23 d’octubre 2009

Ki Sap at new rocker's studio


I avui sense que serveixi de precedent, toca la crítica de l'últim disc de Ki Sap, que precisament fa només uns mesos que és disponible.

Ki Sap té tots els seus discos penjats gratuïtament a la seva web


en una demostració de coherència ideológica.

Ki Sap at new rocker's studio (2009) és la següent passa lógica després d'una evolució sense massa precedents que portaren el grup de transformar power-ska reivindicatiu a un excels reggae-ragga amb pinzellades de ska formidable.

El seu últim disc com a Ki Sap, (Ki Sap meets València All Stars) enregistrat en directe i amb importants colaboracions del món de la música jamaicana i el hip-hop del País Valencià, varen decidir consagrar un parell d'anys al seu projecte instrumental (The Shake it Up's) i ara retorenen amb el depurat estil propi (marca de la casa) Ki Sap.

El disc comença recordant que el problema de les societats i relacions competitives es que Todos quieren ganar. Un reggae reflexiu. "El pez grande se come al chiquitín..." Una crítica a la societat actual... "Aquí mucho hablar pero sólo miras por ti".

El segón tema és Con mi spliff, que comença amb un sampler. Aquest és un reggae-ragga més rapidet que l'anterior. De temática marihuana. Un d'aquests temes que no et deixen estar quiet. I amb aquest tema (amb spliff o sense) qualsevol es sent ok.

I amb una intro una mica rockera, Ki Sap ens convida a ballar amb ells. Dance With Me. Un ska de mig temps (com a mi tant m'agrada dir). En un estil molt setentero-soulero que molt bé podria combinar amb The Pepper Pots.

Amb un aire de misticisme entra el reggae. El sents? Siento el reggae. Un reggae mogudet, al més pur estil d'aquesta etapa més recent dels Ki Sap.

Sé el que està passant. Un altre reggae-denúncia de la ambició, la passivitat... Una invitació a seguir lluitant a no perdre l'esperança ni la motivació. Un tall molt delicat.

Amb Police & Thieves de fons, comença la següent intro... I un sampler que demana més valor per a la gent pobre. I l'ska amb un puntejat de guitarra fantàstic comença i si t'has escoltat 3000 vegades el disc de Shake It Up's veus que el tema dels vents és el mateix que Asko Falta Alda, Pau? Però en aquest cas el tema s'enriqueix amb unes veus. I es que Si quieren guerra, Ki Sap els en donarà. Un clar atac a la classe política que són uns falsos. I a tots els elements del sistema. "I si quieren guerra, pues guerra tendrán, metidos en combate no podrán abandonar, con la fuerza de un lion te lo vengo a explicar, si no nos respetas serás el rival"

De Valencia a Trenchtown, Julian Son colabora en aquest reggae. Badman Bizzniz. Con Badman Bizzniz a mi no me vengas. Un reggae més ragga que reggae. "Si no me respetas juegas con fuego". Amb una gran influència hip-hop, un tema molt enganxós. Amb una temàtica molt suburbana.

Porque son Tiempos de Revolución. Samplers. I reggae! "Porque son Tiempos de Revolución. Se acabaron para siempre los tiempos de sumisión." Un reggae revolucionari. El cantant en un registre ragga i uns vents i una secció rítmica de llibre. Académica. Perquè no hi ha més revolució que la bona música.

"Esos fascistas se van a arrepentir. Todo su imperio vamos a combatir". Déjame vivir! Una declaració d'intencions antifaixistes amb un reggae Ki-Sap. "Libre como un pajaro me quiero yo sentir." Que no esgotin la nostra paciència!

I per acabar el disc, TRENCA amb un ska clàssic. Rompe. Bé, clàssic en la línea instrumental, perquè en el plànol de veus, el registre Ki Sap, basat en l'estil més ragga, però perfectament ajustat en aquest track a la musicalitat més ska del grup.

Un disc molt correcte, que segueix la línea iniciada amb Ki Sap meets València All Stars... Que lluny queda aquell power ska cantat per veu femenina. Ara predominen els reggaes amb veus masculines i de tant en tant algun cor femení. Per a mi, Ki Sap, és un dels millors representants de la música jamaicana a la península ibérica del moment, juntament amb The Cabrians, Dinamo...

Un dist molt agradable al que només criticaria per no tenir un tema instrumental, per ser massa curt, i per estar -potser massa- en la línea del València All Stars, necessitant alguna peça una mica més trencadora i innovadora dins de la línea evolutiva del grup. Una línea evolutiva exemplar.

21 d’octubre 2009

The Shake it up's Skaband - Ki Sap Instrumental

Per posar-me al dia de la discografia de Ki Sap, que ja vaig començar amb:

I ja vaig comentar que aleshores, quan vaig fer aquests apunts encara no tenía a la meva disposició el seu projecte instrumental, anomenat

The Shake it Up's Skaband

Que té un disc titulat

KI SAP INSTRUMENTAL

I no hi ha un millor moment que ara per a treure un momentet d'on habitualment no el tinc i escriure una ressenya del disc, que està disponible online a la pàgina de Ki Sap (www.kisap.org) també va ser publicat per la discogràfica d'ska basca Brixton Records.

I dic que no hi ha moment millor perquè el porto al cotxe, cada dia anant a la feina i tornant-ne deixo transportar-me al món del bon rollo i navego per les onades reggae-ska d'aquest formidable disc.

Que comença com una moto per la A2. Un ska de mig temps on els vents surfejen a sobre un ritme d'aquests que es molt rápid per ser lent, i massa lent per impedir moure't al ritme del contratemps... El tema principal a essent intepretat pels les diferents veus... Les fanfarries dels vents, la guitarra eléctrica que és l'instument més destacat del disc, i les contínues exhibicions en un magnífic primer tall... A2 (nom de la pista) es una fantástica invitació al viatge (de carretera, si voleu) que proposa el disc.

El viatge, com no podia ser d'altra manera, ens transporta pel món en BLANC I NEGRE. Un altre ska-jazz de mig temps, molt en la línea clássica Skatalites... Tema, solos, tema, solos i tancament del tema. Saxos, trompeta, saxo, ... En tema que no només serveix d'homenatge al Two Tone, sinó als mateixos Skatalites. Un tema de molt bella factura, en el que el sentiment de fusió predomina, copsant l'essencia d'un estil, d'una época.

De cop, el tercer cop ens fa sentir l'enyorança del que deixem enrera. SAUDADE. I a mi em transporta al mar... Uns primers segons de calma de cop es transformen en una inesperada tempesta skatalitica de vents i percusions... Sento la pluja, el mar que bat insistentment contra les roques. I l'enyoro. Malgrat l'inici calmat, un ska ágil es converteix en el teu guía... I tots el grup en una excel·lent comunió aconsegueix que els batecs del teu cor s'accelerin. Un ska-jazz una mica més 3a ona. El canvi de ritme em deixa sense paraules.

I el quart tall es presenta com un dels meus favorits. La guitarra hi juga un paper extraordinari. I s'entenen molt bé per al tema principal conjunt. Ultraman vs. Dr. Jau. Un títol que defineix perfectament el combat musical entre el formidable guitarra que fa vibrar totes les meves terminacions nervioses, i la contundent resposta dels vents que fa que sigui impossible balancejarme a la cadira, ja sigui de la feina, de casa o del cotxe. Un domini impecable dels canvis de ritme. Després el saxo es qui pren la paraula, però els vents tornen a dir la seva.

Corre! Ens hem de posar a cobert! Això a part del títol del cinquè tema (Run for Cover) és el que semblen avisar a l'intro del tema... Sona a perill... I clar, després ve la persecució... En un tema que també es una demostració de poder musical de la banda, que em recorda a la insoléncia del Dixie i a la negror del jazz.... Un auntèntic Ska-Jazz de ritmes rápids i algun toc veritablement jazzístic com el ritme marcat pels plats... I un cop més, una lliçó magistral per a novatos del món de l'ska, i de la música en general, de com es gestionen els canvis de ritme en un bon tall.

Ara que ja hem conseguit escapar-nos, es l'hora de moure l'esquelet. Shake it up! Mou-te nena! Un tema molt gran, que en un ritme ska de mig temps es permet el luxe de barrejar puntejats de guitarra, amb un temàs de vents, els solos que no tenen nom!, i tot condimentat amb un toc molt especial... Un domini impresionant.

Ask him!
Remember your roots!
Think with your brain, and not with your fucking boots!
Feel your heart!
Be yourself!
Go up! To the top, please!

Aquesta és la declaració d'intencions que es sent a la intro del següent tema. Continuant el nostre viatge, arriba el moment de l'autoservei. Autobeat. Preguta-li, recorda les teves arrels! Pensa amb el cervell i no amb les teves putes botes. Sent el teu cor. Sigues tu mateix. Puja, fins al límit! I el ritme s'accelera... Un ska animadet i un tema que s'enganxa com SuperGlue. Bonica superposició del baix i dels vents.

Però de cop deixem l'autopista per entrar en una carretera rural amb el nostre cotxe... Amb ritme més reagge que rocksteady entrem al NUDILLO ESTERNÓN. Un tempo elefántic que ens permet gaudir de la natura que descriuen els diferents solos que ens acompanyen en aquest fragment del nostre viatge... Un amalgama d'instruments ben avinguts.

I com no podia ser d'altra manera, ens parem a fer una visita a uns amics, mentre sona SKA4FRIENDS. Un tema per als amics, també amb un regust dixie-jazz molt ben mestissat amb la música jamaicana. "Hey brothers and sisters! Are you ready to move your feet to the ska beat ! Ska4friends is around!" I brindo amb una cervesa (sense alcohol que hem de seguir conduint en el nostre viatge pel projecte instrumental de Ki Sap).

"Enjoy the ska fever!" Are you ready for the bugaloo? Un ska ràpid que recorda a l'estil Victor Rice, que convida a aquell que l'escolta a un festival de sons i ritmes, jamaicans, i mundials. M'encanta el recolzament dels vents al ritme, impulsant-lo com un huracà que balla al ritme d'un alegre i saltarina melodia... Nens trapelles fan de les seves... El clima caribeny t'empeny a ballar sense parar. Disfruta la febre de l'ska: estàs llest per al bugaloo?

Sense adonar-te entres a un altre dels grans entre els grans temes del disc. Asko Falta Alda, Pau?. Sens el vent contra la cara... El viatge es fantàstic i esperes que no s'acabi. L'ska-jazz et poseeix. I la guitarra es decideix a reaparèixer. Què gran aquests solos de guitarra... Però els vents es posen gelosos i entren de mica en mica... El vent em torna a pentinar els cabells dins del caos. Molt gran!

I ja al final del nostre viatge, ja per descansar una mica de l'esforç i la fatiga... Un Reggae-Dub, Dub 125, amb la colaboració de Linton Kwesi Johnson. Una peça per a meditar. I encara que tinguis por, per descansar, i tornar a empendre el viatge pel món dels sons jamaicans. Un final tranquil per a un disc que no et deixarà indiferent.

02 d’octubre 2009

Lee 'Scratch' Perry



Ara fa uns mesos se'm va ocòrrer convencer la meva inskaparable amiga i companya de concerts eSka per anar a veure a Lee 'Scratch' Perry a la sala Joy Eslava. (En concret el 25 d'Abril d'aquest any, ara fa ja 6 mesos ni mes ni menys) Els dos teníem certes reticéncies, básicament perquè els dos som molt més skatalítics que reggae-dubbers, però bé, el senyor Perry es molt de senyor i a mi se'm va girar el cap. Volia veure'l encara que només fos un cop i poder ballar una mica al ritme del seu particular reggae.

De Lee 'Scratch' Perry ja n'he parlat diverses vegades en aquest blog (especialment en aquest apunt).

El fet es que eSka i jo estem molt avesats als minoritaris concerts de música ska, i
la plenísima sala Joy Eslava ens va agobiar una mica. Molta gent... Massa pel nostre gust. I a més un tipus de gent que només coneix una part de la música d'origen jamaicà i que a mi personalment en alguns casos em semblava una mica falsa. Desubicada. Com un parell de nenes de 17 anys o 18 que sembla que es sabíen totes les cançons però que la seva forma de vestir em semblava més apta per al Pachà que per al 'Scratch'.

El concert, sense entusiasmarme, em va agradar. El tio es un figura. Un showman en estat pur. Clar que la banda de belgues que l'acompanyava, amb l'ipod per als samplers semblava bastant cutre per als 25 euros que costava.

Al final va ser una experiència que va valer la pena, tot i que sense entusiasmar-se tampoc. I ara puc dir que he vist en directe a l'Upsetter de la Black Ark.