Sally Brown a la Gruta'77

Un dia em decideixo anar a veure a Sally Brown a la Gruta'77.
Sally Brown es un jove grup madrileny d'ska estil 2-Tone que tot just comença amb un disc a l'esquena.
L'escolto al seu MySpace (http://www.myspace.com/sallybrownskaband) i em sembla interessant. Així que truco i reservo dues entrades.

Hi vaig amb algú molt especial. Això em posa nerviós.
L'aposta és interessant, però he de reconèixer que no m'agrada gens el seu cantant.
Musicalment està bé... Vaig gaudir del concert i dels nervis de tenir aquella noia al costat.
Ella, mig profana i venessolana, també s'ho va passar bé.

A nivell de composició crec que són més que respectables. Els falta rodatge. Camino de Viena és un tema que m'agrada molt, però la interpretació d'aquell dia no fou especialment lluïda.

Me n'assabento uns mesos després que justament el cantant abandona el grup... Espero que el seu substitut tingui una mica més de qualitat.... I no parlo de pijeria, que consti que cantants cutres-patxangueros com els d'Skatalà són dels meus preferits. Però aquest tio no m'agradava... Almenys Skatalà dins de la seva cutreria tenien un control total d'alló que feien, del registre en el que es trobaven i dels matissos i les tonalitats...

Amb Si te vas passa el mateix. Musicalment impecable. Si s'escolta al MySpace ho veureu. Es un tema molt fresc, ballable i agradable. Però la interpretació en directe em va decebre... Que voleu que us digui. Si sou avesats a aquest bloc, sabreu que les crítiques negatives són molt poc freqüents.

Escúter, que també es pot escoltar al MySpace es tres quarts del mateix. Musicalment i compositivament és més que acceptable (aquesta en concret té una retirada a Skarface). Però al concert no em va acabar de convèncer.

Però el que més em va ofendre del concert, potser per una certa cutrería o potser per una falta de qualitat o seriedat, fou que totes les versions de temes clássics del 2-Tone i de l'ska, com Sally Brown, estaven traduïts al castellà. Això en temps de Potato tenia un sentit... Era una època on molta menys gent coneixia l'anglés, i menys gent encara coneixia la música jamaicana. Per tant era raonable fer aquestes adaptacions per acostar l'estil a les masses (a més Potato tenien gràcia i estil per a les adaptacions...). Però actualment no és necessari... I per fer una adaptació cutre millor deixar-ho com està.

I el que em va acabar d'ofendre va ser la forma com varen matar, acribillar i destrossar un tema mític d'un grup mític. El Dispáralo dels Malarians. Siusplau! Que no ho tornin a fer (si no ho han de fer bé).

És dur fer una crítica dura d'un grup que comença, sobretot quan jo estic tan poc acostumat a critiques negatives. Potser estic mal acostumat a grans concerts... I desitjava tant quedar bé amb la meva acompanyant que potser vaig exigir més del normal...

De totes formes sempre dic que aquest blog és un blog personal i només transmeto les meves sensacions. I estic convençut que amb una mica d'esforç i amb un cantant diferent, aquest grup pot donar un salt qualitatiu important. Sense anar més lluny, si volen que jo canti! M'ofereixo!
jajajaja
;)

Avui, concert de Malatesta

AVUI DISSABTE 9 D'AGOST
A LES 23.30 H

CONCERT GRATUÏT

AL PASSEIG JAUME III, (DAVANT LA CERVESERIA JAUME III)

CONCERT AL CAP DE CANTÓ

LA ABEJA MAYA SU HIJO BASTARDO Y LA DENOSTADA IMAGEN DE SU AMIGO WILLY
i

MALATESTA

JA FA 17 ANYS QUE ES CELEBRA EL CONCERT AL CAP DE CANTÓ COM A PROTESTA A LES DEPRIMENTS FESTES DE LLUCMAJOR, I AQUEST ANY EL GRUP CONVIDAT A TOCAR AL CAP DE CANTÓ ES MALATESTA.

DESPRÉS SI QUEDEN FORCES SEMPRE ES POT ANAR FINS ALARÓ ON PUNXA DR. MAGNETO

Bad Manners a la Gruta'77

I el dia arriba.
El dia de tornar a veure un dels grups més grans - per història, per tradició, per qualitat, per llegenda - de la història de la música ska.

Bad Manners

Molts no hi estarán d'acord. Però el que és innegable és que són molt grans. Encara a tope després de gairebé 30 anys a sobre els escenaris.

Però el mite Bad Manners té un nom propi. Buster Bloodvessel, aka Doug Trendle. L'únic supervivent de la formació inicial. I aquell dia vaig tenir la sort d'intercanviar unes paraules amb ell, doncs es trobava a la barra escrivint la llista de les cançons que es tocarien al concert. Vaig donar-li les gràcies per tants bons moments, per tants somriures que m'havia provocat la seva música en bons i mals moments. Li vaig dir que només gent com ells o com Desmond Dekker aconseguien treure un somriure de la meva cara fins i tot en els dies més dolents.

Al concert m'hi acompanyà Xantito, un profà que es va veure en un camí sense sortida degut al meu ensarronament. Però s'ho va passar bé. Ho sé. Malgrat que dies després descrivís l'esdeveniment com un grup de punkis suats pegant-se empemptes.

Jo sabia que ja no hi havia volta enrera quan va començar a sonar Echo 4+2. Jo vaig embogir. Tothom va embogir. La petita Gruta 77 era un clam. Bad Manners! De fet no recordo exactament tots els temes que tocarn, ni l'ordre en el qual ho feren. Però recordo moltes coses tanmateix, com la passió amb la qual vaig viure aquell concert.

Walking in the Sunshine ens transportà a la platja enmig de la capital madrilenya.
Lip Up Fatty, no podia faltar l'homenatge als grassos.
Les mítiques, com Wooly Bully o King Skarfa, també tengueren el seu espai.
Les fosques com Inner London Violence o l'homenatge als Specials amb Do Nothing.
I els grans clàssics jamaicans, com My Girl Lollypop o Feel Like Jumping, varen ser rebuts amb massa eufória per part del públic.
No varen deixar clàssics instrumentals i temes de la mida de Sally Brown, Skinhead Girl, Skinhead Love Affair, This is Ska, Skaville UK (que gran) o la més que mítica Lorraine!
Tampoc s'oblidaren de Ne Ne Na Na Na Na Na Nu Nu, ni de El Pussycat, homenatge als Skatalites.

I la que més em va emocionar, aquesta versió que tant em fa pensar en ELLA: Can't Take My Eyes Off of You, la versió més gran que mai no s'ha fet d'aquest gran tema!

Per acabar l'home dels bongos es va posar les esportives a les mans per donar entrada a un dels temes més populars i mítics que la banda versiona. El Can Can, que fou el punt i final a una nit inoblidable.

Només desitjo tornar-los a veure...

Dr. Calypso escalfa motors

Dr. Calypso torna a la palestra, la veterana banda jamaicana aviat entraran a l´estudi, per preparar el que ben segur serà un dels plats forts de la pròxima temporada, nou disc i una gira especial, per a celebrar els 20 anys que porten a la carretera, de moment per que anem fent boca ens presenten dos temes nous, que els podeu sentir a la pàgina web de Propaganda pel fet.

http://www.drcalypso.com

http://www.myspace.com/doctorcalypso

The Cabrians a la Sala Wurlitzer, Madrid (Abril)

Déu meu! No pot ser cert.
M'assabento que la banda The Cabrians visita Madrid per presentar el seu segon treball.
El meu amic Merodeador, que resulta que també ha vingut desde Barcelona per passar uns dies per aquí, i que resulta a més que és una mica profà en tot això de l'ska i la música jamaicana, s'anima a venir amb mi al concert. Crec que endevina per la meva cara que és quelcom important per a mi, i tanmateix, com que és d'hora podrem després acoplar-nos a d'altres motivacions.

Estic nerviós. Fa massa temps que no vaig a un concert d'ska com Déu mana. I recordo l'últim cop que els vaig veure, que era el primer, als The Cabrians, telonejant The Toasters a la Sala KGB de Barcelona. Em varen encantar però no varen tenir massa éxit en la meva acompanyant Galàctica aleshores.

Esperava passar-ho molt bé. La banda, amb groupies inclosos estava punt de sortir a presentar "For a few pussies more", un disc de temàtica western que completa el pack de dos discos de la banda.

Per començar surten a l'escenari els músics caracteritzats, disfressats, de personatges típics de western. De Sheriff, De Mexicà, de Germà Dalton, el teclat amb el típic pijama-interior de cos sencer... Primera riallada. I veig que al meu amic Merodeador, el frikisme el convenç.

I comença a sonar la música. I el meu amic també s'ho passa bé, com tots els seguidors de la banda i algún curiós que passava per allà.

Toquen tot el disc nou i grans temes del primer disc...

Per qui no els conegui, es podria dir que són el gran homenatge català a Prince Buster. A qui no conegui Prince Buster, que se'l baixi d'Internet, que ja és hora!

Peces mítiques del seu primer disc, Black Momerota, fan embogir els més adeptes. Mango Tango, Ten Policemen, Babazooka, Wise Wise Woman, Mataronian Fever (q gran!), i potser alguna més... Potser el que em va faltar més va ser la Dance Cleopatra (com m'agrada i que bé que la versionaren a Barcelona a la KGB... i al disc...)

I del disc nou les varen tocar totes... Absolutament totes... Jo vaig sortir d'allà més feliç que un nen amb sabates noves. Content d'haver viscut una experiència fantàstica. I content de que el meu amic, un profà de la música jamaicana em reconegués que s'ho havia passat massa bé!

Les versions no varen faltar, en concret una del mític príncep, Prince Buster... "It's Burke's Law" va ser el tema escollit per a la ocasió. Un tema genial en el qual el cantant amb la veu imita la melodia que faria un western. Molt adequat per acompanyar la temàtica western d'aquest segon disc d'aquesta jove però gegant banda mataronina.

Ha passat tant de temps fins que he pogut fer aquesta crònica que gairebé no recordo res, i no està massa ben feta. Prego que em disculpeu, la vida professional deixa molt poc temps per aquest tipus d'aficions. I aquest tipus d'aficions porten molt de temps.

Moltes gràcies pel fantàstic concert de 2h!
Espero poder tornar-los a veure aviat!

En qualsevol cas, aviat em tocará fer una crítica dels dos discos d'aquesta banda...
Ja veurem si trobo el moment!

Myspace d'Skatalà

Tot just avui he descobert que skatalà té un MySpace oficial.

http://www.myspace.com/skatala

I que tenen un enllaç a aquest blog, en concret a l'apunt - crónica del seu últim concert a la Sala Apolo (moltes gràcies per l'enllaç!)

http://racojg.blogspot.com/2005/10/skatal-al-ms-enll.html

Com es troba a faltar!
Com recordo els dos concerts de la gira de 20è aniversari!
Com m'agraden els homenatges que reten a Skatalà bandes com Deskarats!

Skatalà, més que un mite, una llegenda!