where I'm Living (MrR) (1)
15. Beer Friends (DdO) (1)
16. Israelites (Dekker) (1)
17. O Neure Herri (Skalariak) (1)
18. Te quiero (LGOR) (1)
19. Vientos de libertad (DdO) (1)
20. Ah it Mek (Dekker) (1)

Els 15 grups més buscats a aquest blog

1. Belda i el Conjunt Badabadoc (17,3%)
   
2. Desmond Dekker (12%)
3. Canallas (12%)
   
4. Obrint Pas (10,34%)
5. Skunk (8,62%)
6. Skatalà (8,62%)
   
7. Discípulos de Otilia (8,62%)
   
8. Dr Calypso (5,17%)
   
9. Toots And The Maytals (3,45%)
   
10. The cabrians (3,45%)
    
11. Pato Banton (3,45%)
    
12. Potato (1,73%)
    
13. Syphossis (1,73%)
    
14. Folkes Brothers (1,73%)
    
15. Delroy Wilson (1,73)
    

Impressionant: Guns of Navarone amb Ukelele i Melòdica!!!!!

Disc de Tribut a Madness

MADNESS serán l'objecte d'un album de tribut que ja està planificat, que està essent recopilat per la discogràfica francesa Big 8 Records amb la col·laboració del club de fans francés no-oficial. Tots els artistes que estiguin interessants en enregistrar una pista de Madness per al disc, que està previst per a ser publicat a la Primavera de 2009, estan convidats a posar-se en contacte amb la discogràfica Big 8 Records. ( big8records @ wanadoo . fr)

Esperant, Obrint Pas

ESPERANT (OBRINT PAS)

Esperant verue la mare,
esperant q arribe el pare,
esperant que algú t'escolte,
esperant que no es barallen,
Esperant anar a classe,
esperant passar l'examen,
esperant els primers crits,
esperant dormir les nits.

Esperant...

Esperant a que el cos cresca,
esperant ser una tempesta
esperant que ell et mire,
esperant que ella et cride
esperant a fer-te dona,
esperant ser una persona
esperant a viure plena,
esperant véncer la pena

esperant...

I quan arribe l'hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia
Ennuaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa d'un nou dia

I quan arribe l'hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia
Em faré fort en l'àrea de la mentida
i encendré dins la pupil·la
el somriure d'un nou dia

Esperant a ser la mare,
esperant que arribe el pare
esperant el primer fill,
esperant a ser l'espill
esperant a l'enyorança,
esperant tenir esperança
esperant amor i plena,
esperant véncer la pena

Esperant...

TRADUCCIÓN:

ESPERANDO

Esperando ver la madre, esperando que llegue el padre
esperando que alguien te escuche, esperando que no se peleen,
Esperando ir a clase, esperando pasar el examen,
esperando los primeros gritos, esperando dormir por las noches.


Esperando...

Esperando que el cuerpo crezca, esperando ser una tempestad
esperando que él te mire, esperando que ella te chille
esperando a hacerte mujer, esperando ser una persona
esperando vivir llena, esperando vencer la pena.


Esperando...

Y cuando llegue la hora de la huida
romperé con esta vida y con su hipocresia
Curaré la herida de la vida
y bailaré la melodia de la danza de un nuevo dia.

Y cuando llegue la hora de la huida

romperé con esta vida y con su hipocresía
Me haré fuerte en el área de la mentira
y encenderé dentro de la pupila
la sonrisa de un nuevo dia.

Esperando a ser la madre, esperando que llegue el padre
esperando el primer hijo, esperando ser el espejo,

esperando la añoranza, esperando tener esperanza
esperando amor i llena, esperando merecer la pena.
Esperando...

Go, Bad Manners

Go

"This is the end", it's the letter I'm a-sent
To tell you why, true love will always die

I gotta go now, and never come back

No time to cry, so dye your purple eyes
We don't know why, we never realized.

I gotta go now, and never come back

My dream has gone, straight lines take me home
to the red lights, into the blackest night.

Bad Manners
Heavy Petting / Don't Knock the Baldheads

Nou DVD de The Clash

THE CLASH estan a punt de publicar, si no ho han fet ja, un DVD en directe presentant videos extrets de l'archiu de l abanda pel director Don Letts. 'The Clash Live: Revolution Rock' presentará 22 tracks en directe, alguns d'ells extrets d'actuacions de la banda a la televisió i de l'últim concert del grup, lany 1983. features twenty-two live tracks, among them extracts from TV shows and the band's final gig in 1983.

Nou cantant per UB40

RememberTheEighties.com informa que els

UB40 han anunciat que després de que Ali Campbell (cantant) deixés el grup, el seu nou cantant serà Duncan Campbell, germà del seu ex-líder Ali. Ali ha comentat recentment que la seva relació amb el seu germà s'ha vist perjudicada per aquest fet...

Malatesta a la Carpa del Circ Bover

EN UNA CARPA DE CIRC!!!

2 FESTAS-CONCERT DE MALATESTA

CARPA CIRC BOVER

PARC DE LA MAR DE PALMA

16 Y 17 DE MAIG DE 2008

DIVENDRES 16 AMB MOSTROS

DISABTE 17 AMB WONDERBRASS

A més de sorpreses i convidats especials.

A les 20 H y per 7 euros.

L'AFORAMENT ÉS LIMITAT

Aconsellam reservar

www.malatesta.info

També es pot comprar l'entrada

www.malatesta.info

Escolta'ns al:

www.myspace.com/lamalatesta

MALATESTA, nascut de les cendres de La Gran Orquesta Republicana...

Salut!

Deskarats i Toasters a la Sala Caracol

Per fi una alegría a la capital!
Me n'assabento que el dia 18 de Novembre de 2007 toquen els Deskarats per fer de teloners als Toasters a la Sala Caracol.
I amb alegría i premeditació compro les entrades de rigor per anar al concert.

Del concert poc se'n pot dir....

D'una banda els Deskarats, obrint la nit i aconseguint que el públic enbogeixi amb una mostra fantàstica del seu repertori resumit en un disc llarga durada i dos maxis... Prínceps de Pallumba, Calor Tropicals, Skarface, Go to Lloret.. (Per cert que ara acaba de sortir el seu nou llarga durada, produït al igual que els dos últims CD, per Bucket dels Toasters i que porta per nom disseminat s/n).

He de dir a més que hi ha coses que fan que un grup (d'ska) sigui més gran, especialment més gran. I una d'aquestes coses és que en ple madrid toquin temes (o temassos) de dos grups de la dimensió de Skatalà o Decibelios. I clar, jo vaig embogir... Així, entre Fotuts Errors Judicials, me Vuelvo Loco por el Alcohol i me n'acabo anant de Jamaica a Roma (via Budapest). Amb alló en tenía prou. Però no era tot.

Perqué tot just després de Deskarats eren ni més ni menys que uns Toasters (ara establerts a València, almenys el seu líder Bucket) els que pujaven a l'escenari per a fer una barreja dels temes clàssics (Decision at Midnight, Social Security, East Side Beat, Shocker) amb temes del seu últim disc, One more bullet, del qual ja se'n parlarà en el seu moment!

Els Toasters, malgrat ja no ser el que foren, segueixen sent molt grans...

En resum, una nit genial. I malgrat pugui semblar estrany, començo a veure als Deskarats com un dels grups més emblemàtics de l'ska de casa nostre als pròxims 10 anys, juntament amb uns The Cabrians que están fent moltes coses i ben fetes!!!!!

El temps dirà!

El retorn de THE SPECIALS???

No pot ser.... No m'ho crec...
Però la veritat és que al mitjà de música dels 80, RememberTheEighties.com apareix la següent notícia:

THE SPECIALS pensen reunir-se per a un tour a finals d'any, segons declaracions del seu cantant TERRY HALL a la BBC. Les dates encara han de ser anunciades, però s'espera que tinguin lloc al Setembre o a l'Octubre. Mentrestant la banda pubicará un estoig CD + DVD "The Best Of The Specials", que presenta tots els seus hits amb vídeos inclosos, aquesta setmana.

De totes formes, NEVILLE STAPLE ha puntualitzat sobre les especulacions sobre la posible reunió de la banda en realitat es tracta d'una reunió dels membres originals de THE SPECIALS, en la que han parlat, han assajat junt i han parlat, però que encara estan considerant la viabilitat d'un tour complet de reunió. No és d'extranyar ja que Neville Staple ha estat un dels membres més actius i que més feina ha fet en solitari per mantenir-se al capdamunt de l'escena skatalítica... De totes formes, esperem que les trobades desprenguin bones vibracions i poguem gaudir de THE SPECIALS en directe i al natural de nou, malgrat el pas dels anys.

Més desavinences a UB40

Si fa uns dies informàvem que Ali Campbell, cantant i líder d'UB40 havia abandonat la banda per desavinences en la gestió dels negocis del grup, ara un altre component de la banda segueix els seus passos. Es tracta de Michael Virtue, que també ha deixat la banda en senyal de solidaritat amb el ja ex-cantant Ali Campbell. Virtue ha declarat literalment que "no puc treballar més amb l'equip gestor i m'uneixo a Ali Campbell en la seva investigació de la gestió dels afers i negocis de la banda'.

Concert Skalariak final de Gira 2007 a Barcelona

Em vaig agafar un cap de setmana i em vaig gastar 1oo euros per anar des de Madrid a Barcelona per anar al final de gira d'Skalariak a Barcelona, a la sala Razzmatazz.

El concert va servir a Skalariak per enregistrar un CD/DVD en directe (hi sortiré jejeje!!!!!).
L'audiència de públic va ser impressionant, amb un ple total amb fins i tot la revenda exhaurida.
La Sala Razzmatazz fins a dalt. I el concert, impresionant.

Com a tota la gira, el concert estava dividit en tres parts, cada una de les quals iniciada per una de les ja conegudes Sarrera... I formant una selecció de les grans cançons del grup. Temes i temassos (em puc equivocar perquè fa molt de temps i la memòria juga males passades): Anti-canción, Corazón Rebelde, Hartu, Rude Control, Global Musik, A buen ritmo (i el públic embogit), Oligarquía, José República, Errainuaren modura, Nuestra manifestación, Todos los hintxas, Vodka revolución, SRK, La maquina ska (pa mi esta sobra... hay de mejores), Luz Rebelde, Ruido, Fuego, Emakume askea, Naturarekin bat, Puto Alcohol, Jaia, Despídeme, Segi, segi, segi..., Sólo vivir, Corazón Rebelde. I alguna més que es va quedar fora del DVD. (Per cert, encara me l'he de comprar el disc!!!)

Un concertàs que segurament tanca una etapa i esperem que en comenci una altra de més llarga i constructiva.

PS: PEr cert, el concert va ser molt més genial que el que varen fer a Madrid amb motiu de la mateixa gira!!!!! EL públic va respondre molt millor i la sonorització va ser gairebé perfecta. Genial! Mireu que ho trobo a faltar!

Eastern Standard Time a la Gruta'77

Va arribar una altra ocasió de veure un concert d'ska mínimament destacable a Madrid.
Com sempre a la fantàstica però massa petita sala coneguda com la Gruta '77.
I jo com podeu comprendre no me la vaig perdre. D'aquest concert ja han passat mooolts mesos, i gairebé no en recordo res. De fet no en recordo res.

Només que m'ho vaig passar molt bé.
No sé per quin error mental (potser per culpa del recopilatori Speechles de Grover) jo tenia en ment que EST (Eastern Standard Time), una banda de Washington D.C., era proeminentment una banda instrumental, al més pur estil dels grans NYSJE (New York Ska-Jazz Ensemble) i per això em va sorprendre que la major part del seu repertori tingués una destacada part vocal.
Com sempre, he de reconèixer que últimament tinc una forta predilecció per les bandes instrumentals, i per això em va decebre una mica. Però això no va reduir la qualitat del concert.

Aixó sí, una altra cosa que no em va acabar de convèncer, és aquesta obsessió de les bandes nord-americanes per incorporar cançons super souloses (de la mateixa manera que els Westbound Train) que a mi personalment em sumeixen en el tedi més absolut (especialment en directe quan en concatenen més de 2 de seguides. Deu ser quelcom necessari per a la sostenibilitat d'aquesta música als EEUU.

Una banda notable, per a una nit notable, en una bona companyia que ja no és companyia. :D

Retrospectiva de The Specials

THE SPECIALS serán l'objecte d'un estoig CD/DVD retrospectiu que portarà per títol "The Best of The Specials" que serà llançat el 31 de Març.

La caixa comptarà amb un CD amb 20 temes i un DVD amb 16.

A veure!!!

Belda i el Conjunt Badabadoc a la Festa de les Corts

El conjunt revelació de les Festes de les Corts va ser, sense cap dubte,

El Belda i el Conjunt Badabadoc

El grup està format per Carles Belda (Mesclat i ex-Pomada) a la veu i l'acordió, un guitarrista, un contrabaixista i un bateria. Una formació senzilla que ofereix un fantàstic (al meu gust) repertori de versions de cançons mítiques del rock català en estil reggae-skà. Un repertori perfecte per a tots aquells que gaudim tant de la música en català com de l'ska...

Us heu preguntat com sonarien cançons com l'Empordà (Sopa de Cabra), El Vol de l'Home Ocell (Sangtraït), S'ha Acabat (Els Pets), Boig Per Tu (Sau), La Rambla (Quimi Portet) en versió skatalítica? A més tot això acompanyat per revisions de mítics temes dels grups d'ska catalans... Llunàtics (Skatalà)... Aquesta nit (Dr. Calypso)... Vull per demà (Brams)...

Res, en definitiva, que la millor cosa d'aquella nit fou la descoberta d'aquest fantàstic grup que ha passat a ocupar un important lloc en la meva llista mental de grups d'ska destacats.

Sin Papeles a la Festa de les Corts

A l'Octubre de l'any passat com ja és habitual sempre que les obligacions laborals m'ho permeten vaig a les Festes de les Corts. Encara que no sàpiga qui hi tocarà, sé que hi haurà algun d'aquests grups que a mi em fan molt el pes. I aquest cop aquest fou el cas. Ja que vaig arribar a BCN amb la intenció d'anar-hi sense tenir ni idea de qui havia de tocar, només coneixent el costum dels organitzadors de les festes.

Des d'aquí, el meu més absolut suport als organitzadors de les Festes de les Corts, davant la informació que donaren en aquell concert de que l'alcalde Hereu els prohibirà seguir organitzant les festes a la Plaça del Sol de Baix, no sé encara per quin motiu... Perquè després diguin que el PSC són d'esquerra, i es dediquen a prohibir les festes populars.

Fet l'apunt, diré que el concert dels Sin Papeles no és el millor que els hi he vist fer. Ara bé, cal reconèixer que varen fer un bon concert, repassant la majoria de temes del seu últim disc (Duermes?). Els Sin Papeles també repasaren alguns dels temes del seu anterior disc (Traumas Infantiles), que publicaren quan encara es deien "Los de Otilia"... I el moment que més va emocionar la fauna asistent a la festa fou quan varen entonar els acords de "La Puta del Camp Nou", un tema mític anterior a la dissolució dels Discípulos de Otilia.

Ha passat tant de temps que no recordo exactament les cançons que varen tocar... De totes formes us convido a visitar-ne la web:

www.sinpapeles.net

O d'adquirir-ne l'últim treball (...Duermes?).

Videoclip de Malatesta

Una altra nosticia trista...

Una altra notícia trista... El que s'estava extenent com un rumor desde fa ja molt de temps a Mallorca ja és un fet oficial: la separació de la banda "La Gran Orquesta Republicana"... Una altra gran pèrdua per al món de l'ska estatal. Enrera deixen quatre discos, i cançons mítiques com "Mi territorio", "Vida de colores" o les fantàstiques versions de poetes com Mario Benedetti (Te quiero), o Eduardo Galeano (Los nadies).

De totes formes darrera de tota mort hi ha un nou naixement. I aquest ve anunciat pel següent comuinicat de la web oficial de La Gran Orquesta Republicana:

La Gran Orquesta Republicana ya no existe.
Javier Vegas (cantante y compositor) y Jaume Salom (batería) junto a Toni Maltraste de Bad Taste, se han unido para montar una nueva banda .... MALATESTA

Els pots escoltar al YouTube:

http://www.myspace.com/lamalatesta

The Selecter.... de nou junts al 100%?????

THE SELECTER podría reformar la seva fomració original per celebrar a l'engrós el seu 30 aniversari d'acord amb la web del membre fundador NEOL DAVIES. A la seva web personal, el guitarrista ha obert un debat al forum per conèixer la reacció dels fans a aquesta idea.

Des d'aquesta web tot el suport i la recomanació de que passin per aquí!
Que els rebrem amb els braços oberts...

Recopilatori de The Beat

THE BEAT han publicat un estoig retrospectiu de 2 CD titulat 'You Just Can't Beat It'.
L'estoig va sortir a la venda el passat 4 de Febrer i es pot trobar a Amazon per uns 6 euros.
El recopilatori, de trenta sis tracks, inclou tot els hits de la banda i una selecció supervisada pel frontman de la banda, DAVE WAKELING.
A més el llibret conté comentaris de RHODA DAKAR dels THE BODYSNATCHERS i de THE SPECIAL AKA.

A Remember the Eighties.com podeu trobar (en anglés) una entrevista en exclusiva a Dave Wakeling.

UB40 i Ali Campbell parteixen peres

Els UB40 i el seu cantant i líder, ALI CAMPBELL han decidit separar els seus camins després de 30 anys junts.
Campbell ha pres la decisió com a resultat de la permanent insatisfacció amb la gestió dels negocis de la banda.
De totes formes es quedará amb la banda fins haver complit amb els compromisos de la banda a Australia, Nova Zelanda i Uganda.

Pixant lo Blanc (Lefa's Song), Skatalà

PIXANT LO BLANC
(lletra: E.Gallart - J.O.Moregó / música: I.Alvarez)

Baixava ell amb el seu skate
Se l'hi va enganxar aquell gos
Va tenir tanta mala sort
Se l'hi va dessemar (còrrer) tot

Quina mala sort
Oi quina mala sort
Quina mala sort

És la història d'un mal gos
A qui vam fer una cançó
La culpa la té un amic boig
Manolo Rivera Simón

Quina mala sort
Oi quina mala sort
Quina mala sort

Important va ser el moc
I la taca al pantaló
Que d'aquí va arribar el seu nom
This is the Lefa's Song!

Quina mala sort
Oi quina mala sort
Quina mala sort

MEANDO LO BLANCO
(letra: E.Gallart - J.O.Moregó / música: I.Alvarez)

Bajaba eacute;el con su skate
Se le enganchó aquel perro
Tuvo tan mala suerte
Se le corrió todo encima

Qué mala suerte
Oh! qué mala suerte
Qué mala suerte

Es la historia de un mal perro
A quien hicimos una canci;ón
La culpa la tiene un amigo loco
Manolo Rivera Simón

Qué mala suerte
Oh! qué mala suerte
Qué mala suerte

Importante fue el moco
Y la mancha en el pantalón
Que de aquí llegó su nombre
Esta es la Canción de la Lefa!

Qué mala suerte
Oh! quéna mala suerte
Qué mala suerte

Capità Swing, Skatalà

Capità Swing
(Skatalà)

Capità Swing!
Soul Singer!

Capità swinging, swinging at the Savoy
Capità is dancing, dancing on the floor
Capità is skanking, skanking around the world
Perico needs Perico and Perico needs to stomp.

Ranking Roure, Skatalà

RANKING ROURE
(lletra: J.O.Moregó / música: J.M.Pugés)

Sebastian Roure va arribar un segle tard,
Van Gogh i Baudelaire es van adelantar.
Fill únic del món i mare de Girona,
Té un cervell on sempre bufa tramuntana.

Un fort sirocco a la muntanya del Carmel,
Al mateix temps, un vell 'bisonte' sense rumb,
Busca i fuig del perill: no s'hi juga la pell,
Un arbre mal moblat però amb força llum.

Let's Dancing Roure,
Sardanes a la planxa.
You're Drinking Roure,
Que no et donin vi agre.
Roure Ranking Roure,
Comandant de la city.
A run Running Roure,
Derrapa amb mala fúria.

La ciutat de Gràcia és una gran sala d'art,
Olis i pintures a 20 dollars la unitat.
Ell és l'inventor de la sopa d'all sense all,
També és el financer de les 10 peles/dollar.

Falsos veïns de casa seva el volen treure,
Deixar-l'hi cap bon lloc on ell hi pugui jeure.
A hores d'ara deu estar ja a l'aeroport,
Agafant l'últim vol que el porti a Nova York

Let's Dancing Roure,
Sardanes a la planxa.
You're Drinking Roure,
Que no et donin vi agre.
Roure Ranking Roure,
Comandant de la city.
A run Running Roure,
Derrapa amb mala fúria.

RANKING ROURE
(letra: J.O.Moregó / música: J.M.Pugés)

Sebastian Roure llegó un siglo tarde,
Van Gogh y Baudelaire se le adelantaron.
Hijo único del mundo y madre de Gerona,
Tiene un cerebro en el que siempre sopla la tramontana.

Un fuerte sirocco en la montaña del Carmelo,
Al mismo tiempo, un viejo 'bisonte' sin rumbo,
Busca y huye del peligro: no se juega la piel,
Un árbol mal amueblado pero con bastante luz.

Vamos a bailar Roure,
Sardanas a la plancha.
Eres el Roure bebedor,
Que no te den vino agrio.
Roure ascendiendo Roure,
Comandante de la ciudad.
Un Roure huidizo,
Derrapa con mala furia.

La ciudad de Gracia es una gran sala de arte,
Óleos y pinturas a 20 dólares la unidad.
Él es el inventor de la sopa de ajo sin ajo,
También es el financiero de las 10 pelas/dólar.

Falsos vecinos de su casa lo quieren sacar,
No dejarle ningún buen sitio dónde él pueda echarse.
En estos momentos debe estar ya en el aereopuerto,
Cogiendo el último vuelo que lo lleve a Nueva York

Vamos a bailar Roure,
Sardanas a la plancha.
Eres el Roure bebedor,
Que no te den vino agrio.
Roure ascendiendo Roure,
Comandante de la ciudad.
Un Roure huidizo,
Derrapa con mala furia.