27 de novembre 2008

Xavi Sarrià publicarà el llibre ‘Històries del Paradís’

Propaganda pel Fet! informa

Després de temps treballant entre casa i la furgoneta del grup, el cantant d’Obrint Pas ja té a punt el llibre ‘Històries del Paradís’. Són 24 històries curtes de ficció que ens parlen, com si fossin lletres de cançons, sobre situacions personals i polítiques, espais, conflictes i vivències de gent d’arreu del món. Històries actuals que es viuen dia a dia (i en alguns casos des de fa massa anys) des de Finlàndia a la jungla sud-americana. Reflexions des de la joventut a la vellesa i fins i tot des dels animals a les màquines. El 10 de novembre ja el podreu trobar publicat per Edicions Bromera.

25 de novembre 2008

New York Ska-Jazz Ensemble en la Gruta'77


Després de 2 anys torno a tenir la oportunitat de veure una de les bandes més grans d'Ska Jazz després de Skatalites.

Si Skatalites mostraren el camí des de Jamaica.

Si Rico Rodrigues amplià el camí cap a Europa entre els Jazz Jamaica i els Specials.

Si Tokio Ska Paradise Orchestra representen l'ska asiàtic.

Si a Europa grups com Jazzbo, com Amusic Skazz Band, i com molts d'altres continuaren el camí...

Als EEUU els màxims representants del Ska Jazz són sense cap dubte els New York Ska-Jazz Ensemble.

I l'anunci del seu doble concert a Madrid només va servir perquè jo i la meva amiga Skanskin n'agafessim unes entrades per gaudir del concert.

El concert fou a l'altura de les circumstancies. I fins i tot ens permeterem el luxe de fer-nos unes fotos amb el líder i saxofonista del grup 'Rocksteady' Fred.

El grup va oferir tot el seu repertori de cançons mítiques, de les que a mi m'agrada especialment Buttah...

Tocaren temes de tots els seus discos, i en concret del seu últim, que aprofitaven per presentar en societat.

Reggae, rocksteady, ska... Pràcticament instrumental al 100%.
(Alguna de cantada si que tenen).

La música dels NYSE es d'aquelles perfectes per acompanyar d'herbes i fums.

Però malgrat no fumis, és d'aquesta músic que et sumeix en una espècie de nirvana, sobre la que naveges... El ritme jamaicà com pures ones colpint les roques.

Com podeu veure visc a Madrid i enyoro la mar.

I enyoro la Sala Apolo, tot i que la Gruta'77 és ben digna.

Per sort em queden moments com els concerts de NYSE.

23 de novembre 2008

Kortatu precursor...

Kortatu fue sin lugar a dudas el precursor de los rapados vascos, lo suyo era la sencillez y la honestidad musical. En 1985 sale su primer disco con influencia de The Clash y un sonido cercano al ska. El euskera fue ganando terreno al igual que el compromiso político, siempre tuvieron problemas con la censura. Fue una banda comprometida hasta su disolución en 1989. Esta línea política y comprometida fue la que siguieron muchos de los primeros skinheads en E.H que vibraban al grito del:

“Redskinsen kantua txeki txeki txeki txek txek…”
(Canción Etxerat del álbum Kolpez Kolpe de Kortatu)


21 de novembre 2008

...las raíces del movimiento antifascista y de izquierdas...

...las raíces, las causas del nacimiento del movimiento antifascista y de izquierdas dentro de la escena skinhead son bastante particulares, fruto de una unión que va más allá de fronteras y que une a jóvenes de distintos lugares y procedencia, en un mismo ambiente y bajo un referente tan particular como es la clase trabajadora.


19 de novembre 2008

El Dossier del Movimiento Skinhead en Euskalherria

Aquests dies estic publicant alguns fragments interessants d'un document que ha arribat a les meves mans últimament. El document en qüestió es un dossier anomenat MOVIMIENTO SKINHEAD EN EUSKAL HERRIA. Que en citi alguns fragments no implica que jo estigui d'acord totalment amb tot el que s'hi diu. Una altra cosa és que jo opini que els comentaris són interessants i dignes de reflexió i que tenen una notable relació amb el món de l'ska i la seva història a Europa.

Esper que aquests apunts serveixin per animar comentaris i opinions i que ningú no es senti ofés. També esper que tot comentari al respecte es tracti amb respecte i tolerància. Ja que al cap i a la fi l'anti-feixisme que tots compartim i l'anti-racisme es resumeixen en la tolerància.

Com diuen alguns,

L'ÚNIC QUE NO TOLER ÉS LA INTOLERÀNCIA

PS: Una de les tesis que defensa és que no es pot acceptar l'apoliticitat com una opció. Però a mi això em sembla intolerant. Jo personalment l'únic que em sembla nociu per a la humanitat és el feixisme reaccionari, i el racisme.

17 de novembre 2008

RASH

RASH nace con una clara voluntad de implicar políticamente a todos los skins que se sienten más identificados con una visión militante del movimiento y responde a los skins apolíticos que la política forma parte de nuestras vidas. Los apolíticos son skins que rechazan tomar parte de la lucha, pero que quieren formar parte del movimiento, aún sin importarles que esa unidad se cree a expensas de la existencia de fascistas que usurpan nuestra identidad.

Frente a la latente politización del movimiento, aparece a mediados de los 90 una tendencia iniciada en Europa, que preconiza un retorno a los orígenes, entendiendo como orígenes el culto a la estética y la música. La aparición en el año 1991 del libro Spirit of 69. A Skinhead Bible (Espíritu del 69, una biblia skinhead), escrito por un skin escocés llamado George Marshall, supuso sin ninguna duda el punto de partida para una visión despolitizada de la escena skinhead original, viviéndose un retorno, más bien retroceso, al pasado que tuvo como fuente referencial único el libro de Marshall. En todo momento la idea principal sobre la que se fundamenta el libro, es que la política no ha hecho más que crear problemas y divisiones dentro de esta cultura, lo cual les sirve a los apolíticos/as para tomar como ejes tres vertientes: la música, la vestimenta y el “way of live”. Así que bajo una idea básica del apoliticismo, se adscriben skins que rechazan la presencia de la conciencia política y la militancia antifascista dentro del movimiento, agarrándose a unos ejes tan banales como los mencionados.

15 de novembre 2008

De SHARP a RASH

...en 1986, se crea en New York el primer núcleo de lo que se conocería como SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice), como respuesta al alcance mediático que tuvieron las apariciones de miembros de WAR (White Aryan Resistance), popularizando el estereotipo que vinculaba a los skins con el fascismo. El encargado de importar esta idea a Europa en 1988 fue Roddy Moreno, cantante del grupo The Oppressed. Los postulados base del SHARP eran la oposición frontal a cualquier forma de expresión racista o fascista, la reivindicación del auténtico origen del movimiento y la no violencia. Rápidamente la idea se extiende por gran parte países europeos. Allí donde la presencia fascista era más fuerte fue precisamente donde SHARP apareció con más fuerza.

Cabe subrayar un elemento que no podemos obviar a la hora de explicar la irrupción del SHARP en Europa: a diferencia de las secciones existentes en los EEUU, únicamente valedoras de un apoliticismo antirracista, las secciones SHARP europeas se difundieron mediante núcleos de skins implicados políticamente con la izquierda, sobre todo en Italia y el Estado español, factor inexistente en EEUU, lo cual explica el desmembramiento posterior de SHARP, debido a que muchas de sus secciones comenzaron a desempeñar actitudes difusas que ayudaron a romper el consenso que existía en la organización.

Esta crisis de identidad surgió alrededor del año 1999, a raíz de la politización a la cual se vio sometida la SHARP por parte de muchas secciones de skinheads (hay que tener en cuenta que SHARP en los Països Catalans, contaba entre 10 y 15 secciones, la mayoría de ellas ligadas a la izquierda independentista, así como en Euskal Herria) confrontados con aquellas/os que se autodenominaban SHARP y rechazaban toda vinculación con el comunismo. El hecho detonante fue la aparición en un fanzine de una fotografía de dos miembros de SHARP Noruega, donde uno de ellos lucía una camiseta que ponía: “Smash communism” (Destruye el comunismo). Este hecho hizo recapacitar a muchos redskins que se agrupaban entorno a las siglas del antiracismo, de continuar en una formación que más que nunca hizo suyo el lema de: “Neither red, nor racist” (Ni rojo, ni racista). Esta fue la ruptura final en SHARP, que desde entonces dejó de ser un referente válido para muchos redskins a causa de su extremado y descarado apoliticismo.

Frente a esta situación, a inicios de 1993, miembros de la desaparecida May Day Crew (Grupo del uno de mayo, desaparecida crew de redskins de New York) junto con el apoyo de otros grupos de skins de Ottawa, Minneapolis, Chicago, Cincinnati y Montreal, hacen una llamada a la creación de una red internacional de skinheads de izquierdas. Así fue como nació la RASH, Red and Anarchist Skin Heads. Precisamente uno de los detonantes fue un ataque homófobo por parte de un grupo de miembros de SHARP New York.

13 de novembre 2008

Fascismo

"Fascismo. El fascismo ha sido una lacra continua en el movimiento skinhead. Conocemos la historia, los orígenes, así que no nos reiteraremos en ello. Y con ello estamos concienciados/as. Concienciados de la lucha que implica el pertenecer a este movimiento y la importancia que se le otorga en él a nuestra música: al ska, al skinhead reggae o al Oi!
Sabemos que es el altavoz del movimiento y debemos procurar que se mantenga con buena salud. Firme. Que no deje un ápice de terreno en sus letras ni melodías al fascismo, al racismo, el sexismo o la homofobia. Aquí en Euskal Herria y fuera de ella."

07 de novembre 2008

Desorden Publico a la Gruta 77

Doncs molta il·lusió em feia després de viure intensament Venezuela durant dos o tres mesos era escoltar en directe un dels grups més populars del país.

Perquè si hi ha una cosa que envejo a Venezuela és que un grup d'ska sigui un dels grups més populars del país. Clar que els amants de l'ska clàssic no ho veuran com un grup d'ska. Però pel que a mi respecta ja està bé.

Jo vaig descobrir Desorden Público gràcies a un dels millors recopilatòris històrics d'ska. L'United Colors of Ska de la entranyable discogràfica alemanya Pork Pie. (Per cert acab de veure que fa un any en va aparèixer el quart volum i jo sense saber-ho!!!!).

En els últims mesos també per motius laborals havia establert intenses amistats amb alguns venessolans, fet que donava més interés a l'esdeveniment. Per llàstima la persona amb qui vaig anar al concert va resultar no valer la pena com a persona. Però això és una altra història.

El concert va començar amb els tel·loners Oferta Especial. Un grup punk local bastant dolentet pel meu gust.

Però va ser un preu just per a poder presenciar el fantàstic recital dels Desorden Público, davant un públic venessolà en un 90% i totalment entregat.

Així varen revisitar la major part dels temes mítics de la banda més alguns temes dels últims discs. Res fora de l'habitual. El concert em va agradar força. Varen sonar (entre altres) temes clàssics i boníssims de la mesura de Combate, Latex, Truena Truena, Hay Cosquillas Que No Dan Risa, Cachos de Vaca...
Desorden Público ofereixen un interessant mestissatge molt pop de música llatina, rock on predomina clarament la influència jamaicana de l'ska i del reggae. És una banda que porta més de 20 anys a sobre els escenaris i que hom la vincula a Chávez... Peró això no els impedeix enamorar a un públic de 400 persones "exiliades" del seu país. (La majoria d'ells no afins a l'esmentat polític).

I així continuaren sonant temes com Vaivén, Skápate Conmigo, Gorilón, Tiembla, Canto Popular de la Vida y Muerte, DP, Simón Guacamayo, La Danza de los Esqueletos, El Racismo Es Una Enfermedad, Mal Aliento, Valle de Balas, Allá Cayó o la muy buena Políticos Paralíticos.

Va ser un concert molt interessant! Segur que em costa d'oblidar.
Als que us agradi l'ska mestissatge, vos recoman que escolteu coses d'aquest grup. En especial, el disc "En Vivo En El Teatro Teresa Carreño".

05 de novembre 2008

WONDERBRASS - MySpace i Web

ELS WONDERBRASS informen que JA TENEN MySpace i Web.


Els ex-components de la Gran Orquesta Republicana, (Nacho-saxo, Nestor-trompeta i PepLluís-percusió) continuen amb la seva banda de Dixieland i humor.

No vos perdeu els vídeos al MySpace...