El Racó M&A

Bad Manners Origins: Skatalites - El Pussycat

2011-11-28T07:50:00.000+01:00

No podia ser d'altra manera. Skatalites es una referència omnipresent per als amants de la música d'arrels jamaicanes... I va ser en el seu segon disc (Loonee Tunes!) que Bad Manners els va retre homenatge tot versionant El Pussycat, una cançó instrumental composada pel mític Roland Alphonso!

Bad Manners Origins: The Champs - Tequila

2011-11-25T07:49:00.000+01:00

Al seu segon disc, Loonee Tunes!, aparegut el 1981 a les botigues del Regne Unit, Bad Manners incluia una interessant versió d'aquesta cançó! Un episodi més d'aquesta série que busca les fonts originals d'inspiració de la popular banda anglesa.

Bad Manners Origins: Magnificent Seven Theme

2011-11-03T22:18:00.000+01:00

Seguint amb la temàtica més recent...
Un tema clàssic del Western que va servir d'inspiració per a una bona i popular versió del primer disc del genial grup britànic.
Disfruteu de la versió original!!!!!

Skatalàhits, Skatalà, 'Borinot borinot' i In concerto

2011-10-28T13:38:00.000+02:00

19/06/2011: Molta gent ha entrat a aquesta pàgina buscant la lletra d'Skatalàhits... L 'he buscat però no l'he trobat i he intentat treure-la escoltant la versió del directe... Com comprovareu hi ha coses que no tenia ni idea del que diu i segur que d'altres coses estan malament. Us convido que introduiu als comentaris totes les modificacions que conegueu...

Actualització 28/10/2011: El cantant d'Skatalà, Quique, ha corregit la lletra per a que així estigui completa! Moltes Gràcies!

Skatalàhits

El divendres dins un tren
de viatge cap a Vitória
històrica és la gran bufa
estrangulant una pobra dóna.

Amb un mal turbant al cap
la panxa plena de vida
va ser un fort handycap
fent tombarelles per la via.

El dissabte a Andoain
a les sis dormint la 'siesta'
estoica és la bolinga
sobre la barra del Gaztetxe

Ell roncava tan ferit
com els porcs a la porquera
quan de cop tot decidit!
de lloros un moc al terra

Mira aquests mira com van
vaja bolinga s'han agenciat
Mira aquests mira com van
tot el dia van pedalant

El diumenge en calçotets
zig-zaguejant sol pel carrer
histèrica és la gran taja
davant de l'ajuntament.

Bramant com Capità Haddock?
ple de whisky fins al ulls
en un barri inflat de lladres
que no et deixen ni el barril

El dilluns a Balaguer
un ós blanc dintre d'un llit
exèntrica és la torrada
a l'entrecella del púgil

Ben perdut entre la boira
i endinyant-la fins endins
amb un baix entre les cames
i fent-li un fort petó al màstil.

Mira aquests mira com van...

Bad Manners Origins: Whoolly Bully-Sam The Sham & Pharaohs.

2011-10-16T16:02:00.002+02:00

L'éxit de Sam the Sham & the Pharaohs va ser reinterpretat i versionat per Bad Manners també al seu primer disc: Ska 'n' B.

Disfruteu la versió original!

Bad Manners Origins: Bobby 'Boris' Pickett & The Cryptkickers - Monster Mash

2011-10-15T18:05:00.001+02:00

Més fonts d'inspiració de Bad Manners... Bobby 'Boris' Pickett & The Cryptkickers tingueren aquest famós éxit. The Monster Mash que Bad Manners reinterpretaria per al seu primer disc, Ska'n'B

Clancy Eccles - Fatty Fatty - Reggae Revival Classic

2011-10-12T12:55:00.000+02:00

Més inspiració per a Bad Manners. Fatty Fatty de Clancy Eccles. Un clàssic Jamaicà!

Dalek 2 Tone & Doctor Who Ska by the Simmertones

2011-10-09T18:45:00.002+02:00

Per als que saben qui es Doctor Who i flipen amb la música d'origen jamaicà:

La recomanació del dia: The Simmertones Vol. 1

Love Those '45's (2) Nee Nee Na Na Na Na Nu Nu

2011-10-06T08:42:00.000+02:00

La inspiració del primer single de Bad Manners: Nee Nee Na Na Na Na Nu Nu

dels originals Dicky Doo and the Don'ts.

A disfrutar!

This is Ska!

2011-09-28T14:40:00.000+02:00

El Belda i el conjunt Badabadoc - " La vall del Riu Vermell " (Red River Valley)

2011-09-11T21:42:00.003+02:00

Lletra de la cançó

Enllaç recomanat: MadBucher Records

2011-09-07T11:18:00.000+02:00

http://www.madbutcher.de/

Avui la recomanació del dia es la web de la discogràfica de Punk i Ska alemanya MadButcher Records, que entre altres compta en la seva cartera bandes com The Orobians o els barcelonesos Shanty Town.

LGOR

2011-09-06T11:52:00.000+02:00

GIRA LGOR 2011 (La Gran Orquesta Republicana)

2011-08-28T21:15:00.000+02:00

La genial banda mallorquina "La Gran Orquesta Republicana" torna als escenaris a l'Octubre amb una Gira que partirá de Palma de Mallorca (lógicament) i els portarà per diversos indrets de la península ibérica i les Illes Balears.

Ja tinc ganes de veure'ls!

GIRA 2011
8 octubre Palma. Sala Assaig (concierto inicio de gira)
14 octubre Cantabria (Sala Heaven)
15 octubre Palencia (La puerta Verde)
21 octubre Càdiz (Supersonic)
22 octubre Granada (sala El Tren)
28 octubre Coruña (Mardi Grass)
29 octubre Vigo (La fábrica de chocolate)
30 octubre Ourense (Café Cultural Auriense)
31 octubre Lugo (Clavicémbalo)
4 noviembre Zaragoza (Sala López)
5 noviembre Huesca (Peña alegría Laurentina)
11 noviembre Valencia (Sala XY)
12 noviembre Alicante (Sala Zeppelin)
17 noviembre Madrid (Gruta 77)
18 noviembre Madrid (Gruta 77)
19 noviembre Cuenca (Babylon)
25 de noviembre Barcelona (Salamandra)
26 de noviembre Lleida (La Bôite)
1 de diciembre Pamplona (Sala El Bafle)
2 de diciembre Logroño (Sala Biribay)
3 de diciembre León (Studio 54)
16 de diciembre Palma. Sala Assaig (concierto fin de gira)

Més informació a : www.laorquesta.org

Novetats

2011-07-16T09:36:00.000+02:00

Després de dos anys complicats... Em complau anunciar que aquest blog aviat reviurà d'entre les seves cendres i tornarà a l'activitat!

I amb molta tela... Ska clàssic, Ska calimotxero, música ajamaicanada, rocksteady, rareses jamaicanes, notícies, algunes cróniques de concerts, vídeos, i molt més!

Ha arribat l'hora...

:)

Lloyd Knibbs - Respect

2011-05-19T21:26:00.001+02:00

Lloyd Knibb – un dels membres fundadors de The Skatalites, va morir el passat 12 de Maig a l'edat de 80 anys.

Es una trista noticia que m'ha separat de la meva atrafegada vida de treballador i estudiant per tornar a escriure unes línees a aquest blog (que molt aviat reviscolará definitivament).

Per als que no ho sabeu, Knibbs era dels pocs Skatalites originals que quedava viu i en actiu. Des de la bateria comandava el beat ska que va definir i perfilar juntament als ja traspassats Roland Alphonso (saxo tenor), Tommy McCook (saxo tenor), Don Drummond (trombó), Johnny "Dizzie" Moore i Jackie Mittoo (piano).

The Skatalites combinaven la seva feina com a músics d'estudi dels principals productors jamaicans dels 60 amb gravacions i actuacions com a grup. Sigui com sigui, foren el principal nucli que donà so, cos i ànima als ritmes jamaicans, desde l'ska fins al reggae.

Així, The Skatalites posaren la música als principals vocalistes de l'era ska, i enregistraren més d'un centenar de temes instrumentals que han esdevingut clàssics del gènere i de la història de la música: Guns of Navarone, Eastern Standard Time, Latin Goes Ska, Man in the Street, entre molts altres.

Després de l'era ska, el rocksteady va sacsejar Jamaica de la mà de Duke Reid, i Lloyd Knibb es va unir als The Supersonics de Tommy McCook. La prematura mort de Don Drummond desfeu els Skatalites però el seu esperit continuà en els seus components. The Supersonics es convertiren en la banda d'estudi del productor Duke 'The Trojan' Reid als estudis Treasure Isle, posant la música a vocalistes com Alton Ellis, Justin Hinds i a un plegat de "souleros".

Al 1989 s'integrà a la reformació de The Skatalites, i s'hi ha mantingut unit fins a l'actualitat.

Lloyd Knibb tocà el seu últim concert dos mesos abans de morir d'un cancer al fetge.
Ara, dels Skatalites Originals i Autèntics només resten el baixista Lloyd Brevett (que deixà la banda per desavinences artístiques amb el mànager actual) i Lester Sterling (que mai no acabà de ser un Skatalite original, més aviat era un convidat molt freqüent)

Tanmateix el llegat de Knibb perdurarà per sempre.

I jo no crec poder oblidar mai veure'l a tota pastilla amb 76 anys tocant un concert de 2 hores a la meva estimada Sala Apolo de Barcelona.

Lloyd, Gràcies, i descansa en pau.

Clouds of Heaven (Vullaka Mixtape)

2010-12-27T13:21:00.000+01:00

CLOUDS OF HEAVEN (mixtape) -Vullaka favourite Soundcloud tracks by Vullaka Productions

Ukulele & Ashbory Bass - Star Trek Ska

2010-09-14T19:46:00.000+02:00

Natxo Romero (1958 - 2010)

2010-09-10T22:22:00.003+02:00

Natxo Romero, saxofonista de The Fenicians i els mítics Skatalà, ha mort.
Ens ha deixat com a llegat la seva música, per forma part imprescindible de la meva vida.
Una trista notícia que m'obliga a trencar el silenci d'aquest blog.
La foto és del Pitu, el cantant d'Skatalà.

No tinc paraules. Deskansa en pau.

PINGU SKA

2010-07-01T14:26:00.000+02:00

Un mínim

2010-05-12T11:25:00.002+02:00

Últimament com veieu tinc poc temps per a dedicar al blog...
Però esperant que arribin temps millors... Us dedico un mínim...

Un interessant enllaç del segell Moon Ska Records... Un clàssic...

Amb agenda de concerts incluida!

Foto de THE FENICIANS

2010-04-20T15:27:00.000+02:00

Autor: Pitu!

Ki Sap + Betagarri al CSO La Traba, Madrid

2010-03-02T12:29:00.000+01:00

El passat 23 de Gener (si, em sap greu, fins ara no he tingut temps per fer la crónica) vaig anar al concert de presentació del nou disc de Betagarri a Madrid: BIZITZARI TXISTUKA. El motiu, una celebració de la CNT.

Betagarri, precedits per Ki Sap, varen omplir de bons ritmes i gent el CSO La Traba, una sala de concerts ideal, fantàstica que no trigarà a cridar l'atenció dels conservadors que odien la societat culta, educada i combativa. Millor les xonis embarassades i els yonkis a l'atur.

Betagarri va fer un concert molt potent, en el seu estil. Jo feia 4 anys que no els veia en concert i la meva decepció va ser adonar-me que em faig vell i que he perdut una mica la connexió amb el grup, sobretot perquè el disc Hamaika Gara no l'he escoltat prou i el nou disc, a més de ser nou, ni tansols he tingut la oportunitat de comprar-me'l. El que em passa amb Betagarri és que tinc la sensació de que han començat a repetir-se una mica massa... Sense crear cançons extraordinàriament originals com solien fer... Potser l'edat passa factura i fa que es perdi frescura... Queda la nostàlgia de grans temes com els dels discs Arren Erro Zaharra, 80/20 o Freaky Festa.

De totes formes queda l'essència autèntica de Betagarri, amb un Ska-Rock potent i directe. Sense més concessions de les necessàries.

Però aquell dia el que realment em va fer disfrutar de valent va ser la breu però intensa demostració de forces: els Ki Sap!

Feia anys que els volia veure en directe... Recentment he escrit a aquest blog que és un dels grups més en forma de l'estat espanyol actualment, i ho mantinc. Un grup que destaca per la seva formidable història i perfecta evolució musical. Ki Sap, amb la colaboració (freqüent) de Kati Dadà varen fer una barreja de temes del seu últim disc amb alguns temes ja mítics. Qué grans Ki Sap. Qué gran la Kati Dadà: where do you go riddim (m'encanta).

El concert va ser una demostració del que ja m'imaginava: aquest paios saben del que es tracta!

Un cop acabat el tema vaig tenir la sort de poder intercanviar algunes paraules amb l'Erik Stromberg i la Suca (o s'escriu Zuca?). A més de ser persones sencilles, son persones encantadores.

I el més fort! Coneixien el blog! Em va fer molta il·lusió! Des d'aquí els envio una forta abraçada i espero poder veure'ls aviat de nou en directe. Sobretot perquè aquell dia varen fer un concert de format curt! Si va bé, saldaré el meu compte pendent amb el País Valencià i un cap de setmana que tinguin un concert per allà m'hi deixaré caure... Així faré alhora turisme per una terra encantadora i plaer musical al mateix temps!

Lunni-ska

2010-02-19T17:21:00.001+01:00

Sense comentaris

El Retorn de Brams

2010-01-02T01:05:00.000+01:00

Una bona manera de començar el 2010. Amb l'optimista anunci del retorn de Brams.

El ja mític grup català, el passat 30 de Desembre de 2009 iniciava la seva gira de retrobament a Palma de Mallorca amb motiu de la Diada de Mallorca, al mateix escenari on 5 anys abans feien el seu últim concert abans del concert de comiat a Berga.

Era competament inevitable. Hi havia d'anar.

I a les 21:15 començava a sonar un concert que duraría més de 2 hores.

Començaren amb Rojo Separatista, una cançó qué ara que entenc especialment des de que visc a Madrid, i allà t'encasillen aviat per poc que tinguis una visió mínimament diferent de la que tenen allà. A partir d'aquí jo em vaig animar molt i em vaig preocupar més de ballar que d'anotar l'ordre exacte de les cançons que interpretaven. El que si recordo són totes les que varen tocar.

El primer que cridà la atenció fou que varen fer dos blocs... Un primer amb temes més polítics i deixant per al final els temes que jo anomeno "més gamberros", i fent així un repàs als temes mítics i a temes més desconeguts, com és el cas de Sant Jordi 1985, una preciosa cançó dedicada a les forces de seguretat. Aixó sí, una cançó massa forta de paraules. I d'altres com les fantástiques La Diplomàcia de la Rebel·lia, o Fidels a la Utopia. Dos temes que sempre m'han encantat.

I així anàvem fent Brindis tots plegats, amb Energia contra l'Aldea Global Thematic Park, reclamant la mateixa autonomia que Portugal, donant-los les Moltes Gràcies pels seus Sants Collons. Clar que el David Rosell va tenir algún problemilla amb la guitarra a Moltes Gràcies i se la varen saltar perquè el temps passava. El millor va ser la espontanietat del Titot que va empènyer al públic a cantar, amb la música de Go West:

Rosell, compra cables bons, Rosell, compra cables bons!

El que més il·lusió em va fer es sentir un temàs amb lletra renovada, actualitzada amb els desastres ecológics i culturals del moment: Som a Girona! Som a València! Som a Mallorca! ja estem igual!

Recordarem a el Massana i El President, al que té més dignitat Quan t'Imagino Cagant, i cagant-nos en els que ens volen separar en Moros i Cristians, i en els Ploramiques que mai no rebrán tot el que han estat donant.

A La Plaça, Quan surt el sol surt per tothom, inclosa la Nena de Nicaragua, sense preguntes ni privilegis. Així que quan ens varen dir, Fuig amb mi, els varem seguir. Conscients de que tard o d'hora Guanyarem!!!

En el pla més fiestero-gamberro, varen fer un dels meus himnes: Pocatraça.

Fent Goigs a Sant Hilari, recitarem la Declinació del Beure fins que l'Inici de Cástic al Fetge ja havia deixat de ser un inici. Sense que servís de precedent (tal i com Titot va dir) feren l'himne a l'amor més bonic que hi ha al món de la música en català, la Cançó d'amor a la dona més estimada dels Països Catalans. Trinxàrem el cotxe del Papa, i entre Marihana Berguedana i altres Herbes i Fermentats, decidírem ballar de nou l'Últim Tirabol.

I en la recta final del concert, anàrem De Bar en Bar, prometent deixar la beguda i tot el mal Dilluns que ve, tenint ben clar alló que tots i jo en especial Vull per a demà, i per Sempremés.

Mentre duri el setge no firmarem la rendició!

La única que realment vaig trobar a faltar va ser El Millor. Sempre m'he sentit profundament identificat amb aquesta cançó.

Un concert fantàstic per a iniciar la gira de retrobament.
(Tant de bó sigui molt llarga i duri uns quants anys!)

Un clàssic molt mític

2009-12-11T10:47:00.007+01:00

Discs...

2009-12-11T10:47:00.005+01:00

Discs gratuïts per descarregar abans de que el govern tanqui i bloqueji totes aquestes webs.

I aixó tenint en compte que sense aquestes webs els discos són completament impossibles de localitzar!

La anti-cultura del Ministeri de Incultura.

http://intensified-boys.blogspot.com/

Una entrada senzilla

2009-12-07T00:19:00.002+01:00

Ki Sap at new rocker's studio

2009-10-23T21:00:00.001+02:00

I avui sense que serveixi de precedent, toca la crítica de l'últim disc de Ki Sap, que precisament fa només uns mesos que és disponible.

Ki Sap té tots els seus discos penjats gratuïtament a la seva web

http://www.kisap.org

en una demostració de coherència ideológica.

Ki Sap at new rocker's studio (2009) és la següent passa lógica després d'una evolució sense massa precedents que portaren el grup de transformar power-ska reivindicatiu a un excels reggae-ragga amb pinzellades de ska formidable.

El seu últim disc com a Ki Sap, (Ki Sap meets València All Stars) enregistrat en directe i amb importants colaboracions del món de la música jamaicana i el hip-hop del País Valencià, varen decidir consagrar un parell d'anys al seu projecte instrumental (The Shake it Up's) i ara retorenen amb el depurat estil propi (marca de la casa) Ki Sap.

El disc comença recordant que el problema de les societats i relacions competitives es que Todos quieren ganar. Un reggae reflexiu. "El pez grande se come al chiquitín..." Una crítica a la societat actual... "Aquí mucho hablar pero sólo miras por ti".

El segón tema és Con mi spliff, que comença amb un sampler. Aquest és un reggae-ragga més rapidet que l'anterior. De temática marihuana. Un d'aquests temes que no et deixen estar quiet. I amb aquest tema (amb spliff o sense) qualsevol es sent ok.

I amb una intro una mica rockera, Ki Sap ens convida a ballar amb ells. Dance With Me. Un ska de mig temps (com a mi tant m'agrada dir). En un estil molt setentero-soulero que molt bé podria combinar amb The Pepper Pots.

Amb un aire de misticisme entra el reggae. El sents? Siento el reggae. Un reggae mogudet, al més pur estil d'aquesta etapa més recent dels Ki Sap.

Sé el que està passant. Un altre reggae-denúncia de la ambició, la passivitat... Una invitació a seguir lluitant a no perdre l'esperança ni la motivació. Un tall molt delicat.

Amb Police & Thieves de fons, comença la següent intro... I un sampler que demana més valor per a la gent pobre. I l'ska amb un puntejat de guitarra fantàstic comença i si t'has escoltat 3000 vegades el disc de Shake It Up's veus que el tema dels vents és el mateix que Asko Falta Alda, Pau? Però en aquest cas el tema s'enriqueix amb unes veus. I es que Si quieren guerra, Ki Sap els en donarà. Un clar atac a la classe política que són uns falsos. I a tots els elements del sistema. "I si quieren guerra, pues guerra tendrán, metidos en combate no podrán abandonar, con la fuerza de un lion te lo vengo a explicar, si no nos respetas serás el rival"

De Valencia a Trenchtown, Julian Son colabora en aquest reggae. Badman Bizzniz. Con Badman Bizzniz a mi no me vengas. Un reggae més ragga que reggae. "Si no me respetas juegas con fuego". Amb una gran influència hip-hop, un tema molt enganxós. Amb una temàtica molt suburbana.

Porque son Tiempos de Revolución. Samplers. I reggae! "Porque son Tiempos de Revolución. Se acabaron para siempre los tiempos de sumisión." Un reggae revolucionari. El cantant en un registre ragga i uns vents i una secció rítmica de llibre. Académica. Perquè no hi ha més revolució que la bona música.

"Esos fascistas se van a arrepentir. Todo su imperio vamos a combatir". Déjame vivir! Una declaració d'intencions antifaixistes amb un reggae Ki-Sap. "Libre como un pajaro me quiero yo sentir." Que no esgotin la nostra paciència!

I per acabar el disc, TRENCA amb un ska clàssic. Rompe. Bé, clàssic en la línea instrumental, perquè en el plànol de veus, el registre Ki Sap, basat en l'estil més ragga, però perfectament ajustat en aquest track a la musicalitat més ska del grup.

Un disc molt correcte, que segueix la línea iniciada amb Ki Sap meets València All Stars... Que lluny queda aquell power ska cantat per veu femenina. Ara predominen els reggaes amb veus masculines i de tant en tant algun cor femení. Per a mi, Ki Sap, és un dels millors representants de la música jamaicana a la península ibérica del moment, juntament amb The Cabrians, Dinamo...

Un dist molt agradable al que només criticaria per no tenir un tema instrumental, per ser massa curt, i per estar -potser massa- en la línea del València All Stars, necessitant alguna peça una mica més trencadora i innovadora dins de la línea evolutiva del grup. Una línea evolutiva exemplar.

The Shake it up's Skaband - Ki Sap Instrumental

2009-10-21T21:00:00.000+02:00

Per posar-me al dia de la discografia de Ki Sap, que ja vaig començar amb:

I ja vaig comentar que aleshores, quan vaig fer aquests apunts encara no tenía a la meva disposició el seu projecte instrumental, anomenat

The Shake it Up's Skaband

Que té un disc titulat

KI SAP INSTRUMENTAL

I no hi ha un millor moment que ara per a treure un momentet d'on habitualment no el tinc i escriure una ressenya del disc, que està disponible online a la pàgina de Ki Sap (www.kisap.org) també va ser publicat per la discogràfica d'ska basca Brixton Records.

I dic que no hi ha moment millor perquè el porto al cotxe, cada dia anant a la feina i tornant-ne deixo transportar-me al món del bon rollo i navego per les onades reggae-ska d'aquest formidable disc.

Que comença com una moto per la A2. Un ska de mig temps on els vents surfejen a sobre un ritme d'aquests que es molt rápid per ser lent, i massa lent per impedir moure't al ritme del contratemps... El tema principal a essent intepretat pels les diferents veus... Les fanfarries dels vents, la guitarra eléctrica que és l'instument més destacat del disc, i les contínues exhibicions en un magnífic primer tall... A2 (nom de la pista) es una fantástica invitació al viatge (de carretera, si voleu) que proposa el disc.

El viatge, com no podia ser d'altra manera, ens transporta pel món en BLANC I NEGRE. Un altre ska-jazz de mig temps, molt en la línea clássica Skatalites... Tema, solos, tema, solos i tancament del tema. Saxos, trompeta, saxo, ... En tema que no només serveix d'homenatge al Two Tone, sinó als mateixos Skatalites. Un tema de molt bella factura, en el que el sentiment de fusió predomina, copsant l'essencia d'un estil, d'una época.

De cop, el tercer cop ens fa sentir l'enyorança del que deixem enrera. SAUDADE. I a mi em transporta al mar... Uns primers segons de calma de cop es transformen en una inesperada tempesta skatalitica de vents i percusions... Sento la pluja, el mar que bat insistentment contra les roques. I l'enyoro. Malgrat l'inici calmat, un ska ágil es converteix en el teu guía... I tots el grup en una excel·lent comunió aconsegueix que els batecs del teu cor s'accelerin. Un ska-jazz una mica més 3a ona. El canvi de ritme em deixa sense paraules.

I el quart tall es presenta com un dels meus favorits. La guitarra hi juga un paper extraordinari. I s'entenen molt bé per al tema principal conjunt. Ultraman vs. Dr. Jau. Un títol que defineix perfectament el combat musical entre el formidable guitarra que fa vibrar totes les meves terminacions nervioses, i la contundent resposta dels vents que fa que sigui impossible balancejarme a la cadira, ja sigui de la feina, de casa o del cotxe. Un domini impecable dels canvis de ritme. Després el saxo es qui pren la paraula, però els vents tornen a dir la seva.

Corre! Ens hem de posar a cobert! Això a part del títol del cinquè tema (Run for Cover) és el que semblen avisar a l'intro del tema... Sona a perill... I clar, després ve la persecució... En un tema que també es una demostració de poder musical de la banda, que em recorda a la insoléncia del Dixie i a la negror del jazz.... Un auntèntic Ska-Jazz de ritmes rápids i algun toc veritablement jazzístic com el ritme marcat pels plats... I un cop més, una lliçó magistral per a novatos del món de l'ska, i de la música en general, de com es gestionen els canvis de ritme en un bon tall.

Ara que ja hem conseguit escapar-nos, es l'hora de moure l'esquelet. Shake it up! Mou-te nena! Un tema molt gran, que en un ritme ska de mig temps es permet el luxe de barrejar puntejats de guitarra, amb un temàs de vents, els solos que no tenen nom!, i tot condimentat amb un toc molt especial... Un domini impresionant.

Ask him!
Remember your roots!
Think with your brain, and not with your fucking boots!
Feel your heart!
Be yourself!
Go up! To the top, please!

Aquesta és la declaració d'intencions que es sent a la intro del següent tema. Continuant el nostre viatge, arriba el moment de l'autoservei. Autobeat. Preguta-li, recorda les teves arrels! Pensa amb el cervell i no amb les teves putes botes. Sent el teu cor. Sigues tu mateix. Puja, fins al límit! I el ritme s'accelera... Un ska animadet i un tema que s'enganxa com SuperGlue. Bonica superposició del baix i dels vents.

Però de cop deixem l'autopista per entrar en una carretera rural amb el nostre cotxe... Amb ritme més reagge que rocksteady entrem al NUDILLO ESTERNÓN. Un tempo elefántic que ens permet gaudir de la natura que descriuen els diferents solos que ens acompanyen en aquest fragment del nostre viatge... Un amalgama d'instruments ben avinguts.

I com no podia ser d'altra manera, ens parem a fer una visita a uns amics, mentre sona SKA4FRIENDS. Un tema per als amics, també amb un regust dixie-jazz molt ben mestissat amb la música jamaicana. "Hey brothers and sisters! Are you ready to move your feet to the ska beat ! Ska4friends is around!" I brindo amb una cervesa (sense alcohol que hem de seguir conduint en el nostre viatge pel projecte instrumental de Ki Sap).

"Enjoy the ska fever!" Are you ready for the bugaloo? Un ska ràpid que recorda a l'estil Victor Rice, que convida a aquell que l'escolta a un festival de sons i ritmes, jamaicans, i mundials. M'encanta el recolzament dels vents al ritme, impulsant-lo com un huracà que balla al ritme d'un alegre i saltarina melodia... Nens trapelles fan de les seves... El clima caribeny t'empeny a ballar sense parar. Disfruta la febre de l'ska: estàs llest per al bugaloo?

Sense adonar-te entres a un altre dels grans entre els grans temes del disc. Asko Falta Alda, Pau?. Sens el vent contra la cara... El viatge es fantàstic i esperes que no s'acabi. L'ska-jazz et poseeix. I la guitarra es decideix a reaparèixer. Què gran aquests solos de guitarra... Però els vents es posen gelosos i entren de mica en mica... El vent em torna a pentinar els cabells dins del caos. Molt gran!

I ja al final del nostre viatge, ja per descansar una mica de l'esforç i la fatiga... Un Reggae-Dub, Dub 125, amb la colaboració de Linton Kwesi Johnson. Una peça per a meditar. I encara que tinguis por, per descansar, i tornar a empendre el viatge pel món dels sons jamaicans. Un final tranquil per a un disc que no et deixarà indiferent.

Lee 'Scratch' Perry

2009-10-02T14:06:00.000+02:00

Ara fa uns mesos se'm va ocòrrer convencer la meva inskaparable amiga i companya de concerts eSka per anar a veure a Lee 'Scratch' Perry a la sala Joy Eslava. (En concret el 25 d'Abril d'aquest any, ara fa ja 6 mesos ni mes ni menys) Els dos teníem certes reticéncies, básicament perquè els dos som molt més skatalítics que reggae-dubbers, però bé, el senyor Perry es molt de senyor i a mi se'm va girar el cap. Volia veure'l encara que només fos un cop i poder ballar una mica al ritme del seu particular reggae.

De Lee 'Scratch' Perry ja n'he parlat diverses vegades en aquest blog (especialment en aquest apunt).

El fet es que eSka i jo estem molt avesats als minoritaris concerts de música ska, i
la plenísima sala Joy Eslava ens va agobiar una mica. Molta gent... Massa pel nostre gust. I a més un tipus de gent que només coneix una part de la música d'origen jamaicà i que a mi personalment en alguns casos em semblava una mica falsa. Desubicada. Com un parell de nenes de 17 anys o 18 que sembla que es sabíen totes les cançons però que la seva forma de vestir em semblava més apta per al Pachà que per al 'Scratch'.

El concert, sense entusiasmarme, em va agradar. El tio es un figura. Un showman en estat pur. Clar que la banda de belgues que l'acompanyava, amb l'ipod per als samplers semblava bastant cutre per als 25 euros que costava.

Al final va ser una experiència que va valer la pena, tot i que sense entusiasmar-se tampoc. I ara puc dir que he vist en directe a l'Upsetter de la Black Ark.

Skatalites a la Sala Heineken - Madrid -

2009-09-06T17:24:00.000+02:00

Es una mica trist que hagi tardat gairebé un any a parlar de la visita, el passat 2 de Desembre de 2008 dels Skatalites a Madrid...Al concert hi vaig anar ben acompanyat per la meva amiga eSka, unes amigues seves i un company de feina -en JO-. El concert va estar bé, amb un Lester Sterling que assumeix una mica el protagonisme després de la marxa de Lloyd Brevett del grup.

Això sí que és una llàstima... Que estiguin mal avinguts unes figures tan mítiques... Amb la meitat del grup desaparegut (Don Drummond, Tommy McCook, Jackie Mittoo, Johnny 'Dizzy' Moore finat al 2008 però que no tocava amb Skatalites des de feia dècades) és una llàstima que els pocs membres autèntics es portin malament com és el cas de el propi Moore o el genial i carismàtic baixista Lloyd Brevett que va deixar la banda tot just fa dos anys. Actualment no se'n té cap tipus de notícia.
Jo per tota aquesta història m'havia dit que no els tornaría a veure els Skatalites. Però que dimonis... Em feia massa ganes i qui sap quan s'acabarán de barallar i morir els pocs que encara queden perpetuant un llegat tan imprescindible en la meva vida... Ball of Fire. Man on the Streed, Latin Goes Ska, Guns of Navarone, Eastern Standard Time. James Bond...

Tot un seguit de temes que ja m'han marcat, que ja no hi ha volta enrera i que volia seguir disfrutant.
Obviament el grup cada vegada té més cares noves. No em sembla malament. En realitat la banda, més enllà del misticisme i la llegenda darrere de cada un dels noms propis, era un colectiu de virtuosos amb una mateixa idea de la música. I tampoc m'he de posar massa estricte si potser d'aquí a 10 anys, encara es passeja una banda llegendària anomenada Skatalites que navega pel món repartint música i enaltint una ja enorme llegenda encara que sigui amb joves promeses i noms nous... Però clar... Acabarà caiguent en mans del capital i ja sabem que el capital acaba amb moltees coses bones en pro de la imatge i els drets d'autor.

Una vegada més me n'adono de que l'SGAE es un perill per a la humanitat. I sobretot per als creadors... Quan els governants se n'adonin ja serà massa tard i la frescor de la inocència quedarà pervertida per un senyors que volen viure del cuento. Quina diferència amb Skatalites, que a la seva edat i per 15 euros o 20 encara ofereixen concerts de 2 hores demostrant que no treballen per a viure, sinó que la seva feina, la seva vida i la seva passió són la mateixa cosa.

Jo tinc a l'entrada de l ameva habitació un póster de Skatalites.
I malgrat tot, Skatalites és un mite. A veure si tornen a passar per aquí durant l'any 2010!!!!

Valènciaska.net i el nou disc de Ki Sap

2009-07-30T17:47:00.000+02:00

És sempre d'agraïr descobrir llocs extraordinaris relacionats amb el món de l'ska.

Per això em va apassionar rebre una felicitació pel meu blog d'aquet grup de

Valènciaska.net

Un lloc ideal per a estar al día de l'actualitat de l'ska fet a València, que té en Ki Sap el seu màxim exponent actual.

Sense cap dubte l'incorporaré a la llista d'enllaços destacat d'aquest humil blog que es manté en un llindar mínim d'activitat...

Però per compensar podreu llegir a www.valenciaska.net la gran notícia del nou disc de Ki Sap, incluent l'enllaç a la descàrrega gratuïta del disc!

The Slackers a la Gruta'77 - 2008

2009-07-12T18:02:00.006+02:00

Avui us porto algunes fotos i alguns comentaris d'un concert molt vell...
Els Slackers de Dave Hillyard varen tocar a la Gruta '77 a l'Octubre de 2008. Ja fa gairebé un any.
Com sabeu jo últimament he estat de feina fins al cul i no puc actualitzar aquest bloc amb la freqüència que voldria.

Feta la petició de disculpes parlem del grup.

The Slackers, com la majoria dels grups de ska nordamericans més actuals, combina els ritmes jamaicans amb una forta presència instrumental amb les tonalitats soul que pel que es veu tant agraden als nordamericans. Justament per això hi ha tants i tants grups que tenen en el seu repertori una proposta que reflexa aquest fenòmen fidelment.

En aquest sac hi tenim Eastern Standard Time, hi tenim Westbound Train, com a grups joves de la moguda i en menor mesura però major experiència The Toasters, vertaders pioners de la música ska nordamericana. Clar que com ja he dit, the Toasters només adopten el so soul a pinzellades.

L'altra influència enorme de The Slackers suposo que es New York Ska Jazz Ensemble. I si no ho creieu escolteu David Hillyard and the Rocksteady 7.

Si en general els grups tan souleros a mi no em molen gens, val a dir que Slackers tenen un punt de qualitat addicional que els destaca sobre els altres.
Si tinc tantes fotos del teclista és per l'ESka, que es va sentir en tot moment altament interessada pel morbo que li feia el figura! :). Per als que no ho sapigueu l'ESka es una noia que m'acompanya a tots els concerts del rollo que pot.
Es la que surt a la foto amb el trombonista d'Slackers, i està com una cabra (en el bon sentit) i és la meva salvació musical a Madrid. Si la veieu enlloc tracteu-la genial! :)

El concert va ser interessant, força interessant, malgrat com ja he dit la meva falta de gust per al so més soulero. En qualsevol cas, va ser una nit extraordinària i no dubtaré a tornar a veure'ls...

Nou disc! The Pepper Pots: Now!

2009-06-13T12:13:00.000+02:00

************************************Català*************************************

"NOW!", EL NOU DISC DE THE PEPPER POTS JA ESTÀ A LA VENDA

Ja està a la venda el nou disc de The Pepper Pots. Un treball on mostren la seva faceta més Soul, produït per el novayorquès Binky Griptite (Dap-Kings, Sharon Jones, Amy Winehouse…) i gravat a mig camí entre Catalunya i Nova York.

Ja podeu escoltar algun dels nous temes al nou Myspace:

http://www.myspace.com/thepepperpots

D'altra banda, ja podeu veure a la xarxa el primer videoclip oficial:

http://www.youtube.com/watch?v=zwuKwGo82rc

El disc està disponible a través de la pàgina web de la banda:

http://www.thepepperpots.com/merchandising.php

More info:

http://www.thepepperpots.com

http://www.myspace.com/thepepperpots

http://www.fotolog.com/thepepperpots

http://www.facebook.com/pages/The-Pepper-Pots/20309581589
http://www.eventful.com/thepepperpots
http://www.bebo.com/thepepperpots

Foto de THE FENICIANS, cortesia de BAIPPS

2009-06-11T10:04:00.003+02:00

Aquí teniu una fotografia de "The Fenicians" del 09-06-09.

De esquerra a dreta,

Manyà - Arnau - Marc - Jaume - Natxo - Pitu - Xato

Cortesia de BAIPPS

Més informació de THE FENICIANS a:

- Myspace del Grup
- Crítica del disc

BAIPPS

2009-06-07T20:21:00.000+02:00

Un artista que realment admirava per la seva dedicació a la música, acaba d'obrir una galeria de fotografia.

El Pito-Pitu-Paitts-Baipps, membre d'una de les bandes que més ha influit musicalment a la meva vida, Skatalà, i que actualment segueix la seva trajectòria musical amb una gran proposta coneguda com The Fenicians.

Ara ha publicat a la web

www.baipps.com

una galeria fotogràfica fantàstica.

Paisatges, fotos caleidoscòpiques, imatges de la natura, moviments dinamics, imatges colorides, cromàtiques, elegants, sobries però encantadores, i textures surrealistes, suggerents, seductores....

Per als seguidors de The Fenicians també us pot interessar ja que hi han posat les lletres de les cançons del grup, alguns mp3, i les fotos dels components del grup.

Altament recomanat! :)

FELICITATS DR CALYPSO

2009-05-27T00:03:00.003+02:00

Amb retard vull felicitar els Dr. Calypso per la seva trajectoria després de 20 anys.

El 21 de març el grup català per excel·lència d ska, reggae i soul celebrava els seus 20 anys de trajectòria ininterrompuda amb un concert ben especial a la sala Apolo de Barcelona. Per desgràcia, jo no vaig poder ser-hi... Això de treballar a Madrid no dóna massa alegries...

Però vaig poder participar-ne mínimament, la promotora-discogràfica Propaganda-pel-fet, va difondre unes FOTOS DEL CONCERT, així com alguns vídeos:

VÍDEO Aquesta nit
VÍDEO The Power of Latin Soul
VÍDEO Plan 9
VÍDEO Rastablanc* + *Embolingats (amb Skatalà: Què Grans!!!)

(Cortesia de la gran web http://www.boss-sounds.org)

La nota de premsa de la productora-discogràfia deia això:

Amb el cartell de entrades esgotades penjat a l entrada des de 30 minuts abans de l inici, Dr Calypso va oferir un repàs intens al seu repertori plagat de clàssics intergeneracionals. A més, i com requeria una data tan especial, hi van haver força sorpreses a dalt de l escenari. Com a mestre de cerimònies, Quique Skatalà obria la nit presentant el grup al respectable. Poc després, el mateix Quique acompanyat del Pitu, pujava a l'escenari per repassar amb els Dr Calypso dos temes mítics dels Skatalà: Rastablanc i Embolingats . L'Apolo embogia. També participaren de la festa els cantants de la Fundación Tony Manero, que van cantar The Power of Latin Soul. Entre altres convidats, també prengueren part membres de Subversiva 77 i antics membres del grup, que pujaren a l escenari a marcar-se alguns temilles.
Entre amics i amigues, a dalt de l escenari i també a la pista de ball d'un Apolo de gom a gom, Dr Calypso van celebrar 20 anys de recorregut i trajectòria. Vàries generacions de jovent han crescut al ritme d aquesta mítica banda barcelonina, pionera juntament amb Skatalà en la introducció dels ritmes jamaicans a la península ibèrica a finals dels anys 80. El grup no ha parat de treballar des dels seus inicis, editant discos, girant per Catalunya i també a tota Europa i oferint-nos un repertori musical únic i històric. La festassa de l altre dia l Apolo confirma que el grup està en plena forma i que el públic, 20 anys després, continua disfrutant com el primer dia. Què més es pot demanar??

Felicitats als Dr Calypso en el seu vintè aniversari! Per molts anys més de bolos, èxits i festa caribenya!

Felicitats de part meva també. Espero que quan es posin a fer gira no s'oblidin de Madrid!

STOP PIRAT'S

2009-05-25T23:39:00.000+02:00

PIRAT'S SOUND SISTEMA
Després de 5 anys d'activitat frenètica, el grup de Sants farà una aturada temporal del projecte per treballar un nou espectacle, una nova formació i noves cançons. Us mantindrem informades de totes les novetats del grup a través de les nostres webs habituals!
www.myspace.com/piratssoundsistema

MADNESS A MADRID, Sala Riviera

2009-05-23T23:44:00.003+02:00

El passat 18 de Maig va sortir a la venda el darrer treball de Madness, The Liberty of Norton Folgate.

I s'acaba d'anunciar que el proper 11 de Juny, Madness oferirá a Madrid, a la Sala Riviera, el seu únic concert a Espanya. Jo ja tinc les entrades!

Es poden comprar a a www.ticketmaster.es

MALATESTA: NOU DISC I GIRA

2009-04-07T07:44:00.000+02:00

Malatesta informa:

Ja está apunt l'enregistrament del que serà el primer disc de MALATESTA.
Es poden escoltar i descarregar tres de les noves cançons a la web

http://www.malatesta.info/mp3

o al myspace

http://www.myspace.com/lamalatesta

També informen de les dates confirmades de la seva gira primaveral

19 marzo Barcelona

20 marzo Murcia

21 marzo Lleida

22 marzo Barcelona

23 marzo Barcelona

27 marzo Leizpig

28 marzo Berlin

4 abril Dijon

1 mayo Huelva

A veure quan visiten Madrid!!!

The Pepper Pots prepara nou disc

2009-04-05T23:44:00.000+02:00

THE PEPPER POTS ES TROBEN EN PLE PROCÉS DE GRAVACIÓ DEL SEU NOU ALBUM "NOW!"

El disc està produït pel novaiorquès Binky Griptite (Dap-Kings, Sharon Jones, Amy Winehouse)

Nou so, nova imatge i nous horitzons que mostren a una banda en una evolució constant. Com és de costum en els seus treballs, mimen fins l’últim detall i aquest cop cuiden més que mai el seu so “Old School”, inspirat en els antics discs empolsegats del clàssic so Motown, Stax o Studio One.

“NOW!”, inclou una col·lecció de temes soul plens de força i sentiment, enriquits per una producció de luxe a càrrec del novaiorquès Binky Griptite (Dap-Kings, Sharon Jones, Amy Winehouse…). Envoltats dels millors professionals, graven en als estudis Music Lan (Catalunya) y Dubway Studios (Manhattan). El disc serà mesclat analògicament a Brooklyn i finalment masteritzat als estudis Trutone Mastering Labs de Nova York.

El disc estarà disponible a finals del mes d’abril..

També s’està gravant un documental "making off" d’aquest nou treball. Aquí podeu veure un petit tràiler d’aquest documental:

http://www.youtube.com/watch?v=qBwb9QiQb1s

Per altra part, des d’aquí podeu veure el mini-reportatge de The Pepper Pots emès al TN de TV3 del dia 02/03/09:

http://www.tv3.cat/videos/1056189

The Clash Cash

2009-04-03T23:42:00.000+02:00

The Clash Cash Limoges - clàssics del punk i el reggae
www.myspace.com/stefftejtrio
Steff Tej, fundador als anys 80 del grup d'ska, reggae i rap Les Ejectes, ens presenta el seu projecte de versions dels mítics Clash. També disponible en format trio i amb un repertori més ampli que inclou The Ruts, The Boys, Eric Donaldson, The English Beat, The Specials, The Clash...

PLOUEN CATXIMBES

2009-04-01T23:40:00.000+02:00

PLOUEN CATXIMBES
El 2009 el grup bagenc continuarà girant les cançons del seu aclamat segon disc Telescopi (Propaganda pel fet! 2008). Després d'actuacions sonades la passada temporada (Festival PopKomm de Berlín, Mercat de Música Viva de Vic, Razzmatazz 1, L'Auditori, Kursaal de Manresa, Senglar Rock...) els Plouen Catximbes ens tornaran a demostrar que el "l'indie"en català no només té seu a la capital del país. Pop bastard des de Manresa pel món!
www.myspace.com/plouencatximbes
www.plouencatximbes.net

STOP PIRAT'S

2009-03-29T23:39:00.000+02:00

DIJOUS PAELLA

2009-03-27T23:38:00.001+01:00

DIJOUS PAELLA
Allò que començà com un divertimento s'ha convertit en un projecte de referència en l'escena rumbera i festiva del país amb un únic disc però molta marxa underground en els darrers 4 anys. Dijous Paella destaquen per ser l'únic grup de rumba catalana amb frontman femenina, per tenir una potent secció de vents (s'ha acabat la cobla, de moment) i per facturar cançons que esdevenen himnes populars. El 2009 tindrem nou disc i nova gira.
www.myspace.com/dijouspaella
www.dijouspaella.cat

Nou disc de Dijous Paella: “Vol. 2”

Després de recórrer tot Catalunya en els darrers anys amb el seu primer disc autoeditat, ara ens presenten el “Vol. 2” que sortirà a la venda el 21 de març. Amb una base apuntalada fermament amb ventiladors de luxe, guitarres de qualitat i contrabaix, el ritme es dispara amb una secció de percussions colpidora a base de caixons, bongos i campanes. Afegiu-hi secció de vents (trombó i trompeta), les col•laboracions transversals de Rafalito Salazar (Ai Ai Ai) i Yumitus (que tant disparen ventiladors, com corus o percussions) i les melodies i jaleos d'Àgata Casas i ja ho tenim. Ja podeu escoltar noves cançons al seu MySpace.
La primavera d'aquest any serà rumbera!
BEN AVIAT EL TROBAREU A LES BOTIGUES. NO US PERDEU EL CONCERT DE PRESENTACIÓ EL 30 D'ABRIL A LA SALA 2 (Apolo) de Barcelona.

DR CALYPSO ES REACTIVA

2009-03-25T23:36:00.000+01:00

DR. CALYPSO
El 2009 farà 20 anys que l'emblemàtic grup barceloní va començar a tocar empès per la febre dels ritmes jamaicans i la música negra: ska, rocksteady, reggae i soul. Dues dècades després, centenars de concerts realitzats i desenes de discos editats, Dr Calypso continuen marcant la pulsació del nostre cor. De cara al 2009 el grup encetarà la gira d'aniversari i ens oferirà un nou disc d'estudi. Per a tots i totes les que hem crescut amb ells i pel jovent que puja, és una gran notícia a celebrar. Per molts anys més de clàssics, Calypso!
www.myspace.com/doctorcalypso
www.drcalypso.com

Notícies: Obrint Pas es pren 6 mesos de calma

2009-03-23T07:35:00.000+01:00

OBRINT PAS
Després de cloure un 2008 ple d'èxits nacionals i internacionals (amb gires incloses a Cuba i Veneçuela), el grup de l'Horta atura els motors del seu ritme frenètic per produïr un nou espectacle de cara a finals d'any.
www.myspace.com/obrintpas
www.obrintpas.com

Spingere: videoclip de Malatesta

2009-03-12T23:16:00.002+01:00

Nou videoclip de Malatesta.

A més están enregistrant i presenten gira europea.

Per a més informació:
http://www.malatesta.info/conciertos
www.myspace.com/lamalatesta

The Pepper Pots 'Shakes' USA

2009-03-05T22:34:00.002+01:00

Ja està disponible als Estats Units el 2º disc de
The Pepper Pots "Shake It!"

La coneguda discogràfica americana Megalith Records (The Toasters, New York Ska Jazz Ensemble, Mr. T-Bone...) ha editat el segon L.P "Shake It!" de The Pepper Pots als Estats Units.

http://www.megalithrecords.com/store/product_info.php/products_id/396

DECIBELIOS I un passat neo-nazi... Es pot canviar?

2009-02-25T10:11:00.000+01:00

Avui he descobert quelcom que em desconcerta.
La banda Decibelios, un estandard del moviment skinhead (apolític), que té alguns discs que a mi personalment m'agraden molt, tenen una certa relació amb l'espanyolisme neo-nazi.

Veure aquest enllaç: http://www.libreopinion.com/members/decibelios/

Però pel que es veu, aquesta afinitat especialment traduida al seu cantant, era quelcom dels inicis i va anar canviant amb el pas del temps. I es va convertir en un moviment anti-sistema simpatitzant amb el que hom anomena adesiara causa basca i causa catalana. Així i tot, em queden les següents preguntes:

- S'ha de jutjar una banda pels inicis, o s'els ha de permetre redimir-se del passat i viure només l'actualitat?

- Fins a quin punt podem estar segurs que les lletres dels grups de música són una imatge de la seva ideologia real, i no una excusa per fer diners (com és el cas també de la banda Ska-P).

- Fins a quin punt hem de jutjar els grups de música més enllà de les lletres i l'estil musical que ofereixen? Fins a quin punt ens hem de preocupar del que pensen realment, si l'important és el que transmeten?

Algú vol opinar?

Anthony Johnson (II): Una biografia

2009-01-11T20:19:00.000+01:00

Nascut i educat a Trench Town, Jamaica, el cantant i artista internacional de roots reggae Anthony Johnson es va fer conèixer inicialment com a integrant del trio vocal Mystic Eyes, amb els que va aconseguir un gran éxit, “Perilous Times” (produït com a 12” per Greensleeves al Regne Unit). Aquest tema fou un gran éxit al final dels anys setanta.

Com a solilsta, treballà amb productors consagrats com Jah Thomas, Linval Thompson i Prince Jammys, els quals han produït tots els seus grans clàssics, tant Roots Radics com High Times Bands. Fu Jah Thomas produí el també gran éxit internacional, hit parade del Dancehall, ‘Gunshot’ (produit pel segell britànic Greensleeves). Més endavant reaparegué com a Sound System Dubplate titulat ‘Soundclash’, i qualsevol Sound System que es respectès no podia faltar-li una de les seves seleccions.

Altres éxits d'Anthony Johnson són ‘Dancehall Vibes’, el primer produït per Jammys (a més d'un àlbum pre-digital, A Yah We Deh); ‘Life Is not Easy’, ‘Africa’ e ‘Know the Truth’ produïda per Linval Thomson; i molts altres com ‘Woman Woman’, ‘Reggae Feelings’, ‘She Affi Come A Me’, ‘Sitting in the Park’...

Anthony es va instalar a Londres als anys vuitanta i després d'un període de silenci als estudis, va tallar temes amb Jah Warrior, Rootsman i per l'etiqueta del seu vell amic Mike Brooks, ‘Teams’. A més va enregistrar un remake del seu clàssic ‘Africa’ enregistrat per Jah Warrior amb el ritme de ‘Declaration of Rights’, inclós al seu disc ‘Nu Shoots Inna Roots’. Aquest inclou una importantíssima nova versió del seu himne ‘Gunshot’ amb Rootsman i el seu single ‘I’m the One’ va rebre una gran acceptació al món dance.

Per acabar, cal remarcar la importància de la seva reinterpretació de ‘Gunshot’ a l'àlbum ‘Garage Dubs’ (FRS002), un two step-ragga-garage enregistrada amb el productor londinenc ‘Raggage’ ‘Charjan’, que permet Anthony conquestar un nou públic amb el seu missatge d'invitació a deixar les armes. Hom podria dir que aquest tema, quan sona, encén literalment la pista de ball.

Al decurs de la seva carrera ha publicat 5 albums i molts singles que l'han regalat fama i fortuna. Els darrers anys ha vist com Anthony retornava gradualment a enregistrar talls amb segells com el veterà Channel One. En parcitular el Febrer de 2002 veié el primer de diversos concerts per promocionar la publicació del recopilatori 'Nu Shoots Inna Roots', acompanyat pels selectors FRS i editors del recopilatori Smart Monkey i Bimble en un grapat de dates al voltant del Regne Unit. FRS va seleccionar els temes i melodies mentre que Anthony elevava els concerts en balls d'estil J.A. navegant sense esforç a sobre qualsevol ritme, nou o vell que li llancessin a sobre.

Un dels testimones que ens en queda és el disc Togetherness editat pel segell Prestige Records. I d'aquest disc, 3 temes es varen incloure al recopilatori "100 Reggae Hits": Togetherness, Suspicious Minds i Sweet Inspiration, de les que ja en parlarem...

Anthony Johnson (I), un artista infravalorat

2009-01-09T13:21:00.002+01:00

1. Anthony Johnson, un artista infra-valorat

Si ja vàrem dir fa dos anys a aquest blog que Roland Burrell va ser un vocalista menystingut, d'Anthony Johnson podem dir exactament el mateix. Suposo que cal agrair a Prestige Records per exposar al públic general artistes tan infravalorats com Anthony Johnson, Roland Burrell, Devon Russell, i altres. Això ho va dur a terme durant els anys 90 (la segona meitat dels anys 90) mitjançant la reedició de discos gairebé oblidats dels anys 70 i 80 sobretot.
Anthony Johnson ha donat al món una sèrie de tendres cançons d'amor amb els bons ritmes reggae antics i ja passats de moda (per a alguns).

A 'Togetherness' (Prestige Elite, 1994) s'hi pot trobar una bona mostra d'aquestes cançons: "Goodbye" i "If I Follow My Heart" són, possiblement, les millors de les seves cançons d'amor, mentre que "Togetherness" i una versió de "Wildflower" de New Birth (al disc anomenat She's Faced the Hardest Times) són també molt agradables.

Malgrat tot, la millor cançó a Togetherness pot be ser la seva versió de "Suspicious Minds" d'Elvis Presley, una tonada sensacional, un tros de vida amb un cavernós ritme early dancehall. Per norma general, artistes obscurs justament publicats per Prestige valen molt la pena tenint en compte el preu relativament baix de l'àlbum: el disc és barat, però el contingut no té preu. Com molts altres artistes i en general com la tasca de reedició de discos de Prestige Elite, l'he descobert de la forma més curiosa.

Un dia em vaig comprar un recopilatori de 100 grans temes del Reggae a un preu molt assequible (Eren 12 Euros?)... I realment no m'en penedeixo, perquè de la mateixa manera que amb Anthony Johnson, el preu del recopilatori està bé, però els temes que conté no tenen preu.

Dijous Paella es renova i fitxa per Propaganda pel Fet

2009-01-07T15:35:00.000+01:00

Segons informa Propaganda pel Fet:

Dijous Paella s´incorporen a Propaganda pel fet!

Dijous Paella després de l’èxit del seu anterior disc “Vol. I” entra a l’estudi per portar-nos el seu segon llarga durada, la rumba més genuïna pren formes, aquest cop abandonat la cobla i reforçant les percussions, el disc que sortirà a començament d’any, es presentarà als nostres escenaris de la mà de Plural produccions i Sinergies Management (marca de la casa), estigueu atentes que aquest estiu ve ple de musclos, gambes i tantes tasses d’arròs com gent siguem.

La notícia del 2009: The Specials 30 Years

2009-01-03T11:43:00.004+01:00

The Specials varen "sorprendre" a tothom l'any passat anunciant una reagrupació amb gira amb motiu del 30è anniversari de la formació de la banda. Tots els membres originals (amb l'excepció de Jerry Dammers) formarán part de la gira: Terry Hall, Neville Staple, Sir Horace 'Gentleman' Panter, Roddy 'Radiation' Byers, Lynval Golding i el bateria John Bradbury. En qualsevol cas, Jerry Dammers, que és el que encara conserva els drets de la banda i de la majoria de les cançons, ha donat el seu vist i plau i es manté en bons termes de relació amb la resta de la banda.

Cal recordar que una discussió entre Dammers i Roddy Radiation va ser el detonant de la separació de la banda el 1982, tansols 2 mesos després que un tema seu arribés per primera vegada al capdamunt de les llistes d'èxits: la impressionant i genial Ghost Town.

Al Facebook s'ha creat un grup "The Specials" on s'informa periódicament de totes les novetats de la gira. Fins ara es sap que hi ha 12 o 15 dates programades a l'Abril i al Maig i absolutament tots els tickets ja estan esgotats. A GIGSANDTOURS es pot veure aquesta informació.

De moment totes les dates són a Anglaterra. Tan de bó s'animin aquest estiu i passin per la península ibérica. Si s'animen a muntar més concerts per Anglaterra faré tot el possible per anar a veure'ls... És una oportunitat fantàstica per a tots aquells que adorem la banda britànica que va revolucionar la música als principis dels 80...

*************************************************************************

Afegit Dilluns 12/01/2009 a les 13:00 hores
Com podeu veure als comentaris, es veu que el lloc on havia vist que comptaven amb el vist i plau de Dammers no és ben bé així. Pel que sembla hi ha un pique considerable entre Dammers i la resta del grup. Pel que es veu la reunió l'han dut a terme a esquenes de Dammers i no li han permés formar-ne part. Dammers alega que ell somiava des de feia temps en la reunió 'com cal' de la banda i segon ell ara es troba amb que 'han entrat a casa seva (fent referència al grup del qual en fou el fundador), l'han fet fora (ja que diu que no li han permés participar en la reunió malgrat la seva voluntat de fer-ho), i a sobre 'tenen la barra' de dir que 'té la porta oberta a formar-ne part quan vulgui'.

En detriment seu, però recordaré que en moltes entrevistes Dammers ha renegat de l'ska i del 2-Tone referint-s'hi com un producte de la seva adolescència. Molts pensen que el seu caràcter dominador i controlador forma part del problema...

En qualsevol cas és molt trist que no siguin (tots plegats) prou madurs i capaços de reconduir aquestes discrepàncies i permetre als fans gaudir de nou de la formació original...

Bon Nadal i Bon Any

2008-12-25T11:27:00.001+01:00

Bon Nadalypso!
I que tingueu un Reggae Any Nou!
Que el rocksteady ompli les vostres vides...
I que no falti mai un ska somriure!

Xavi Sarrià publicarà el llibre ‘Històries del Paradís’

2008-11-27T16:08:00.001+01:00

Propaganda pel Fet! informa

Després de temps treballant entre casa i la furgoneta del grup, el cantant d’Obrint Pas ja té a punt el llibre ‘Històries del Paradís’. Són 24 històries curtes de ficció que ens parlen, com si fossin lletres de cançons, sobre situacions personals i polítiques, espais, conflictes i vivències de gent d’arreu del món. Històries actuals que es viuen dia a dia (i en alguns casos des de fa massa anys) des de Finlàndia a la jungla sud-americana. Reflexions des de la joventut a la vellesa i fins i tot des dels animals a les màquines. El 10 de novembre ja el podreu trobar publicat per Edicions Bromera.

New York Ska-Jazz Ensemble en la Gruta'77

2008-11-25T11:11:00.006+01:00

Després de 2 anys torno a tenir la oportunitat de veure una de les bandes més grans d'Ska Jazz després de Skatalites.

Si Skatalites mostraren el camí des de Jamaica.

Si Rico Rodrigues amplià el camí cap a Europa entre els Jazz Jamaica i els Specials.

Si Tokio Ska Paradise Orchestra representen l'ska asiàtic.

Si a Europa grups com Jazzbo, com Amusic Skazz Band, i com molts d'altres continuaren el camí...

Als EEUU els màxims representants del Ska Jazz són sense cap dubte els New York Ska-Jazz Ensemble.

I l'anunci del seu doble concert a Madrid només va servir perquè jo i la meva amiga Skanskin n'agafessim unes entrades per gaudir del concert.

El concert fou a l'altura de les circumstancies. I fins i tot ens permeterem el luxe de fer-nos unes fotos amb el líder i saxofonista del grup 'Rocksteady' Fred.

El grup va oferir tot el seu repertori de cançons mítiques, de les que a mi m'agrada especialment Buttah...

Tocaren temes de tots els seus discos, i en concret del seu últim, que aprofitaven per presentar en societat.

Reggae, rocksteady, ska... Pràcticament instrumental al 100%.
(Alguna de cantada si que tenen).

La música dels NYSE es d'aquelles perfectes per acompanyar d'herbes i fums.

Però malgrat no fumis, és d'aquesta músic que et sumeix en una espècie de nirvana, sobre la que naveges... El ritme jamaicà com pures ones colpint les roques.

Com podeu veure visc a Madrid i enyoro la mar.

I enyoro la Sala Apolo, tot i que la Gruta'77 és ben digna.

Per sort em queden moments com els concerts de NYSE.

Kortatu precursor...

2008-11-23T21:10:00.001+01:00

Kortatu fue sin lugar a dudas el precursor de los rapados vascos, lo suyo era la sencillez y la honestidad musical. En 1985 sale su primer disco con influencia de The Clash y un sonido cercano al ska. El euskera fue ganando terreno al igual que el compromiso político, siempre tuvieron problemas con la censura. Fue una banda comprometida hasta su disolución en 1989. Esta línea política y comprometida fue la que siguieron muchos de los primeros skinheads en E.H que vibraban al grito del:

“Redskinsen kantua txeki txeki txeki txek txek…”
(Canción Etxerat del álbum Kolpez Kolpe de Kortatu)

Extret del Dossier del Movimiento SkinHead en Euskalherria

...las raíces del movimiento antifascista y de izquierdas...

2008-11-21T21:07:00.001+01:00

...las raíces, las causas del nacimiento del movimiento antifascista y de izquierdas dentro de la escena skinhead son bastante particulares, fruto de una unión que va más allá de fronteras y que une a jóvenes de distintos lugares y procedencia, en un mismo ambiente y bajo un referente tan particular como es la clase trabajadora.

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

El Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

2008-11-19T20:56:00.004+01:00

Aquests dies estic publicant alguns fragments interessants d'un document que ha arribat a les meves mans últimament. El document en qüestió es un dossier anomenat MOVIMIENTO SKINHEAD EN EUSKAL HERRIA. Que en citi alguns fragments no implica que jo estigui d'acord totalment amb tot el que s'hi diu. Una altra cosa és que jo opini que els comentaris són interessants i dignes de reflexió i que tenen una notable relació amb el món de l'ska i la seva història a Europa.

Esper que aquests apunts serveixin per animar comentaris i opinions i que ningú no es senti ofés. També esper que tot comentari al respecte es tracti amb respecte i tolerància. Ja que al cap i a la fi l'anti-feixisme que tots compartim i l'anti-racisme es resumeixen en la tolerància.

Com diuen alguns,

L'ÚNIC QUE NO TOLER ÉS LA INTOLERÀNCIA

PS: Una de les tesis que defensa és que no es pot acceptar l'apoliticitat com una opció. Però a mi això em sembla intolerant. Jo personalment l'únic que em sembla nociu per a la humanitat és el feixisme reaccionari, i el racisme.

RASH

2008-11-17T20:51:00.002+01:00

RASH nace con una clara voluntad de implicar políticamente a todos los skins que se sienten más identificados con una visión militante del movimiento y responde a los skins apolíticos que la política forma parte de nuestras vidas. Los apolíticos son skins que rechazan tomar parte de la lucha, pero que quieren formar parte del movimiento, aún sin importarles que esa unidad se cree a expensas de la existencia de fascistas que usurpan nuestra identidad.

Frente a la latente politización del movimiento, aparece a mediados de los 90 una tendencia iniciada en Europa, que preconiza un retorno a los orígenes, entendiendo como orígenes el culto a la estética y la música. La aparición en el año 1991 del libro Spirit of 69. A Skinhead Bible (Espíritu del 69, una biblia skinhead), escrito por un skin escocés llamado George Marshall, supuso sin ninguna duda el punto de partida para una visión despolitizada de la escena skinhead original, viviéndose un retorno, más bien retroceso, al pasado que tuvo como fuente referencial único el libro de Marshall. En todo momento la idea principal sobre la que se fundamenta el libro, es que la política no ha hecho más que crear problemas y divisiones dentro de esta cultura, lo cual les sirve a los apolíticos/as para tomar como ejes tres vertientes: la música, la vestimenta y el “way of live”. Así que bajo una idea básica del apoliticismo, se adscriben skins que rechazan la presencia de la conciencia política y la militancia antifascista dentro del movimiento, agarrándose a unos ejes tan banales como los mencionados.

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

De SHARP a RASH

2008-11-15T20:44:00.005+01:00

...en 1986, se crea en New York el primer núcleo de lo que se conocería como SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice), como respuesta al alcance mediático que tuvieron las apariciones de miembros de WAR (White Aryan Resistance), popularizando el estereotipo que vinculaba a los skins con el fascismo. El encargado de importar esta idea a Europa en 1988 fue Roddy Moreno, cantante del grupo The Oppressed. Los postulados base del SHARP eran la oposición frontal a cualquier forma de expresión racista o fascista, la reivindicación del auténtico origen del movimiento y la no violencia. Rápidamente la idea se extiende por gran parte países europeos. Allí donde la presencia fascista era más fuerte fue precisamente donde SHARP apareció con más fuerza.

Cabe subrayar un elemento que no podemos obviar a la hora de explicar la irrupción del SHARP en Europa: a diferencia de las secciones existentes en los EEUU, únicamente valedoras de un apoliticismo antirracista, las secciones SHARP europeas se difundieron mediante núcleos de skins implicados políticamente con la izquierda, sobre todo en Italia y el Estado español, factor inexistente en EEUU, lo cual explica el desmembramiento posterior de SHARP, debido a que muchas de sus secciones comenzaron a desempeñar actitudes difusas que ayudaron a romper el consenso que existía en la organización.

Esta crisis de identidad surgió alrededor del año 1999, a raíz de la politización a la cual se vio sometida la SHARP por parte de muchas secciones de skinheads (hay que tener en cuenta que SHARP en los Països Catalans, contaba entre 10 y 15 secciones, la mayoría de ellas ligadas a la izquierda independentista, así como en Euskal Herria) confrontados con aquellas/os que se autodenominaban SHARP y rechazaban toda vinculación con el comunismo. El hecho detonante fue la aparición en un fanzine de una fotografía de dos miembros de SHARP Noruega, donde uno de ellos lucía una camiseta que ponía: “Smash communism” (Destruye el comunismo). Este hecho hizo recapacitar a muchos redskins que se agrupaban entorno a las siglas del antiracismo, de continuar en una formación que más que nunca hizo suyo el lema de: “Neither red, nor racist” (Ni rojo, ni racista). Esta fue la ruptura final en SHARP, que desde entonces dejó de ser un referente válido para muchos redskins a causa de su extremado y descarado apoliticismo.

Frente a esta situación, a inicios de 1993, miembros de la desaparecida May Day Crew (Grupo del uno de mayo, desaparecida crew de redskins de New York) junto con el apoyo de otros grupos de skins de Ottawa, Minneapolis, Chicago, Cincinnati y Montreal, hacen una llamada a la creación de una red internacional de skinheads de izquierdas. Así fue como nació la RASH, Red and Anarchist Skin Heads. Precisamente uno de los detonantes fue un ataque homófobo por parte de un grupo de miembros de SHARP New York.

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

Fascismo

2008-11-13T18:58:00.004+01:00

"Fascismo. El fascismo ha sido una lacra continua en el movimiento skinhead. Conocemos la historia, los orígenes, así que no nos reiteraremos en ello. Y con ello estamos concienciados/as. Concienciados de la lucha que implica el pertenecer a este movimiento y la importancia que se le otorga en él a nuestra música: al ska, al skinhead reggae o al Oi!
Sabemos que es el altavoz del movimiento y debemos procurar que se mantenga con buena salud. Firme. Que no deje un ápice de terreno en sus letras ni melodías al fascismo, al racismo, el sexismo o la homofobia. Aquí en Euskal Herria y fuera de ella."

Extret del Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

Jesus is My Friend (Genial)

2008-11-11T23:24:00.000+01:00

Desorden Publico a la Gruta 77

2008-11-07T21:46:00.002+01:00

Doncs molta il·lusió em feia després de viure intensament Venezuela durant dos o tres mesos era escoltar en directe un dels grups més populars del país.

Perquè si hi ha una cosa que envejo a Venezuela és que un grup d'ska sigui un dels grups més populars del país. Clar que els amants de l'ska clàssic no ho veuran com un grup d'ska. Però pel que a mi respecta ja està bé.

Jo vaig descobrir Desorden Público gràcies a un dels millors recopilatòris històrics d'ska. L'United Colors of Ska de la entranyable discogràfica alemanya Pork Pie. (Per cert acab de veure que fa un any en va aparèixer el quart volum i jo sense saber-ho!!!!).

En els últims mesos també per motius laborals havia establert intenses amistats amb alguns venessolans, fet que donava més interés a l'esdeveniment. Per llàstima la persona amb qui vaig anar al concert va resultar no valer la pena com a persona. Però això és una altra història.

El concert va començar amb els tel·loners Oferta Especial. Un grup punk local bastant dolentet pel meu gust.

Però va ser un preu just per a poder presenciar el fantàstic recital dels Desorden Público, davant un públic venessolà en un 90% i totalment entregat.

Així varen revisitar la major part dels temes mítics de la banda més alguns temes dels últims discs. Res fora de l'habitual. El concert em va agradar força. Varen sonar (entre altres) temes clàssics i boníssims de la mesura de Combate, Latex, Truena Truena, Hay Cosquillas Que No Dan Risa, Cachos de Vaca...
Desorden Público ofereixen un interessant mestissatge molt pop de música llatina, rock on predomina clarament la influència jamaicana de l'ska i del reggae. És una banda que porta més de 20 anys a sobre els escenaris i que hom la vincula a Chávez... Peró això no els impedeix enamorar a un públic de 400 persones "exiliades" del seu país. (La majoria d'ells no afins a l'esmentat polític).

I així continuaren sonant temes com Vaivén, Skápate Conmigo, Gorilón, Tiembla, Canto Popular de la Vida y Muerte, DP, Simón Guacamayo, La Danza de los Esqueletos, El Racismo Es Una Enfermedad, Mal Aliento, Valle de Balas, Allá Cayó o la muy buena Políticos Paralíticos.

Va ser un concert molt interessant! Segur que em costa d'oblidar.
Als que us agradi l'ska mestissatge, vos recoman que escolteu coses d'aquest grup. En especial, el disc "En Vivo En El Teatro Teresa Carreño".

WONDERBRASS - MySpace i Web

2008-11-05T11:57:00.002+01:00

ELS WONDERBRASS informen que JA TENEN MySpace i Web.

www.wonderbrass.info

www.myspace.com/wonderbrass4

Els ex-components de la Gran Orquesta Republicana, (Nacho-saxo, Nestor-trompeta i PepLluís-percusió) continuen amb la seva banda de Dixieland i humor.

No vos perdeu els vídeos al MySpace...

Webclip de la Gira japonesa de The Pepper Pots

2008-11-03T14:40:00.000+01:00

Pepper Pots a Enderrock

2008-11-01T10:16:00.000+01:00

Mor Alton Ellis

2008-10-19T04:03:00.000+02:00

Des de NBC Producciones, com agencia oficial de l'artista a l'Estat Espanyol, ens informen lamentablement de que Alton "Mr.Rocksteady" Ellis va morir a la matinada de Dissabte 11 d'Octubre a les 4 a.m. a la ciutat de Londres. Un càncer irreversible, que ja va generar els primers rumors falsos sobre la seva mort el passat dijous 9 d'Octubre, ha pogut definitivament amb el veterà artista jamaicà.

Rest in Peace Alton.
Alton Ellis, Mr. Soul of Jamaica

Considerat com l'incontestable rei del rocksteady, Alton Ellis va nàixer a Kingston, Jamaica l'any 1940 o 1939. Present a la història del reggae durant més de 40 anys, aquesta veterana estrella va començar la seva carrera artística com a ballarí quan tenia només 16 anys. No fou fins a finals dels anys 50 quan va començar a interessar-se pel cant, i aviat va formar el duo "Alton y Eddy" amb el cantant Eddy Perkins. Amb ell, el seu major éxit va ser "Muriel" per als llegendaris Studio 1 de Sir Coxsone Dodd.
Quan Eddy es traslladà als EEUU, Alton va formar el grup "Alton & The Flames", amb els que va treballar durant una temporada per a Coxsone, tot i que aviat començaria a treballar per al segell Treasure Isle del també mític Duke Reid, on va produïr els seus millors temes i provocà que molts artistes deixassin l'Studio 1 per intentar emular l'éxit d'Alton amb Duke Reid.

Entre 1965 y 1966, el rocksteady va explotar a Jamaica, moment que fou aprofitat per Alton per a crear ritmes i melodies inmortals que el feren apoderar-se del títol de "Rei del Rocksteady", que ostentará per a l'eternitat, a la vegada que guanyava nombrosos premis. Quan la música reggee va començar a extendre's per tot el món, Alton Ellis es va convertir en un dels artistes més populars poguent encantar a tot tipus de públic amb els seus temes més coneguts, el seu estil inequívoc i la seva elegancia natural a l'escenari. Alton Ellis era, de fet, un dels artistes més solicitats a festivals i sales de tot el món. Gràcies a la seva massiva contribució a la música reggae, el govern de jamaica li va concedir l' “Order of Distinction”, una de les condecoracions més prestigioses i importants de l'illa.

Alton Ellis es indubtablement reconegut com un dels artistes pioners de la història de la música reggae, estil nascut directament de la música rocksteady de la qual en fou un dels màxims estandards. Avui en dia, els ritmes i melodies d'aquella época resisteixen encara amb la seva producció en múltiples estudis jamaicans. De fet, Alton Ellis no és només conegut com “Mr. Rock Steady” i “Mr. Soul of Jamaica”, sinó que també ha estat apodat “The Godfather of Reggae”. Alton també ha produït, escrit i inspirat moltes composicions per a importants artistes jamaicans durant la seva llarga carrera, essent un dels músics més respectats a Jamaica. Seria humanament impossible narrar la història de la música reggae sense mencionar Alton Ellis.

Enllaços relacionats:

Alton Ellis, The Rocksteady Man (I)
Alton Ellis, The Rocksteady Man (II)

Un altre video de The Shake It Up's (aka Ki Sap)

2008-10-17T04:14:00.000+02:00

Video de The Shake It Up's (aka Ki Sap)

2008-10-15T12:11:00.000+02:00

The Pepper Pots a la Gruta 77

2008-09-21T11:55:00.000+02:00

Ja fa uns mesos que varen passar per Madrid "The Pepper Pots", una fantàstica banda catalana d'ska.
Ara mateix es podria dir sense molts problemes que hi ha dues bandes joves d'ska catalanes que sobresurten per sobre les demés... Una és, indiscutiblement The Cabrians.

L'altra és The Pepper Pots.
The Pepper Pots es presenten amb una formació de 3 vents, teclat, baix, bateria, guitarra i 3 veus femenines extraordinàries, amb un estil d'ska jamaicà dels 60 amb una fortíssima influència soulera Motown. Sense anar més lluny, a mode de declaració d'intencions, no solen faltar mai als seus concerts els medleys de Skatalites i de The Supremes.

Veure un concert d'aquest formidable grup és tot un luxe, per això quan vaig assabentar-me de que actuaven a Madrid, no vaig dubtar ni un segon en anar-hi.
En principi una amiga de Madrid m'havia d'acompanyar, però l'avió amb que havia d'arribar a Madrid de Vigo es va cancel·lar. Tot i aquest entrebanc i cert sentiment de tristesa per la recent mort d'un conegut vaig resoldre a anar-hi encara que fos sol. I no vaig fer malament perquè el concert va valer moltíssim la pena i a més vaig aprofitar per conèixer gent.

El concert era la presentació del seu segon disc, Shake it! (2007), un disc que té una versió que em torna boig de "Be My Baby", cançó popularitzada per les Ronnettes l'any 1963. La veritat és que la versió de The Pepper Pots a mi m'embogeix. Però en definitiva la resta del disc també és formidable.

I així trancorregué el concert, entre versions, i temes dels dos discos de la banda, l'abans esmentat Shake it! (2007) i el primer disc de la banda Swingin’ Sixties (2004), el qual encara no tinc el plaer de tenir.

Ara només em falta aconseguir el primer disc i aconseguir unes fotos que em varen fer en aquell concert... Si les aconsegueixo les afegiré a aquest apunt!!!!

La idea però és ben clara: The Pepper Pots és un grup molt gran!! I les seves cantants són molt simpàtiques.

The Pepper Pots al BAM Festival

2008-09-18T15:41:00.000+02:00

The Pepper Pots info:

THE PEPPER POTS AL BAM FESTIVAL

The Pepper Pots després de més de 25 actuacions realitzades durant aquest estiu, finalitza la temporada de concerts abans de tancar-se a gravar el seu tercer L.P, que es publicarà a principis del 2009. Abans però, resten 3 últimes actuacions d'entre les quals destaquen la del proper divendres 19 de Setembre al Festival BAM de Barcelona, que tindrà lloc a l'antiga fàbrica Fabra i Coats a partir de les 22:30h juntament amb la Kinky Beat i el 20 de Setembre a les Festes de Santa Tecla de Tarragona.

THE PEPPER POTS AL BAM FESTIVAL

The Pepper Pots después de más de 25 actuaciones realizadas durante este verano, finalizará la temporada de conciertos antes de encerrarse a grabar su tercer L.P, que publicarán a principios del 2009. Antes pero, quedan 3 últimas actuaciones entre las cuales destacan la del próximo viernes 19 de Septiembre en el Festival BAM de Barcelona, que tendrá lugar en la antigua fábrica Fabra i Coats a partir de las 22:30h junto a la Kinky Beat, y el 20 de Septiembre en las Festes de Santa Tecla en Tarragona.

THE PEPPER POTS AT BAM FESTIVAL

After more than 25 shows given this summer, The Pepper Pots finishes the concerts season before shut themselves away for recording what will be their third album which will be published at the beginning of 2009. Before this, they'll still play on three last shows among which it stands out next friday 19th September in the BAM Festival of Barcelona that will take place in the old factory Fabra i Coats at 22:30h together with The Kinky Beat, and the next day, 20th September they are playing in Tarragona on Festes de Santa Tecla.

Próximes/Próximas/Next Shows:

19 de Setembre: Bam Festival (Barcelona) – 22:30h Fabrica Fabra i Coats

20 de Setembre: Festes de Santa Tecla (Tarragona)

27 de Setembre: Festes del Prat de Llobregat

**********************************************************************************************

THE PEPPER POTS GUANYA EL PREMI A LA MILLOR

BANDA D'SKA 2008 ALS PREMIS POP-EYE

The Pepper Pots guanya el premi a la millor banda d'Ska del 2008, als premis de la música i la creació independent POP- EYE, que es cel·lebren a Càceres entre el 18 i el 27 de setembre durant el Festival Pop Art.

THE PEPPER POTS GANA EL PREMIO A LA MEJOR

BANDA DE SKA DEL 2008 EN LOS PREMIOS POP-EYE

The Pepper Pots gana el premio a la mejor banda de Ska del 2008, en los premios de la música y la creación independiente POP-EYE, que es celebran en Cáceres entre el 18 y el 27 de septiembre durante el Festival Pop Art.

THE PEPPER POTS WINS THE PRIZE OF THE

BEST SKA BAND OF 2008 ON POP-EYE AWARDS

The Pepper Pots has been awarded for the Best Ska Band of 2008 on Music and Independent creation POP-EYE awards that will take place in Caceres between 18th and 27th of September during the Pop Art Festival.

Els Premiats a les diferents Categories són:

--Premio Especial a una trayectoria: MASSIEL
--Grupo nacional: LA CASA AZUL
--Album nacional: LOS PLANETAS
--Album de debut: RUSSIAN RED
--Grupo extremeño: CAJÓN DE SASTRE
--Grupo portugués: THE PROFILERS
--Grupo europeo: MY LITTLE PONY (Noruega)
--Grupo internacional: SEAN RILEY & THE SLOWRIDERS (Portugal)
--Maqueta: SUPERNOVA
--Revelación nacional: THE BLOWS
--Mejor voz: CAROL (CAJÓN DE SASTRE)
--Programa de TV: MIRADAS 2 (TVE)
--Programa de radio: DISCOGRANDE (RADIO 3)
--Festival: NAVALPOP
--Publicación: EP3 (EL PAÍS)
--Web: MAGIC POP
--Videoclip: LA REVOLUCIÓN SEXUAL
--Canción: MUNDO MARAVILLOSO (JUAN RIVAS)
--Novelista: KIKO AMAT por LAS COSAS QUE HACEN BUM
--Fotógrafo: MIGUEL TRILLO
--Psicodelia: STAY
--Ska: THE PEPPER POTS
--Soul: THE FABULOUS OTOMANS
--R&B: THE CANARY SECT
--Mod: LOS CHICOS DEL SÁBADO
--Powerpop: PETER COLOURS
--Punk: THE HILDEGARDS
--Grupo femenino: THE SATELLITES OF LOVE
--Surf: BORN LOSERS
--Indie pop: INDIGO
--Electrónica: SCUD HERO
--Folk: OLIVIA DE HAPPYLAND
--Tecnopop: AUSTRIA
--Indie rock: HOMELESS
--Garage: THE PHANTOM KEYS
--Jazz: NO REPLY
--Lounge: JUAN RIVAS

Sally Brown a la Gruta'77

2008-08-12T12:21:00.000+02:00

Un dia em decideixo anar a veure a Sally Brown a la Gruta'77.
Sally Brown es un jove grup madrileny d'ska estil 2-Tone que tot just comença amb un disc a l'esquena.
L'escolto al seu MySpace (http://www.myspace.com/sallybrownskaband) i em sembla interessant. Així que truco i reservo dues entrades.

Hi vaig amb algú molt especial. Això em posa nerviós.
L'aposta és interessant, però he de reconèixer que no m'agrada gens el seu cantant.
Musicalment està bé... Vaig gaudir del concert i dels nervis de tenir aquella noia al costat.
Ella, mig profana i venessolana, també s'ho va passar bé.

A nivell de composició crec que són més que respectables. Els falta rodatge. Camino de Viena és un tema que m'agrada molt, però la interpretació d'aquell dia no fou especialment lluïda.

Me n'assabento uns mesos després que justament el cantant abandona el grup... Espero que el seu substitut tingui una mica més de qualitat.... I no parlo de pijeria, que consti que cantants cutres-patxangueros com els d'Skatalà són dels meus preferits. Però aquest tio no m'agradava... Almenys Skatalà dins de la seva cutreria tenien un control total d'alló que feien, del registre en el que es trobaven i dels matissos i les tonalitats...

Amb Si te vas passa el mateix. Musicalment impecable. Si s'escolta al MySpace ho veureu. Es un tema molt fresc, ballable i agradable. Però la interpretació en directe em va decebre... Que voleu que us digui. Si sou avesats a aquest bloc, sabreu que les crítiques negatives són molt poc freqüents.

Escúter, que també es pot escoltar al MySpace es tres quarts del mateix. Musicalment i compositivament és més que acceptable (aquesta en concret té una retirada a Skarface). Però al concert no em va acabar de convèncer.

Però el que més em va ofendre del concert, potser per una certa cutrería o potser per una falta de qualitat o seriedat, fou que totes les versions de temes clássics del 2-Tone i de l'ska, com Sally Brown, estaven traduïts al castellà. Això en temps de Potato tenia un sentit... Era una època on molta menys gent coneixia l'anglés, i menys gent encara coneixia la música jamaicana. Per tant era raonable fer aquestes adaptacions per acostar l'estil a les masses (a més Potato tenien gràcia i estil per a les adaptacions...). Però actualment no és necessari... I per fer una adaptació cutre millor deixar-ho com està.

I el que em va acabar d'ofendre va ser la forma com varen matar, acribillar i destrossar un tema mític d'un grup mític. El Dispáralo dels Malarians. Siusplau! Que no ho tornin a fer (si no ho han de fer bé).

És dur fer una crítica dura d'un grup que comença, sobretot quan jo estic tan poc acostumat a critiques negatives. Potser estic mal acostumat a grans concerts... I desitjava tant quedar bé amb la meva acompanyant que potser vaig exigir més del normal...

De totes formes sempre dic que aquest blog és un blog personal i només transmeto les meves sensacions. I estic convençut que amb una mica d'esforç i amb un cantant diferent, aquest grup pot donar un salt qualitatiu important. Sense anar més lluny, si volen que jo canti! M'ofereixo!
jajajaja
;)

Avui, concert de Malatesta

2008-08-09T12:22:00.003+02:00

AVUI DISSABTE 9 D'AGOST
A LES 23.30 H
CONCERT GRATUÏT

AL PASSEIG JAUME III, (DAVANT LA CERVESERIA JAUME III)

CONCERT AL CAP DE CANTÓ

LA ABEJA MAYA SU HIJO BASTARDO Y LA DENOSTADA IMAGEN DE SU AMIGO WILLY
i

MALATESTA

JA FA 17 ANYS QUE ES CELEBRA EL CONCERT AL CAP DE CANTÓ COM A PROTESTA A LES DEPRIMENTS FESTES DE LLUCMAJOR, I AQUEST ANY EL GRUP CONVIDAT A TOCAR AL CAP DE CANTÓ ES MALATESTA.

DESPRÉS SI QUEDEN FORCES SEMPRE ES POT ANAR FINS ALARÓ ON PUNXA DR. MAGNETO

Bad Manners a la Gruta'77

2008-08-08T03:00:00.000+02:00

I el dia arriba.
El dia de tornar a veure un dels grups més grans - per història, per tradició, per qualitat, per llegenda - de la història de la música ska.

Bad Manners

Molts no hi estarán d'acord. Però el que és innegable és que són molt grans. Encara a tope després de gairebé 30 anys a sobre els escenaris.

Però el mite Bad Manners té un nom propi. Buster Bloodvessel, aka Doug Trendle. L'únic supervivent de la formació inicial. I aquell dia vaig tenir la sort d'intercanviar unes paraules amb ell, doncs es trobava a la barra escrivint la llista de les cançons que es tocarien al concert. Vaig donar-li les gràcies per tants bons moments, per tants somriures que m'havia provocat la seva música en bons i mals moments. Li vaig dir que només gent com ells o com Desmond Dekker aconseguien treure un somriure de la meva cara fins i tot en els dies més dolents.

Al concert m'hi acompanyà Xantito, un profà que es va veure en un camí sense sortida degut al meu ensarronament. Però s'ho va passar bé. Ho sé. Malgrat que dies després descrivís l'esdeveniment com un grup de punkis suats pegant-se empemptes.

Jo sabia que ja no hi havia volta enrera quan va començar a sonar Echo 4+2. Jo vaig embogir. Tothom va embogir. La petita Gruta 77 era un clam. Bad Manners! De fet no recordo exactament tots els temes que tocarn, ni l'ordre en el qual ho feren. Però recordo moltes coses tanmateix, com la passió amb la qual vaig viure aquell concert.

Walking in the Sunshine ens transportà a la platja enmig de la capital madrilenya.
Lip Up Fatty, no podia faltar l'homenatge als grassos.
Les mítiques, com Wooly Bully o King Skarfa, també tengueren el seu espai.
Les fosques com Inner London Violence o l'homenatge als Specials amb Do Nothing.
I els grans clàssics jamaicans, com My Girl Lollypop o Feel Like Jumping, varen ser rebuts amb massa eufória per part del públic.
No varen deixar clàssics instrumentals i temes de la mida de Sally Brown, Skinhead Girl, Skinhead Love Affair, This is Ska, Skaville UK (que gran) o la més que mítica Lorraine!
Tampoc s'oblidaren de Ne Ne Na Na Na Na Na Nu Nu, ni de El Pussycat, homenatge als Skatalites.

I la que més em va emocionar, aquesta versió que tant em fa pensar en ELLA: Can't Take My Eyes Off of You, la versió més gran que mai no s'ha fet d'aquest gran tema!

Per acabar l'home dels bongos es va posar les esportives a les mans per donar entrada a un dels temes més populars i mítics que la banda versiona. El Can Can, que fou el punt i final a una nit inoblidable.

Només desitjo tornar-los a veure...

Dr. Calypso escalfa motors

2008-08-06T07:12:00.000+02:00

Dr. Calypso torna a la palestra, la veterana banda jamaicana aviat entraran a l´estudi, per preparar el que ben segur serà un dels plats forts de la pròxima temporada, nou disc i una gira especial, per a celebrar els 20 anys que porten a la carretera, de moment per que anem fent boca ens presenten dos temes nous, que els podeu sentir a la pàgina web de Propaganda pel fet.

http://www.drcalypso.com

http://www.myspace.com/doctorcalypso

The Cabrians a la Sala Wurlitzer, Madrid (Abril)

2008-08-04T07:16:00.000+02:00

Déu meu! No pot ser cert.
M'assabento que la banda The Cabrians visita Madrid per presentar el seu segon treball.
El meu amic Merodeador, que resulta que també ha vingut desde Barcelona per passar uns dies per aquí, i que resulta a més que és una mica profà en tot això de l'ska i la música jamaicana, s'anima a venir amb mi al concert. Crec que endevina per la meva cara que és quelcom important per a mi, i tanmateix, com que és d'hora podrem després acoplar-nos a d'altres motivacions.

Estic nerviós. Fa massa temps que no vaig a un concert d'ska com Déu mana. I recordo l'últim cop que els vaig veure, que era el primer, als The Cabrians, telonejant The Toasters a la Sala KGB de Barcelona. Em varen encantar però no varen tenir massa éxit en la meva acompanyant Galàctica aleshores.

Esperava passar-ho molt bé. La banda, amb groupies inclosos estava punt de sortir a presentar "For a few pussies more", un disc de temàtica western que completa el pack de dos discos de la banda.

Per començar surten a l'escenari els músics caracteritzats, disfressats, de personatges típics de western. De Sheriff, De Mexicà, de Germà Dalton, el teclat amb el típic pijama-interior de cos sencer... Primera riallada. I veig que al meu amic Merodeador, el frikisme el convenç.

I comença a sonar la música. I el meu amic també s'ho passa bé, com tots els seguidors de la banda i algún curiós que passava per allà.

Toquen tot el disc nou i grans temes del primer disc...

Per qui no els conegui, es podria dir que són el gran homenatge català a Prince Buster. A qui no conegui Prince Buster, que se'l baixi d'Internet, que ja és hora!

Peces mítiques del seu primer disc, Black Momerota, fan embogir els més adeptes. Mango Tango, Ten Policemen, Babazooka, Wise Wise Woman, Mataronian Fever (q gran!), i potser alguna més... Potser el que em va faltar més va ser la Dance Cleopatra (com m'agrada i que bé que la versionaren a Barcelona a la KGB... i al disc...)

I del disc nou les varen tocar totes... Absolutament totes... Jo vaig sortir d'allà més feliç que un nen amb sabates noves. Content d'haver viscut una experiència fantàstica. I content de que el meu amic, un profà de la música jamaicana em reconegués que s'ho havia passat massa bé!

Les versions no varen faltar, en concret una del mític príncep, Prince Buster... "It's Burke's Law" va ser el tema escollit per a la ocasió. Un tema genial en el qual el cantant amb la veu imita la melodia que faria un western. Molt adequat per acompanyar la temàtica western d'aquest segon disc d'aquesta jove però gegant banda mataronina.

Ha passat tant de temps fins que he pogut fer aquesta crònica que gairebé no recordo res, i no està massa ben feta. Prego que em disculpeu, la vida professional deixa molt poc temps per aquest tipus d'aficions. I aquest tipus d'aficions porten molt de temps.

Moltes gràcies pel fantàstic concert de 2h!
Espero poder tornar-los a veure aviat!

En qualsevol cas, aviat em tocará fer una crítica dels dos discos d'aquesta banda...
Ja veurem si trobo el moment!

Myspace d'Skatalà

2008-08-03T15:21:00.000+02:00

Tot just avui he descobert que skatalà té un MySpace oficial.

http://www.myspace.com/skatala

I que tenen un enllaç a aquest blog, en concret a l'apunt - crónica del seu últim concert a la Sala Apolo (moltes gràcies per l'enllaç!)

http://racojg.blogspot.com/2005/10/skatal-al-ms-enll.html

Com es troba a faltar!
Com recordo els dos concerts de la gira de 20è aniversari!
Com m'agraden els homenatges que reten a Skatalà bandes com Deskarats!

Skatalà, més que un mite, una llegenda!

Ki Sap meets València All Stars

2008-07-30T07:04:00.000+02:00

Aparegut l'any 2005, Ki Sap meets València All Stars és un disc fantàstic, enregistrat en directe amb la colaboració de figures molt importants de l'escena jamaicana al País Valencià. D'aquí el nom d'All Stars.

El disc arranca amb 33 a mà. Declaració de principis i ska! Un tema ska-jazz perfecte per a animar la introducció del disc i el principi d'un concert. Aquest tema dóna pas a

Palestina: un tema reggae-ragga molt bonic.

El tercer track és La Poli té Gana, un altre reggae molt tranquil. Aquest disc és tan agradable i bo que em falten paraules per descriure'l. És la culminació perfecta de l'evolució de Ki Sap, arrelant la música jamaicana amb gran qualitat sonora i compositiva, amb lletres depurades i on la música ha guanyat protagonisme al davant de la lletra.

Katy Dadà és la convidada al Where You Go Riddim, un ska ràpid i divertit i alegre que versiona la cançó del disc 10 Tone. Una versió excel·lent de l'esmentat tema.

El següent tema és Combination, un reggae-ragga-muffin, en la línea del disc, molt interessant.

Després toca Dr. Darlyng Riddim, amb una base molt curiosa ja que molts la coneixeràn per ser la base emprada pels Pirat's Sound Sistema a El Registre, però amb una lletra i melodia diferents. És un altre reggae en plan sound system, en el qual, dins la línea del disc, els Ki Sap fan la base i artistes convidats posen la veu. Fantàstica.

Power, es un track amb reminiscències funk. Almenys al principi. I una mica de hip-hop, una mescla revitalitzant.

Babylon System retorna al reggae. Sense paraules. Potser la única pega que es podria fer a aquest disc és que recorre massa al reggae-ragga... Ja sé que és l'objectiu, que Ki Sap sigui una mera backing-band i el reggae fa això més senzill per a convidar artistes. De totes formes es troba a faltar una mica la varietat estilística. Això no treu que els temes que han inclós al disc no siguin de factura gairebé perfecta.

Després, recorren al disc 10 Tone per canviar una mica la dinàmica (que tot just hem comentat que en alguns moments esdevé lleugerament monótona) i es treuen de la màniga l'ska instrumental anomenat igual que el disc. Per cert és un tema genial. Amb un solo de guitarra eléctrica esfereïdor!

I tornen al reggae amb Fuego van a tener, en aquest cas el cantant l'afronta amb una versió més melódica, menys ragga. Un bon tema.

Acte seguit, un gran Stepping out of Babylon, un tema que personalment m'agrada molt. Un ska molt clàssic tot i que bastant ràpid, que recorda molt la sonoritat jamaicana dels anys 60... Amb el segell personal de Ki Sap. Un tema amb majúscules. Nights of València!

També coneguda com Més Fort Cauran, sóna Palabras Sonido y Poder. Un reggae més afegit al compte d'aquest disc, amb la bella factura que ens tenen acostumats aquests nois. Una mostra més de la magnitud artística assolida per Ki Sap amb els anys i els discos!

I de mica en mica, de reggae en reggae amb alguna pinzellada exòtica de ska o funk o altres coses rares ens acostem al final del disc. En concret el penúltim tall, L'Horta Free Style, com bé descriu el títol, és un ragga Free Style. Alguns dels intérprets que participen al disc demostren la seva habilitat en el Free Style.

I finalment, tancant aquest disc, hi ha Wakkambon.
Un tall de més de vuit minuts. Amb un fort component instrumental a la intro de 2 minuts, comença un homenatge a la ganja. Amb un recordatori a Sugar Minott inclós. Poc a poc van passant tots els que participen al disc...

I s'acaba així, de cop. Com un coitus interruptus.
Deixant enrera un disc gegant, potser una mica massa abusat de reggae-ragga però fantàstic tanmateix. Un disc que suposa la re-culminació musical d'una banda amb una trajectòria tan fantàstica com peculiar, des del power-ska-punk guarro al reggae-ragga-ska de qualitat!

10 Tone, Ki Sap

2008-07-28T08:08:00.000+02:00

10 Tone és el quart disc de Ki Sap, publicat l'any 2003.
Com diu la declaració d'intencions del disc, 10 Tone vol ser un reflex de les influències musicals dels 10 components de la banda, que composen el conjunt musical que Ki Sap representa. En aquest disc el català pràcticament desapareix de les lletres del grup, la qual cosa és molt trista. En canvi a nivell de qualitat musical segueix la trajectòria positiva. Sincerament no crec que hi hagi cap relació entre una cosa i l'altra! :D

El primer tema es titula igual que el disc, 10 Tone. Un tema instrumental que no sé per què em recorda moltíssim l'Echo 4+2 amb què Bad Manners sempre obre els seus concerts. En qualsevol cas em sembla un tema fantàstic. Sobretot tenint en compte la meva predilecció per Bad Manners. Per cert, d'aquí a uns dies em tocará parlar de l'esplèndid concert de Bad Manners a la Gruta 77!

El següent tó (tone) es titula Where you go, amb el qual es fa la primera aparició de l'anglés en els idiomes musicals de Ki Sap. Un ska clàssic però rapidet que enllaça perfectament en un tema molt animat i alegre. Molt descarat, i amb gran qualitat! On s'aprofiten perfectament els matissos dels timbres de veu femenins i masculins.

Acte seguit, Respeto conforma el tercer color del disc. Un reggae amb molta personalitat, amb molta presència de la guitarra. I un recitat molt en pla ragga...

El quart track del disc és molt guitarrer. Niños soldados, un tema punk-hardcore... Una sonoritat clarament inusitada en el grup, que tot i així interpreta molt bé, emprant els vents per donar cos a les guitarres. La temàtica del tema és prou evident.

Stop repression (parte 1) es el que jo anomeno un divertimento, en el que en poc més d'un minut, una base musical que no sé definir acompanya un recitat en plan hip hop.

I La dolce vita és el sisé tall. Un tema que comença a un ritme que em recorda el foxtrot o algo així, però que després, a mitja cançó canvia radicalment cap a un ska ràpid sobre el que naveguen els vents amb seguretat i decisió. Un tema, aixó si, instrumental.

El seté és Hazme Caso, un reggae-ragga-muffin. Més notes de color a la sonoritat Ki Sap. Una passa endavant més en el repertori. Amb un bon solo de teclat (i això que el teclat no és el sant de la meva devoció). Un tema més que interessant!

Muerte en el paraíso és la següent. Un tema de ritme llatí (com salsero) amb guitarres distorsionades. Una altra tonalitat diferent, que dóna color al conjunt del disc.

El nové és Una nit a Kingston, un ska-jazz instrumental amb un saxo tremendo. Un tema formidable. D'aquests que no poden faltar a un bon disc d'ska.

I per tancar el disc, Rub a Dub Soldiers, un tema ragga molt ben trobat. Un Dance Hall que tanca un disc amb moltes sonoritats i matissos, que mostra l'amplitud de mires d'un grup que poc a poc ha anat creixent fins a la gran culminació que es plasma en el disc que comentaré en el próxim comentari:

Ki Sap meets Valencia All Stars

Un disc enregistrat en directe amb la colaboració de figures molt importants en l'escena ska-reggae-ragga (jamaicana de fet) de València.

Rural Style, Ki Sap

2008-07-26T10:24:00.000+02:00

El tercer disc de Ki Sap porta per nom Rural Style, i és l'inici de la renovació musical que han portat el grup a ser considerat per mi com un dels que millor música jamaicana fan actualment a la península ibérica.

El disc, publicat l'any 2001, s'obre amb El ritme de ningú. En realitat és una breu intro on de forma recitada una veu masculina explicita el manifest musical del grup. La música de fons, ska, mostra ja una evolució musical notable amb una major influéncia dels vents. Els vents ja es senten més que les veus. Es perceb la major cultura musical de la banda, recordant en alguns moments sonoritats NYSJE o TSPO, o fins i tot dels pares, Skatalites, actualitzats convenientment.

El següent tema és En la vida, i s'inicia amb una batucada molt refrescant (la qual cosa té gràcia si es té en compte que estic a Madrid en ple juliol, en bañador intentant sobreviure a un calor infernal). La batucada dóna pas al tema després de més d'un minut, i l'alegria principal es sentir a la cantant dir "Calypso!!!" i comprovar que efectivament estan afegint colors a la paleta musical del grup. Potser la veu de la cantant no és formidable, però el conjunt guanya minut a minut. I de cop ska! Power ska... "En la vida en la vida... sempre has dit que fera alló que jo volguera..." Canvis de ritme fantàstics. Ep nois! Això ja és una altra cosa! :D I les lletres progressivament van sent menys trivials...

Acte seguit, un sampler dóna pas a Ruedan las cabezas. Els vents transicionen amb el ritme reggae com una explosió i així comença la primera cançó en castellá del grup fins ara. Un tema prou interessant, amb temàtica anti-sistema també. Amb incursions en el ragga-muffin. I alguns samplers més a mitja cançó.

Jamaica Sun és la següent cançó. Aquesta personalment m'encanta. Pels canvis de ritme entre el reggae tranquil, l'ska mig-temps i la explosió final ska. La temàtica és evident mirant el títol. Aquesta cançó al meu entendre és fantástica. Contagia bon humor i bon rollo. I els vents són realment rítmicament contagiosos. Una cançó, al meu entendre, gegant, que unifica el power ska del grup amb matissos diversos que l'enriqueixen considerablement.

La següent és Le petit poisson. El petit verí. Un power ska punk amb control, com a justa evolució de l'estil dels dos discos posteriors peró amb el control adquirit per l'evolució i l'experiència de la banda. Amb canvis de ritme, matissos melódics interessants i els vents. I fragments purament punk perfectament recolzats per la secció de vents donant més força musical. I fragments en francés...

¿Qué es lo que apesta? és el que intenta contestar el següent tema. Un tema que fa una incursió en el món del funky, amb tocs punk. Un altre tema en castellà que per desgràcia va substituïnt el català en les lletres del grup. La temàtica anti-sistem: la mentida... Això és el que fa pudor.

Un altre sampler inicia Vigila tus pasos. Els primers compassos a ritme reggae, amb uns vents que fan valer la seva llei. "Vigila tus pasos, llaman a tu puerta, buscan carne fresca". Un tema reflexiu... Anti-sistema... "La libertat no se mendiga, se coge"

Enllaçant perfectament amb el tema anterior, una intro reggae ens porta a un ska ràpid que porta per nom Hi ha qui menja. Els vents porten la veu cantant fins que entra la veu femenina... Una altra mostra de power-ska ben fet (en contrast amb els dos primers discos). Predominància dels vents, lletres curtes i clares, i de temàtica anti-sistema: "Hi ha qui menja, hi ha qui no, hi ha que fa la revolució". I tocs més calmats que permeten canvis de ritmes apropiats, i algún solo de saxo més que necessari...

I després entra com una moto Ki está ci tio?. En un ritme Calypso molt agradable el cantant va gairebé rapejant les estrofes de la lletra... Surcant el ritme calypso governat pels vents. Un bon tema, si senyor.

Hasta que todas estemos libres. Cant feminista (Ki Sap in da house) a ritme reggae... en un principi! Perquè amb els canvis de ritme que per sort incorporà la banda res no és previsible. El toc punk no falta en aquest tema fortament reivindicatiu (sobretot en una societat tan malalta on cada setmana moren dones en mans dels seus marits, en un món on encara hi ha societats en les que les dones són tractades com esclaves). I el gran homenatge a la mítica "Get up, stand up" del gran Marley per iniciar el final de la cançó.

I per tancar el disc, el tema Ska Friends. Un altre regal instrumental d'aquesta banda que poc a poc, com estem veient ha anat trobant el seu só dins de la qualitat sense deixar de banda en cap moment el component social i reivindicatiu de les seves lletres. Només una nota final en la crítica d'aquest disc: Ska Friends es un tema massa genial!

Próxima Entrega: 10 Tone

KI SAP, segon disc auto-titulat

2008-07-24T07:14:00.000+02:00

Aquest disc el vaig escoltar quan tot just acababa de sortir del forn a l'FNAC de l'illa i no em va convèncer gens, ni com a disc, ni Ki Sap com a grup. El disc va ser editat el 1999, primer any de la meva estada universitària a Barcelona.

Ara, gairebé 10 anys després aquí em teniu, comentant-lo al meu blog i considerant el grup com un dels millors de l'escena ska actual.

El disc comença amb Ki Sap, una cançó titulada com el grup i com el disc. Tema instrumental introductori. Com sempre dic és imprescindible per a tot disc d'ska que s'aprecïi fa falta un tema instrumental. El motiu és simple, només com a simple homenatge a l'ska jazz dels orígens jamaicans. Aquest tema és prou bo!

El següent tema és Mr. President, en aquest tema Ki Sap abandona una mica les sonoritats més ska-punk del primer disc per oferir un ska més tranquil i reflexiu, amb una lletra reivindicativa igualment. Aquest tema si que demostra una major maduresa musical quan se'l compara amb el primer disc de Ki Sap. Els canvis de ritme i el power-ska-punk no falten, i encara es poden percebre les importants influències de Skaparàpid.

Acte seguit sóna Al dia següent no em vaig poder alçar, amb una intro ragga que dóna pas, mitjançant canvis de ritme interessants, a un power-ska que si que recorda molt al primer disc. Temática marihuana i festa. Recordo clarament que temes com aquest varen fer que no m'emocionés aquell disc, aquella tarda de 1999. Ara té la seva gràcia històrica, però insisteixo, Ki Sap ha fet coses molt més interessants!

Mira quina trola, es un power-ska anti-sistema que també segueix molt en la línea del primer disc. Potser el més destacable d'aquest disc és la formidable millora en la producció del disc. I a nivell compositiu un augment dels canvis de ritmes en les cançons que els aporten uns matissos més interessants en la seva evolució musical. També destaca una major importància de la secció de vents, que demostra que el grup avança en el camí correcte.

El que és evident és que el grup, en l'estel·la de Skaparápid encara s'havia de trobar a si mateix.

I arriba Saler Beach al disc. Un tema que només sentir-lo començar ja denota un caire molt diferent. Un interessant puntejat de guitarra que dialoga amb els vents, canvis de ritme insolents... Un ritme ska més tranquil... Aquesta cançó aporta una mica de llum al disc. Sense ser extraordinària.

El següent tema és un re-enregistrament d'un tema del primer disc, Marihuana on estàs. Recuperant el power-ska-punk més guarro del primer disc. No aporta res.

En canvi, L'horta instrumental és l'altra cara de la moneda. Un bon tema instrumental, que això sempre és símptoma de bons músics. Moltes vegades els cantants són el principal problema de l'ska. En aquest tema la guitarra és la protagonista, amb la melodia principal, secundada pel teclat i amb el recolzament dels vents. Una demostració del potencial del grup en aquest disc. De fet, LA demostració.

Però Respira et torna a la dura realitat del power-ska. Però en aquest cas he de reconèixer que si que el tracten amb una certa originalitat. Una rapidesa acompanyada d'una lletra repetitiva que si que crea una sensació d'asfixia interessant. Amb els canvis de ritme ben trobats. El tema power-ska més interessant del disc. Potser també destaca el creixent protagonisme dels vents en el tema.

I el disc acaba. I ho fa amb power-ska-punk. Avora Barranc. En la línea dels temes power-ska-punk d'aquest disc. Notablement més interessants que els del primer disc. Aprofitant canvis de ritme i solos instrumentals. Afegint matissos de sonoritat. La lletra continua sent fluixa: els perills de la vida d'excessos et porten a la vora del barranc.

I així acaba el disc que em va decepcionar. Mirant enrere ho entenc.
I mirant endavant entenc la fantástica evolució del grup.

Próximament: Rural Style.

L'Horta Ska, KI SAP

2008-07-22T07:12:00.000+02:00

L'Horta Ska va ser el primer treball de Ki Sap. Va ser publicat el 1998 pel segell independent 45 REVOLUCIONS i consta de 10 temes d'estil ska-punk, un estil molt proper a els desapareguts Skaparapid, fins i tot en la semblança de la veu de les cantants d'ambdós grups.

El disc s'inicia amb una Intro instrumental, molt alegre i divertiva. Festiva. Però ja deixa entreveure que la qualitat d'enregistrament d'aquest disc no és la més desitjable.

Acte seguit continúa amb Gal-tada, un tema ska-punk amb molta presència de la veu cantant i en la que els vents queden per desgràcia a un segon pla. Un tema relativament poc interesant, amb temàtica anti-sistema.

El tercer tema del disc és Jo Preferesc una Cervesa, també un ska-punk ràpid... Un d'aquests temes que totes les bandes d'ska sempre fan: un homenatge a la cervesa en contra de totes les cabòries de la societat. Aquests temes son temes curts i molt ràpids.

Després ve R que R, en un disc que es massa evident que es tracta d'un primer disc / maqueta. Per sort aquest grup va patir molts canvis en la formació i el seu so va anar evolucionant, com ja veurem, cap a sonoritats més enriquidores i de més qualitat. R que R es un reggae ecologista. També una temàtica molt típica. Potser fins ara és el tema més interessant del disc. Pel canvi de ritme sobtat i per l'aire tropical que li dòna el teclat.

Dintre del nivell de lletres típiques, (i per tant poc originals en certa mesura) arriba el tema El Verd No És El Color de L'Esperança un altre ska-punk en aquest cas dedicat a la guàrdia civil. En aquest tema fins i tot es permeten recitar-ne un tros. Escoltant de nou aquests temes més a poc a poc es pot percebre la notable trajectória i mutació musical d'aquest grup... No hi ha color entre el primer i l'últim disc. Si segueixen millorant a aquest ritme no tenen sostre...

Dum Drurum Dum Dum és una altra cançó ska-punk amb contingut social. En aquest cas tracta la manipulació i la contaminació mental que provoca la publicitat.

El Món D'uns Quants, comença amb una intro de guitarra molt interessant i amb un ritme proper al rocksteady interessant... Amb algún canvi de ritme interessant Denúncia social de les desigualtats, la falta de llibertats i la falta de solucions. (Que no ixquen, que es podrixquen!).

El següent tema és més del mateix power ska-punk... Un tema més anti-sistema: contra l'estat Acció Directa. A aquest nivell no hi ha molt més a dir sobre els temes, ja que sense deixar de ser interesants, ni la qualitat de so destaca, ni la qualitat musical, ni la originalitat de les lletres ni la originalitat de la temàtica de què tracten.

El resum és que es tracta d'un interessant disc de debut però molt llunyà d'allò que ha convertit Ki Sap en un grup mític, a aquestes altures.

El penúltim tema del disc, era un tema que no podia faltar en un grup d'aquest tipus: l'homenatge a la Marihuana. No m'extranya que posteriorment hagin tingut tendència a renegar d'aquests primers temes, guanyant en qualitat en tots els àmbits. Mentrestant, com a penúltim tema del disc trobem Marihuana, On estàs?. Amb frases increibles com "La Marihuana és fonamental per a l'equilibri intelectual".

I per acabar el disc, amb dos "mexicans" a la intro trucant a la casa blanca, comença Ja ho deia ma tia. Un tema punk-ska pro-anarquia.

En resum, un disc interessant com a curiositat històrica dels orígens d'una banda que actualment fa una música radicalment diferent, sense oblidar les arrels jamaicanes que mai no han abandonat a Ki Sap.

Próximament: Ki Sap (auto-titulat)

KI SAP, el reducte jamaicà de València

2008-07-21T09:20:00.000+02:00

Amb permís dels Obrint Pas, que evidentment estan a una altra òrbita, puc dir sense cap pudor (sobretot després de la trista dissolució de Skaparrapid l'any passat) que KI SAP és el gran referent actual de la música jamaicana a València.

Per començar he de reconèixer que KI SAP ha estat un dels meus fracassos més sonats com a crític de música jamaicana. Un dia vaig tenir entre mans el seu segon disc, auto-titulat i vaig escoltar-lo (a la FNAC de l'Illa Diagonal a Barcelona) i no em va fer el pes. Potser perquè en aquell moment no estava preparat. O simplement perquè aquell treball dista molt del que han fet després.

Ara, gairebé 10 anys més tard tinc a l'ordinador tota la seva discografia fins al moment, i els considero un dels grups més interessants de l'escena actual. Per desgràcia encara no els he vist en directe i espero amb fruïció que en algun moment toquin a un lloc proper a la meva ubicació per tal de poder gaudir d'una nit de bona música jamaicana.

Mentrestant, em limitaré a "copiar" de forma adaptada la biografia de la banda que està disponible a la seva pàgina web

KI SAP

KI SAP naix l’any 1996 a l’Horta (València). El 1998, després de desenes d’actuacions (quasi sempre solidàries), graven el seu primer treball entre juny i juliol en format K7 amb 10 temes originals i el títol de L'HORTA SKA, enregistrat a l’estudi CAMBRA (Real de Montroi), produït per KI SAP i editat pel segell alternatiu 45 REVOLUCIONS. Aquest treball ja duu 2000 còpies editades.
Durant un temps la banda experimenta canvis en la seua formació, però açò no la impedeix d’anar a festivals a Barcelona, Tarragona, Múrcia, Albacete, Alacant, Castelló i València i les seues rodalies.

L’abril de 1999 graven el seu segon treball amb el nom de KI SAP, amb 9 temes originals, als estudis DSP (Quart de Poblet). Aquest treball és produït per JOSVI
MUÑOZ i KI SAP en format de CD, remasteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA (València) per J. SHIPLEY. Editat pel segell alternatiu PROPAGANDA PEL FET (Manresa).
En aquest disc destaquen cançons com "A vora barranc" amb la col.laboració de JIPI, cantant d’SKAPARAPID, "Al matí següent no em vaig poder alçar" amb la col.laboració d’ELENA, cantant d’SKALOPENDRA. D’aquest CD es duen editades 3000 còpies. En aquest temps KI SAP és cridat a molts festivals destacant la col.laboració en la presentació del 3r treball d’SKAPARAPID a València i Barcelona. A partir d’aquest moment diríem que el canvi és més radical, explorant nous camps com el calipso, Reggae, Funky, Hip- hop … conjuntament amb l’ska més clàssic, sense perdre mai els seus orígens d’ska adrenalínic, ska punk. A banda del canvi musical hi ha canvis a la formació, creix la banda i açò enriqueix el nivell
musical i el nivell del directe.

El grup continua sent cridat per participar en festivals a Euskal Herria, Madrid, Mallorca i les ciutats anteriorment esmentades, sense abandonar el seu compromís amb els col.lectius locals de lluita social.

L’abril del 2001 es grava el 3r treball de KI SAP titulat RURAL STYLE, amb 12 temes originals enregistrats a EXPERIENCE STUDIO i masteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA per J.SHIPLEY. També ha sigut autoproduït, editat per PROPAGANDA PEL FET i KKO RECORDS (nou projecte per l’autogestió de la música a València).
Aquest nou treball inclou temes de problemàtica social com les presons, la pobresa, la globalització... amb ritmes fusionats del del Ragga al Hard-core, passant pel Funky i l’Ska. D’aquest disc, RURAL STYLE, destaquem una completa secció de vents i dues veus més, reforçades pràcticament per la resta del grup. Fem menció de la col.laboració de membres d’SKAPARAPID com els cantants (JIPI i CARME), els vents (CHONI I MIGUE) i el guitarra (DANI). Amb més de 200 concerts a les esquenes, KI SAP, continua present a l’escena musico-social combativa, amb noves espectatives cap a un futur, cada cop més sòlid.

10 TONE és el següent disc de la banda. En ell es va voler plasmar els 8 anys d’existència de la banda. 10 TONE, 10 temes, 10 components, 10 maneres diferents d’entendre la música. Gravat el febrer de 2003 a “STUDIO 54” ( València) per ENRIQUE SORIANO i masteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA per J.SHIPLEY,
produït per ENRIQUE SORIANO i KI SAP. Pots descarregar-te’l de bades a la nostra web, , també s’ha editat a València (SOROLL), Castelló (COMÚ), Madrid (SKP) i Portugal (ANTICORPOS), i es ven a un preu reduït de 5 euros. En aquest disc pots trobar una gran varietat d’estils amb un resultat més perfeccionat i net, amb la introducció de temes amb bases electròniques i profunditzant en el New Reggae i
Dance hall Jamaicà. També tinguerem la col.laboració de PEDRO DESAKATO i KATY DADA (DESAKATO DADA); Jr. BASSIE, QUEEN SMILEY i SENTO (LLANÇA DE FOC); BURGUER (INSANIA); DANI “ el Cap” (SKAPARAPID); AZIZ EL KANOUN.

Amb Ki Sap meets València All Stars (gravat al Loco Club el 05/02/2005) volem contribuir a la creixent escena reggae/dance-hall que existeix a Valencia, preten promocionar als/les artistes de València i els voltants. Hem intentat apropar-nos al màxim al so jamaicà i per tal d’acondeguir-ho la banda havia de fer de “backing band” al més pur estil jamaicà, però amb la peculiaritat de que la major part dels ritmes que sonen al disc són originals de KI SAP. Per realitzar aquest projecte amb 14 temes hem comptat amb els millors singjeys/cantants de l’escena actual valenciana i amb la col·laboració especial desde Madrid del teclista i la cantant de la banda de reggae Desakato Dada. La producció del disc ha estat a càrrec de Enrique Soriano, Dani Rayos, Rafa Villalba i Ki sap. Tot açò amb l’afegit d’enregistrar-ho en un disc gravat en directe.

Actualment la banda també te un projecte paral·lel totalment instrumental anomenat Shake It Up's SkaBand (Ki Sap Instrumental Project).

En futurs posts analitzarem les cançons dels discs, un a un.

The Pepper Pots

2008-07-04T05:28:00.000+02:00

The Pepper Pots: una vintena de concerts programats per aquest estiu

Actualment, The Pepper Pots està treballant en els temes del que serà el seu nou disc, després de presentar els seus treballs “Swingin’ Sixties” (Brixton Records, 2005) i “Shake it!” (Brixton Records, 2007), en diverses gires europees, al Japó o a Rússia.

Pròxims concerts:

11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. Amb Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.

*******************************************************

The Pepper Pots: veinte conciertos programados para este verano

Actualmente, The Pepper Pots está trabajando en los temas de lo que será su nuevo álbum, después de presentar sus trabajos “Swingin’ Sixties” (Brixton Records, 2005) y “Shake it!” (Brixton Records, 2007), en distintas giras europeas, al Japón o a Rusia.

Próximos conciertos:

11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. con Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.

******************************************************

The Pepper Pots: more than 20 gigs programmed by this summer.

At present, The Pepper Pots is working on new themes for what will be their new album, after launch their albums "Swingin' Sixties" (Brixton Records 2005) & "Shake it!" (Brixton Records 2007) in several European tours, a Japan tour or Russia.

Next shows:

11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. with Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.

For more info:

http://www.thepepperpots.com

http://www.myspace.com/thepepperpots

Les 20 Cançons més buscades al blog

2008-07-03T07:21:00.000+02:00

Si el rei vol corona (5)
Esperant (Obrint Pas) (2)
Monkey Man (Toots) (2)
Bella Ciao (2)
Si me quieres escribir (Canallas) (1)
Edan Nuen Gau Guztian (Skunk) (1)
A Message to you, Rudy (1)
Ramírez (Potato) (1)
Maria Txutxena (Skunk) (1)
De jamaica a Roma (Skatalà) (1)
Llunàtics (Skatalà) (1)
Oh Carolina (Fokes Brothers) (1)
Telefeixisme (Obrint Pas) (1)
The street where I'm Living (MrR) (1)
Beer Friends (DdO) (1)
Israelites (Dekker) (1)
O Neure Herri (Skalariak) (1)
Te quiero (LGOR) (1)
Vientos de libertad (DdO) (1)
Ah it Mek (Dekker) (1)

Els 15 grups més buscats a aquest blog

2008-07-01T15:29:00.003+02:00

Belda i el Conjunt Badabadoc (17,3%)
Desmond Dekker (12%)
Canallas (12%)
Obrint Pas (10,34%)
Skunk (8,62%)
Skatalà (8,62%)
Discípulos de Otilia (8,62%)
Dr Calypso (5,17%)
Toots And The Maytals (3,45%)
The cabrians (3,45%)
Pato Banton (3,45%)
Potato (1,73%)
Syphossis (1,73%)
Folkes Brothers (1,73%)
Delroy Wilson (1,73)

Impressionant: Guns of Navarone amb Ukelele i Melòdica!!!!!

2008-06-16T15:14:00.000+02:00

Disc de Tribut a Madness

2008-06-12T16:14:00.002+02:00

MADNESS serán l'objecte d'un album de tribut que ja està planificat, que està essent recopilat per la discogràfica francesa Big 8 Records amb la col·laboració del club de fans francés no-oficial. Tots els artistes que estiguin interessants en enregistrar una pista de Madness per al disc, que està previst per a ser publicat a la Primavera de 2009, estan convidats a posar-se en contacte amb la discogràfica Big 8 Records. ( big8records @ wanadoo . fr)

Esperant, Obrint Pas

2008-06-01T15:06:00.002+02:00

ESPERANT (OBRINT PAS)

Esperant verue la mare,
esperant q arribe el pare,
esperant que algú t'escolte,
esperant que no es barallen,
Esperant anar a classe,
esperant passar l'examen,
esperant els primers crits,
esperant dormir les nits.

Esperant...

Esperant a que el cos cresca,
esperant ser una tempesta
esperant que ell et mire,
esperant que ella et cride
esperant a fer-te dona,
esperant ser una persona
esperant a viure plena,
esperant véncer la pena

esperant...

I quan arribe l'hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia
Ennuaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa d'un nou dia

I quan arribe l'hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia
Em faré fort en l'àrea de la mentida
i encendré dins la pupil·la
el somriure d'un nou dia

Esperant a ser la mare,
esperant que arribe el pare
esperant el primer fill,
esperant a ser l'espill
esperant a l'enyorança,
esperant tenir esperança
esperant amor i plena,
esperant véncer la pena

Esperant...

TRADUCCIÓN:

ESPERANDO

Esperando ver la madre, esperando que llegue el padre
esperando que alguien te escuche, esperando que no se peleen,
Esperando ir a clase, esperando pasar el examen,
esperando los primeros gritos, esperando dormir por las noches.


Esperando...

Esperando que el cuerpo crezca, esperando ser una tempestad
esperando que él te mire, esperando que ella te chille
esperando a hacerte mujer, esperando ser una persona
esperando vivir llena, esperando vencer la pena.


Esperando...

Y cuando llegue la hora de la huida
romperé con esta vida y con su hipocresia
Curaré la herida de la vida
y bailaré la melodia de la danza de un nuevo dia.

Y cuando llegue la hora de la huida

romperé con esta vida y con su hipocresía
Me haré fuerte en el área de la mentira
y encenderé dentro de la pupila
la sonrisa de un nuevo dia.

Esperando a ser la madre, esperando que llegue el padre
esperando el primer hijo, esperando ser el espejo,

esperando la añoranza, esperando tener esperanza
esperando amor i llena, esperando merecer la pena.
Esperando...

Go, Bad Manners

2008-05-26T09:07:00.001+02:00

Go

"This is the end", it's the letter I'm a-sent
To tell you why, true love will always die

I gotta go now, and never come back

No time to cry, so dye your purple eyes
We don't know why, we never realized.

I gotta go now, and never come back

My dream has gone, straight lines take me home
to the red lights, into the blackest night.

Bad Manners
Heavy Petting / Don't Knock the Baldheads

Nou DVD de The Clash

2008-05-20T08:03:00.000+02:00

THE CLASH estan a punt de publicar, si no ho han fet ja, un DVD en directe presentant videos extrets de l'archiu de l abanda pel director Don Letts. 'The Clash Live: Revolution Rock' presentará 22 tracks en directe, alguns d'ells extrets d'actuacions de la banda a la televisió i de l'últim concert del grup, lany 1983. features twenty-two live tracks, among them extracts from TV shows and the band's final gig in 1983.

Nou cantant per UB40

2008-05-19T14:43:00.003+02:00

RememberTheEighties.com informa que els

UB40 han anunciat que després de que Ali Campbell (cantant) deixés el grup, el seu nou cantant serà Duncan Campbell, germà del seu ex-líder Ali. Ali ha comentat recentment que la seva relació amb el seu germà s'ha vist perjudicada per aquest fet...

Malatesta a la Carpa del Circ Bover

2008-05-11T01:01:00.002+02:00

EN UNA CARPA DE CIRC!!!

2 FESTAS-CONCERT DE MALATESTA

CARPA CIRC BOVER

PARC DE LA MAR DE PALMA

16 Y 17 DE MAIG DE 2008

DIVENDRES 16 AMB MOSTROS

DISABTE 17 AMB WONDERBRASS

A més de sorpreses i convidats especials.

A les 20 H y per 7 euros.

L'AFORAMENT ÉS LIMITAT

Aconsellam reservar

www.malatesta.info

També es pot comprar l'entrada

www.malatesta.info

Escolta'ns al:

www.myspace.com/lamalatesta

MALATESTA, nascut de les cendres de La Gran Orquesta Republicana...

Salut!

Deskarats i Toasters a la Sala Caracol

2008-04-26T00:22:00.001+02:00

Per fi una alegría a la capital!
Me n'assabento que el dia 18 de Novembre de 2007 toquen els Deskarats per fer de teloners als Toasters a la Sala Caracol.
I amb alegría i premeditació compro les entrades de rigor per anar al concert.

Del concert poc se'n pot dir....

D'una banda els Deskarats, obrint la nit i aconseguint que el públic enbogeixi amb una mostra fantàstica del seu repertori resumit en un disc llarga durada i dos maxis... Prínceps de Pallumba, Calor Tropicals, Skarface, Go to Lloret.. (Per cert que ara acaba de sortir el seu nou llarga durada, produït al igual que els dos últims CD, per Bucket dels Toasters i que porta per nom disseminat s/n).

He de dir a més que hi ha coses que fan que un grup (d'ska) sigui més gran, especialment més gran. I una d'aquestes coses és que en ple madrid toquin temes (o temassos) de dos grups de la dimensió de Skatalà o Decibelios. I clar, jo vaig embogir... Així, entre Fotuts Errors Judicials, me Vuelvo Loco por el Alcohol i me n'acabo anant de Jamaica a Roma (via Budapest). Amb alló en tenía prou. Però no era tot.

Perqué tot just després de Deskarats eren ni més ni menys que uns Toasters (ara establerts a València, almenys el seu líder Bucket) els que pujaven a l'escenari per a fer una barreja dels temes clàssics (Decision at Midnight, Social Security, East Side Beat, Shocker) amb temes del seu últim disc, One more bullet, del qual ja se'n parlarà en el seu moment!

Els Toasters, malgrat ja no ser el que foren, segueixen sent molt grans...

En resum, una nit genial. I malgrat pugui semblar estrany, començo a veure als Deskarats com un dels grups més emblemàtics de l'ska de casa nostre als pròxims 10 anys, juntament amb uns The Cabrians que están fent moltes coses i ben fetes!!!!!

El temps dirà!

El retorn de THE SPECIALS???

2008-04-14T15:09:00.004+02:00

No pot ser.... No m'ho crec...
Però la veritat és que al mitjà de música dels 80, RememberTheEighties.com apareix la següent notícia:

THE SPECIALS pensen reunir-se per a un tour a finals d'any, segons declaracions del seu cantant TERRY HALL a la BBC. Les dates encara han de ser anunciades, però s'espera que tinguin lloc al Setembre o a l'Octubre. Mentrestant la banda pubicará un estoig CD + DVD "The Best Of The Specials", que presenta tots els seus hits amb vídeos inclosos, aquesta setmana.

De totes formes, NEVILLE STAPLE ha puntualitzat sobre les especulacions sobre la posible reunió de la banda en realitat es tracta d'una reunió dels membres originals de THE SPECIALS, en la que han parlat, han assajat junt i han parlat, però que encara estan considerant la viabilitat d'un tour complet de reunió. No és d'extranyar ja que Neville Staple ha estat un dels membres més actius i que més feina ha fet en solitari per mantenir-se al capdamunt de l'escena skatalítica... De totes formes, esperem que les trobades desprenguin bones vibracions i poguem gaudir de THE SPECIALS en directe i al natural de nou, malgrat el pas dels anys.

Més desavinences a UB40

2008-04-11T00:36:00.002+02:00

Si fa uns dies informàvem que Ali Campbell, cantant i líder d'UB40 havia abandonat la banda per desavinences en la gestió dels negocis del grup, ara un altre component de la banda segueix els seus passos. Es tracta de Michael Virtue, que també ha deixat la banda en senyal de solidaritat amb el ja ex-cantant Ali Campbell. Virtue ha declarat literalment que "no puc treballar més amb l'equip gestor i m'uneixo a Ali Campbell en la seva investigació de la gestió dels afers i negocis de la banda'.

Concert Skalariak final de Gira 2007 a Barcelona

2008-03-27T07:47:00.000+01:00

Em vaig agafar un cap de setmana i em vaig gastar 1oo euros per anar des de Madrid a Barcelona per anar al final de gira d'Skalariak a Barcelona, a la sala Razzmatazz.

El concert va servir a Skalariak per enregistrar un CD/DVD en directe (hi sortiré jejeje!!!!!).
L'audiència de públic va ser impressionant, amb un ple total amb fins i tot la revenda exhaurida.
La Sala Razzmatazz fins a dalt. I el concert, impresionant.

Com a tota la gira, el concert estava dividit en tres parts, cada una de les quals iniciada per una de les ja conegudes Sarrera... I formant una selecció de les grans cançons del grup. Temes i temassos (em puc equivocar perquè fa molt de temps i la memòria juga males passades): Anti-canción, Corazón Rebelde, Hartu, Rude Control, Global Musik, A buen ritmo (i el públic embogit), Oligarquía, José República, Errainuaren modura, Nuestra manifestación, Todos los hintxas, Vodka revolución, SRK, La maquina ska (pa mi esta sobra... hay de mejores), Luz Rebelde, Ruido, Fuego, Emakume askea, Naturarekin bat, Puto Alcohol, Jaia, Despídeme, Segi, segi, segi..., Sólo vivir, Corazón Rebelde. I alguna més que es va quedar fora del DVD. (Per cert, encara me l'he de comprar el disc!!!)

Un concertàs que segurament tanca una etapa i esperem que en comenci una altra de més llarga i constructiva.

PS: PEr cert, el concert va ser molt més genial que el que varen fer a Madrid amb motiu de la mateixa gira!!!!! EL públic va respondre molt millor i la sonorització va ser gairebé perfecta. Genial! Mireu que ho trobo a faltar!