29 d’abril 2006

Help Me Make It Through The Night, Kris Kristofferson, John Holt

Take the ribbon from your hair, Shake it loose and let it fall,
Layin' soft upon my skin. Like the shadows on the wall.

Come and lay down by my side till the early morning light
All I'm takin' is your time. Help me make it through the night.

I don't care who's right or wrong, I don't try to understand.
Let the devil take tomorrow. Lord, tonight I need a friend.

Yesterday is dead and gone and tomorrow's out of sight.
And it's sad to be alone. Help me make it through the night.

I don't care who's right or wrong, I don't try to understand.
Let the devil take tomorrow. Lord, tonight I need a friend.

Yesterday is dead and gone and tomorrow's out of sight.
And it's sad to be alone. Help me make it through the night.
Help me make it through the night.



Traducció:

Estira el llaç dels teus cabells, desfes-lo i deixa'l caure
posat suaument sobre la meva pell com les ombres a la paret

Vine i estira't al meu cantó fins la llum matinera de l'alba
Tot el que et prenc és el teu temps. Ajuda'm a passar la nit.

No m'importa qui té raó. No intento comprendre-ho.
Deixa la presa del diable per a demà. Senyor, avui necessito un amic.

L'ahir és mort i passat i el demà és fora de vista
I és trist estar sol. Ajuda'm a passar la nit.

28 d’abril 2006

Ali Baba, John Holt

My dream last night was about Ali Baba
With the forty thieves
Tom, Tom, the piper's son,
he was there with me

I rode through the valley with the princess by my side
The Duke and the Duchess was there to meet me with a smile

Alice was there in a Wonderland
Staring far away
The three blind mice was there with me
To tell the Teddybear the tale

The Teddybear came smiling there with a big smile
The little Bo-peep has lost a sheep last night

Dream last night about Ali Baba
With the forty thieves
Tom, Tom, the piper's son,
he was there with me

I rode through the valley with the princess by my side
The Duke and the Duchess did a Reggae Reggae Reggae last night

My dream last night was about Ali Baba
With the forty thieves
Tom, Tom, the piper's son,
he was there with me

I rode through the valley with the princess by my side
I did a Reggae Reggae Reggae last night

The Duke and the Duchess was there with me
to meet me with a smile
Alice was there in a Wonderland
Staring far away

I did a Reggae Reggae Reggae last night
I did a Reggae Reggae Reggae last night

TRADUCCIÓ:

El meu somni ahir era de l'Ali Babà
I els 40 lladres
Tom, Tom, el fill del fontaner!
Ell hi era, també

Vaig cavalcar travessant la vall amb la princesa al meu costat
El Duc i la Duquesa em reberen somrients

Alícia era allà, al País de les Meravelles
Esguardant l'horitzó
Els tres ratolinets cegs estàven allà amb mi
Per explicar el conte al peluix.

L'osset de peluix vingué somrient de punta a punta
El petit pastoret havia perdut una ovella a la nit

(...)

Vaig ballar un Reggae Reggae Reggae ahir a la nit
Vaig fer un Reggae Reggae Reggae ahir a la nit

27 d’abril 2006

The Tide is High, The Paragons, John Holt, Blondie

També coneguda com Number One en la versió de Gregory Isaacs

THE TIDE IS HIGH John Holt and the Paragons [Holt]


The tide is high but I'm holding on
I'm gonna be your number one
I'm not the kinda man
who gives up just like that, oh no

It's not the things you do, that really hurts me bad
But it's the way you do the things, you do to me
I'm not the kinda man
who gives up just like that oh no
The tide is high but I'm holding on
I'm gonna be your number one
Number one, number one

Every man wants you to be his girl
But I'll wait my dear 'till it's my turn
I'm not the kinda man who gives up just like that, no

The tide is high but I'm holding on
I'm gonna be your number one
The tide is high but I'm holding on
I'm gonna be your number one

(De la versió de Blondie, que a més capgira els papers d'home i dona en la història)
(Every time that I get the feeling
You give me something to believe in
Every time that I got you near me
I know the way that I want it to be
But you know that I'm gonna take my chance now
I'm gonna make it happen some how
And you know I can take the pressure
A moments wait for a life time treasure)
Traducció:
La marea és alta peró estic aguantant
Seré el teu "Number One"
No soc el tipus d'home
Que abandona així com així. No.

No és el que fas, el que em fa mal
Si no que és com ho fas, com m'ho fas
No sóc el tipus d'home
que ho deixa així com així, no

La marea és alta peró estic aguantat
Seré el teu "Number One"
"Number One", "Number One"

Tots els homes volen sortir amb tu
Però jo esperaré a que sigui el meu torn
No soc la classe d'home
que abandona així com així, no

La marea és alta peró estic aguantant
Seré el teu "Number One" (x2)

(De la versió de Blondie, que a més capgira els papers d'home i dona en la història)
(Cada cop que em sento així
Em dones quelcom en qué creure
Cada cop que ets aquí amb mi
Sé com ho vull, ho puc veure
Però saps que aprofitaré la meva oportunitat
Faré que passi, d'alguna forma succeirà
I saps que podré aguantar la pressió
Moments d'espera per una vida de tresor)

26 d’abril 2006

Jackie Edwards, el Jamaicà Melós

Conegut per a algunes persones com a el Nat King Cole de Jamaica, Jackie Edwards és un cantant suau, melós i versàtil a més d'un compositor molt ben dotat. Les seves meloses tonades han llegat dotzenes de discos de producció tant jamaicana com britànica des de finals dels '50s fins la seva mort l'any 1992. A més Jackie fou un notable compositor, escrivint èxits notables per a Spencer Davis.

Nascut Wilfred Gerald Edwards el 1938, a finals dels anys 50 ja era tota una estrella a la illa quan fou descobert per Chris Blackwell, el que seria el fundador de Island Records. Blackwell persuadí Edwards de mudar-se al Regne Unit l'any 1962.

Edwards tenia un gran talent i malgrat algunes crítiques que el tillaven d'excessivament suau i sentimental (fou el "cool ruler" original), i enregistrà material molt sòlid en tots els diferents estils musicals de l'escena jamaicana, en contínua evolució a través de l'ska, el rocksteady, el roots i el lovers rock (un estil per al qual n'era gairebé un prototipus, un paradigma), però també feu contribucions als estils pop més generalistes com el Motown, i fins i tot arribà a enregistrar un meravellós disc de gospel.

Els seus tres primers éxits de llistes per l'Spencer Davis Group a mitjans dels 60, incluint els clàssics "Keep on Running" i "Somebody Help Me", mentre que el seu "Get Up" serví de base per al tema de The Clash "Revolution Rock". Quan Blackwell començà a orientar el seu Island Records en direcció més cap al rock al 1972, Edwards retornà a Jamaica, on enregistrà el que és (discutiblement) el seu millor treball amb el seu productor preferit, Bunny Lee, que el juntà amb The Aggrovators (banda d'estudi 'oficial' de Lee).

En certa manera oblidat avui, possiblement perquè el seu estil era molt més corrent que els típics cantants Jamaicans amb imatges de durs, Edwards era un intèrpret tan versàtil com qualsevol altre. Morí l'any 1992 d'un atac de cor, però éxits R&B com els que escriví per a Spencer Davies, el fan una estrella més a l'estrellada escena musical jamaicana.

El 1995 aparegueren diversos discos pòstums de l'artista, entre ells algunes re-edicions dels seus treballs amb el productor Lee. I l'any 1996 aparegué Do It Sweet un disc de la discogràfica House Of Reggae, que es caracteritza per produir treballs de segona (o tercera) classe de velles glòries jamaicanes sense acreditar-ne els músics i per re-editar els pitjors discos d'aquests artistes.

Alguns Temes:

  1. Do It Sweet: reggae tranquilet molt proper al lovers rock on es pot apreciar el característic estil suau i melós de l'intèrpret i compositor. És un tema agradable però molt senzill, amb una base molt senzilla on el que més destaca és la guitarra i la solitària peró encantadora veu d'Edwards.
  2. All Night Session: un altre reggae-lovers rock en la mateixa línea que l'anterior, però en aquest cas la línea de percussió és una mica més interessant, una mica més complexa que recorda els tambors de Count Ossie (típics del mon Rastafari) a Oh! Carolina. Aquests temes, tot i deixar-se escoltar, són lleugerament sosos. El piano, molt de fons repassa la melodia de “Tougher Than Tough” de Derrick Morgan.
  3. Let Me Go Girl: en la mateia línea que les dues anteriors peró ara amb vents sintètics i acompanyaments de veu, potser enregistrats per ell mateix... Reggae-lovers rock melós i poc destacable.

Aquests tres temes són del disc Do It Sweet (1996)

  • I Must Go Back: és un tema més proper a l'estil del Motown que no pas del món jamaicà i és una de les perles que en forma de raresa formen part de l'estoig de Trojan Muzik City – The Story Of Trojan Records (2003). Malgrat tot aquest tema sí que és molt interessant... I és una mostra de la gran varietat d'estils que practicà l'intèrpret i compositor. És una composició pròpia que fou una de les escollides per a llançar el segell Horse de Trojan on apareixé amb una fotografia molt estilitzada i fent gala d'un estil pop-Motown que té poc a veure amb el pop-jamaicà tal i com nosaltres l'entenem.
I finalment no vull deixar de insistir en els temes que composà per a l'Spencer Davies Group,
  • Somebody Help Me, típic R&B de l'época
  • Keep On Running, també típic R&B de l'época
A més del tema de The Clash:
  • Revolution Rock, la base musical del qual està inspirada en el tema d'Edwards "Get Up".

24 d’abril 2006

Homely Girl, John Holt, UB40

Només he aconseguit la versió UB40... No sé si són exactament iguals...

It must have broke your poor little heart
When the boys used to say,
you looked better in the dark.
But now they'd give all they learnt in school
To be somewhere in the dark with you

The teacher would ask the questions
And you, would always raise your hand
But somehow you never got your turn
And my eyes would fill with water, inside I'd burn

Homely girl, you used to be so lonely
You're a beautiful woman oh yes you are
Homely girl you used to be so lonely
You're a beautiful woman oh yeah

There was a boy who used to sit beside you
Who'd like to hold that place his whole life through
Oooh you were beautiful to me
You had a heart no one could ever see, oh yes you did

Homely girl, you used to be so lonely
You're a beautiful woman oh homely girl

I was the only one who offered
To carry your books
Took all the stares and laughter
And the dirty looks
Cause I saw then what they see now
They all want to ask you for a date
They don't know how, they don't know how

Homely girl, you used to be so lonely
You're a beautiful woman oh yeah
Homely girl you used to be so lonely
You're a beautiful woman, ooh yea, ooh hoo

You're a beautiful woman

TRADUCCIÓ:

Deu haver-te trencat el cor
Sentir els nois quan deien,
que eres millor a les fosques.
Però ara donarien tot el que han aprés a l'escola
Per ser a algun lloc a les fosques amb tu

El professor feia preguntes
I tu, sempre aixecaves la mà
Però d'alguna manera mai no et feien cas
I els meus ulls, plens d'aigua mentre cremava per dins

Noia senzilla, solies estar tan sola
Ets una dona bonica, oi tant!
Noia Senzilla, solies estar tan sola
Ets una dona bonica, o si!

Hi havia un noi que es solia asseure al teu costat
Que voldria conservar per sempre aquest lloc
Oh, sempre has estat maca per a mi
Tenies un cor que els altres no podien sentir, si que el tenies

Noia senzilla, solies estar tan sola
Ets una dona bonica, noia senzilla

Jo era l'únic que s'oferia
Per a portar-te els llibres
sota mirades atònites i rialles
I cares de menyspreu
Perquè aleshores veia el que ells veuen ara
Tot el que ells volen és una cita
I no saben com, no saben com

Noia senzilla, solies estar tan sola
Ets una dona bonica, si que ho ets
Noia senzilla, solies estar tan sola!
Ets una dona bonica, oh si!

Ets una dona bonica

Crònica del CAS 06

Ahir va tenir lloc el Macro-concert del CAS 06 (Catalunya Acció Sonora 2006). I les conclusions eren les previsibles.

A Rauxa li varen donar només 20 minuts de glória, però glòria de la pitjor qualitat. Foren els responsables de començar a donar so a la cosa quan al Palau Sant Jordi tot just començava a omplir-se amb les primeres ànimes. Ànimes piadoses però amb ganes de festa... Rauxa va estar bé. Era el primer cop que els veia i em va semblar molt igual a altres coses (Dusminguet i tota la pesca), així que en el camp d'originalitat poc. Però malgrat aixó una aposta festiva i alegre on el detall més interessant del grup és el toc de la flauta travessera.

El següent grup a saltar a l'escenari era Glissando*. També és el primer cop que els sentia. I primer m'he de disculpar... En un apunt anterior potser els vaig menystenir injustament. La veritat és que em va semblar un grup molt interessant i original en el seu estil en català. Aixó sí, també he de dir que aquest estil no m'agrada. Només comptaren amb 25 minuts de temps.

Després va venir el torn d'AraMateix, la nova proposta de Titot (de Brams). El concert va estar prou bé... Per ser un grup que tot just comença com a tal, encara que alguns dels seus components tenen una pila d'anys d'experiència... La llàstima varen ser els evidents problemes de sonorització que varen tenir, amb la consegüent incomoditat del grup sobretot en els primers temes. D'altra banda, una crítica constructiva: les dues noies estaven massa tenses i serioses. Haurien de passar-s'ho més bé a sobre l'escenari perquè l'alegria es contagia. Però pel que fa a la resta, un bon debut. Presentació a tota regla de les cançons del nou disc, aixó si, gaudint de 40 minuts. Molta gent del públic ja es sabia les cançons de cap a peus... Aixó sí, quan tothom va embogir i cantar a ple pulmó fou quan recuperaren alguns temes de Brams. Dilluns que ve, Soc d'un país, La Plaça, etc... Una predicció: ens ho passarem molt i molt bé amb aquest grup... Per més senyes, a aquest blog podreu trobar una ressenya del primer disc d'aquest grup.

Els següents a participar a aquest gran esdeveniment foren els grans i incombustibles Lax'n'Busto, que en plan de presentació de la seva última edició, (un dual disc CD-DVD amb videoclips i els grans No-éxits de la banda) i en aquest sentit varen oferir un repertori poc habitual. Fes Un Glop, Tu ets la Llum, No vaig triar, Oh! Senyor, Toca'm els ous Maria, El Navegant Solitari, Per Una Copa, Llença't, Miami Beach i potser alguna altra varen omplir els 45 minuts de què disposava Lax.

Acte seguit torn de Gerard Quintana amb la colaboració de Joel Joan. Personalment i en línees generals vaig trobar horrible l'actuació de Quintana. Només es salvava en els moments en els quals en Joel Joan hi posava una mica de simpatia al tema... Fins i tot llançant-se a sobre el públic. Les cançons noves de Quintana són molt fluixetes (recordo que aixó és únicament la meva opinió) i el públic realment s'emocionava quan tocava temes de Sopa sense alterar-los excessivament (com la horrible i prohibitiva versió de El Boig de la Ciutat), temes mítics com Camins o El Far del Sud.

I un altre grup conflictiu, els Gossos. Conflictiu perquè també els havia menystingut injustament, peró no tant injustament com Glissando*. La veritat és que la selecció de temes que varen fer era molt adequada... Segurament aprofitaren els seus 45 minuts per a el millor que tenen (el concert que jo havia vist havia estat monóton i horrible). Com sempre els temes més aclamats, les reversions dels clàssics acústics: Quan et sentis de marbre, Rera teu i Condemnats. Curiosament un de cada disc i per cobrir el cupo. Peró bé... La meva queixa principal és que el que fan no és excessivament original... Està molt vist... I no té excessiva frescura. A més s'han distanciat molt del que els va portar a primera línea... Hi ha gent a qui els agrada més. Hi ha gustos per a tot.

El següent a ocupar l'escenari fou Cris Juanico acompanyat pels Mags de Binigall. Em va preocupar la mala cara (de cansament... o que ja ha tornat vell) de Cris. Peró continua fent-ho bé... Si bé no és el sant de la meva devoció sí que em va convéncer la seva actuació. Els temes de l'últim disc no els conec. Però de l'anterior en va tocar dues (Ses al·lotetes quan son petitetes... i una altra) i un cop més varen ser els temes de Ja T'ho Diré els que varen arribar més al públic: Si Vens i Així i Tot.

L'éxtasi. El gran moment de la nit. El grup estrella. L'únic amb tota una hora sencera d'actuació. I els més experts, els que tenen més ofici a sobre l'escenari. Un grup mític. Una mostra de genialitat. La Companyia Elèctrica Dharma. Si sou del rollo ska, i us agrada l'ska instrumental us hauria d'agradar la Dharma. No. No fan ska. Fan Rock. Rock del millor. Una gran i sonada festa. Connectaren amb un públic famolenc de festa des del primer moment a l'últim. I aixó que no estaven sols. La Cobla Mediterrànea els acompanyava. Més que excel·lent. Extasiant. Immillorable demostració. No tinc paraules... I dubto que cap dels que hi varen ser tinguin res en contra de la impressionant acutació de la Dharma. Només dues coses. M'he quedat amb ganes del disc (La Dharma l'arma) i de tornar-los a veure en directe. Genial.

Difícil ho tenien els Dr. Calypso, per mantenir el nivell de la Dharma. Peró se n'ensortiren molt bé. L'últim cop que els havia vist els havia vist vells. Però ahir em vaig trobar amb uns Dr.Calypso rejovenits i amb ganes de revolucionar els 40 minuts que els corresponien. I triaren per a l'ocasió el seu millor repertori. A més d'una versió d'un tema soul que desconec, es succeïren mítics temes com Plan 10, Aquesta nit, Sense Sostre, Pole Man, Return, Se'ns Pixen, 2300 Milions, Brigadistes Internacionals... I els més grandets (la majoria dels quinceanyerus ja piraven, ja havia passat l'hora donada pels papes) ens quedàrem i disfrutàrem d'una immillorable dosi de ska i rocksteady amb el toc característic latin soul de Dr. Calypso.

I més difícil encara ho tenien els valencians de La Gossa Sorda. I tot i que jo estava rebentat a aquelles hores em va resultar molt interessant la seva proposta skatalítica. Aixó sí, potser em recordava massa a Obrint Pas. Bé amb tocs més propers al rap però tot i així interessant. Sense vents convencionals i amb gralla i dolçaina.

En definitiva que el CAS va ser un gran esdeveniment. No sé si fou un éxit, peró a mi em va agradar. I no estaria gens malament que l'any que ve es repetís... Aixó sí... Dos grups menys i més temps per grup. I vosaltres, que en penseu?

22 d’abril 2006

In The Midnight Hour, John Holt, Discípulos de Otília

Im gonna wait til the midnight hour
thats when my love comes tumbling down
Im gonna wait til the midnight hour
when theres no one else around

Im gonna take you girl and hold you
and do all the things I told you
in the midnight hour ,yes ,I am ,oh yes ,I am
one more thing Ill just wanna say right here

Im gonna wait til the stars come out
and see that twinkle in your eyes
Im gonna wait til the midnight hour
thats when my love begins to shine

Youre the only girl I know
that really loves me so
in the midnight hour ,oh yeah ,in the midnight hour
yeah ,all right ,play it for me one time now

Im gonna wait til the midnight hour
thats when my love comes tumbling down
Im gonna wait fer the midnight hour
thats when my love begins to shine
just you and I ,oh baby ,hah
just you and I ,nobody around ,baby ,just you and I
alright ,you know what ? Im gonna hold you in my arms
just you and I ,oh yeah ,in the midnight hour
oh baby ,in the midnight hour

TRADUCCIÓ:

Esperaré fins a mitja nit
és quan el meu amor ve rodolant
Esperaré fins a mitja nit
quan no hi hagi ningú més al voltant

T'agafaré i t'estrenyeré
I et faré tot el que t'he dit
tot just a mitja nit, si, ho faré, o sí, és cert
Només vull dir una sola coa més


Espereré a que surtin els estels
i veure l'espurna dels teus ulls
Esperaré fins a mitja nit

És quan el meu amor es posa a brillar

Ets la única noia que conec
que realment m'estima així
tot just a mitja nit, o sí, tot just a mitja nit.
Sí, molt bé, toca-m'ho un cop ara

Esperaré fins a mitja nit
és quan el meu amor ve rodolant
Esperaré fins a mitja nit
és quan el meu amor ja va brillant
només tu i jo, o no?
només tu i jo, ningú al voltant, només tu i jo
Molt bé, saps què? T'abracaré
Només tu i jo, o si! Tot just a mitja nit
Oi nena? Tot just a mitja nit

20 d’abril 2006

El millor tema de Madness de la història

Al fantàstic portal de música negra BOSS SOUNDS, s'hi pot trobar un foro de discussió sobre quin és el millor tema de Madness de la història. M'he entretengut a fer un recompte de vots i aquest és el resultat provisional... (Incloent els meus vots)
  1. Baggy Trousers 7 vots
  2. Night Boat To Cairo 6 vots
  3. Bed & Breakfast Man 6 vots
  4. One step beyond... 5 vots
  5. It must be love 5 vots
  6. Swan lake 4 vots
  7. House Of Fun 3 vots
  8. Michael Caine 2 vots
  9. Tomorrow's just another day 2 vots
  10. Our House 2 vots
  11. The Prince 2 vots
  12. Embarrasment 1 vot
  13. Johnny the Horse 1 vot
  14. Dip Fed Fred 1 vot
  15. Yesterday's men 1 vot
A més aprofito per recordar que Madness passarà per l'estat espanyol...
En concret pel FIB (Festival Internacional de Benicassim).
Afortunats seran els que hi puguin anar (i que ho puguin pagar!).

19 d’abril 2006

The Paragons, alguns temes

Sense recaure en els temes que ja vàrem comentar als articles dedicats a John Holt (The Tide Is High & Wear You To The Ball), és el moment d'endinsar-se en els comentaris d'alguns temes de The Paragons.

  1. Happy Go Lucky Girl: per començar lo més clàssic. Des del macro-recopilatori BOX SET The Story Of Jamaican Music un tema que enamora. Enregistrat el 1966 amb Lyn Taitt i Tommy McCook & The Supersonic Band, aparegué al seu disc On The Beach, juntament amb la ja esmentada Wear You To The Ball. Produït per Duke Reid, és un lent (de mig temps) i melódic tema, ple de lirisme i amb un interessant joc de veus de l'esplèndid trio (Bob Andy ja havia marxat). Es pot sentir, tot i que molt de fons, l'excel·lent acompanyament d'una de les 'meitats' dels Skatalites i Lyn Taitt a la guitarra.
  2. Blackbird singing: més versions dels Beatles... En aquest cas per Rosalyn Sweat & The Paragons. Enregistrada el 1973 en una puntual reunió dels Paragons (que portaven 3 anys separats). A la cara B del single hi havia "Always". Un tema reggae tranquil·let amb una suau secció de vents de rerafons, la veu cantant de Rosalyn i els suaus coros dels Paragons, fan una atmósfera plena de romanticisme i lirisme. Evidentment es pot trobar al BOX SET Trojan Beatles Tribute.

    I passem ja a temes més moderns, dels discos que ahir varem esmentar. En primer lloc, The Paragons en solitari, un disc del 1996... Heaven & Earth. D'aquest disc ahir en vàrem citar una ressenya. Ara, desmembrarem algunes cançons:

  3. The First Time I Saw You: Aquest tema no deixa malament la ressenya del disc que ahir varem citar. El duo vocal, fan una demostració d'habilitat vocal en un tema 100% Reggae, que no s'excedeix en sons sintètics, però que té una certa gràcia. Sense aconseguir el lirisme de Holt, obté un ambient carregat de romanticisme. De totes formes no crec que passi a la història de la música reggae.
  4. I Need Her: enregistrat sobre una base molt similar a l'anterior, amb divertides sonoritats, potser és més propera de la monotonia que l'anterior. 100% Reggae. En aquest cas no destaca tant l'habilitat vocal ja que es tracta d'un tema més simplón... Almenys té menys gràcia que l'anterior. Clar que per al rollo romàntic sempre queda bé.
  5. A Place Called Zion: tema que abandona la densitat de l'amor per endisar-se dins els càntics espirituals-culturals-religiosos. Hi guanya molt. Almenys respecte l'anterior. Un Reggae lleugerament ràpid, amb una suggerent base rítmica... I una més que acceptable interpretació del duo... En poques paraules, un tema interessant.
  6. Coming A Little Closer: retornant al camp del lovers reggae... Ritme pausat... Atmósfera romàntica recolzada pel lirisme del joc de veus. No és fantàstica però acceptable per a situacions romàntiques...

    I del disc amb Yellowman, Yellowman Meets The Paragons (1996): terrible combinació, el Dancehall de Yellowman, un dels majors i més famosos DJ de l'escena jamaicana, amb les melódiques veus de The Paragons.

  7. Yello A The Beast: per començar, és escassa la participació del aleshores duo vocal en aquest tema... Potser hi són... Peró si no hi fossin segurament el tema sonaria exactament igual. Tema 100% dancehall, amb el toasting de l'albí...
  8. You Better Come Good: en aquest tema ja apareix la participació d'un dels Paragons en la presentació d'aquest peculiar personatge, Yellowman. Però durant el tema, 100% dancehall, no és gaire freqüent sentir les veus dels Paragons i els seus jocs vocals. En el seu lloc, el que si que és present és unes veus femenines que fan la réplica al toaster. El tema però és animadet i bó en el seu estil.
  9. Full Metal Jacket: tema inspirat en la película de Stanley Kubrick. Comença amb els càntics militaroides de temàtiques diverses. Aquí sí que sembla que les répliques als càntics de Yelloman són a càrrec dels Paragons, però la veritat és que podrien ser de qualsevol, ja que desaprofiten completament el lirisme característic d'aquests últims. El tema està bé... Té bon ritme... S'enganxa força...
  10. Special Thanks: per fi un tema del disc en el qual fan acte de presència les veus acompassades de The Paragons... Un tema interessant des de tots els punts de vista, a diferència dels anteriors, que són interessants només des del punt de vista de Yellowman. Aquest tema de bases Dancehall alterna el recitat de Yellowman amb la tornada dels Paragons... Interessant...
  11. Dedicated To You: I per acabar un altre tema que desaprofita completament la pressumpta presència dels Paragons... No està bé que s'acreditin a The Paragons aquest tipus de temes, ja que és una forma d'enganyar als aficionats al grup... Aquest tema és, però, força divertit, també dins el món dancehall completament.

18 d’abril 2006

The Paragons, breu biografia

Si hi ha un nom que s'assocïi ràpidament al de John Holt és el de The Paragons. De fet, probablmement et resultarà familiar un tema anomenat "The Tide Is High" que tocaven els Blondie a inicis dels 80. Però abans que Deborah Harry i companyia fessin la seva contribució a la història d'aquesta cançó, molt abans, fou un éxit de The Paragons als anys 60. I no s'han de confondre amb els seus homònims americans.

Formats a Kingston, Jamaica, The Paragons estaven composats inicialment per Garth "Tyrone" Evans, Bob Andy, Junior Menz i Leroy Stamp. L'any 1964, just abans de que la seva popularitat esclatés a Jamaica, Holt substituí Stamp, i Howard Barret substituí Menz (que deixà el grup per incorporar-se'n a un altre grup vocal jamaicà, The Techniques). El so primerenc de The Paragons estava influenciat en gran mesura per la música soul americana mentre que les veus segueixen el familiar so armoniós i tibat dels trios i quartets jamaicans de principis dels 60.

L'any 1964, el grup captà l'atenció del legendari productor Coxsone Dodd que immediatament se'ls emportà al famós Studio One i sota els observadors ulls i orelles de Duke Reid (que esdevingué el mentor del grup) tallà, un rera l'altre, tot un seguit de singles que obtingueren gran popularitat. Estem parlant de talls com "Love At Last" i "Good Luck and Goodbye" pel segell Treasure Isle de Reid.

No molt després d'aquesta primera ràfaga d'éxit, Bob Andy deixà el grup i The Paragons deixaren d'enregistrar ja que John Holt (que a hores d'ara havia emergit com el líder del grup) decidí que el grup havia de suavitzar el seu so soulero i provar una aproximació rocsteady més propera al roots profund. Doncs resultà una bona idea, ja que The Paragons esdevingueren el grup vocal rocksteady més popular de la illa i del Regne Unit. Però problemes econòmics, en particular discussions sobre per què el grup no era ric després de tants éxits (més d'una dotzena de números 1 a les llistes locals) comportaren la separació de la banda, l'any 1970. Possiblement és interessant destacar el tema "Happy Go Lucky Girl" o la versió de "Blackbird singing" dels Beatles enregistrada juntament amb Rosalyn Sweat l'any 1973 en una reunió puntual. Tampoc podem oblidar "Wear you to the ball" que consta de tres versions: la original de The Paragons, una versió DJ de The Paragons amb U-Roy (de vegades acreditada com Holt & U-Roy) i una última de Holt en solitari (sense tenir en compte la versió dels Specials).

Dels seus membres només John Holt continuà amb una carrera en solitari significativa (que havia començat paral·lelament a l'activitat amb The Paragons). Barret posteriorment s'uniria als The Gaylads. L'any 1983 el trio Holt-Barrett-Evans es reuní per a grabar alguns temes.

Aiximateix, els temes de The Paragons, des de "The Tide Is High" en endavant, són algunes de les espurnes més sublims en la història de la música pop jamaicana.

Bé, com tots els grups, The Paragons, (o almenys un grup sota el mateix nom) es tornaren a juntar (no sé amb quina formació, si algú ho sap que m'informi!!!) als 90 per editar un parell d'álbums nous, en solitari o en col·laboració amb d'altres artistes, com Yellowman (1996, Yellowman meets The Paragons). En qualsevol cas, sembla que d'aquest 'Paragons revival' Holt no en formà part, ja que ell estava immers en la seva carrera en solitari...

Almenys això sembla a la portada del disc Heaven & Earth (1996), amb dos únics components i cap d'ells s'assembla a Holt. Aquesta és la ressenya que acompanya el disc:

"Sobre ritmes d'autoria desconeguda completament, els quals deuen haver estat reciclats dels anys de la banda amb Duke Reid (encara que la majoria sonen més recents que aixó) i amb una versió del trio que sona com si el mateix Holt hi fos present, aquest disc ofereix mitja hora de roots sólides i calentes juntament amb lovers reggae, incuint una denúncia de la vida moderna anomenada "The Madding Crowd" (o, com figura a la coberta del CD "The Modelling Crowd"), un excel·lent himne d'encoratjament cultural i religiós anomenat "Positive Movement" (AKA "Positive Moments") i temes tan densament romàntics com "The First Time I Saw You" i "Come a Little Closer". Tot aixó interpretat en l'estil propi 'de marca' Paragon, de cremoses melodies. La producció del disc és sorprenentment bona. És altament recomanable"

Demá els comentaris dels temes ressaltats en color vermell. Els ressaltats en color blau ja han estat comentats a la secció de John Holt i no els repetirem. Ens veiem!

17 d’abril 2006

She Want It, John Holt


She Want It (John Holt, 1991)


The girl want it

(1)
She want it, she want it, she want it
Better give her when she want it
She want it, she want it, she want it
Better give her when she want it

Love shines brighter than gold you know
Just as long as your heart can hold

(2)
She want it, she want it, she want it
Don’t stop her when she want it
She want it, she want it, she want it
You better give her when she want it

When she can’t get it she feels so sad
When she get it she feels so glad

(3)
She want it, she want it, she want it
You better give her when she want it
She want it, she want it, she want it
You better give her when she want it

Some people say that she’s a greedy girl
But I just think that she’s a needy girl

(4)
She want it, she want it, she want it
You better give her when she want it
She get it, she get it, she get it
She never stop until she get it

(5)
She want it, she want it, she want it
She never stop until she get it
She get it, she get it, she get it
She never stop until she get it

Love shines brighter than gold you know
Just as long as your heart can hold

(3)
She want it, she want it, she want it...

When she can’t get it she feels so sad
When she get it she feels so glad

(3)
She want it, she want it, she want it...

Some people say that she’s a greedy girl
But I just think that she’s a needy girl

(3)
She want it, she want it, she want it...

(6)
She get it, she get it, she get it
She never stop until she get it
She get it, she get it, she get it
She never stop until she get it

(6)
She get it, she get it, she get it...

(7)
She want it, she want it, she want it
You better give her when she want it
She want it, she want it, she want it
Don’t stop her when she want it

She want it, she want it, she want it
She never stop until she get it



Traducció:


La noia ho vol

(1)
Ho vol, ho vol, ho vol
Millor dona-li si ho vol
Ho vol, ho vol, ho vol
Millor dona-li si ho vol

L'amor brilla més que l'or, saps?
Tant com el teu cor pot aguantar

(2)
Ho vol, ho vol, ho vol
No la paris quan ho vol
Ho vol, ho vol, ho vol
Millor dona-li si ho vol

Quan no ho té està tan trista!!
Quan ho té està tan contenta!!

(1)
Ho vol...

Alguns diuen que és molt àvida
Però jo crec que està necessitada

(3)
Ho vol, ho vol, ho vol
Millor dona-li si ho vol
Ho té, ho té, ho té
No pararà fins que ho tingui

(4)
Ho vol, ho vol, ho vol
No pararà fins que ho tingui
Ho té, ho té, ho té
No pararà fins que ho tingui

L'amor brilla...

(1) Ho vol...

Quan no ho té...

(1) Ho vol..

Alguns diuen...

(1) Ho té...

(5)
Ho té, ho té, ho té
No pararà fins que ho tingui
Ho té, ho té, ho té
No pararà fins que ho tingui

(5) Ho té...

(6)
Ho vol, ho vol, ho vol
Millor dona-li si ho vol
Ho té, ho té, ho té
No pararà fins que ho tingui

Ho vol, ho vol, ho vol
No pararà fins que ho tingui

16 d’abril 2006

John Holt (V), alguns temassos

Si ahir comentàvem alguns temes més recents de Holt, avui entrarem en els grans clàssics i grans versions:
  1. The Tide Is High: tema de Holt, Howard Barrett i Tyrone Evans, publicat per primer cop l'any 1967 amb The Paragons amb Tommy McCook & The Supersonics Band amb Holt a la veu solista. Fou la cara B de 'Only a Smile' L'any 1978 Holt l'enregistrà en solitari autoproduïnt-se. Es pot trobar a molts recopilatoris, en particular al Deep Ska de Proper Records. Gregory Isaacs la versionà amb el nou títol de "Number One" l'any 1978 i Blondie ho feu el 1980 però conservant-ne el nom original. Ska lent que ja tendeix al Rocksteady. Acompanyament de corda i The Paragons als cors. Tot un tema. Acreditada tant a Holt sol com a The Paragons.
  2. Ali Baba: tema de Holt produït per Duke Reid l'any 1969. Es pot trobar al Muzik City - The Story of Trojan Records. És un dels seus éxits de fama més extesa i per tant més versionat. Una de les seves millors grabacions, cantat immaculadament i menys ensacarinat (ensucrat, endolcit) que els temes publicats posteriorments. Musicalment és un dels temes més interessants i novedós de Holt. Rocksteady pausadet (tirant a Reggae) amb un interessant acompanyament puntual de flauta i...
  3. Wear You To The Ball: tema de Holt amb The Paragons, de l'any 1967 enregistrat amb Tommy McCook & The Supersonics Band i produït per Duke Reid que aparegué al seu album On The Beach (1967). Als 70 es va enregistrar una versió DJ amb U-Roy, de vegades acreditada a U-Roy & Holt i d'altres acreditada a U-Roy & The Paragons. És molt comú aquesta confusió degut a la gran vinculació del nom de Holt amb el de The Paragons. També és important la versió en directe dels Specials al seu disc en directe Ghost Town- Live in Montreaux , fruit de la seva reunió parcial als anys 90. Es pot trobar al recopilatori Muzik City - The Story Of Trojan Records en la seva versió DJ amb U-Roy (Ewan Beckford), el primer DJ jamaicà que assolí la fama sobretot revisitant temes rocksteady clàssics com aquest. Excel·lent lírica de Holt.
  4. Help Me Make It Through The Night: tema composat i popularitzat per Kris Kristofferson i que Holt versionà en el seu disc 1000 Volts Of Holt (1973). Mestre com és Holt del reggae romàntic, amb la seva veu suau. Aquest tema és el seu gran éxit, el seu únic top 20 (se'n mereixia més) l'any 1974. El rerafons de corda (sintètica? tan fa) crea un romàntic ambient fantàstic per a aquest tema, completat amb l'esporàdica col·laboració de la secció de vents o de l'órgan. És una mostra clara de l'evolució de Holt del Rocksteady cap al Reggae. La interpretació de Holt és plena de força i sentiment, convertint la peça en un tema rodó. Un dels must-to d'aquest senyor.
  5. Loving Feeling: tema conjunt amb el DJ I Roy que es pot trobar al Muzik City - The Story Of Trojan Records. Tema inèdit de Trojan en el qual el I Roy tosteja sobre el tema clàssic de Holt, incloent la intro i l'outro que creen un ambient de directe-a-l'estudi. Aquest tema no és baix cap concepte un dels essencials de cap dels dos intèrprets (I Roy - Holt). Però no per això deixa de tenir la seva gràcia. Holt al seu lloc, líric, i més que correcte. Mentre I Roy 'gemega' per sobre la melodia amb l'estil que la seva fama atresora. De ritme més aviat lent, i arrebossat amb DUB fins a la mèdula musical, rocksteady ben lent.
  6. Don't Want To Be Lonely: Una de les rareses del Box Set Muzik City - The Story Of Trojan Records. Produïda per Keith Bonsoir. Aquest tema és una presa del seu disc 2000 Volts of Holt (1976), però que ofereix una perfecta dosi de pop reggae, agradable i enganxós. Amb uns arrangaments de corda i órgan que alguns califiquen de reggae caspós (evidentment perquè no els acaba de convèncer). Jo per exemple m'agrada més l'ska trompetero dels Skatalites. Però he de reconèixer que aquesta cançó, plena de romanticisme líric, de clímaxs i amb un ritme molt alegre, és força reeixida. Reggae del tot.
  7. Stick By Me: tema original de Shep & the Limelites, versionat per John Holt l'any 1971 sota supervisió de Bunny Lee. Es pot trobar al disc The Story of Jamaican Music. Impresionant tema, dels que fan història, en una versió única d'aquest tema dels 60. Única per la inimitable interpretació de Holt. Única pel seu punyent ritme proper al Rocksteady. És d'aquests temes del que hom s'en pot enamorar des del primer moment. I dins del to amorós que més caracteritzava Holt.

    I per acabar, recomanació especial per als Ska-Reggae Lovers que també senten inclinació per als Beatles. Trojan té un dels seus famosos BOX SETS amb el nom de Trojan Beatles Tribute, en el que hi apareixen versions dels Beatles 'Reggae-Style' dels artistes més significatius.

  8. Hey Jude: versió del tema original dels Beatles del 1968. Qui sigui seguidor o aficionat als Beatles no els caldrà presentació aquest tema. Un dels temes famosos sobretot pels gemecs i barrabassades gracioses dels Beatles, a més de la profunditat de la cançó... Holt s'atreveix a versionar-la... I cal admetre que possiblement és una cançó perfecta per a l'estil interpretatiu del cantant jamaicà... Aquest tema n'és la prova. Del treball de Holt amb Bunny Lee, productor d'aquest i altres temes, hi ha un recopilatori al mercat (amb més de 40 temes) amb el nom de Can't Keep Us Apart (1999).
  9. I Will: des del 1000 Volts of Holt (1974). Acompanyament de corda 'rollo' Broadway per a un tema romàntic, romàntic dels Beatles, també bastant apropiat per a l'estil interpretatiu de Holt... Posats a recomanar, recomano també la versió que Andrés Calamaro (????) ha fet d'aquest tema, bé però no és reggae, us aviso. El que sí és un profund reggae és la versió de Holt.
  10. Happy Xmas (War Is Over): del Reggae Christmas Hits Album (1986). És un fet que a mi no m'agrada el Nadal i les tonteries que s'hi associen. Peró dins de tot hi ha excepcions. Si hagués de salvar 1 única cosa nadalenca salvaria aquesta cançó de Lennon (ja separat dels demés Beatles). I val a dir que aquesta versió de Holt fa justícia plenament a la original, aixó sí, dins del seu estil. La seva fantàstica interpretació, de les seves més destacades, produida també per Bunny Lee (es nota que sabia treure'n el millor). Un dels temes que més em va sorprendre d'aquest Trojan Beatle Tribute. Gratament, és clar!

I si us heu quedat amb ganes de més Holt, aviat els articles sobre l'altre nom que més s'associa a la seva figura, The Paragons, grup vocal del qual va formar part integrant... Molts temes de The Pargons són de Holt, així que aprofundireu encara més en la seva figura. Fins aviat!

15 d’abril 2006

John Holt (IV), alguns temes

Comentem doncs alguns dels temes de Holt i on es poden trobar.

Al recopilatori 100 Reggae Greats (que algun cop he anomenat incorrectament 25 Reggae Hits) publicat per Time International productions l'any 2000 s'hi pot trobar:

  1. Hey Love: Aquest tema, que també es pot trobar al disc Reggae Peacemaker (1996, House Of Reggae). Un reggae dels 'moderns': ritme ple de bases pre-grabades... De fet fins i tot els vents i els sons de corda semblen fets amb teclats. Però la veritat és que el resultat és un interessant tema reggae proper al dancehall... La cara més pop del reggae, aixó sí. Una clara mostra de la diferència d'un bon vocalista i compositor que transforma un tema mediocre en potència (enregistrat amb recursos mediocres, vull dir) en un tema interessant.
  2. She Want It: Tema líric i melòdic, reggae d'influència dancehall. Mig temps rapidet que li dona un aire molt animadet al tema. De contingut relativament explícit, no és un tema excepcional però es deixa escoltar perfectament.
  3. Born To Lose: En la mateixa línea que l'anterior, però interpetrat en un tó trist i fosc... Suposo que en relació amb la lletra. Molt melòdic.
  4. Homely Girl: Reggae de mig temps (és a dir, tirant a ràpid). Segueix la línea melòdica dels dos anteriors. També té un solo de no sé quin instrument (de fet sóna a teclat-sintetitzador). Un cop més la qualitat de la composició i la interpretació excel·lent de Holt salven el tema.
  5. Here I Come: Més Reggae! En la mateixa línea però de ritme més pausat. En la tornada alterna Holt amb un cor. Un bon tema, molt més interessant que no pas els dos anteriors. Es deixa escoltar molt bé i les veus de cor li dónen un toc molt destacat.
  6. Oh Girl: interessant tema amb un acompanyament de fons de 'vents' molt peculiar. Reggae lent i melòdic amb una atmosfera pseudo-romàntica. Un bon tema per a crear ambient romàntic-reggae.
  7. In The Midnight Hour: peculiar versió d'aquest clàssic del R&Blues Holt-style. Reggae d'influència dancehall. No és una gran versió, però és interessant. De ritme relativament lent. Per a una gran versió d'aquest mateix tema, us recomano la de Discípulos de Otilia a Ska Zone.
  8. Do You Love Me: Bonic tema... Intro de trompeta. Reggae clàssic però de mig temps. I interpretació lírica i d'intenció romàntica de Holt. Outro de trompeta. Final.
Els temes del 2 al 8 també es poden trobar als discos de John Holt, Do you love me? (2002) o al Red, Green & Golden Hits (1999).

14 d’abril 2006

John Holt (III), Els 80, els 90 i els...


El 1982 John Holt actuà al Reggae Sunsplash, on fou aclamat i obtingué un éxit a les llistes amb "If I Were a Carpenter" i versions com "This Old Heart of Mine" dels Isley Brothers i "You'll Never Find a Love of Mine" de Lou Rawls, però a la vegada, Holt també prestà atenció de nou als dancehalls. El seu interès per l'escena DJ provenia d'una dècada abans, quan el cantant anà a una sessió del Sound System de King Tubby i fou impulsada pel toasting U-Roy del seu propi èxit clàssic "Wear You to the Ball". Holt presentà el DJ a Duke Reid, que llançà U-Roy a l'estrellat ("Wear You to the Ball" fou el tercer single del cantant per a Reid, i el seu tercer número 1). El DJ retornà el favor a Holt enregistrant tot un seguit de versions de grans éxits del cantant. Dennis Alcapone també versionà moltes de les seves cançons. La seva vinculació amb el productor Junjo Lawes, el cantant enregistrà diversos singles durant l'any 1982, incluint l'èxit "Fat She Fat" i la superestrella DJ Yellowman també versionà un grapat dels temes clàssics de Holt aquest mateix any. Però res de tot això preparà realment a les audiències per a l'àlbum Police in Helicopter. Els profunds ritmes roots de Lawes demostraren ser l'acompanyament perfecte per a les cançons de Holt, des del pop més lleuger als números roots més forts i colpidors. De cop i volta, Holt deixà la seva imatge d'"Entreteniment per a tota la famíla" i es reinventà a si mateix com a heroi cultural.

L'any següent, el cantant tallà la igualment forta "If You Were My Lover" per a Prince Jammy, enmig d'un grapat d'altres grabacions. L'any 1985 portà una reunió amb Bunny Lee per al disc Pure Gold, que tot i que és molt agradable, no arriba a la sola de les sabates a Helicopter.

L'any següent, el cantant uní forces amb el cantant i productor Dennis Brown per al disc Wild Fire. Fou en aquest periode que tant Holt com Brown s'involucraren en una conspiració dels cantants veterans consistent a saturar el mercat amb material vocal i perjudicar així al fenòmen DJ. Gregory Isaacs, el més prolífic dels conspiradors, Dennis Brown, Ken Boothe, Delroy Wilson, i molts altres s'hi involucraren i començaren a publicar enormes quantitats de material. Certament no era quelcom personal, i de fet, virtualment tots els cantants que participaren en el complot havien colaborat amb molt bona voluntat amb els DJ i continuaren fent-ho. La relació de Holt amb U-Roy no era única; Isaacs, per exemple, tenia tota una tirallonga de temes amb Trinity, un DJ amb qui Brown també tenia un single. La lògica dels conspiradors era que la supremacia del regne dels DJ reposava en la manca de producció vocal al mercat. Ells pretenien canviar aixó. La part negativa de la història és que, clarament, en aquesta etapa aquests músics veieren rebaixades les seves pròpies reputacions degut a la publicació de productes molt inferiors i poc elaborats. I tot i que aquests artistes de tant en tant enregistraven un disc que valia la pena d'acord amb la seva fama, la major part d'aquelles publicacions eren mediocres en el millor dels casos.

I Holt no en fou l'excepció. Tot i així, més d'un dels discos d'aquests últims anys valen la pena. Per a festes nadalenques The John Holt Christmas Album (1986), en el qual s'equilibren els temes tradicionals i les versions de temes rock nadalencs de totes les époques com Slade, Mud, "Happy Xmas (War is Over)" de John Lennon, i George Michael -- estrany, peró funciona! Igualment efectiu és Why I Care (1989), que posà a Holt de nou enmig de l'escena dancehall, acompanyat pels ritmes més militants del productor Hugh "Redman" James. L'any 1993, el cantant decidí expandir els seus horitzons musicals cap a un Reggae amb regust Hip House R&B, i tot i que no sempre amb éxit, fou una aposta certament interessant. All Night Long (1997) inclou colaboracions estel·lars com Johnnie Clarke, Screwdriver i Latisha Vining, posant al dia vells hits i algunes temes nous. Però potser el millor disc de la dècada, New Horizon, arribà al final de la mateixa, un conjunt sòlid supervisat per Roy Francis i Computer Paul.

Al llarg de la dècada, Holt feu nombroses actuacions aclamades al Reggae Sunsplash, i el cantant continua composant, enregistrant i actuant. El que realment falta és una recopliació que valgui la pena, prou completa i representativa de totes les époques del cantant i del seu talent, geni i figura. El millor que es pot trobar ara per ara és la dels Trojan, My Girl Wears a Crown, que recopila els millors talls de Holt amb The Paragons. Del seu material en solitari, es pot destacar Can't Keep Us Apart que reuneix fins a 20 singles tallats amb Bunny Lee i les seves corresponents dub versions.

Pròximament: alguns temes comentats.

13 d’abril 2006

Concert La Gran Orquestra Republicana


Estic per Mallorca de vacances. I he tingut la sort de enganxar un concert de La Gran Orquesta Republicana, un grup molt conegut i seguit a Mallorca però que sembla que a la resta de l'estat no són tan populars.
La veritat és que malgrat ser un grup amb una amplíssima trajectòria i una certa edat ofereixen un directe ple de canya, amb la seva característica barreja de ska, punk, rock i hardcore. I reggae de tant en tant... Ahir varen oferir una gran actuació a Santa Maria, a una sala-bar que no coneixia però que és genial: acollidora, familiar i amb molt aparcament: Factoria de Músics. Un espai per a la música. Si sou de Mallorca i busqueu un redol de bons ritmes, tingueu-la en compte. I si no, tingueu-la present si anau a l'illa de vacances... Té una programació molt variada, més enllà de l'ska i el reggae.
Però res, el tema que ens ocupa és el gran concert de La Gran (com la coneixen aquí). Gairebé dues hores de música. No recordo l'ordre de les cançons. Però si més o menys les que varen tocar... En varen tocar moltes!!! Per cert aquest més La Gran Orquesta Republicana tocarà a Barcelona, a l'Ateneu 9 Barris. Un concert altament recomanat!!!!

Varen tocar temes de tots els seus discos ("Todos locos, todos contentos", "Lo importante està en tu cabeza", "Optimista" i "Abrazos") i alguns temes només disponibles a discos-regal de la banda difícils d'aconseguir, com per exemple La vida, una versió del conegut tema de Mano Negra.

Recordant el 75è aniversari de la IIa República, es varen succeïr temes com 'Reggae Republicano', 'Lo importante está en tu cabeza', 'Mundo Libre, Mundo Muerto', 'Libre como un taxi', 'Sin Papel', 'Te quiero', 'Optimista', 'Imagina la victoria de los vencidos', 'República', 'Dime que hice ayer', 'LGOR', 'Fiesta', 'El viaje', 'Mi Territorio', 'Los nadies', 'Información', 'La huida', 'Vida de colores', 'Lado Bueno', entre moltes altres. Un impressionant concert que no em deixa altra opció que recomanar a tots els que els moli l'ska-core que vagi al concert que faran a l'Ateneu 9 Barris.

Més endavant ja faré una ressenya dels seus discos. De moment quedeu-vos amb la idea. Valen molt la pena.

12 d’abril 2006

John Holt (II), de l'amor al rastafarisme 1973 - 1983


Enmig de la creixent pila d'èxits en forma de single també hi havia un bon grapat d'àlbums, molts per a edicions Trojan al Regne Unit. El 1973 Holt i Still in Chains ajudaren a Holt a establir-se com un extraordinari artista reggae. Ambdós es poden trobar recompilats en un sol CD pel segell britànic See for Miles. El 1974 el cantant llançà tres àlbums ( The Further You Look, Dusty Roads i Sings for I ) que emmarcaren i subrallaren la seva inclinació per les balades. La majoria dels tracks eren propis, exceptuant els discos de versions que havia publicat anteriorment. Presenting the Fabulous John Holt també està composat de balades, però Duke Reid les impregna de la seva producció roots, mentre que Coxsonne Dodd proporcionava a les balades que gravaba amb Holt una superba atmosfera terrenal a A Love I Can Feel. Aquell mateix any, el cantat publicà Time Is The Master, produit per Harry Mudie i presentant el definitiu paquet MOR de versions acompanyades d'abundants arranjaments de cordes (violins i tota la pesca). El tema que donà nom al disc fou un altre éxit rotund i l'álbum fertilitzà un grapat de posteriors èxits Jamaicans.

Era obvi per a la gent de Trojan que hi havia una trancisió d'estil musical a la vista. El segell portà Holt al Regne Unit, ja entrat l'any 1974 i el posaren a treballar amb Tony Ashfield, que havia fet els arranjaments de corda a Time Is the Master. El resultat final va ser la col·lecció de versions 1000 Volts of Holt, el que donà a Holt el seu primer hit amb "Help Me Make It Through the Night". Inevitablement, se'n enregistraren dues seqüeles -- 2000 Volts i 3000 Volts -- que posteriorment es combinaren en un únic disc. Malgrat tot, la Bretanya sentia que un disc de versions era prou i Holt fou incapaç de igualar l'èxit obtingut amb "Help Me..."

Eventualment, un dia s'ho repensà i se'n tornà a casa. Anuncià el seu retorn amb Up Park Camp (1976), que presumeix de clàssics superbs enregistrats de bell nou alhora de temes nous igualment sublims. El tema que dóna nom al disc era una presa fantàstica del "Get in the Groove", dels Heptones amb una lletra nova plena de referents culturals, i situà al cantant en el camí de l'éxit en l'àmbit dancehall. La resta de la dècada, Holt continuà fent el tour dels estudis, treballant per noms com JoJo Hookim, i la interessant reunió amb Bunny Lee. Winter World of Love (1976) captura només alguns tocs de la màgia d'aquesta relació professional tardana, que suposà un bon grapat de singles molt fins. Malgrat tot, Holt Goes Disco (1977) suggereix que el cantant començava a perdre la seva complicitat amb l'audiència. Aquest probleme creixè amb Children of the World (1981) i Just the Two of Us (1982), ambdós discos temàtics i, per cert insulsos. En molts sentits, Holt s'havia arraconat. A la vegada que el rocksteady havia cedit el lloc al reggae, el cantant no tengué cap problema en transformar el seu estil de composició cap al nou estil. Però el roots havia calat fons i la seva inclinació cap al pop i en particular les cançons d'amor, ja no connectava amb els fans més joves. En una conversió una mica tardana, Holt admeté la seva fe Rastafari l'any 1983 i començà a deixar-se dreadlocks.

11 d’abril 2006

Too Hot, Prince Buster & The Specials


Too hot, this town is too hot
Too hot, too hot

Now they calling in for the guns
About to spoil the rudeboy funs
The rudeboys never give up their guns
It's too hot, too hot

No man can tell them what to do
Too hot, too hot
Pound for pound, they say they're ruder than you
Too hot, too hot

They are the boss, and no back talk
If mad, then have a coffin you like
And you choose your burial site
Pay for insurance, make up your will
Come out and take them (fight them, fight them)

The soldiers came back to you without them
The police force are afraid, they can't even touch them
Too hot, too hot
Them say "If you think you're bad, why don't you come out yourself?"
These boys fighting for a fight, fight in the night
They don't flight because it's too hot

Too hot, too hot
Too hot, too hot...

Traducció:

Massa calenta, aquesta ciutat és massa calenta

Ara estan requisant les armes
per espatllar la diversió als RudeBoys
Els RudeBoys mai no cedeixen les armes!
És massa calent, massa calent

Ningú no els diu que han de fer
Massa calent, massa calent
Moneda a moneda, et diuen que són més rudes que tu
Massa calent, massa calent

Són els que manen, i no hi ha res més a dir
Si t'enfades, tenen un taüt que t'agradarà
I tries on t'enterraran
Pagues l'assegurança, fas el testament
Surts al carrer i vas a per ells (Brega'ls! Brega'ls)

Els soldats tornaran sense ells
Els policies estan assustats, no els poden ni tocar
Massa calent, massa calent

Diuen "Si penses que ets dolent, perquè no dones la cara?"
Nois lluitant per lluitar, lluita en la nit
No volen (de volar) perquè és massa calent

Massa calent, massa calent.

10 d’abril 2006

John Holt (I): talent, Parangon, i l'èxit 1947 - 1972


En una illa famosa pels seus superbs vocalistes i compositors, John Holt sempre destacarà en la memòria com un dels intèrprets més melosos i com a etern compositor. En ell reposa la culpabilitat de tants talls clàssiscs del país que no queda cap dubte que està entre els pares del so que ha caracteritzat i portat la fama de la illa als indrets més recòndits del globus terraqui.

Nascut en l'àrea Greenwich de granjes de Kingston, Jamaica, l'onze de juliol de 1947, el jove Holt prengué els seus primers passos en el negoci de la música en la forma més habitual: el circuit de concursos de talent. Aquests concursos sempre han tingut una gran popularitat a la illa i les actuacions més destacades s'emetien en directe per la ràdio i, ja més endavant, per la televisió. Molts dels artistes més coneguts i populars s'obriren pas amb aquest sistema, com Gregory Isaacs, que a més ha resultat una excelent via de preparació per aquestes joves promeses.

L'any 1958, amb 12 anys, Holt s'inscrigué en el seu primer concurs, organitzat pel promotor Joseph Verejohn. Durant els 4 anys següents, el jovenot esdevingué un fixe d'aquests espectacles, interpretant-hi la xifra rècord de 28 temes diferents. Les seves dolces tonades esdevingueren així ràpidament familiars a una audiència cada cop més gran. Per a la seva victòria final, l'any 1962, Holt interpretà el tema de Solomon Burke "Just Out of Reach". El talentós adolescent fou ràpidament 'enxampat' pel productor Leslie Kong, que enregistrà el single de debut de Holt, "Forever I'll Stay"/"I Cried a Tear". A partir d'aquí el jovenot començà a treballar amb el productor Clive Chin, iniciant la colaboració amb "Rum Bumper", un duo amb Alton Ellis.

Els singles es succeïren, però cap d'ells copsava realment la imaginació i creativitat pròpies de la illa. Tot això començà a canviar el 1964 quan Holt s'incorporà al grup vocal The Paragons, en substitució del membre fundador Leroy Stamp. Foun en aquesta època que un altre membre fundador, Junior Menz, també marxà i la seva plaça la prengué Howard Barrett. La formació la completaven els membres veterans Bob Andy and Tyrone Evans, i fou la formació que grabà "Good Luck and Goodbye" per a Coxsone Dodd. Irònicament, això és precisament el que Andy digué als seus companys de banda tot just després de l'edició del single, per a dedicar-se a la seva carrera en solitari.

Reduïts a un trio, i amb Evans i Barret amb feines paral·leles de jornada contínua, es confià a Holt el rol tant de compositor com d'arranjador, rols per als quals resultà idoni. I la cojuntura no podia ser més apropiada. L'Ska s'esllanguia sota el calent sol jamaicà, mentre que el rocksteady s'alçava per a ocupar-ne el lloc. El seu temps més lent era perfecte per als grups vocals i el llàpis de Holt semblava fet expressament per al suau toc de regust pop que l'estil presentava. Aviat, el trio vocal es posà sota la batuta de Duke Reid, the Trojan, un productor que mai no es sentí còmode amb l'Ska però, en canvi, fou el principal subministrador de rocksteady.


Pel 1968, the Paragons eren el principal grup vocal de Jamaica, aconseguint virtualment un hit amb cada tema que editaven. Tot i que el grup feu algunes versions (com la notable "Island in the Sun"), molt del seu material era composat per Holt, i la popularitat de les seves cançons és evident pel nombre d'altres prominents vocalistes o bandes de totes les époques que n'han versionat un o altre tema. Així el 1968, Holt organitzà una carrera paral·lela en solitari, enregistrant pels productors Bunny Lee i Harry J. El següent any, The Paragons retornaren a Dodd, amb qui continuaren el seu camí d'èxit.

Malgrat tot, el 1970, fou marcat pel sobtat final del grup quan Evans i Barret aprofitaren unes beques per estudiar als USA. Tot i així, Holt, simplement es limità a prosseguir exclusivament la seva carrera en solitari, elaborant temes per a molt i variats productors. Els seus treballs amb Dodd eren particularment exemplars. Junts forjaren clàssics com "Tonight", "Stranger in Love", i "A Love I Can Feel". Aquesta última donà el títul al disc de 1971, que recopilava molts dels seus èxits amb Dodd. Like a Bolt, editat el mateix any, reunía enregistraments amb Duke Reid, inclòs el hit "Ali Baba," que ràpidament esdevingué un dels ritme de Reid més versionats. Prince Buster tallà una considerable quantitat de perles amb el cantant, incloent l'exquisida "Rain From the Sky", mentre que Alvin Ranglin també grabà un bon nombre de temes encantadors, com la notable "Son of the Wise". En aquest mateix temps, Phil Pratt es marcà un hit amb una re-intepretada "My Heart Is Gone", un tema enregistrat inicialment per a Dodd. Discutiblement, les millors obres del cantant als inicis dels 70 les feu per a Bunny Lee, incloent el clàssic "Tonight". Malgrat tot, el seu èxit més sonat fou una versió d'"Stick By Me", arreglada deliberadament per aprofitar-se'n de la última febre del ball, the John Crow. El tema impactà les llistes jamaicanes pel sorprenent lapse de 23 setmanes i esdevingué el single més venut de l'any.


CONTINUARÀ

09 d’abril 2006

Ten Commandments (From Man to Woman), Prince Buster & Skarface

Tres lletres disposarem d'aquesta cançó, l'original de Prince Buster, la versió francesa de Skarface i la meva humil i cutre traducció al català... Que la disfruteu...

Versió Original Prince Buster:
The Ten Commandments from man given to woman
Through the inspiration of I, Prince Buster

One, thou shall have no other man but me

Two, thou shall not encourage no man to make love to you
Neither kiss nor caress you
For I am your man, a very jealous man
And is ready to lay low any other man that may intrude in our love

Three, remember to kiss and caress me
Honor and obey me, in my every whim and fancy
Seven days a week and twice on Sundays
Because at no time will I ever be tired of I-T, it
Honor my name so that every other woman may honor it also

Five, thou shall not provoke me to anger
Or my wrath will descend upon you heavily

Commandment Six, thou shall not search my pockets at night
Or annoy me with your hearsays

Commandment Seven, thou shall not shout my name in the streets
If I'm walking with another woman
But wait intelligently until I come home
Then we both can have it out decently
For I am your man, a funny man
And detest a scandal in public places

Commandment Eight, thou shall not drink, nor smoke
Nor use profane language
For those bad habits I will not stand for

Nine, thou shall not committ adultery
For the world will not hold me guilty if I commit
Murder

Ten, thou shall not covet thy neighbor's dress
Nor her shoes, nor her bureau, nor her bed, nor her hat
Nor anything that's hers
Neither shall thou call my attention to anything that may be for sale
In any stores, for I will not give thee anything but what
You actually need for your purpose

Those are the Ten Commandments given from man to woman
By me, Prince Buster
Versió en Francés (Skarface):

Les 10 commandements des hommes, donnés a toutes les femmes
D'aprés son inspiration a lui... Prince Buster

  1. Tu ne devras pas avoir d'autres hommes que moi
  2. Tu ne devras encourager aucun homme à te faire l'amour, ni à t'embrasser ou te caresser. Car je suis ton homme, un homme très jaloux, et je suis prêt à régler son compte à toute personne qui viendrait s'immiscer entre notre amour
  3. Rappelles toi de m'embrasser et de me caresser, m'honorer et m'obéir, de me consacrer la totalité de tes envies et de ton désir, 7 jours par semaine et deux fois le dimanche, car, à aucun moment je ne me fatiguerais du plaisir qui me serà donné
  4. Honnores et vénères mon nom afin que toutes les autres femmes puissent l'honnorer aussi.
  5. Tu ne me provoqueras pas, ni ne me poussera à la haine, ou ma colère descendra sur toi lourdement, car je suis ton homme, un homme juste et qu'il est inutile de chercher le conflit en sachant qu'on a tort d'avance.
  6. Tu ne fouilleras pas das mes poches la nuit, ni ne m'ennuieras avec des ouï-dire, jamais tu n'écouteras ce quede vieilles pies envieuses peuvent te raconter, mais bien au contraire tu me croiras moi sur parole.
  7. Tu ne hurleras pas mon nom dans la rue si tu me vois marcher avec une autre femme, mais tu attendras intelligemment jusqu'à ce que je rentre à la maison, où ensemble nous auront une conversation calme et détendue. Car je suis ton homme, un homme très marrant, et que je déteste les scandales dans les lieux publics.
  8. Tu ne boiras pas, ni ne fumeras, ou n'utiliseras aucun langage grossier, car se sont de mauvaises habitudes que ne supporte pas.
  9. Tu ne commetra pas l'adultère ou personne ne pourra me tenir pour responsable si je commets un meurtre
  10. Tu ne regardera jamais avec jalousie la robe d'une voisine, ni même ses chaussures, ni son sac, ni son chapeau, ni sa voiture, ni quoi que ce soit qui lui appartienne. Car je ne concentrerai pas mon attention sur quoi que ce soit qui pourrait être a vendre dans n'importe quelle boutique, puisque ja ne souhaite pas que tu désires quelque chose dont tu n'as pas réellement besoin pour ton usage.
Ce sont les 10 commandements des hommes, donnés a toutes les femmes par lui, Prince Buster


Traducció al català:
Els Deu Manaments de l'home per a la dona
Des de la inspiració del magnífic Prince Buster

U, no tindràs cap altre home diferent de mi

Dos, no encoratjaràs cap altre home a fer-te l'amor, ni a besar-te ni tansols a acaronar-te. Doncs JO soc el teu home, un home molt gelós i disposat desfer-me amb violència de qualsevol altre home que s'interposi en el nostre amor

Tres, enrecorda-t'ten de besar-me i acaronar-me
Honorar-me i obeir-me, en tots els meus capricis i desitjos
Set dies a la setmana i dos cops els Diumenges
Perquè mai no m'EN cansaré, d'aixó

Quatre, honora el meu nom de forma que totes les altres dones també el puguin honorar

Cinc, no em faràs enfadar o la meva ira caurà impecablement sobre teu

Sisè manament, no rebuscaràs a les meves butxaques a la nit
Ni m'empiparàs amb els teus rumors

Setè manament, no cridaràs el meu nom al carrer si estic caminant amb una altra dona
sinó que esperaràs intel·ligentment fins que arribi a casa i ho poguem discutir decentment
perquè soc el teu home, un home curiós i detesto els escàndals als llocs públics

Manament vuit, no beuràs, ni fumaràs ni empraràs paraules malsonants
Perquè són habits horribles que no puc suportar

Nou, no cometràs adulteri perquè ningú al món em trobarà culpable si cometo un assassinat

Deu, no desitjaràs el vestit de la veïna, ni les seves sabates, ni el seu escriptori, ni el seu capell
Ni res que sigui seu. Tampoc cridaràs la meva atenció cap a res que estigui a la venda a cap botiga,
perquè no et donaré res que no sigui estrictament necessari per a la teva funció.

Aquests són els 10 Manaments de l'home donats a la dona pel magnífic Prince Buster

08 d’abril 2006

Rude & Visser AKA Mr.Review & The Cabrians

Em perdonareu per la qualitat de les imatges... Són de móbil i... Bé no es veuen massa bé. Però és millor que res. El concert d'ahir va satisfer les espectatives d'una Sala KGB plena fins a dalt. Una hora abans del concert, a les 20 unes 50 persones sense entrades esperaven que els cartells de "Entrades Esgotades" que penjaven de la porta de la sala no fossin certs...
Poc després els confirmaven la mala notícia. Ni una sola entrada... La KGB fins a dalt de tot.

Per començar, The Cabrians, un grup que no havia sentit mai va posar el públic en marxa... Els de Mataró em varen sorprendre molt positivament. Ja havia sentit crítiques molt positives de la banda, i ahir la banda va fer honor als que parlen bé d'ella. Durant una hora varen presentar els temes del seu disc Black Maremota. Ska old-style, o Porno-Ska-Mafioso com dicta la seva web. I destacablement versions de Prince Buster i del Baggy Trousers de Madness. Tant els fidels seguidors de la banda com els que havien arribat d'hora es varen deixar anar al ritme addictiu de la banda. Vaig quedar molt satisfet...

Però el públic va explotar al davant de les faldilles de Rude... (Bé, he de reconèixer que no tinc ni idea de quin dels dos és el de les faldilles escoceses, Rude o Visser). Però la qüestió és que el public va embogir... Rude & Visser (AKA Mr.Review) varen oferir un repàs als temes més mítics de Mr.Review ... El que si es podia notar és que ara presten molta més atenció als temes cantats en detriment dels temes instrumentals. Però no varen faltar temassos com The Girl is Money, One Way Ticket, Ice & Snow, Another Town, The Street Where I'm Living, The Feeling Is Allright, Remote Control, Prejudice, Keep The Fire Burning i Every Day, Another Day entre molts altres.
Trepidant concert de 2 h. Els responsables de la KGB varen haver de fer fora als Rude & Visser, que encantats per la resposta del públic no paraven de fer bisos. La veritat... Si sou dels que us vàreu quedar fora... Us vàreu perdre possiblement un dels millors concerts ska de l'any a BCN.
Foto d'uns amics... Fotos borroses de la banda... Tot el que el móbil dóna de si!!!



07 d’abril 2006

Aramateix, Aramateix (lo nou de Titot)


Definitivament es pot afirmar que és un nou corrent musical. Un corrent propi dels PPCC amb una considerable inspiració jamaicana. Recepta: agafes rock, punk i sobretot reggae i ska i agafes instruments típics de la nostra cultura i regió mediterrània. El resultat, una proposta musical original autèntica però global i molt vàlida. D'exemples n'hi ha molts: Obrint Pas, Mesclat, Ke Reggae Ska (són mallorquins i es pronuncia 'Que rigui es ca' és a dir, 'Que rigui el gos'), La Gossa Sorda... I ara és el torn d'AraMateix.
Encapçalat pel ex-líder de Brams, Francesc Ribera 'Titot', Aramateix acaba de treure la seva proposta. Ha arribat a les meves mans fa relativament poc. A més, d'aquí a uns dies, AraMateix passarà la seva primera prova de foc al CAS06.
Si ObrintPas i La Gossa Sorda tenen una dolçaina... Si Mesclat porten acordió, tamborino, flabiol, xeremia... AraMateix aposta per instruments típics de la cobla: tible, fiscorn, tenora...

Visitem els temes del seu disc, Aramateix,
  1. El disc comença . Aquest és el nom del tema que obre, a ritme d'un alegre ska... Puntejat de guitarra dels que m'encanten... Lletra senzilla peró punyent, digna de Titot. Secció de vents amb una inusitada peró excel·lent sonoritat. Un tema que està molt bé. Ple d'ska i optimisme. Una bona mescla.
  2. Quatre Banderes, amb la lletra d'un poema de Martí i Pol és el següent tema que sóna. La guitarra distorsionada i els vents obren aquest tema... Un rock enpunkat ben adornat per la secció de vents. De cop, sons arabescs... I solo de guitarra... Stà Prou Bé.
  3. I de Martí i Pol passa a Salvat-Papasseit. Ara no es fa prô jo encara ho faria, també entra amb un ritme ska irresistiblement ballable... És genial!!! El Salvat-Papasseit, un dels meus poetes preferits, a ritme d'ska, el meu estil preferit!!!! Realment, a mi m'agrada prou la sonoritat d'aquesta peculiar secció de vents... L'acordió de Belda també hi fa molt!
  4. Si l'ska no marxa, D'Aquí No Em Moc. De moment la impressió és que Aramateix aposta molt més per l'ska que no pas Brams. Per a mi aixó està molt bé. A mitja cançó més sons arabesc amb un fons hardcore... Uns bons canvis de ritme...
  5. I Tú Què Vols? era un poema de Pere Quart. Ara és un poema de Pere Quart 'rapejat' pel Titot entre solos de trompetes. Bases rítmiques pregrabades. Un tema interessant, sens dubte.
  6. Punk-Rock guitarrer, i Si Vols Parlem del Temps. Un tema dels que tenen pinta d'esdevenir un Himne. Quan no t'ho esperes, canvi de ritme. Reggae, Reggae i tornem-hi. Una de les excel·lents lletres de 'Titot'.
  7. Potser el tema que recorda més als traspassats Brams... Desoïr el Toc. Recitat de'n 'Titot' acompanyat d'un suau fons ritmic, alternat amb explosions musicals. El més notable, l'acompanyament d'scratchs.
  8. Una sardana? Merda Pels Vius. Reggae... Reggae... Reggae... Merda pels vius, merda pels que es queden! Un tema molt divertit!
  9. Un tema no apte per a ningú que sigui Funcionari. Ska-ska-ska... Excel·lent alternància ritmica... Els peculiars vents d'Aramateix, en la seva peculiar interpretació, en el seu peculiar registre.I peculiar final... Sonat final.
  10. Hardcore-punk per explicar la història de Manfred Gnadinge. Amb lletra i música de Joan Isaac.
  11. I el tema raro... És molt interessant, però... En un disc amb 11 temes no és moralment correcte això... Un tema com aquest es pot fer en un disc de 14 o 15 temes. La única que realment forta del disc. Falten 2 o 3 temes més. Però... Aquest tema raro és una resposta als que demanaven que Titot cantés en idiomes que no fossin el català o el basc. Doncs a ZR-19, Llibre d'Instruccions ho fa en Occità, Amazic i Quítxua. Ala! Diverses sonoritats, algunes indús (un sitar?) ...
En resum, un disc interessant. Una aposta interessant... Ja veurem com es comporten a sobre els escenaris. I com es comporten en futurs discs.

06 d’abril 2006

Rough Rider, de Prince Buster

She was a rough rider
A cool stroker
A strong whiner
I had a hard night
Last night

I feel so broke up today
Lord, I feel so mash up today
She was a strong whiner
A rough rider
She whiney whiney, last night

I don't know what you'd say if you saw me yesterday
But I know what you'd say if you see for me today
She was a strong whiner
A rough rider
She whiney whiney
Last night

She chop di wood
Last night
Me wore me brush
Tonight
I said me wore me brush
Tonight...

Traducció:

Ella era un genet molt dur
Fresca colpidora
Molt gemegadora
Vaig tenir una nit molt dura
Anit passada

Em sentia tan fet pols avui
Déu, em sentia tan desfet avui
Era molt gemegadora
Un genet molt dur
Gemec rera gemec, anit passada

No sé què em diries si m'haguessis vist ahir
Però se el que em diries si em vegessis avui
Ella era molt gemegadora
Un genet molt dur
Gemec rera gemec, anit passada

Tallà la fusta
Anit passada
Jo tenia el meu raspall
Aquesta nit
Dic que em vaig emportar el meu raspall
Aquesta nit